Hermes amb Dionís infant

HERMES AMB DIONÃS INFANT
L'autor de l'obra és PraxÃ-teles. La cronologia de l'obra és 350−330 a.C. pertany al segon perÃ-ode
clà ssic, durant aquesta època s'aconsegueix unes escultures molt més treballades. Aquesta per exemple
té les mans molt treballades. L'anatomia del cos també millora.
El material utilitzat és el mabre, per tant la tècnica utilitzada és la de la talla. És un grup de figures
dempeus exemptes.
La mida de l'escultura és de 213 cm. La ubicació original de l'escultura és al temple d'Hera a OlÃ-mpia.
Però la ubicació actual és la del museu arqueològic d'OlÃ-mpia, a Grècia.
Iconografia: segons l'escriptor llatÃ- Plini sembla que va ser ideada per Cefisòdot el Vell, pare de
PraxÃ-teles. Hermes entreté el seu germanastre DionÃ-s amb u gotim de raïm durant el viatge emprès
per anar a veure els reis d'Orcomen, Atamant i Ino. Tots dos són fills il·legÃ-tims de Zeus, i Hera, l'esposa
de Zeus, engelosida per les infidelitats del seu marit, se'n vol venjar per mitjà de l'infant de DionÃ-s. Per
aquest motiu Hermes intenta que els reis d'Orcomen l'amaguin. L'escultura ens ha arribat mutilada, però,
grà cies a les còpies posteriors i a algunes font literà ries s'ha pogut recompondre.
La funció és religiosa, ja que es tractava d'un exvot. La composició és tancada. Les lÃ-nies
compostivies fan contrast entre la figura d'Hermes, que adopta l'anomenada corba praxiteliana, cosa que li
dóna un sensació de moviment sinuós malgrat que està dempeus, i el tronc de l'arbra amb la túnica i la
figura de DionÃ-s, que són verticals.
Els recursos tècnics utilitzats són l'acabat superficial molt polit que dóna una textura perlada. La
utilització de la corba praxiteliana és un dels recursos tècnics més importants de l'ora. Destaca la
musculatura d'Hermes, molt equilibrada i perfecta però irreal perquè no pot existir un cos amb un
desenvolupament muscular tan harmònic com aquest. En el cas del nen, li aplica el cà non 1/7, la qual cosa
fa que quedi desproporcionat, perquè els nens tenen el cap més gros que els adults.
Com que no hi havia tradició de representar nens, PraxÃ-tleles no tenia cap referent i v mostrar mancances
en aquest sentit. La roba l'obre l'arbra té un caient natural que no presenten les robes esculpides de la
primera generació d'escultors clà ssics.
L'escultura estava situada al temple d'Hera amb altres exvots provinents de donacions dels fidels com a
agraïment pels favors concedits.
La corba praxiteliana i la recerca de la realitat idealitzada són caracterÃ-stiques del classicisme, cosa que
provoca que les figures siguin inexpressives, sense páthos.
A mesura qeu evolucionana, l'escultura grega buscava cada cop més la perfecció de les imatges. Si tenim
present que al majoria d'escultures es feien per donar als santuaris o a les ciutat, entendrem que es busqués
el mà xim realisme com a sÃ-mbol de representativitat.
Iconologia: el conjunt és dualista, ja que contraposa la perfecció, la maduresa i l'equilibri d'Hermes amb la
imperfecció, la immaduresa i el desequilibri de DionÃ-s. De fet, és un sÃ-mbol del món, ja que Hermes
juga amb DionÃ-s a l'igual que les divinitats juguen amb el destÃ- dels éssers humans.
La mitologia fou molt important en el seu momento perquè la corba praxiteliana va comportar un canvi en la
representació escultòrica. Aquesta sinuositat més accentuada es va utilitzar posteriorment a partir del
1
Renaixement. Iconogrà ficament, les figures d'Hermes i DionÃ-s van quedar reduïdes a una columna amb
la representació el cap barbat de DionÃ-s i els seus genitals, que els ciutadans tocaven a les entrades i
sortides de les ciutats perquè donava bona sort.
2