Epidemiologia i prevenci de les malalties transmeses per via respirat ria 2. Grip

29 set. 2015
EPIDEMIOLOGIA i
PREVENCIÓ DE LA GRIP
1. Virus Influenza
2. El reservori viral
3. La malaltia gripal
4. Epidemiologia general
5. Vigilància epidemiològica
6. Mesures preventives
Vacunes
b) Antivirals
a)
H3N2
Dr. Josep Vaqué
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
CDC. Dr. F. Murphy
1. Virus Influenza (A,B,C)
• Virus A: 3 subtipus (H1N1, H2N2 i H3N2),
associat a extenses epidèmies i pandèmies;
humans i altres animals (antigens de
superficie: Hemaglutinina 1-16,
Neuraminidasa 1-9)
• Virus B: menys associat a epidèmies; només
afecta a humans, sobretot a infants
• Virus C: casos esporàdics i brots localitzats,
rar en humans
Virus predominants. Aïllaments virals confirmats:
EEUU. Virus A i Virus B (1992-2000)
0,1%
0,3%
Percentatge d’aïllament
de tipus A i B
100
8%
86%
22%
19%
0,6%
23%
80
Virus B
60
Virus A
99,9%
78%
92%
81%
99,7%
77%
99,4%
1992-93 93-94
94-95
95-96
96-97
97-98
98-99
99-00
2.087 3.963
3.423 4.132
40
20
14%
0
Total =
6.344 11.439 12.993 13.696
CDC MMWR Weekly. Update: Influenza activity (1992-93 to 1998-99)
Evolució històrica dels virus
influenza en l’espècie humana
Detecció d’acticossos sèrics
Aïllament de virus
B Virus B
Pandemia
Pandèmia
1968 “Grip de Hong Kong”
Virus A
H3N8
H2N2
1918 “Grip espanyola”
H2N2
H3N2
H3N2
1957 “Grip
asiàtica”
1977 Reaparició del virus H1
H1N1
H1N1
H1N1
H1N1 2009
1880
1890
1900
1910
1920
1930
1940
1970
1950
1960
Any
1990
1980
2010
2000
2015
Proteïnes de superficie dels Virus Influenza
Neuraminidasa, N
Hemaglutinina, H
RNA: 8 segments
Proteina M2
(només en el
virus A)
De: Roche, 2003
H
N
Proteïnes de superficie:
N, H, M2
Virus
Influenza A
Canvis en els antigens de
superfície dels virus influenza
Antigen drift
(canvis menors)
Antigen shift (canvis majors);
o reordenació intrasubtipus
- Mutacions adaptatives
- Reordenació genètica
Emergència de una
soca pandèmica
Perill !
Grip estacional
Vacuna anual
Pandèmia de grip
Nova vacuna
Canvis antigènics menors, “antigenic drift”
o “deriva antigènica”
RNA
Hemaglutinina
Neuraminidasa
Anticós
Àcid siàlic
• Canvis sequencials en l’Hematoglutinina que condueixen a
l’“escapament immunitari”
• Virus H1N1 de 1977: drif lent
• Virus H3N2 de 1968: ràpid drift estacional
Emergència de nous subtipus, canvis antigènics
majors, “antigenic shift” o “reordenació viral”
Virus humà H1N1 de 1918
Virus aviar
Nous virus humans:
1957: H2N2
1968: H3N2
Reordenació entre 2
subtipus diferents
• Generació de nous virus pandèmics, p.e. descendents del virus
H1N1 de 1918 en les pandèmies de 1957 (H2N2) i de 1968 (H3N2)
2. Reservori dels virus Influenza
• El reservori primari per a l’home és l’home (cicle
natural)
• Transmissió interespècies (cicle pandèmic):
− Les noves soques gripals s’originen en les aus
aquàtiques migratories (son el reservori ancestral
dels virus) des d’on poden passar a les aus
domèstiques, porcs, cavalls i a l’home
− Restricció d’hoste: propietat biològica que
protegeix les espècies
− Coinfecció: possible reordenació genètica dels
virus aviars en el porc i en l’home amb generació de
nous subtipus
− Possible infecció directa aviar-home amb
adaptació i estabilització del virus aviar en l’home
(mutacions adaptatives)
Transmissió interespècies
Infecció directa
Aus de corral
Cicle
natural dels
Cicle
virus
pandèmic
Influenza en
Mamífers
les aus
Aus aquàtiques
(principalment el porc)
Reordenació
genètica
Humans
Salt d’espècie
Subtipus de
Hemaglutinina
H1-H16
Subtipus de
Neuroaminidasa
N1-N9
Grip humana
(H1N1) 2009
(H1N1) 1977
H2N2
H3N2
Grip aviària
H5N1
H7N7
H9N2
Nou subtipus H16
descobert en gavines
(Fouchier RA et al. J
Virol 2005;79:2814-22)
Hostes naturals dels
virus influenza A
Nicholson KG, Wood JM,
Zambon M. Influenza.
Lancet 2003;362:1733-45
3. La malaltia gripal
La grip estacional:
• Quadre típic d’inici sobtat (en hores): febre amb calfreds
i símptomes associats: cefalea, mialgia, postració, dolor
faringi, rinitis, tos; símptomes gastrointestinals en infants
• Usualment és una malaltia autolimitada, però a
vegades es produeixen complicacions:



Pneumònia 1ª (viral) i 2ª (bacteriana)
Empitjorament de malalties CVD’s i altres
Quadre “sepsis-like”, convulsions febrils, otitis mitjana en
infants
• En les persones grans o amb malalties cròniques:
pot produir malaltia greu i elevada letalitat
• Pneumònia i Grip: Una de les 10 primeres causes de
mortalitat a Espanya i Catalunya (2,0-2,3%)
El quadre clínic de la grip és diferent
segons el grup d’edat
Signe/Símptoma
Infants
Adults
Gent gran
Tos (no productiva)
++
++++
+++
Febre
+++
+++
+
Mialgia
+
+
+
Cefalea
++
++
+
Postració (trancazo)
+
+
+++
Dolor faringi
+
++
+
Rinitis/congestió nasal
++
++
+
Dolor abdominal/diarrea
+
–
+
Nàusees/vòmits
++
–
+
++++
+
–
Molt freqüent
Menys freqüent
Absent
Cox NJ, Subbarao K. Lancet
Lancet.. 1999
Morbiditat associada als
episodis de grip
Restricció d’activitats
10% al 20%
5 – 6 dies
10+ dies
Restar al llit
2 – 3 dies
Absentisme
3 dies
Atenció mèdica
50%
Kavet J. Am J Public Health 1977
Treanor, JAMA, 2000
Nichol, ICHE, 1997
The MIST Study Group, The Lancet, 1998
Tasas de visitas médicas por gripe, hospitalizaciones por
enfermedad respiratoria aguda, y mortalidad por neumonía
e influenza, en situación interpandémica. Houston, EEUU,
1978-1989
120
Visitas médicas / 100 habitantes
Hospitalizaciones por enf. resp. aguda / 10.000 h.
Tasa anual
100
Mortalidad por neumonía e influenza / 100.000 h.
80
60
40
20
0
<5
5-9
10-14
1020-24
2035-44
3555-64
5515-19
1525-34
2545-54
45≥65
Grupo de edad (años)
Glezen WP et al. Am J Epidemiol 1991; 133: 296296-304
Taxes d’hospitalització per grip confirmada pel laboratori,
segons grup d’edat i setmana de vigilància. Estats Units,
temporada gripal 2012-2013, sistema FluSurv-NET
≥65 anys
0-4 anys
50-64 anys
18-49
5-17
Susceptibilitat humana
Susceptibilitat de l’hoste humà davant la Grip
•
Si apareix un nou subtipus (antigenic shift):
tothom és susceptible
•
La infecció produeix immunitat davant el mateix
subtipus, però poc davant els freqüents canvis
antigènics menors (antigenic drift)
•
Les taxes d’atac depenen del grau
d’immunitat persistent front a soques
relacionades amb l’actual, per aixó la
incidència es més elevada en la infància
4. Epidemiologia general
•
Malaltia estacional: tardor i hivern
Possibles casos esporàdics (tot l’any)
Epidèmies: taxes d’atac del 10-20% en la comunitat,
i més del 50% en centres tancats com escoles i llars
d’ancians
 Temporada gripal 2014-2015 a l’hemisferi nord: de
novembre de 2014 a abril de 2015
•
Pandèmies:
Afectació
– 1918 A (H1N1) “Grip espanyola”
Greu
– 1957 A (H2N2) “Grip asiàtica”
Greu
– 1968 A (H3N2) “Grip de Hong Kong” Lleu
– 2009 A (H1N1)
Lleu
Transmissió de la Grip
Ksiazed TG. NEJM 2003;348:1953
AGENT:
Virus gripal
MECANISMES DE
TRANSMISSIÓ
HOSTE SUSCEPTIBLE
Contacte directe
(mucoses, secrecions)
i indirecte (objectes)
Efecte
Transmissibilitat ++
Infectivitat ++
Patogenicitat +
Virulència +
Reservori
Ser humà
Gotetes
gruixudes i
mitjanes
Gotetes petites
inhalables: en
procediments de risc
Susceptibilitat
Edat avançada
Comorbiditat:
Exposició
laboral sanitària
Exposició
familiar
INCIDENCIA DE
GRIPE POR
GRUPOS DE EDAD
Semana 13 / 2014
0-4 años
5-14 años
15-64 años
≥65 años
Grip: mecanisme de transmissió
N’hi ha prou amb 3 particules infectives!
•
Principalment per gotetes gruixudes i mitjanes,
de més de 5 µ (<1 metre, a curta distància)
•
Per nuclis goticulars, ≤5 µ, a més distancia:
possible transmissió en maniobres i exploracions
mèdiques (traquetomia, neteja de vies
respiratòries,…)
•
Per contacte directe: mans i objectes; el virus pot
persistir durant hores en superfícies
Incubació i transmissió
• Periode d’incubació: 1-3 dies; durada de la malaltia:
3-5 dies
• Periode de transmissibilitat: Disseminació viral (la
persona és infecciosa): des d’1 dia abans dels
símptomes, fins 3-5 dies des de l’inici d’aquests
• Els infants i persones amb immunodepressió poden
ser infectius durant més temps; fins a 7 dies
• El 50% de les persones infectades, aproximadament,
tenen pocs o cap símptoma; poden ser infecciosos
• Transmissió de persona a persona: per gotetes
produides en tossir o estornudar (rarament per via
aèria)
17 temporadas: 1996-2013
2004-2005
2009-2010
2005-2006
Semana 19 / 2014
Estación gripal
Virus
predominante
2009-10
A(H1N1)pdm09
2010-11
A(H1N1)pdm09
2011-12
A(H3N2)
2012-13
B
2013-14
A(H1N1)pdm09
2014-15
A(H3N2)
Malalties de declaració obligatòria i sistema de
declaració a emprar, 2015
MALALTIA
Individualitzada
Urgent
Febre tifoide/febre paratifoide
X
Grip/grip humana per un nou
subtipus de virus
X
Hepatitis A
X
Hepatitis B
X
Hepatitis C
X
Hidatidosis
X
Infecció per Chlamydia
trachomatis (se n’exclou el
limfogranuloma veneri)
X
Infecció gonocòccica
X
Infecció per E. coli productora de
toxina Shiga o Vero
X
X
Legionel·losis
X
X
Leishmaniosi
X
X
Pandèmies de Grip
Per a que es presenti una Pandèmia cal 3 requisits:
•
Emergència d’un nou subtipus de virus influenza i existència
d’una població susceptible (immunologically naïve)
•
•
Replicació dels virus en humans
•
•
Disseminació molt ràpida i fora de temporada gripal
•
•
Morbiditat i mortalitat diferents de les de la grip estacional
Eficient transmissió interhumana (de persona a pesona)
Característiques d’una Pandèmia:
Aparició en moltes àrees geogràfiques del món; epidèmies
locals explosives
Malaltia greu: possible predilecció per una determinada edat
Les pandèmies de grip són inevitables
Pandèmia de “Grip espanyola” 1918-1919. Tres
onades ràpides i succesives. Inglaterra i Gales
Mortalitat setmanal/1000: Inglaterra i Gales
30
25
20
15
10
5
Letalitat:
0,70%
3,25%
2,70%
29
-ju
n
13
-ju
l
27
-ju
l
10
-a
go
24
-a
go
07
-s
ep
21
-s
ep
05
-o
ct
19
-o
ct
02
-n
ov
16
-n
ov
30
-n
ov
14
-d
ic
28
-d
ic
11
-e
ne
25
-e
ne
08
-fe
b
22
-fe
b
08
-m
ar
22
-m
ar
05
-a
br
19
-a
br
0
Reid AH. Armed Forces Institute of Pathology. EEUU. 2002.
Gani R, Hughes H, Fleming D, Griffin T, Medlock J, Leach S. Potential Impact of antiviral drug use during influenza pandemic. Emerg Infect Dis 2005; 11: 1355-1362 (modificat).
“Grip espanyola” 19181918-1919
384 págs (July 1, 1996)
Ed. Allison & Busby
ISBN: 0749002468
5. Vigilància epidemiològica
Comeses:
• Determinar la incidència de casos i la seva la
•
•
•
•
•
•
distribució geogràfica i per edats (MDO)
Definir la situació d’activitat gripal (monitorització)
Detecció ràpida d’epidèmies i caracteritzar la
soca/soques implicada/es
Conèixer l’evolució del problema i elaborar hipòtesis
evolutives (MDO, sistemes sentinella)
Monitoritzar la prevalença de soques circulants i
detectar noves soques
Ajudar al control mitjançant la ràpida acció preventiva
Estimar la morbiditat, mortalitat i cost econòmic
associats
Monitorització epidemiològica
de l’activitat gripal
Les autoritats sanitàries monitoritzen l’activitat gripal a
través de la xarxa de vigilància. Per definir la situació
epidemiològica és útil fixar nivells d’activitat gripal per
setmana:
Sistema centinel·la. Determinació dels nous casos de grip
per setmana i 100.000 habitants:
• Espanya. Nivell epidèmic: sobre aprox 65 casos per
100.000 habitants setmana
França.. Evolució de la pandèmia. Sistema sentinella. Sentiweb
França
Setmana 42 / 2009
Setmana 48 / 2009
Setmana 44
Setmana 49
Setmana 46
Setmana 51
Setmana 47
Setmana 52
© réseau Sentinelles, INSERM, UPMC. http://www.sentiweb.fr
Boletin Epidemiológico Semanal 2007;15:73-84
Vigilància de la Grip a Catalunya
• Morbilitat: 44 metges sentinella
•
•
─ Visites Domiciliàries Medicina general i Pediatria
─ Visites Medicina general i Pediatria per Síndromes gripals
ateses al centre
Mortalitat: Per totes les causes
─ ciutat Barcelona
─ 6 municipis provincia
Laboratori: 2 mostres/setmana cada metge
─ virus grip A i B (Cultiu, PCR, IF)
─ virus parainfluenza 1,2, 3 i 4 (IF)
─ VRS (IF)
─ Adenovirus (IF)
─ Coronavirus
─ Rinovirus
Departament de Salut, 2006
6. Mesures preventives
a)
Vacunes: La vacunació antigripal és la mesura de prevenció
primària fonamental per prevenir la grip i les seves
complicacions.
La vacunació antigripal anual està recomanada per aconseguir
protecció contra les soques que circularan durant la temporada
gripal. Normalment cada any hi ha canvis en aquestes soques; per
aquest motiu, les vacunes s’han d’elaborar anualment per incloure
les soques que amb més probabilitat seran les responsables dels
casos de grip de la temporada vinent.
– Vacuna inactivada
– Vacuna de virus viu atenuat
b)
Antivirals
a) Vacunes contra la grip
Vacuna inactivada
Vacuna usual de cada any
− Trivalent
− Intramuscular
− Es pot administrar a partir dels 6 mesos
− Cal reformular-la cada any amb les soques prevalents (OMS)
− Desenvolupada en ous embrionats
− La vacuna Optaflu®, ha estat preparada en cultiu cel·lular en
comptes d’ous embrionats, per tant no conté residus d’ou i és
adequada per immunitzar els pacients que presentin al·lèrgia greu
a les proteïnes de l’ou
− Hi ha formulacions amb Adjuvants (Chiromas®), indicades per a
persones de més de 64 anys, i una molt recent d’administració
intradérmica (Intanza®).
A la pàgina web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris
es poden consultar les vacunes antigripals autoritzades: http://www.aemps
Vacunes contra la grip
No disponible a Espanya
Vacuna de virus viu atenuat (Flumist®, Fluenz®)
− Trivalent
− Evita >90% dels símptomes
− Intranasal: el virus es replica en vies respiratòries
− Aprovada als EEUU per persones de 2 a 49 anys amb bona salut
− En infants de 2-8 anys: 2 dosis separades al menys en 4
setmanes en els nens que reben la vacuna per primera vegada
− Preu elevat (70$)
Grip estacional. Hemisferi Nord
Composició antigènica de la vacuna 2015-2016
Campanya vacunal: octubre i novembre de 2016
Per a vacunes inactivades o atenuades. La vacuna antigripal
trivalent recomanada per a la temporada gripal 2015-2016 a
l’hemisferi nord (de novembre de 2015 a abril de 2016), ha
d’incloure soques similars a:
• A/California/7/2009 (H1N1)pdm09
• A/Switzerland/9715293/2013 (H3N2)
• B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata)
Vacuna tetravalent:
A més a més de les anteriors ha d’incloure la soca viral similar
a B/Brisbane/60/2008
pdm09: virus pandèmic de 2009
Vacuna antigripal inactivada: tipus
“Hi ha 3 tipus de vacunes antigripals inactivades clàssiques: les vacunes
de virus complets (senceres), les vacunes de virus fragmentats
(fraccionades) i les vacunes d’antigens de superfície (subunitats).
• En la majoria de països, les vacunes de virus complets han estat
substituïdes per vacunes de virus fragmentats i de subunitats, que són
menys reactives.
• Les vacunes fragmentats (fraccionades) contenen un virus que ha estat
dissociat per l’acció d’un detergent.
• En les vacunes de subunitats, els antígens HA i la NA s’han purificat
encara més, i s’han separat altres components del virus.
• L’efectivitat d’aquest tres tipus de vacunes es considera equivalent,
però teòricament les dues darreres, més purificades per aconseguir una
menor reactivitat, poden resultar menys immunògenes”.
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015.
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Vacuna antigripal inactivada: tipus
Virus sencer
Virus fraccionat (Split)
Pautes d’administració
Edat
6-35 mesos*
3-8 anys*
9-17 anys
18-59 anys
60-64 anys
>64 anys
Tipus
Subunitats (Subunit)
(im: intramuscular; id: intradérmica)
ml
Dosis
Setmanes
entre dosis
Fraccionada/Subunit
0,25-0,50 im
1-2
4
Fraccionada/Subunit
0,50 im
1-2
4
Fraccionada/Subunit
0,50 im
1
Fracc/Subunit
0,50 im o id 9 μg
1
Fracc/Subunit
0,50 im o id 15 μg
1
Fracc/Subunit amb adjuvant 0,50 im o id 15 μg 1
-
*En els infants menors de 9 anys vacunats per primera vegada es recomana administrar 2 dosis separades,
com a mínim, per un mes d’interval (4 setmanes)
Vacunes disponibles, 2015-2016
En el concurs públic per a l’adquisició de les vacunes, els lots de vacunes que
han estat adjudicats són:
Vacunes fraccionades o de subunitats
135.000 dosis de vacuna Vaxigrip® de Sanofi Pasteur MSD, S.A.
455.000 dosis de vacuna Influvac® de BGP Products Operations, S.L.
Vacunes d’immunogenicitat reforçada
280.000 dosis de vacuna Chiromas® de Novartis Vaccines and Diagnostics
GmbH
310.000 dosis de vacuna Intanza® de 15 mcg de Sanofi Pasteur MSD, S.A.
Vacunes de cultiu cel·lular
20.000 dosis de vacuna Optaflu® de Novartis Vaccines and Diagnostics
GmbH
Vaxigrip® i Influvac® estan indicades a partir del 6 mesos d’edat, Optaflu® a
partir dels 18 anys, Intanza® a partir dels 60 anys i Chiromas® a partir dels 65
anys.
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015.
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Vacuna antigripal inactivada: tipus
“Recomanacions actuals:
• Els menors de 12 anys no han de rebre les vacunes senceres
(cap de les vacunes distribuïdes a Catalunya és de virus
sencers).
• La vacuna reforçada (amb adjuvant) només està autoritzada
per a les persones a partir de 65 anys (Chiromas®)
• La intradèrmica (Intanza®) de 15 μg és per ús a partir de 60
anys
• La resta de vacunes no tenen cap tipus de limitació per l’edat i
poden ser administrades a partir dels sis mesos.
• Els adults i infants grans han de ser vacunats en el deltoide, els
infants petits han de ser vacunats en la cara anterolateral de la
cuixa (vast extern del quàdriceps). Abans d’injectar la vacuna
cal sacsejar-la intensament”.
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015.
Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Període de vacunació recomanat
• Es recomana que tota la població objecte de
vacunació sigui vacunada entre el 19 d’octubre i el
30 de novembre, de manera que quan s’iniciï la
temporada gripal estigui ja immunitzada.
Administració de la vacuna
• La majoria estan indicades per ser administrades per
via intramuscular, l’excepció és la vacuna Intanza®,
que ha de ser administrada per via intradèrmica.
• Les vacunes d’administració intramuscular poden ser
administrades per via subcutània, amb l’excepció de la
vacuna amb adjuvant que està contraindicada per via
subcutània.
• L’administració intramuscular causa menys reaccions
locals, encara que la via subcutània és la recomanada
per a les persones en tractament anticoagulant o amb
problemes hemorràgics.
Departament de Salut. Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2014
Eficàcia de les vacunes inactivades
•
•
•
Varia en funció de l’edat i la immunocompetència
•
La resposta és més bona en els infants-joves i adults (17-50
anys), que en les persones grans (>64 anys)
•
En els infants i joves produeix elevats titols d’inhibició de la
HA i evita la infecció
•
En les persones grans produeix baixos titols d’inhibició de la
HA i no elimina la susceptibilitat a la infecció
•
En les persones grans contribueix a disminuir la
morbiditat i la mortalitat en reduir les infeccions
respiratòries de vies baixes
Depén de la concordança entre la soca vacunal i la circulant
Produeix resposta immunològica protectora en el 70-90%
dels vacunats
Efectivitat de la vacunació antigripal
100
90
90
80
80
70
60
50
40
30
20
10
0
•
•
•
•
•
% reducció
% reducció
Vu et al. Vaccine 2002;20:1831-6
100
70
60
50
40
30
20
10
0
Molt efectiva (70%-90%) en prevenir el quadre clínic gripal en les persones de <65 anys
Del 30%-70% en prevenir I’hospitalització en vells no ingressats en centres per a crònics
Del 30%-40% en prevenir el quadre clínic gripal en vells fràgils
Del 50%-60% en prevenir l’hospitalització en vells de centres geriàtrics
Del 80% en prevenir la mort en vells ingressats en centres geriàtrics
CDC. MMWR 2000;49:5-6
Nichol et al. N Engl J Med 1995;333:889-93
Persones sanes de 18-64 anys
Persones de més de 64 anys
Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (1)
Grups de població diana de vacunació antigripal
1. Persones d'edat igual o superior a 60 anys. Es farà especial èmfasi en aquelles persones
que conviuen en institucions tancades.
2. Persones de menys de 60 anys que presenten un alt risc de complicacions derivades de
la grip:
•
•
•
•
Nens i nenes (de més de 6 mesos) i adults amb malalties cròniques cardiovasculars (excloent
hipertensió arterial aïllada), neurològiques o pulmonars, incloent displàsia broncopulmonar, fibrosi
quística i asma.
Nens i nenes (de més de 6 mesos) i adults amb:
 malalties metabòliques, inclosa diabetis mellitus
 obesitat mòrbida (índex de massa corporal ≥ 40 en adults, ≥ 35 en adolescents o ≥ 3 DE en la
infància)
 insuficiència renal
 hemoglobinopaties i anèmies
 asplènia
 malaltia hepàtica crònica
 malalties neuromusculars greus
 immunosupressió (inclosa l'originada per la infecció de VIH, per fàrmacs o en els receptors de
trasplantaments)
 càncer
 implant coclear o en espera de l’implant
 trastorns i malalties que comporten disfunció cognitiva: síndrome de Down, demències i altres.
Nens, nenes i adolescents, de 6 mesos a 18 anys, que reben tractament prolongat amb àcid
acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip.
Dones embarassades en qualsevol trimestre de gestació.
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (2)
3. Persones que poden transmetre la grip a aquelles que tenen un alt risc
de presentar complicacions
Treballadors dels centres sanitaris, tant d'atenció primària com especialitzada i
hospitalària; pública i privada. Es farà especial èmfasi en aquells professionals
que atenen pacients d'alguns dels grups d'alt risc anteriorment descrits.
Persones que per la seva ocupació treballen en institucions geriàtriques o en
centres d'atenció a malalts crònics, especialment els que tinguin contacte
continu amb persones vulnerables.
Estudiants en pràctiques en centres sanitaris.
Persones que proporcionin cures domiciliàries a pacients d'alt risc o gent gran.
Persones que conviuen a la llar, inclosos nens o nenes de més de 6 mesos
d'edat, amb altres que pertanyen a alguns dels grups d'alt risc, per la seva
condició clínica especial (esmentats al punt 2).
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Vacunació estacional. Grups de risc a vacunar (3)
4. Altres grups en els quals es recomana la vacunació
Persones que treballen en serveis públics essencials, amb especial èmfasi
en els subgrups següents:
 Forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb dependència nacional,
autonòmica o local
 Bombers
 Serveis de protecció civil
 Persones que treballen en els serveis d'emergències sanitàries
 Treballadors d'institucions penitenciàries i d'altres centres d'internament
per resolució judicial
Malgrat l’existència de recomanacions d’algunes institucions, cal
tenir present que per a la campanya antigripal 2015-2016 no es
considera grup de risc –a l’efecte de rebre la vacunació antigripal
de manera sistemàtica– la població sana infantil o adulta menor de
60 anys, no inclosa en els apartats 1, 2 i 3.
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Vacunació estacional. Teballadors de la salut
A efectes de vacunació, dins d’aquest col·lectiu s’inclou el personal no assistencial
que treballa en centres sanitaris (personal administratiu, de neteja, de manteniment,
etc.) i el personal assistencial (auxiliar, d’infermeria i facultatius).
La vacunació antigripal està indicada en els treballadors de la salut per un
doble motiu: perquè poden actuar com una font d’infecció per a persones de
risc –en els malalts que són atesos en els centres sanitaris– (punt 3), i perquè
formen part del col·lectiu de serveis essencials per a la comunitat (punt 4).
•
•
Cal educar al personal de la salut sobre els beneficis de la vacunació per a ells
mateixos, per a les seves families i els pacients
Cal informar-los sobre les eventuals reaccions adverses associades
Percentatge de vacunació (%)
Hospital Vall d’Hebron (2013): Personal en general, 25,5%;
personal mèdic, 34%; residents, 41,2%
Guia tècnica per a la campanya de vacunació antigripal estacional 2015. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
EEUU. CDC, 2007. Se recomienda la
vacunación anual contra la gripe a:
1.
Todas las personas, incluidos los escolares, que deseen reducir el riesgo
de enfermar por gripe o de transmitirla a otros
2. Todos los niños de 6-59 meses (p.e., 6 meses – 4,9 años)
3. Todas las personas de >50 años
4. Los niños y adolescentes (de 6 meses –18 años) que reciben aspirina a largo
plazo
5. Mujeres embarazadas (durante el período gripal)
6. Adultos y niños con transtornos crónicos del aparato pulmonar (incluido
asma), cardiovascular (excepto hipertensión), renal, hepático, hematológico
o metabólico (incluido diabetes mellitus)
7. Adultos y niños con inmunosupresión (incluida inmunosupresión por
medicamentos o por el VIH)
8. Adultos y niños con algún transtorno (p.e., disfunción cognitiva, lesiones de la
médula espinal, epilepsia, transtornos neuromusculares), que pueda
comprometer la función respiratoria
9. Residentes en centros geriátricos y otros centros para crónicos
10. Personal sanitario
11. Contactos familiares sanos (incluidos niños) y cuidadores de personas con
problemas médicos que los situen en un elevado riesgo de complicaciones
graves por gripe.
MMWR. Recommendations and reports 2007 Vol. 56 / No. RR-6.
Vacuna inactivada: efectes adversos
i contraindicacions
Efectes adversos
•
•
•
•
Reaccions locals
Febre, malestar
Reaccions al·lèrgiques
Manifestacions neurològiques
15%-20%
poc frequent
rares
molt rares
Contraindicacions
•
•
•
Lactants <6 mesos
•
Persones que havien presentat una Síndrome de GuillainBarré durant 6-8 setmanes posteriors a la vacuna
Reacció greu a una dosi prèvia
Persones amb anafilàxia greu als components de la vacuna:
antibiòtics, tiomersal, proteina d’ou
Vacunació antigripal en persones de 65 o més anys (%)
..
Objectiu europeu: 75%
58%
Mereckiene J, et al, and the VENICE project gatekeepers group. Seasonal influenza immunisation in Europe. Overview of recommendations and vaccination coverage
for three seasons: pre-pandemic (2008/09), pandemic (2009/10) and post-pandemic (2010/11). Euro Surveill. 2014;19(16):pii=20780.
Available online: http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20780.
Vacunació en grups de risc, embarassades i sanitaris
Mereckiene J, et al, and the VENICE project gatekeepers group. Seasonal influenza immunisation in Europe. Overview of recommendations and vaccination coverage
for three seasons: pre-pandemic (2008/09), pandemic (2009/10) and post-pandemic (2010/11). Euro Surveill. 2014;19(16):pii=20780.
Available online: http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20780.
Recomanacions sobre la grip.
Àmbit educatiu
• Quan es tus o s’esternuda, cal tapar-se la boca i el nas amb un
mocador de paper d’un sol ús
• Mantenir les mans netes, i rentar-se sempre les mans després
d’haver tossit o esternudat
• Eixugar-se les mans amb mocadors de paper d’un sol ús
• No apropar les mans brutes als ulls i del nas
b) Antivirals
Es disposa de 2 tipus de fàrmacs efectius
contra el virus influenza:
– Inhibidors de la M2: Amantadina i Rimantadina
– Inhibidors de la Neuraminidasa:
• Oseltamivir (Tamiflu®, cápsules i suspensió)
• Zanimivir (Relenza®, per inhalació)
Antivirals: Inhibidors de la Neuroaminidasa
Oseltamivir i Zanamivir
• Eficaços contra totes les soques conegudes del virus de la grip A i
virus de la grip B.
Oseltamivir (Tamiflu®). Fàrmac de primera elecció
• Dosi (vía oral):
– Casos lleus i gravetat mitjana: 75 mg/12 hores per via oral
durant 5 dies
– Els casos greus: 150 mg/12 hores via oral durant 7-10 dies
– Profilaxi: 75 mg/24 hores per via oral durant 7-10 dies
– Pacients amb aclariment de creatinina de 10-30 ml/min reduir
la dosi de tractament (75 mg al dia) i de profilaxi (75 mg cada
dos dies).
– Aprovació provisional en nens <1 any. En nens dosificar
segons pes.
• Efectes secundaris: nàusees i vòmits
• No es disposa de dades sobre efectes secundaris en l’embaràs
Antivirals: Inhibidors de la Neuroaminidasa
Zanamivir (Relenza®)
• De primera elecció per la profilaxi post-exposició en el
personal sanitari
– Dosi (via inhalatòria):
• Adults: 10 mg (=2 inhalacions)/12 hores durant
5 dies
• Nens >5 anys: dosi d’adult
• Aprovació provisional en nens <5 anys
• Efectes secundaris: diarrea, nàusees, sinusitis,
afectació nasal, bronquitis, tos i cefalea
• En pacients amb MPOC o asmàtics: contraindicat pel
risc de broncoespasme
Si us plau, preguntes
i dubtes