Mesures de freq encia

MESURES DE FREQÜÈNCIA
1. Mesures en Epidemiologia
2. Proporció d’incidència (PI)
3. Taxa d’incidència (TI)
4. Prevalença (P)
5. Mortalitat i Letalitat
Dr. Josep Vaqué Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
1. MESURES EN
EPIDEMIOLOGIA
1.
Mesures de freqüència
2.
Mesures d‘efecte (o d’associació)
3.
Mesures d'atribució (o d'impacte)
4.
Mesures de supervivència
Raons, proporcions i taxes
•
Raó (ratio): És una fracció que expressa la mida
relativa entre dos números. El resultat de dividir A/B
es la raó d’A sobre B. Per exemple: 6/120.
•
Proporció: És un tipus de raó en que el
denominador inclou el numerador; p.e: 6 infectats
sobre 120 individus. El resultat s’expressa com a
probabilitat o en percentatge (%), p.e.: 0,05 o 5%.
•
Taxa (rate): És una raó que permet mesurar la
relació entre dues variables, en especial, l’aparició
d’esdeveniments en funció del temps i estudiar la
dinàmica de canvi, p.e.: 36 casos en 3.542
persones-any d’obervació.
Mesures de freqüència
Són Indicadors de Morbiditat ja que permeten
mesurar la presència de malaltia en una població:
•
Proporció d’incidència (PI): Mesura la incidència
de malaltia en una població; és molt útil en els
estudis etiològics.
•
Taxa d’incidència (TI): Mesura la incidència de
malaltia en una població; és molt útil en els estudis
etiològics.
•
Prevalença (P): Mesura la càrrega de malaltia en
una població; molt útil per a la planificació sanitària
•
Altres: Mortalitat, Letalitat
Mesures de freqüència
Incidència. És un indicador de la força etiològica d’un
factor o d’una malaltia (dimensiona la intensitat d’un
problema de salut) en una població durant un periode
de temps. P.e., incidència de la infecció per VIH a
Catalunya l’any 2014; incidència del càncer de pulmó
a Europa en el 2015
Prevalença. És un indicador de la càrrega, pes o
presència, d’una determinada morbiditat (tuberculosi)
o condició en una població (tabaquisme, obesitat) en
un moment concret. P.e., prevalença de tuberculosi a
Barcelona el 2013
Mesures de frequència
1. Proporció d’incidència (PI)
• Canvi amb el temps
• Incidència de pacients o d’episodis?
2. Taxa d’incidència (TI)
• Concepte de personespersones-any
• Incidència anual
• Relació entre risc i taxa d’incidència
3. Prevalença (P)
• Tipus de prevalença
• Relació entre incidència i prevalença
4. Mortalitat i Letalitat
2. PROPORCIÓ
D’INCIDÈNCIA (PI)
Risc o proporció d’incidència (PI) en un grup o població: És la
proporció d’individus que han desenvolupat la malaltia en un
periode determinat de temps
Risc o PI =
C
N
=
Nº individus que han presentat la malaltia
Nº individus en risc de presentar la malaltia
en un
periode de
temps
Característiques:
• No te dimensió; s’interpreta com una probabilitat (va de
0 a 1; p.e.: 0,61; 0,75), i pot expressar-se en percentatge
(p.e.: 61%; 75%)
• S’usa en els grups (o cohorts) tancats o fixes
• També s’anomena Incidència Acumulada (IA)
Proporció d’incidència (PI)
Proporció d’incidència =
(o Incidència acumulada)
Nº individus que han presentat la malaltia en el p.t.
× 100
Nº individus en risc de presentar la malaltia
Aspectes essencials:
• Cal un periode de temps d’observació o seguiment dels
individus
• El temps previst de seguiment és el mateix en tots els
individus
• El individus han de tenir risc de patir la malaltia
• La incidencia de l’esdeveniment, malaltia o mort en els
perduts en el seguiment ha de ser la mateixa que en els
que són observats
Estimació de la Proporció d’incidència -1Elements indispensables per estimar la PI:
•
Cal tenir una definició de l’esdeveniment o malaltia
(definició de cas)
•
Cal conèixer les característiques de salut dels
individus de la població
•
Cal especificar el numerador: un sol esdeveniment (és
únic: leucèmia) o més d’un (pot repetir o recòrrer –
cefalea, refredat, angina de pit-, o ser d’un tipus
diferent -una altra infecció de diferent localització-)
•
•
Cal especificar el denominador: persones en risc
Cal establir el periode d’observació o seguiment
Estimació de la Proporció d’incidència -2Accions que cal fer per estimar la PI:
1. Fer el seguiment de tots els individus durant el temps
establert
• Si l’individu presenta l’esdeveniment i aquest és únic
(p.e., leucèmia, càncer de fetge, malaltia d’Alzheimer)
el subjecte deixa de ser observat, és dir deixa de
contribuir al còmput de temps
• Si l’esdeveniment pot recórrer (repetir), l’individu
segueix sent observat (p.e., refredat, infeccions,
cefalees)
2. Saber quan s’inicia cada cas i detectar i comptar tots
els casos
Exemple: Incidència d’Infart de miocardi en un
grup de 790 pacients amb més de 4 factors de
risc. Seguiment durant 10 anys
Infart de miocardi
Grup
4 o més factors
Resultat. Incidència
expressada en
probabilitat
o en percentatge
(és el mateix)
Si
No
N total
174
646
790
PI = 174 / 790 = 0,22
PI = (174 / 790)
100 = 22%
Exemple: Efecte de la persistència del
tabaquisme sobre la supervivència després d'un
infart de miocardi. Seguiment durant 10 anys.
American Journal of Epidemiology 1985;121:823-31
Final del seguiment
Tabaquisme
Dades
Resultats.
Incidència:
Mort
Viu
Total
Persistent
27
48
75
Abandó
14
67
81
PI fumadors = 27 / 75 = 0,36 o 36%
PI ex-fumadors = 14 / 81 = 0,17 o 17%
S’expressa en probabilitat o en percentatge
Canvi del risc en el temps
1,0
C
0,8
Risc
Probabilitat
(de 0 a 1)
0,6
B
0,4
A
0,2
0
0
5
10
15
20
Temps
S’assumeix que la proporció d’incidència és la incidència mitjana del
conjunt estudiat (se suposa que tots han tingut una incidència similar)
Exemple
Incidència de la Diabetes tipus I a Catalunya
Edat
Incidència per
105 habitants
IC al 95%
0-4
4,4
3,4 – 5,7
5-9
9,9
8,5 – 11,4
10-14
17,5
15,7 – 19,4
15-19
11,4
9,9 – 13,0
20-24
11,3
9,7 – 13,1
25-29
8,5
7,2 – 9,9
Font: Registre de DMID de Catalunya, 1987-1990
Exemple
Exemple
Incidència de Càncer. Homes. EEUU, 1975-2002
250
Taxa ajustada per edat / 100.000 hab.*
Pròstata
200
150
Pulmó i bronquis
100
Còlon i recte
50
Bufeta urinària
Limfoma no-Hodgkin
0
1975
Melanoma cutani
1978
1981
1984
1987
1990
1993
1996
1999
*Ajustada per edat a la població estàndard americana de 2000.
Font: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, 1975-2001, Division of Cancer Control and
Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
2002
Incidència de pacients o d’episodis?
En 1.000 pacients seguits durant l’ingrés hospitalari
s’ha observat que 72 han presentat una infecció
adquirida a l’hospital, i que el total d’infeccions
presentades ha estat de 81, ja que alguns pacients
n’han tingut més d’una:

Incidència de pacients amb infecció: 72 / 1.000 =
0,072 o 7,2%

Incidència d’infeccions: 81 / 1.000 = 0,081 o 8,1%
3. TAXA D’INCIDÈNCIA (TI)
El temps de seguiment no és el mateix en tots els individus.
El numerador és el mateix que en la PI, però el denominador és
diferent: hi ha el total de temps acomplert pel conjunt
d‘individus seguit (persones-temps)
Taxa d’incidència =
Característiques:
•
•
•
•
Casos
Temps
=
Nº individus amb la malaltia
Total de temps acomplert
pel conjunt d’individus seguits
(t1+ t2+ t3+ t4+ tn: persones-temps)
Valor: de 0 a  (infinit)
És una mesura abstracta: persones-temps. El denominador és la
suma del temps en risc de malaltia de cada individu seguit
S’usa en les cohorts obertes o dinàmiques. Cal seguir a tots el
individus de la cohort: comptar el temps i detectar els casos
També s’anomena: “densitat d’incidència” o “força de morbiditat”
Concepte de persones-any
Se suma el temps de seguiment de cada una de les persones
incloses en l’estudi (t1+ t2+ t3+ t4+ t5+ tn). Generalment aquest
temps s’expressa en persones-any, però si és curt, és més útil
usar persones-mes
Estudi de la mortalitat per leucèmia
1 mort per leucèmia (seguiment 6 anys)
t1
5 malalts
amb
leucèmia
seguits
en el
temps
TI = 1/56 persones-any = 0,017 morts per any
1 mort per accident de trànsit (seguiment 10 anys)
t2
perdut en el seguiment (seguiment 8 anys)
t3
0
Pacients amb leucèmia: 1 mort a causa de la
malaltia. Seguiment: 6+10+8+16 +16 = 56 anys
t4
seguiment complet fins el final de l’estudi (s. 16 anys)
t5
seguiment complet fins el final de l’estudi (s. 16 anys)
2
4
6
8
10
12
Anys de seguiment
14
16
La PI seria 1/5, però aquí
no és aplicable
Transformació de persones-any
Suposem que hi ha hagut 56 casos d’una determinada malaltia en
els 174 mesos de seguiment del conjunt d’individus d’una cohort.
La incidència es pot expressar en diferents unitats; pe:
56 casos
174 persones-mes
56 casos
14,5 persones-any
56 casos
1,45 pers.-decenni
=
=
=
0,32
persona-mes
3,86
persona-any
38,62
persona-decenni
0,32 casos mes
3,86 casos any
38,62 casos decenni
Com més petit sigui el denominador, la taxa serà més gran (va de
0 a infinit)
La TI és una mesura de la instantaneitat (com la velocitat). És la
taxa momentània amb que els casos es presenten en un grup
Exemple: Administració de Dietiestilbestrol (DES)
en l'embaràs i incidència de Càncer de Mama
New England Journal of Medicine 1984;311:1393-8
Exposició DES
Càncer
Si (exposades)
118
Persones-Any
88.912
TI exposades = 118 / 88.912 = 0,00133 casos per any
El nombre de persones (N) del grup o cohort no
s’utilitza per a la estimació de la TI. En el present
exemple eren més de 10.000 dones. Tot aquest conjunt de
dones va ser seguit un total de 88.912 persones-any.
Durant aquest seguiment es van detectar 118 casos de
Càncer de Mama
Exemple: Hipertensió sistòlica i Cardiopatia isquèmica.
Barons de 55 a 59 anys. Estudi de Framingham. Kahn HA,
Sempos CT. Statistical Methods in Epidemiology. Oxford University Press, 1989
(PAS: pressió arterial sistòlica)
PAS
Dades
Resultats.
Taxa
d’incidència:
Cardiopatia Persones-Any
Si (PAS ≥ 165)
13
No (PAS < 165)
18
211
1.084
TI (PAS ≥ 165) = 13 / 211 = 0,0616 casos per any
TI (PAS < 165) = 18 / 1.084 = 0,0166 c.p.a.
•
El nombre de persones (N) de la cohort de l’estudi de Framingham no s’utilitza per a la estimació de la TI; eren
4.500 persones d’ambdós sexes.
•
D’aquest grup, els que eren hipertensos van ser seguits 21 persones-any, i en ells es van detectar 13 cardiopaties
isquèmiques (CI).
•
Els que no eren hipertensos van ser seguits 1.084 persones-any, i s’hi va detectar 18 CI.
Relació entre risc i taxa d’incidència
Risc = Taxa d’incidència × temps
PI = TI × t
Es compleix quan el risc calculat és < 20%.
Exemples. Població amb:
• 9 morts per 1.000 persones-any durant un periode
de 20 anys: Risc = 9/1.000 × 20 anys = 0,009 ×
20 = 0,18 o 18%.
• 8 casos de càncer de pulmó per 10.000 personersany durant 10 anys: Risc = 8/10.000 × 10 = 0,0008
× 10 = 0,008 o 0,8%.
4. PREVALENÇA (P)
Així com en la Incidència es compten els casos nous de la malaltia que
apareixen en el transcurs d’un temps, en la Prevalença es compten el
casos presents en un moment determinat, siguin nous o vells.
És la proporció d’individus amb la malaltia en un moment determinat.
S’expressa en probabilitat (de 0 a 1) o en percentatge (%)
Nº individus que tenen la malaltia
Proporció de Prevalença =
en un punt del temps
Total d’individus de la població
Relació entre Incidència, Prevalença i
Duració de la malaltia
Incidència
Duració
JL Grenier - CEPIQ98
P = TI × D
Prevalença
Morts, curats,
perduts,…
Prevalença: característiques
•
La prevalença és una mesura composta, depén de la
incidència i la duració de la malaltia (P = TI × D)
•
S’usa per mesurar la presència de malalties (morbiditat)
o de característiques (factors) en la població, i així
permet determinar la càrrega de malalties i condicions
en la població. És una mesura molt útil per a la
planificació sanitaria
•
S’usa també en alguna àrea de recerca, p.e., per
descriure la frequència de malformacions congènites en
els nadons
•
Cal saber diferenciar els conceptes: cas prevalent i cas
incident
Prevalença: exemples
Prevalença de malalties:
Prevalença d’hipertensió a Barcelona (2008) = 19%
Prevalença de portadors de meningococ a Catalunya (2005) = 5%
Prevalença d’infeccions nosocomials a Cayalunya (2007) = 6,9%
Prevalença de característiques (factors):
Prevalença de tabaquisme en les dones, Catalunya (2006) = 27,1%
Exemple
Evolució de la prevalença de l’hàbit tabàquic a
Catalunya (població de 15 a 64 anys), 19821982-2006
70
Prevalença (%)
(Fumadors diaris i
fumadors
ocasionals)
60
50
%
40
30
Homes
Dones
20
Total
10
0
1982
1986
1990
1994
1998
2002
2006
Homes
58,3
57,6
49,7
46,3
44,4
Dones
20
23,4
25,7
25,6
30,7
37,9
40,4
36,7
35,3
36,6
41,8
32,5
37,2
34,6
27,1
29,8
Total
Font: Pla de Salut i Enquestes de Salut de Catalunya, 2002-2006
Gradient NordNord-Sud en la prevalença d’Esclerosi Múltiple
(Adaptat de Kurtzke JF. J Neurovirol, 2000)
Exemple
Casos por 100.000
Bach JF. N Engl J Med 2002;
347:911-20
Estimació de la Prevalença
Elements indispensables:
1. Tenir una definició de la malaltia o factor (definició de
cas)
2. Especificar el numerador: un sol esdeveniment o més
d’un
3. Especificar el denominador: total de persones
4. Establir el moment en que es farà l’estudi
Accions indispensables:
1. Estudiar tots els individus en el moment establert
2. Detectar tots els casos (de qualsevol estadi clínic)
Tipus de Prevalença
Prevalença puntual. És el concepte habitual: és la
proporció d’individus amb una determinada malaltia
o característica en un moment concret
Prevalença de periode. Prevalença puntual d’inici
més els casos que es presenten durant el periode:
P de periode = Prevalença d’inici + Incidència en el periode
Prevalenca de tota la vida (lifetime prevalence).
S’obté interrogant els individus sobre els antecedents o existència de la
malaltia en N anys anteriors
S’usa en Psiquiatria, p.e., Prevalença de depressió en tota la vida
Relació entre Incidència i Prevalença
Prevalença = Taxa d’Incidència × Duració de la malaltia
P = TI × D
Es compleix quan la prevalença es baixa, p.e., <0,1 o 10%
Exemples: Diabetis, Esclerosi múltiple, Malaltia de Crohn,
Malaltia de Parkinson
P
=
TI
×
D
Relació entre Incidència i Prevalença
P = TI × D
Exemple. Una població d’1 milió d’habitants ha
presentat 500 casos de pneumònia en el darrer any
(500 casos incidents per 1.000.000 persones-any),
cada un dels quals de mitjana ha d’estar hospitalitzat
7 dies. El nombre de llits necessaris o casos
prevalents en un moment determinat és:
P = 500 casos any × 7/365 dies-any = 500 × 0,02 = 10
(Nota: 7/365 és la fracció d’any que està ingressat cada cas)
Característiques de les mesures: PI, TI, P
Propietat
Proporció
Taxa
Prevalença,
d’Incidència, d’Incidència,
P
PI
TI
Valor més petit
0
0
0
Valor més gran
1
Infinit
1
No en té
1 / temps
No en té
Probabilitat
Inversa del
temps
d’espera
Probabilitat
Unitats
(dimensionalitat)
Interpretació
5. MORTALITAT i LETALITAT
TAXA CRUA DE MORTALITAT (TCM). És el nombre de
defuncions en un any dividit pel nombre d’habitants de la
població a la meitat de l’any (1 de Juliol). De forma
convencional s’expressa per 1.000 habitants
TCM =
Nombre de morts en un any
Població total viva a la meitat de l’any
× 1.000
TCM a Espanya = 7,8 (1986) i 8,3 (2013) per 1.000 hab.
És una taxa d’incidència. S’assumeix que els naixements, morts i
moviment de la població es produeixen a intervals uniformes o suaument
durant l’any. Quan aixó es compleix, el nombre de persones vives a meitat
de l’any és equivalent al nombre de persones-any viscudes
Evolució de la taxa de mortalitat. Espanya 19001995. Taxa crua per 1.000 habitants
Taxa de mortalitat per 1.000 hab.
30
Nº de morts durant l’any
25
Població a la meitat de l’any
20
15
10
5
2013: 8,3 per 1.000 hab.
0
Any
ESPAÑA
INSTITUTO ESPAÑOL DE ESTADISTICA, 2014
Taxes de mortalitat estandarditzades, 2012
Mortalitat crua i estandarditzada, Espanya 2012
Taxa de mortalitat crua
S’expressa per 1.000 habitants
Espanya: 8,6 per 1.000 habitants (segons l’INE).
Taxa de mortalitat estandarditzada
S’expressa per 100.000 habitants
Espanya: <500 per 100.000 habitants (segons
l’OMS) o <5 per 1.000 hab.
Mortalitat infantil
MORTALITAT INFANTIL (MI): És el nombre d’infants de
menys d’un 1 any d’edat morts durant un any, dividit pel total
de nascuts vius en la població durant l’any. S’expressa per
1.000. Pe, MI a Catalunya 1999 = 4,2 per 1.000
MI =
Nombre d’infants morts de <1 any d’edat
Total de nascuts vius en l’any
× 1.000
La MI, malgrat que s’anomena “taxa de mortalitat infantil”, és una simple
raó que s’expressa com una probabilitat, ja que en el denominador no hi ha
persones-any de vida d’infants, sinó els infants exposats a un
esdeveniment (mort) a partir d’un moment concret (naixement).
Evolució de la Mortalitat infantil. Catalunya, 1983-1997
1997: 4,17 per 1.000 nascuts vius
2004: 3,10
2013: 2,80
Nº d’infants morts de
< 1 any d’edat
Nº total de nascuts
vius en el periode
Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2001; 3
*Butlletí Epidemiològic de Catalunya 2006;5
ESPAÑA 2003-2013
ESPAÑA. INE 2013
Mortalitat específica
MORTALITAT ESPECÍFICA PER EDAT, SEXE O CAUSA
(ME): És una taxa específica per edat, sexe, causa o altres
característiques. Pe, taxa de mortalitat especifica per edat:
ME =
Nombre de morts de 25-34 anys en l’any
Població mitjana de 25-34 anys en l’any
× 100.000
Letalitat
LETALITAT (L): Proporció de morts degudes a una malaltia
concreta durant un periode. Es una proporció d’incidència.
P.e., Letalitat de la SIDA a 5 anys: 80% del casos (abans
de 1995, quan es va introduir el tractament antiviral)
L=
Nombre de morts per la malaltia
Nombre total pacients amb la malaltia
en un periode × 100
Mortalitat = Taxa d’incidència × Letalitat
M
=
TI
×
L
Mortalitat: fa referència a una població (defuncions en la població).
Letalitat: fa referència a una sèrie de casos (individus amb la malaltia).
•
Letalitat
•
The majority of patients are 15 to 44 years of
age (49.9% male), and we estimate that the case
fatality rate is 70.8% (95% confidence interval
[CI], 69 to 73).
The course of infection, including signs and
symptoms, incubation period (11.4 days), and
serial interval (15.3 days).
Brots d’Ebola abans de 2014
Letalitat
Si us plau, preguntes
i dubtes
Insisteixo en les
preguntes i dubtes !
Moltes gràcies per la
vostra atenció