Epidemiologia i prevenci del c ncer 2

EPIDEMIOLOGIA i
PREVENCIÓ DEL CÀNCER
1.
2.
3.
4.
5.
Conceptes introductoris
Epidemiologia descriptiva: Incidència,
mortalitat, supervivència
Factors etiològics
Prevenció del càncer
Principals càncers: epidemiologia i
prevenció
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
EPIDEMIOLOGIA i
PREVENCIÓ DEL CÀNCER
Segona part
5.
Principals càncers: epidemiologia i
prevenció
5. Principals
Principals Càncers:
epidemiologia i prevenció
 Càncer de Pulmó
 Càncer de Mama
 Càncer de Còlon
 Càncer de Cèrvix
Càncer de Pulmó
Common origins of lung cancer and COPD
McGarry A. Nature Medicine 2008;14:10232008;14:1023-24
Hypothesized common origins of emphysema and lung cancer.
cancer. Under normal conditions, lung homeostasis is preserved via
low--level cell turnover with alveolar macrophages patrolling the lower airspace to remove invading pathogens and particles.
low
Upon exposure to cigarette smoke,
smoke, inflammatory cells, particularly neutrophils and macrophages, are recruited and activated,
causing them to release serine and matrix metalloproteinases (MMPs) and reactive oxygen species (ROS). Emphysema results
when extracellular matrix destruction and cell death exceeds reparative capacity leading to airspace enlargement. BASCs
(bronchoalveolar stem cell) attempt to replace damaged alveolar cells and maintain alveolar integrity. However, repeated
induction of BASC proliferation in the context of cigarette carcinogens and inflammatory proteinaseproteinase-mediated release of growth
factors predisposes these cells to become malignant, leading tobronchogenic carcinoma.
Càncer de Pulmó a
Europa, ambdós
sexes: mortalitat i
incidència
Mort.
Incidència
Espanya no figura en
aquesta llista
Atlas of health
in Europe. WHO,
2003
Taxa crua de mortalitat per 100.000 h. Incidència per 100.000 h.
Espanya. Càncer de pulmó. Taxa de mortalitat ajustada
per edat per 100.000 habitants, 1990-2007, homes i
dones
Homes
Dones
Factors de risc modificables associats
al Càncer de Pulmó
Magnitud
Forta (RR > 4)
Factor de risc
Tabaquisme
Ocupació
Moderada (RR 2-4) Cap
PRAP (recorregut)
87 (84-90)
13 (10-20)
Feble (RR < 2)
Exposició residencial a radó
Exposició ambiental al tabac
Possible
Dieta baixa en b-carotens
Dieta d'elevat contigut en greixos
Contaminació atmosfèrica urbana
10 (7-35)
2 (1-6)
----
Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organiz
Organization,
ation, 1998.
Càncer de Mama
(en la dona)
Incidència de càncer de mama en la dona, 2008
Càncer de Mama
(dona) a Europa:
mortalitat i
incidència
Mort.
Incidència
Espanya no figura en
aquesta llista ¿?
Espanya, 2008:
2008:
Mortalitat: 19,2
Incidència: 61,0
(Globocan 2008, dades
estandarditzades)
Atlas of Health
in Europe.
WHO, 2003
Taxa crua de mortalitat per 100.000 h. Incidència per 100.000 h.
ASR (age-standardised rate)
Incidència de càncer de mama en la dona, 1975-2010
Taxa d’incidència per 100.000
Trevathan WR. Evolutionary Medicine. Annu Rev Anthropol. 2007; 36:139-154
Comparació de les variables reproductives
entre poblacions agricoles i nord-americanes*
Poblacions
agricoles
Dones nordamericanes
Edat a la menarquia, anys
16,1
12,5
Edat en nèixer el primer fill
19,5
24,0
Anys entre la menarquia i el primer naixament
3,4
11,5
Anys de lactància per fill
2,9
0,25
Grandària completa de la familia
5,9
1,8
Total d’anys de lactància materna
17
0,5
Edat a la menopausa
47
50,5
160
450**
Variable
Nombre estimat d’ovulacions durant la vida
** “A woman who uses contraception today may have as many as 450 cycles during her reproductive
years. A reasonable conclusion finds that women’s bodies did not evolve to be exposed to 400 or
more monthly rises and falls in estrogen, with the associated effects on cell turnover rates, so these
regular, frequent surges in estrogen have likely had an impact on women’s health. The most
probable impact is on estrogen-related cancers of the breast, uterus, and ovaries”.
* Poblacions actuals
Menarquia i menopausa i risc de
Càncer de Mama
Menarquia Menopausa
Periode fèrtil
Risc
Normal
Normal
Normal
Precoç
Precoç
Alt
Precoç
Tardana
Molt alt
Tardana
Precoç
Baix
Tardana
Tardana
Moderat
Primer fill a terme >30 anys
Molt alt
Factors de risc del càncer de mama (1)
• Edat
• Factors socioeconòmics i ètnics
• Antecedents familiars de càncer de
mama
• Experiència reproductiva
– Edat en tenir el primer fill
– Paritat: nuliparitat, multiparitat
– Abortament abans del primer fill a terme
• Lactància materna
• Activitat ovàrica
– Menarquia precoç
– Menopausa tardana
Factors de risc del càncer de mama (2)
• Malalties de la mama
– Hiperplasia amb atípia
– Malaltia fibroquística
• Factors antropomètrics i dietètics
–
–
–
–
–
–
Pes, talla, índex ponderal
Mida de la mama
Obesitat general / abdominal / de tronc
Dieta rica en greixos
Consum de begudes alcohòliques
Escàs consum de fibra vegetal i
vitamines
– Escassa activitat física
Factors de risc del càncer de mama (i 3)
Ús d’estròg. Substitutius?
Altres càncers
Mama, ovari, endometri, còlon
Gens de susceptibilitat
BRCA1: Càncer de mama i d’ovari
BRCA2: Càncer de mama
Tabaquisme actiu i passiu
Altres factors
Densitat radiològica de la mama
Irradiació toràcica
Factors de risc modificables associats al
Càncer de Mama
Magnitud
Forta (RR > 4)
Moderada (RR 2-4)
Feble (RR < 2)
Possible
Factor de risc
PRAP (recorregut)
Cap
Radiació toràcica
2 (1-3)
Ser soltera
-No haver tingut fills
5 (1-9)
Primer fill a >30 anys
7 (1-13)
Ooforectomia
-Obesitat després menopausa 12 (8-16)
Consum d’alcohol
-Manca d’exercici físic
-Tabaquisme actiu i passiu
-Elevat consum calòric/greixos
-Manca lactació materna a fills
-Ús anticonceptius a llarg termini --
Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organiz
Orga nization,
ation, 1998.
Càncer de mama: impacte
impacte seg
segons
ons la
class
clas
se social de la dona
Classe social mitjana-alta: major incidència
Menarquia precoç
Primer fill a partir dels 25-30 anys
Limitat nombre de fills
Escassa lactància materna
Menopausa tardana
Consum d’estrógens
Consum d’alcohol i tabac
Classe social baixa: major mortalitat
Obesitat: excessiu consum de greixos, dieta inadequada
Manca d’exercici físic
Consum d’alcohol
Menor autovigilància de la salut
Menor atenció mèdico-sanitària
Cribratge mamogràfic i mortalitat per càncer
de mama (meta(meta-anàlisi)
• Es mostra el valor puntual del RR i
•
•
Menys de 50 anys en el
moment d’inici de l’estudi
Risc relatiu (interval de confiança al 95%)
•
l’interval de confiança al 95%, de la
mortalitat per Càncer de Mama en
grups de dones a les que s’ha fet
un cribratge mamogràfic.
La primera sèrie d’estudis
correspón a cribratges fets a dones
dins els 40 anys → els RR oscil·len
al voltant d’1 (valor nul).
La segona sèrie d’estudis
correspón a cribratges fets a dones
en els 50 anys → els RR tendeixen
a ser inferiors a 1.
Conclusió: La mamografia ha
mostrat ser efectiva quan
s’introdueix a partir dels 50
anys, no abans
Més de 50 anys en
l’inici
Valor nul
Nº de l’estudi
Cribratge del càncer de mama (1)
“El càncer de mama és el càncer més freqüent en les dones i el seu
risc augmenta amb l’edat: la majoria de casos se solen donar per
sobre dels 50 anys. Es poc freqüent abans de la menopausa”.
Programa de detecció precoç del càncer de mama (Catalunya)
• La prova més efectiva per a la detecció precoç del càncer de
mama és la Mamografia, que permet detectar tumors petits que
fins i tot no són palpables i no donen cap molèstia.
• La prova de cribratge consisteix en realitzar una Mamografia
cada dos anys en dones entre 50 i 69 anys. Aquest període
d’edat és en el que el cribratge ha mostrat la seva eficàcia de
manera clara.
• Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25-35%.
Font: Departament de Salut, 2011
Cribratge del càncer de mama (2)
Resultats del programa, 2009 i 2010 (Catalunya)
•
Durant l’any 2009, es varen convidar a 378.805 dones i varen participar
en el programa 245.343 dones (el 64,8%). Es van fer estudis addicionals
desprès de la mamografia a 14.425 dones i es van diagnosticar 982
càncers de mama (4,00/1.000). La cobertura del programa incloent les
dones que es varen realitzar la mamografia fora del mateix i que ho van
declarar, va arribar al 74,9%.
•
En l’any 2010 les dones convidades varen ser 390.638 i varen participar
en el programa el 65,0%. Es van diagnosticar 1.077 càncers de mama
(3,97/1.000) i la cobertura del programa, incloent les dones que es varen
realitzar la mamografia fora del mateix i que ho van declarar, va ser del
75,0%.
Font: Departament de Salut, 2011
CANADIAN TASK FORCE ON PREVENTIVE HEALTH CARE
Screening for Breast Cancer, 2011
Summary of recommendations for clinicians and policy-makers
Mammography
• For women aged 40–49 we recommend not routinely screening with mammography.
(Weak recommendation; moderate quality evidence)
• For women aged 50–69 years we recommend routinely screening with mammography
every 2 to 3 years. (Weak recommendation; moderate quality evidence)
• For women aged 70–74 we recommend routinely screening with mammography every 2
to 3 years. (Weak recommendation; low quality evidence).
Magnetic Resonance Imaging
• We recommend not routinely screening with magnetic resonance imaging. (Weak
recommendation; no evidence).
Clinical Breast Exam
• We recommend not routinely performing clinical breast exam alone or in conjunction with
mammography to screen for breast cancer. (Weak recommendation; low quality).
Breast Self Exam
• We recommend not advising women to routinely practice breast self exam. (Weak
recommendation; moderate quality evidence).
http://canadiantaskforce.ca/guidelines/2011-breast-cancer/
Càncer de Còlon
Espanya. Càncer de còlon. Taxa de mortalitat ajustada
per edat per 100.000 habitants, 1990-2007, homes i
dones
Homes
Dones
Càncer Colorectal (EEUU, 2001)
Esporàdic
(risc mitjà)
(65%–85%)
Història
familiar
(10%–30%)
Sindromes
rares (<0,1%)
Poliposi adenomatosa
familiar (PAF) (1%)
Càncer colorectal
hereditari no-polipòsic
(CCHNP) (5%)
Llocs tipics de presentació del Càncer
de Còlon
Factors de risc modificables associats al
Càncer de Còlon
Còlon,, 1998
Magnitud
Forta (RR > 4)
Factor de risc
Cap
PRAP (recorregut)
Moderada (RR 2-4) Cap
Feble (RR < 2)
Elevat consum de greixos
Baix consum fibra vegetal
Manca d’exercici físic
-- (15-25)
-- (25-35)
32 –
Possible
Consum d’alcohol
Ocupació
Obesitat
----
Brownson RC, Remington PL, Davis JR. Chronic disease epidemiology and control. 2ª ed. Washington: American Public Health Organization, 1998.
META-ANÀLISI
Consum de carn roja i risc de Càncer colorectal. Comparació
de la categoria de consum més alta amb la més baixa
Estudis de cohorts.. Larsson SC, et al. Int J Cancer. 2006;119:2657-2664
Resultat
de cada
estudi
15
estudis
Resum
Resum
Excés de risc de càncer colorectal en els més consumidors: 28%
META-ANÀLISI (Pooled Analysis)
Consum diari de 30 o més g/d d’Alcohol versus 0 g/d i risc
relatiu (RR) multivariat de Càncer colorectal
Cho E, et al. Alcohol Intake and Colorectal Cancer: A Pooled Analysis of 8 Cohort
Studies. Ann Intern Med. 2004;140:603-613
Resultat
de cada
estudi
8
estudis
Resum
Resum
Excés de risc de càncer colorectal en els bevedors: 23%
Correlació ecològica: Consum anual de cervesa
i incidència de Càncer de Còlon
Breslow NE et al. J Natl Cancer Inst 1974; 53: 631-9
25
Txecoeslovàquia
Incidència
20
de Càncer
de Còlon
França
per 100.000
15
habitants
ajustada
per edat
Itàlia
Israel
Holanda
Portugal
Japó Noruega
10
0
Hungría
Irlanda
Suècia
Polònia
Islàndia
0
15
Finlàndia
Dinamarca
Nova Zelanda
Austria
Bèlgica
UK
Suissa
Alemania oest
EEUU
Canadà
Austràlia
Nota: Txèquia te una taxa mortalitat per Càncer de
Còlon de 34 per 100.000 en els homes, mentre a
Bangladesh és de 0,63 per 100.000 (1999)
30
45
60
75
90
105
Consum anual de cervesa (litres per capita)
120
Factors de risc de Càncer de Còlon
•
•
•
•
•
•
Edat
Adenomas, Pólips
Estil de vida sedentari, Dieta, Obesitat
Història familiar de Càncer colorectal
Síndromes hereditaris
Malaltia inflamatòria intestinal
Factors de la dieta
que augmenten el
risc de carcinogènesi
colorectal
Factors de la dieta
que disminueixen el
risc
Consum de carn roja
Consum de carn processada
Consum de greixos saturats
Consum de carbohidrats refinats
Consum d’alcohol
Consum de fibra vegetal
Consum de verdures
Consum de fruites
Vitamines i antioxidants
Calci
Àcid folic
Cribratge del càncer colorectal
“El càncer colorectal és el més freqüent en la població si es consideren els
dos sexes. És el segon tumor més freqüent en les dones, després del de
mama, i el tercer en els homes, després dels de pròstata i pulmó. La seva
freqüència augmenta amb l’edat i la majoria dels casos se solen donar
per sobre dels 50 anys”.
Programa de detecció precoç del càncer colorectal (Catalunya)
• Està dirigit a homes i dones amb edat entre 50 i 69 anys, període
d’edat de més risc i en la que la detecció precoç s’ha demostrat
beneficiosa.
• La prova de cribratge consisteix a fer un test de detecció de sang
oculta en la femta. Aquesta prova es fa a casa i un cop retornada,
s’analitza al laboratori.
• Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor fins al 16% en els participants
al programa.
Font: Departament de Salut, 2011
Càncer de Cèrvix
ASR (age-standardised rate)
Càncer de Cèrvix
a Europa:
mortalitat i
incidència
Espanya no figura en
aquesta llista
Espanya, 2008:
2008:
Incidència: 6,3
Mortalitat: 1,9
(Globocan 2008)
Atlas of health
in Europe. WHO,
2003
Taxa crua de mortalitat per 100.000 h. Incidència per 100.000 h.
www-dep.iarc.fr
www-dep.iarc.fr
Papilomavirus humà (VPH)
• Tipus/subtipus: > 200; anogenital > 40 tipus
• Tipus de baix risc genital: 6,11, 40, 42, 43,
44, 54, 61, 70, 72, 81,...
• Tipus d’alt risc genital: 16, 18, 31, 33, 35, 39,
45, 51, 52, 56, 58, 59, 68, 82
Muñoz N, et al. NEJM, 2003
Vacunes contra el Papilomavirus, VPH
• La vacuna Gardasil (Merck) protegeix contra quatre
soques de Papilomavirus: la 16 i la 18,
responsables de més del 70% dels càncers de coll
d‘úter, i les 6 i 11, responsables de les verrugues
genitals.
Administració: tres dosis separades de 0,5 miligrams en una injecció
intramuscular als 0,2,6 mesos. Edat recomanada a Espanya: 12 anys.
• La vacuna Cervarix (Glaxo-SmithKline) només
protegeix contra les soques 16 i 18.
• Una o l’altre vindrien a impedir un 75% dels càncers
de coll. El 25% restant seria degut a soques més
infreqüents, no tingudes en compte en les vacunes.
Impacte sobre la incidència de Càncer de Cèrvix associat
a VPH 16/18, de la vacuna 16/18 als 12 anys i cobertura
vacunal al llarg de la vida
5
Incidència per 100000
Sense vacunació
Dones de 12 anys
4
Dones de 12-26 anys
3
2
1
0
0
10
20
30
40
Anys des de la Vacunació
Elbasha EH, Dasbach EJ, Insinga RP. Emerg Infect Dis. 2007;13:28-41.
Incidència de Càncer cervical invasiu i cobertura del cribratge.
Inglaterra, 1971-1995. Taxes estandarditzades
Quinn et al. BMJ 1999; 318: 904-908
Introducció del cribratge
Cribratge del càncer de coll d’úter
“A Catalunya el càncer de coll uterí és poc freqüent. Representa el
2,7% de tots els tumors diagnosticats en les dones, una de les
taxes més baixes a Europa”.
Detecció precoç del càncer de coll d’úter
• La prova de cribratge consisteix en la citologia cervical, que és
senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la qual es recull una mostra
de les cèl·lules de la superfície del coll uterí.
•
Es recomana realitzar la citologia 3 anys desprès de l’inici de
les relacions sexuals, o cada 3 anys a partir dels 25 anys de
edat fins als 65 anys
Font: Departament de Salut
Després de la vacunació cal seguir fent
el cribratge (Papanicolau)?
• Si !!
– Les vacunes protegeixen principalment contra
els VPH de tipus 16 i 18 que produeixen
gairebé el 75% dels càncers cervicals
– La vacunació és una profilaxi prepre-exposició;
les dones han de seguir confiant en el
cribratge
Si us plau, preguntes
i dubtes