Pneumologia

PROGRAMA DE FORMACIÓ ESPECIALITZADA
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
Aprovat en Comissió de Docència el 24 d’abril de 2008
Introducció
La pneumologia és una especialitat mèdica amb una gran entitat dins la medicina. La seva
vitalitat es comprova si s’analitza la seva evolució històrica, particularment durant l’últim
quart de segle. En aquests anys s’ha avançat de forma espectacular en el coneixement de
la fisiopatologia de l’asma, les malalties ambientals i ocupacionals, la malaltia pulmonar
obstructiva crònica (MPOC), les infeccions respiratòries, la fibrosi quística, les
neumopaties intersticials, la hipertensió pulmonar i els trastorns respiratoris de la son
(apnea de la son). En altres malalties s’han aconseguit nous i eficaços procediments
terapèutics. Així, l’oxigenoteràpia, la ventilació mecànica no invasiva, la pressió positiva
continua a la via aèria (CPAP) i el trasplantament pulmonar han transformat radicalment la
vida de molts pacients amb insuficiència respiratòria. La possibilitat de determinar la
susceptibilitat genètica a algunes malalties i les mesures preventives que poden derivarse, la teràpia gènica i el manejament de tècniques de biologia molecular, en el disseny de
noves formes terapèutiques, els més moderns procediments d’imatge i els mètodes
quirúrgics menys invasors, els avanços en les tècniques de la informació i la comunicació,
que permeten la monitorització domiciliària de moltes malalties respiratòries, el diagnòstic
a distància i l’accés a la informació científica, tant per metges com per pacients, etc. són
les circumstàncies que van a condicionar el desenvolupament i l’exercici de la
pneumologia en els propers anys. Aquests continus avanços en el diagnòstic i el
tractament de les malalties respiratòries obliguen a una actualització dels plans de
formació en l’especialitat de pneumologia.
El propòsit de la formació de postgrau en pneumologia és el d’educar metges de forma
que, al final del seu període de formació, tinguin els nivells de competència necessaris per
a l’exercici independent de l’especialitat i siguin capaços de desenvolupar continuadament
una autoformació. El pneumòleg, després d’aconseguir una sòlida formació en medicina
interna, ha d’adquirir una amplia base teòrica i científica sobre la fisiologia i la patologia
respiratòria. Cal que conegui les malalties sistèmiques que afecten al pulmó o que
s’associen, amb freqüència, als trastorns respiratòries. Ha de dominar les tècniques
diagnostiques i la seva correcta utilització; així com tenir la capacitat per aplicar i avaluar
els procediments terapèutics apropiats. Així mateix, cal que aconsegueixi una experiència
clínica suficient en l’atenció i l’estudi dels pacients amb malalties respiratòries agudes i
cròniques. També és convenient aprofundir en els aspectes més rellevants de la medicina
preventiva, la salut pública i la gestió sanitària relacionada amb l’aparell respiratori. Per
últim, al final del seu període de formació, l’especialista en pneumologia cal que tingui la
capacitat per interpretar dades experimentals i epidemiològiques, realitzar o assessorar
projectes d’investigació rellevants i participar en les activitats docents que corresponen a
la seva especialitat.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron està acreditat per la formació de tres residents per
any a la Unitat Docent de Pneumologia. El nucli de la Unitat Docent el forma el Servei de
Pneumologia, amb participació dels Serveis de Medicina Interna, Cardiologia, Radiologia,
Cirurgia Toràcica, Medicina Intensiva i la Unitat d’Urgències.
2
Tutors de Residents:
Dr. Javier de Gracia Roldán
Dr. Ramon Orriols Martinez
Responsable del Servei de Pneumologia:
Dr. Ferran Morell Brotad, Cap de servei
Definició de l’especialitat
La pneumologia es la part de la medicina que s’ocupa de la fisiologia i la patologia de
l’aparell respiratori. La finalitat bàsica és l’estudi de l’etiologia, l’epidemiologia, la
patogenia, la fisiopatologia, la semiologia, el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la
rehabilitació de les malalties respiratòries. Els principis diagnòstics i terapèutics de la
pneumologia són semblants als de la medicina interna, encara que existeixin matisos que
distingeixen clarament ambdues especialitats. L’aspecte diferencial més important és el
de la seva dependència i domini de les tècniques específiques. Entre d’altres l’anàlisi de la
funció pulmonar, l’endoscòpia respiratòria o toràcica, la polisomnografia i la poligrafia
cardiorespiratòria, que són diagnòstiques, i la rehabilitació i la ventilació mecànica, que
són les terapèutiques.
3
Definició de la competència professional
Les competències de la pneumologia són les següents:
1. Pneumologia clínica. La gran incidència dels problemes respiratoris en tot tipus de
pacients implica la participació del pneumòleg en diferents aspectes de l’assistència
clínica, el que constitueix el pilar bàsic de l’especialitat. A més a més, ja que l’aparell
respiratori s’afecta freqüentment i d’una forma primordial en moltes malalties
sistèmiques, el pneumòleg te un paper rellevant en tot el camp de la medicina interna.
1.1. Cures intensives, serveis d’urgències i unitats de cures respiratòries intermèdies.
La preparació teòrica i tècnica del pneumòleg en tots els aspectes de l’assistència
crítica als pacients respiratoris, així com la seva participació en l’organització i
funcionament dels serveis d’urgències, és d’extraordinària importància. El
desenvolupament de les tècniques de ventilació mecànica no invasiva ha
promogut la creació d’unitats de cures intermèdies pel tractament de la
insuficiència respiratòria, en les quals el pneumòleg té un paper preponderant.
1.2. Sales d’hospitalització i consultes externes. A les sales d’hospitalització el
pneumòleg continua l’atenció al pacient amb insuficiència respiratòria aguda i
presta assistència als individus que presenten altres problemes respiratoris aguts
(tant primaris com secundaris a altres processos sistèmics, que no requereixen
vigilància intensiva) o es troben en una situació crònica que necessita ingrés
hospitalari. Els hospitals de dia pneumològics i la hospitalització domiciliària es
perfilen com una alternativa eficaç per evitar ingressos innecessaris i reduir els
costos assistencials.
Les consultes externes de l’hospital són fonamentals per continuar l’evolució dels
pacients pneumològics després de l’alta, així com per estudiar als pacients que
es remeteixen des d’altres nivells assistencials per investigar una possible
malaltia respiratòria.
1.3. Unitats de trastorns respiratoris de la son. Són unitats especialitzades amb una
estructura imprescindible dins dels serveis de pneumologia. Són camp d’actuació
primordial pel pneumòleg, no només per la gran prevalença de les malalties
respiratòries relacionades amb la son en la població en general, sinó també per
l’especificitat respiratòria dels coneixements i tècniques que es necessiten pel seu
estudi, diagnòstic i tractament .
1.4. Unitats i consultes de tabaquisme. El pneumòleg ha de conèixer tot el que està
relacionat amb la prevenció, el diagnòstic i el tractament del tabaquisme, camp en
el qual ha d’assolir un alt nivell de competència. Les consultes especialitzades de
tabaquisme són un possible àmbit de treball en aquest sentit. No obstant, les
unitats de tabaquisme són l’estructura que millor pot desenvolupar l’assistència, la
docència i la investigació en aquesta àrea.
4
1.5. Pneumologia ambulatòria. El pneumòleg pot resoldre o controlar una gran part
dels problemes respiratoris que es presenten en aquest àmbit, sempre que
disposi d’un dotació tècnica mínima i mantingui un estret contacte amb el seu
hospital de referència. A la pneumologia extrahospitalària el pneumòleg té, a més
a més, l’oportunitat de desenvolupar un paper actiu a la prevenció de malalties i a
la educació sanitària de la població en general.
1.6. Pneumologia pediàtrica. L’especialista amb una formació especifica en
pneumologia pediàtrica té el seu camp d’acció en les unitats especialitzades.
2. Tècniques diagnòstiques. Les exploracions i tècniques diagnòstiques que s’utilitzen i
són pròpies del diagnòstic pneumològic i que, per tant, tot especialista ha de conèixer,
saber interpretar i, en alguns casos, executar personalment són les següents:
2.1. Tècniques no invasores
− Radiografia de tòrax.
− Tomografia computeritzada, ressonància nuclear magnètica i tomografia per
emissió de positrons del tòrax.
− Arteriografia pulmonar convencial i digital.
− Gammagrafia pulmonar.
− Ecografia toràcica.
− Electrocardiografia.
− Espirometria i corbes de flux-volum.
− Proves d’hipersensibilitat cutània.
− Test de provocació bronquial específic i inespecífic.
− Pletismografia i medició de volums estàtics i pulmonars amb gasos inerts.
− Estudis fisiopatològics amb nitrogen, heli i òxid nítric.
− Medició de pressions respiratòries (ins- i expiratòries).
− Proves de difusió alveolo-capil·lar.
− Distensibilitat pulmonars i pressions màximes ins- i expiratòries.
− Ergometria respiratòria.
− Anàlisi de gasos respiratoris en sang arterial i venosa, càlcul de l’efecte
“shunt” o de curtcircuit o barreja venosa.
− Proves per la valoració del control de la respiració (pressions inspiratòries
d’oclusió, patró respiratori, quimioreceptors i altres).
− Polisomnografia, poligrafia cardiorespiratòria i oximetria en registre continu.
− Pulsioximetria.
− Capnografia.
− Esput induït.
− Tècniques realitzades amb l’estudi del tabac.
2.2. Tècniques invasores
− Toracocentesi.
5
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Biòpsia pulmonar transparietal.
Pleuroscòpia (toracoscòpia).
Broncoscòpia flexible i les seves tècniques complementàries.
Biòpsia bronquial i transbronquial.
Punció-aspiració transbronquial.
Rentat broncoalveolar.
Broncoscòpia rígida i les seves tècniques complementàries.
Biòpsia pleural tancada o percutània.
Fibrinolisi pleural.
Estudis hemodinàmics pulmonars i cateterisme cardíac dret.
3. Tècniques terapèutiques. L’especialista en pneumologia ha de ser capaç de
conèixer i, en alguns casos, saber aplicar, a més a més dels tractaments indicats en
les malalties que són de la seva competència, els següents procediments terapèutics
especialitzats:
− Tractaments amb citostàtics i immunosupressors.
− Teràpies aerosolitzades.
− Tècniques de deshabituació tabàquica.
− Hiposensibilització alergènica.
− Drenatge pleural.
− Pleurodesi.
− Dilatació bronquial
− Extracció cos estrany.
− Braquiteràpia endobronquial.
− Crioteràpia endobronquial.
− Laserteràpia endobronquial.
− Electrocauterització endobronquial.
− Tractaments endobronquials fotodinàmics.
− Colocació de pròtesi endobronquials.
− Traqueostomia percutània.
− Selecció, maneig i canvi de cànules traqueals.
− CPAP, BiPAP i altres modalitats de ventilació mecànica.
4. Pneumologia preventiva, epidemiologia i rehabilitació respiratòria. L’acció
preventiva ocupa un lloc prominent a la pneumologia. El tabaquisme afecta a un gran
percentatge de la població espanyola i s’estén a un número creixent de ciutadans
cada cop més joves. A conseqüència, les consultes especialitzades de tabaquisme
formen part integrant de l’assistència que el pneumòleg presta als seus pacients. El
control d’aquest i d’altres factors de riscs de les malalties respiratòries, particularment
els relacionats amb l’ambient laboral, així l’educació sanitària, s’han d’esendre a la
comunitat mitjançant la participació del pneumòleg en estudis epidemiològics, i en
campanyes de promoció de la salut. En aquest sentit, també competència del
6
pneumòleg la prevenció de la tuberculosi, així tots els aspectes epidemiològics
relacionats amb aquesta malaltia.
5. Investigació pneumòlogica. El pneumòleg impulsarà, desenvoluparà i col·laborarà
en la investigació, ja sigui clínica, experimental o epidemiològica. La investigació
permet crear el marc crític necessari per mantenir una qualitat assistencial òptima,
formar bons especialistes i promoure el progrés de la pneumologia en el nostre entorn.
7
Objectius generals de la formació
Els participants en el programa de formació en pneumologia podran observar, estudiar i
tractar als pacients (ingressats i externs o ambulatoris) amb una gran varietat de malalties
respiratòries, de manera que, al final del seu període de formació, siguin capaços de:
− Descriure l’anatomia i explicar les bases de l’embriologia, la fisiologia i la patologia
de l’aparell respiratori.
− Demostrar una competència i perícia tècnica en el diagnòstic i el tractament d’un
ampli espectre d’afeccions respiratòries agudes i cròniques, tant en l’àmbit
hospitalari com en l’extrahospitalari.
− Desenvolupar programes de prevenció, promoció de la salut i l’educació sanitària
dels pacients, dels seus familiars i de la comunitat.
− Demostrar els coneixements, les habilitats i les aptituds que permetin l’exercici
independent de l’especialitat.
− Promoure i desenvolupar les línies d’investigació clínica, experimental i/o
epidemiològica.
− Demostrar un esperit crític respecte a la literatura científica i desenvolupar les
bases que assegurin la seva autoformació continuada.
Continguts del programa
1. Coneixements teòrics
1.1. Clínica y fisiopatologia respiratòries. El resident de pneumologia, mitjançant
l’autoestudi tutoritzat, adquirirà els coneixements teòrics que li serviran de base
per prendre les decisions clíniques necessàries. Ha de ser capaç de conèixer i
descriure l’etiologia , la patogenia, fisiopatologia, l’anatomia patològica, la
epidemiologia, les manifestacions clíniques, el diagnòstic, el diagnòstic
diferencial, la història natural, les complicacions, les alternatives terapèutiques, el
pronòstic, l’impacte social i econòmic i les potencials mesures preventives de les
següents entitats nosològiques:
− Malalties obstructives broncopulmonars, incloent l’asma, la bronquitis
crònica, l’emfisema, les bronquièctasis i la fibrosi quística.
− Malalties neoplàsiques pulmonars, pleurals i mediastíniques, tant primàries
com metastàsiques.
− Infeccions pulmonars, incloent les micosis i les parasitosis pulmonars, tant en
els pacients immunocompetents com en els immunodeprimits, i els
mecanismes de defensa de l’aparell respiratori.
8
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Tuberculosi pulmonar i extrapulmonar, i altres micobacteriosis, incloent els
aspectes relacionats amb el maneig, l’epidemiologia i la prevenció
d’aquestes malalties.
Malalties pulmonars intersticials difuses (pneumopaties intersticials).
Malalties vasculars pulmonars, incloent el tromboembolisme pulmonar, la
hipertensió pulmonar primària i secundària, les vasculitis i les Síndromes
hemorràgiques alveolars.
Malalties ocupacionals i relacionades amb el medi ambient, particularment
amb les produïdes per la inhalació de pols orgànic i inorgànic, i les
relacionades amb l’asbest i l’asma ocupacional.
Malalties iatrogèniques, incloent les malalties pulmonars produïdes per
fàrmacs i les complicacions postoperatòries.
Lesions pulmonars agudes, incloent les radiacions, inhalacions i
traumatismes.
Manifestacions pleuropulmonars de malalties sistèmiques, incloent les
malalties del col·lagen i les malalties primàries d’altres òrgans.
Insuficiència respiratòria i les seves causes, incloent la síndrome del distress
respiratori agut i les formes agudes i cròniques de les malalties obstructives i
els trastorns neuromusculars i els produïts pels defectes de la paret toràcica.
Malalties pleurals, incloent el vessament pleural, el pneumotòrax, l’empiema i
les tumors pleurals.
Malalties del mediastí.
Trastorns genètics i del desenvolupament de l’aparell respiratori.
Malalties pròpies de la traquea i dels bronquis principals.
Malalties per hipersensibilitat, incloent l’asma bronquial, la rinitis i les
alveolitis al·lèrgiques extrínseques.
Trastorns respiratoris relacionats amb la son.
Trastorns del control de la ventilació
Malalties de la musculatura respiratòria, incloent les bases de la rehabilitació
respiratòria.
Alteracions respiratòries secundàries a trastorns nutricionals.
Trastorns respiratoris en situació de hiper i hipobarismes.
Trasplantament pulmonar.
Prevenció de les malalties respiratòries
Avaluació respiratòria pre- i post-operatòria
Bases moleculars i cel·lulars de les malalties respiratòries
Tabaquisme.
1.2. Tècniques diagnostiques i terapèutiques. El pneumòleg ha de conèixer els
fonaments, les indicacions, les contraindicacions, les complicacions potencials,
l’eficàcia i l’eficiència dels diferents procediments diagnòstics i terapèutiques, ja
esmentats anteriorment.
9
1.3. Matèries bàsiques i afins. Com qualsevol altre especialitat, el pneumòleg ha de
tenir una estreta relació amb altres branques científiques i matèries bàsiques
afins. Es recomanable, que el resident de pneumologia adquireixi els
coneixements bàsics de les disciplines com la farmacologia, la immunologia, la
microbiologia, l’anatomia patològica, la biologia cel·lular i molecular, la psicologia i
la informàtica mèdica. També ha d’adquirir els fonaments fisiològics del sistema
respiratori i dels seus mètodes d’estudi, incloent la ventilació alveolar, la regulació
de la respiració i de la circulació pulmonar, la mecànica de la ventilació,
l’intercanvi pulmonar i el transport sanguini dels gasos respiratoris, la regulació
del calibre bronquial, la fisiologia de la respiració durant la son i durant l’exercici i
les funcions no respiratòries del pulmó.
2. Habilitats.
L’habilitat per realitzar determinats actes mèdics, instrumentals o quirúrgics es
classifiquen en tres nivells d’autonomia:
− Nivell 1: les habilitats adquirides permeten que el metge resident faci coses i
actuï de manera independent i autosuficient.
− Nivell 2: el metge resident té un coneixement extens, però no la suficient
experiència com per fer un tractament complet de forma independent.
− Nivell 3: el metge resident ha vist o ha assistit a determinades situacions, però
només té un coneixement teòric de les mateixes.
A l’acabament de la seva formació, el metge resident de Pneumologia haurà de demostrar
un adequat nivell de competència a les següents àrees:
2.1. Diagnòstic clínics. El metge resident de pneumologia adquirirà competència en
els següents aspectes (nivell 1):
− La comunicació interpersonal aplicada a la salut.
− Els procediments clínics propis de l’exploració general.
− L’anàlisi i l’avaluació de la informació recollida.
− La resolució de problemes clínics utilitzant el mètode hipotètic-deductiu.
− L’establiment de plans diagnòstics i terapèutics.
2.2. Tècniques diagnostiques i terapèutiques. El metge resident de pneumologia cal
que conegui els fonaments, la metodologia, les indicacions, la sensibilitat i
l’especificitat, els riscos i les complicacions potencials, el cost i la rendibilitat dels
diferents procediments diagnòstics i terapèutics, que ha d’aprendre a practicar
amb perícia. En concret ha d’adquirir un alt nivell de competència en els següents
procediments i tècniques:
10
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Proves de funció respiratòria per a l’avaluació de la mecànica respiratòria i
l’intercanvi pulmonar de gasos, incloent espirometria, corbes flux-volum,
volums pulmonars (per pletismografia o per dilució de gasos), difusió alveolocapil.lar de gasos, distensibilitat pulmonar, distribució de la ventilació,
resistències de la via aèria, anàlisi de gasos respiratoris, ergometria
respiratòria i test de exercici, mesura de pressions respiratòries, anàlisi del
control de la respiració (nivell 1).
Estudis poligràfics cardiorrespiratoris i estudis polisomnogràfics com a
tècnica dirigida, exclusivament, al diagnòstic i al tractament de les apnees
obstructives de la son (nivell 1).
Estudis de provocació bronquial específica i inespecífica, proves de
sensibilització cutània i altres procediments immunològics relacionats amb la
hipersensibilitat respiratòria (nivell 1).
Tècniques relacionades amb la deshabituació tabàquica (nivell 1).
Proves hemodinàmiques pulmonars (nivell 2).
Traqueostomia percutània, intubació endotraqueal, puncions i canulacions
arterials percutànies, cateteritzacions venoses centrals (nivell 1) i de l’artèria
pulmonar amb catèter baló (nivell 3).
Suport ventilatori invasor i no invasor (nivell 1) i desconnexió del ventilador
(destete) (nivell 2).
Fisioteràpia respiratòria (nivell 3).
Quimioteràpia del càncer de pulmó (nivell 1-2).
Oxigenoteràpia, aerosolteràpia i maneig de respiradors (nivell 1).
Procediments diagnòstics i terapèutics: toracocentesi (nivell 1), biòpsia
pleural percutània (nivell 1), inserció de tubs de drenatge pleural (nivell 1),
pleuroscòpia diagnòstica (nivell 3), biòpsia pulmonar percutània aspirativa
(nivell 2), fibrobroncoscòpia i els procediments tècnics complementaris
(broncoaspirat, raspat bronquial, biòpsia bronquial i transbronquial, puncióaspiració transbronquial, rentat broncoalveolar, retirada de cossos extranys,
etc.) (nivell 1), broncoscòpia amb tub rígid (nivell 2) i terapèutica
endobronquial (nivell 3).
Interpretació de radiografies convencionals de tòrax (nivell 1), tomografies
computeritzades (nivell 1), estudis amb radionúclids (nivell 2), ressonància
nuclear magnètica toràcica (nivell 2), tomografia per emissió de positrons
(nivell 3) angiografies pulmonars (nivell 2) i ultrasons toràcics (nivell 2).
Anàlisi d’espècimens d’esput (nivell 2), secrecions respiratòries (nivell 2),
rentat broncoalveolar (nivell 2), líquid pleural (nivell 2), teixit pulmonar i
mucosa bronquial (nivell 3), tant per a la investigació microbiològica com
citohistològica o mineralògica.
3. Actituds. El pneumòleg resident de pneumologia ha de desenvolupar actituds positives
en els següents aspectes:
11
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Sensibilitat en front dels principis ètics i legals de l’exercici professional, perquè
sàpiga anteposar el benestar físic, mental i socials dels seus pacients a qualsevol
altre consideració.
Cura de la relació metge-pacient i de la seva assistència completa e integrada.
Desenvolupament d’una aptitud crítica referent a l’eficàcia i el cost dels
procediments que utilitza, dels seus beneficis, i dels riscos, de la qual cosa haurà
d’informar fidelment als seus pacients.
Capacitat per prendre decisions basades en criteris objectius i demostrables,
sense eludir la jerarquia dels autors i els texts en els quals s’ha basat la informació.
Consciència de la necessitat d’utilitzar els recursos sanitaris amb una bona gestió
clínica.
Col·laboració amb altres especialistes i professionals sanitaris.
Capacitat d’autocrítica respecte a la pròpia experiència i de recepció respecte a
l’evidència aliena.
Valoració de la medicina preventiva i l’educació sanitària
Demostració del seu interès en l’autoaprenentatge i en la formació continuada.
12
Programa de Rotacions
A continuació s’exposen les rotacions que es programen per cada resident, segons el
programa actual de l’especialitat i adaptat a l’Hospital Vall d’Hebron. Si ha algun àrea de
coneixement que el resident desitgi ampliar mitjançant una rotació externa, aquesta es
valorarà i tramitarà de forma individual.
Any residència Contingut
Duració
aproximada
R1
Medicina Interna
4 mesos
Urgències Medicina Interna +
2 mesos
Cardiologia
2 mesos
Radiologia
2 mes
Cirurgia Toràcica
2 mes
R2
Clínica pneumològica++
12 mesos
R3
Unitat de Cures Intensives
3 mes
Exploració funció respiratòria
4 mesos
Trastorns respiratoris de la son
1 mes
Tècniques broncoscòpiques i pleurals
4 mesos
Clínica pneumològica++
12 mesos
R4
+ Aquest període pot estar inclòs en el de Medicina Interna.
++ En aquest període està inclòs cures intermèdies i maneig de ventiladors, i consultes
externes de l’especialitat.
Guàrdies: Durant la formació genèrica a medicina interna, durant el periode de formació
especialitzada a medicina interna i a pneumologia.
13
Objectius específics i operatius per cada any de residència
Primer any de residència
Durant el període de rotació per Medicina Interna i especialitats mèdiques el resident de
Pneumologia ha d’aprofundir, mitjançant l’estudi tutoritzat, en el coneixement de les
malalties més rellevants de l’àrea de la Medicina Interna, particularment en les què
concorren més freqüentment en el malalt amb malalties respiratòries. Ha de tenir
l’oportunitat d’observar i manejament directament malalts que pateixin una àmplia varietat
de malalties, particularment digestives, cardiocirculatòries, renals, neurològiques,
endocrinològiques, metabòliques, infeccioses, hematològiques, oncològiques i
reumatològiques d’alta prevalença. Aprofundirà en els aspectes relacionats amb
l’entrevista clínica, la realització de la història clínica i l’exploració física completa i
detallada. Identificarà els problemes clínics i planificarà actituds diagnostiques i
terapèutiques encaminades a la seva resolució.
Cal que es familiaritzi amb els procediments diagnòstics d’ús més freqüent i les seves
indicacions, contraindicacions i complicacions potencials. Interpretarà amb facilitat els
resultats obtinguts d’aquests procediments. Ha de continuar l’evolució dels malalts i
aprofundir en el coneixement de la història natural de les malalties. Desenvoluparà
habilitats en la comunicació interpersonal amb els malalts, incloent els vells, i els seus
familiars, de manera que, al final del primer any, el resident ha de ser capaç de realitzar
informes clínics complets. Al finalitzar aquest període, el resident caldrà que hagi tingut la
responsabilitat directa d’almenys 300 malalts hospitalitzats. Totes les activitats, inclosa
l’atenció urgent de malalts, han realitzar-se directament pel resident sota la supervisió del
Tutor corresponent (nivell de responsabilitat 2).
Segon any de residència
Durant aquest any, el resident de pneumologia ha d’incrementar les seves habilitats i
coneixements en els aspectes detallats i complexes de la interpretació de la radiografia
simple de tòrax i de la tomografia axial computeritzada toràcica. També cal que es
familiaritzi amb a la interpretació d’altres tècniques d’imatge i comprengui les seves
avantatges i limitacions (nivell de responsabilitat 1-2).
En la rotació per cirurgia toràcica aprofundirà en el diagnòstic, l’estadificació, la història
natural, el maneig quirúrgic i el pronòstic de les neoplàsies toràciques. Així mateix,
consolidarà els seus coneixements sobre les indicacions, les contraindicacions i el curs
postoperatori dels procediments quirúrgics habituals: la resecció pulmonar i el maneig
d’aquest tipus de malalts. Ha de participar com ajudant en, almenys, sis reseccions de
parènquima pulmonar i desenvolupar habilitats en la inserció i cura dels tubs endotoràcics.
Ha d’adquirir coneixements sòlids sobre les malalties de l’espai pleural. Participarà en les
diferents intervencions i procediments quirúrgics: broncoscòpia rígida i pleuroscòpia (nivell
de responsabilitat 2-3).
14
Ha de tenir el mateix nivell de responsabilitat exigit en el primer any de residència durant
el període de rotació a la sala d’hospitalització de pneumologia. I també la responsabilitat
directa sobre, almenys, 150 malalts hospitalitzats que pateixin malalties respiratòries
diverses, formant-se i consolidant-se en el maneig general dels problemes respiratoris
més freqüents i també en la dispnea, la tos, l’hemoptisi, i el dolor toràcic. Mitjançant
l’estudi tutoritzat, ha d’aprofundir en el coneixement teòric de les entitats ressenyades en
l’apartat: 1.1. Continguts del programa.
Ha de ser capaç d’avaluar el risc operatori de malalts amb malalties pneumològiques i de
reconèixer les complicacions respiratòries de les malalties sistèmiques i dels malalts
immunodeprimits. Així mateix, ha de conèixer les alteracions del control de la respiració, la
fatiga muscular i els estats terminals, i aplicarà les mesures terapèutiques o paliatives a
cada cas. Reconèixer els riscos epidemiològics d’algunes malalties infeccioses, com la
tuberculosi, i aplicar les mesures profilàctiques adients i desenvolupar les habilitats
d’ensenyament i comunicació necessàries per millorar l’adherència als tractaments
aplicats als malalts pneumològics. Ha de millorar les seves habilitats per interpretar les
tècniques d’imatge apreses en la rotació corresponen, especialment a la seva correlació
clínica.
A més a més, en aquest període de temps el resident desenvoluparà una capacitat
adequada per interpretar raonadament un registre electrocardiogràfic, per practicar
correctament tècniques de resucitació vital bàsica i avançada, i també puncions arterials i
venoses centrals (nivell de responsabilitat 1-2).
Tercer any de residència
En el laboratori de funció respiratòria ha de comprendre amb detall de fisiologia pulmonar i
la seva relació amb les mesures del laboratori, l’atrapament aeri, la restricció pulmonar i
de la paret toràcica, la limitació al flux aeri, la reducció de la distensibilitat pulmonar, les
anomalies de la difusió alveolo-capil·lar, les alteracions en la distribució de la ventilació i la
perfusió, la limitació a l’exercici física, la fatiga muscular, la hiperreactivitat bronquial i les
anomalies en el control de la ventilació. Familiaritzar-se amb els controls de qualitat
necessaris en un laboratori de fisiologia pulmonar, incloent el funcionament dels aparells,
la seva calibració i esterilització i els errors metodològics i tècnics més freqüents. Al
finalitzar-se la rotació ha de ser capaç de supervisar, realitzar i interpretar gasometries
arterials, espirometries, corbes flux-volum, mesures dels volums pulmonars estàtics
obtinguts per pletismografia o per dilució de gasos, i test de difusió alveolo-capil.lar. Ha
de conèixer les indicacions de la prova de broncodilatació i la interpretació dels resultats.
Ha de saber realitzar i interpretar un test de metacolina, de força muscular, d’exercici i de
pressió-volum (nivell de responsabilitat 1-2).
Ha d’aprofundir en l’estudi de la son i del trastorns respiratoris associats, els mecanismes
de control de la ventilació. Han de conèixer bé els elements requerits per organitzar i
manejar un laboratori de la son, incloent el paper que cadascun dels membres de l’equip i
les seves funcions en el control de qualitat. Interpretarà els registres polisomnogràfics i
poligràfics cardiorrespiratoris nocturns, incloent la prescripció i l’ajustament dels equips de
CPAP, l’ús i les indicacions dels dispositius orals i el paper esperat dels procediments
15
quirúrgics. També han d’adquirir-se els coneixements detallats sobre els trastorns
ventilatoris d’origen central, la respiració periòdica, la síndrome d’hipoventilació central, la
hipoventilació-obesitat i els trastorns neuromusculars i esquelètics que afecten l’aparell
respiratori i que poden produir hipoventilació alveolar durant la son.
Durant el tercer any el resident ha de començar a realitzar broncoscòpies i biòpsies
pleurals amb responsabilitat progressiva, començant amb un nivell de responsabilitat 2 i
finalitzant el període de rotació per tècniques instrumentals amb un nivell de
responsabilitat 1. Aquest període ha d’aprofitar-se per aprofundir en l‘aprenentatge de les
alteracions i característiques anatomopatològiques i microbiològiques de les malalties
respiratòries més freqüents, les neoplàsies, les infeccioses, les immunològico-intersticials,
les vasculars, les pleurals i les mediastíniques, així como el dany pulmonar agut. Ha de
comprendre les indicacions i les limitacions de la biòpsia pulmonar, la transbronquial, la
punció-aspiració pulmonar i la biòpsia quirúrgica.
Les cures intensives respiratòries són d’especial interès per al pneumòleg, per tant ha
d’adquirir una experiència adequada en aquest camp. En aquest aprenentatge es
realitzarà en un període mínim de 6 mesos, com a formació específica respiratòria. El
nivell global de responsabilitat serà 2 i el de l’habilitat s’especifica entre parèntesi per
cadascun dels objectius de la rotació i són els següents:
− Adquirir experiència en la supervisió i tractament dels pacients crítics mèdics i
quirúrgics (nivell 2).
− Comprendre el paper de cadascun dels membres d’un equip multidisciplinari i
interactuar adequadament amb ells per optimitzar la cura del malalt (nivell 1).
− Incrementar els coneixements i experiència en la cura dels pacients crítics i en el
maneig dels problemes que més freqüentment afecten a diversos òrgans (nivell
2).
− Aconseguir experiència en el tractament dels malalts postoperats, el destete de la
ventilació mecànica (nivell 2).
− Desenvolupar coneixements profunds en el tractament del malalt amb una
insuficiència respiratòria aguda, particularment en el distress respiratori agut de
l’adult (nivell 2).
− Experiència en el maneig dels diferents tipus de ventiladors, les formes de
ventilació i les seves bases fisiològiques, avantatges, inconvenients, indicacions i
contraindicacions, així com l’ús de la ventilació mecànica no invasora (nivell 1).
− Identificar, tractar i prevenir les complicacions de la ventilació mecànica, la
desadaptació al ventilador, l’auto-PEEP i el dany pulmonar (nivell 1).
− Aplicar les diferents modalitats d’oxigenoteràpia i tractar al malalt hipoxèmic amb
demandes d’oxigen creixents (nivell 1).
− Desenvolupar coneixements, habilitats i experiència en l’abordatge de les
emergències de la via aèria, particularment en relació amb al traqueostomia
percutània, i la intubación endotraqueal, amb o sense fibrobroncoscòpio (nivell 1).
− Adquirir perícia en la realització d’alguns procediments, incloent les canulacions
arterials i venoses, la cateterització de l’arteria pulmonar, la colocació de tubs
16
−
−
toràcics i la interpretació de les dates obtingudes en el monitorització
hemodinàmica (nivell 2).
Comunicar-se de forma efectiva, apropiada i freqüent amb els familiars del malalt,
aprenent a proporcionar les notícies i pronòstics adversos, i a explicar la inutilitat
d’alguns tractaments (nivell 1).
Participar activament en els debats ètics en relació amb els malalts crítics (nivell
2-3).
Quart any de residència
Com a objectius de la seva rotació per la sala d’hospitalització pneumològica aprofundirà
en els coneixements i habilitats. En el període final de la residència ha de tenir la màxima
responsabilitat en el maneig dels malalts pneumològiques de tots els nivell de complexitat
(nivell de responsabilitat 1), incloent els aspectes més específics del maneig del malalt
respiratori, com les indicacions i la cura del trasplantament pulmonar, l’estudi del malalt
amb hipertensió pulmonar, l’ús del tractament vasodilatador, la patologia ocupacional, la
quimioteràpia del càncer de pulmó, la deshabituació tabàquica del fumador molt depenent
i la ventilació mecànica no invasiva, amb nivell de responsabilitat 1.
A més a més, durant aquest any ha de tenir la responsabilitat directa (nivell 1) sobre
malalts ambulatoris amb els següents objectius:
− Familiaritzar-se amb els problemes pneumològics de l’àmbit extrahospitalari,
especialment en els malalts grans.
− Aprendre com estudiar i diagnosticar als malalts amb problemes respiratoris a
l’ambulatori o a la consulta extrahospitalària.
− Comprendre la història natural de les malalties respiratòries.
− Obtenir experiència en la cura continuada dels malalts amb problemes crònics.
− Col·laborar en els programes de rehabilitació, educació sanitària i prevenció de
les malalties respiratòries, en especial pel que fa referència a l’àmbit de la
geriatria.
− Adquirir experiència en la pràctica pneumològica ambulatòria.
− Desenvolupar habilitats com a especialista en la comunicació amb altres
professionals sanitaris, per poder proporcionar una cura completa a tots els
malalts.
− Comprendre el paper dels diferents membres de l’equip multidisciplinari de salut.
− Familiaritzar-se amb els problemes administratius i burocràtics derivats de
l’aplicació de determinats tractaments i el seu control.
− Aprendre a relacionar-se amb l’hospitalització domiciliària i l’hospital de dia
pneumològic.
17
Activitats
−
Activitats assistencials. El metge resident tindrà la responsabilitat directa del malalt,
sota la supervisió (directa el primer any i directa o indirecta a partir del segon), en les
següents activitats assistencials:
− Malalts hospitalitzats, farà l’ús apropiat de les diferents proves
complementàries, realitzant consultes a altres especialitats i utilitzant altres
recursos de l’hospital; participarà en la planificació dels ingressos i les altes a
l’àrea d’hospitalització de Pneumologia.
− Assistència a malalts ambulatoris amb periodicitat setmanal i durant l’últim
anys de residència, i per tant assumirà, amb supervisió, la responsabilitat del
control de malalts atesos en règim ambulatori, tant en les primeres visites com
en les revisions, incloent el seguiment a llarg terme.
− Assistència de malalts a urgències i a cures intensives
De forma orientativa i amb els nivells d’habilitat i responsabilitat indicats anteriorment, el
mínim d’activitats assistencials que el metge en formació ha de realitzar cada any de la
seva residència són les següents:
a) Primer anys de residència
− Històries clíniques de malalts hospitalitzats: 300
− Informes d’alta: 300
− Guàrdies de presència física: màxim de 5 al mes, promig del còmput anual;
atenent a malalts urgents.
− Interpretació de radiografies simples de tòrax: 800
− Interpretació de tomografies computeritzades toràciques: 100
− Participació com a ajudant en intervencions quirúrgiques toràciques: 6
− Participació i col·locació de tubs de drenatge pleural: 5
b) Segon any de residència
− Històries clíniques de malalts hospitalitzats: 200
− Informes d’alta de malalts hospitalitzats: 200
− .Assistència a malalts amb ventilació mecànica no invasora: 120
− Puncions arterials: 60
− Guàrdies de presència física: màxim de 5 al mes, promig del còmput anual,
atenent a malalts urgents
−
c) Tercer any de residència
− Fibrobroncoscòpies amb tècniques instrumentals associades: 250
− Biòpsies pleurals transparietals: 15
− Espirometries i/o corbes de flux-volum: 600
18
−
−
−
−
−
−
−
−
Pletismografies: 40
Difusió de gasos respiratoris: 80
Provocacions bronquials inespecífiques: 40
Ergometries respiratòries: 20
Interpretació de polisomnografies i/o poligrafies cardiorrespiratòries: 100
Participació com a ajudant en cateteritzacions venoses centrals: 25
Participació com a ajudant en cateteritzacions del’arteria pulmonar: 5
Guàrdies de presència física: màxim de 5 al mes, promig del còmput anual,
atenent a malalts urgents
d) Quart any de residència
−
−
−
−
−
Històries clíniques de malalts hospitalitzats: 200
Informes d’alta de malalts hospitalitzats: 200
Assistència a malalts ambulatoris: 500
Guàrdies de presència física: màxim de 5 al mes, promig del còmput anual.
Activitats científiques. El programa que el metge resident hauria de realitzar cada any
de la seva residència podria ser el següent:
a) Primer any de residència
− Assistir a les sessions clíniques generals de l’hospital.
− Presentacions a les sessions clíniques dels serveis en els quals estigui rotant.
− Assistir a les activitats formatives programades per la Comissió Local de
Docència.
− Comentar críticament, a les sessions bibliogràfiques corresponents, els treballs
publicats en revistes científiques internacionals.
− Començar el programa de doctorat.
− Millorar el nivell de llengua anglesa: classes teòriques i pràctiques.
b) Segon any de residència
− Assistir i participar a les sessions clíniques generals de l’hospital.
− Presentacions a les sessions clíniques dels serveis en els quals estigui rotant,
amb un periodicitat setmanal.
− Assistir a les activitats formatives programades per la Comissió Local de
Docència.
− Comentar críticament, a les sessions bibliogràfiques corresponents, els treballs
publicats en revistes científiques internacionals.
− Continuar amb el programa de doctorat.
19
−
−
−
−
−
−
Participar en l’elaboració de comunicacions científiques a congressos de
l’especialitat.
Col·laborar en la publicació de treballs científics elaborats en el servei o la
unitat docent.
Començar, sota la tutela i orientació corresponen, una línia d’investigació o
incorporar-se a una que ja es desenvolupi en el centre, i que pot constituir el
seu projecte de tesi doctoral.
Assistir a cursos de formació continuada acreditats i a reunions i congressos
organitzats per les societats científiques corresponents (autonòmiques y
nacionals).
Participar en la docència de pregrau i de postgrau.
Millorar la seva capacitat de comunicació en llengua anglesa, amb l’objectiu de
mantenir una conversació correcta en anglès sobre un tema pneumològic.
c) Tercer any de residència
− Assistir i participar a les sessions clíniques generals de l’hospital i fer una
presentació almenys .
− Presentacions a les sessions clíniques dels serveis en els quals estigui rotant,
amb un periodicitat setmanal.
− Assistir a les activitats formatives programades per la Comissió Local de
Docència.
− Comentar críticament, a les sessions bibliogràfiques corresponents, els treballs
publicats en revistes científiques internacionals.
− Presentar comunicacions científiques en els congressos locals, autonòmics i
nacionals de l’especialitat.
− Col·laborar en la publicació de treballs científics elaborats en el servei o unitat
docent.
− Continuar el desenvolupament de la línia d’investigació iniciada.
− Assistir a cursos de formació continuada acreditats i a reunions i congressos
organitzats per les societats científiques corresponents (autonòmiques y
nacionals).
− Participar en la docència de pregrau i de postgrau.
− Assistir i participar activament en reunions científiques internacionals.
− Presentar un treball científic en anglès en un congrés, reunió o simposi
internacional de l’especialitat.
d) Quart any de residència
− Assistir i participar a les sessions clíniques generals de l’hospital i fer una
presentació almenys .
− Presentacions a les sessions clíniques dels serveis en els quals estigui rotant,
amb un periodicitat setmanal.
20
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Assistir a les activitats formatives programades per la Comissió Local de
Docència.
Comentar críticament, a les sessions bibliogràfiques corresponents, els treballs
publicats en revistes científiques internacionals.
Presentar comunicacions científiques en els congressos locals, autonòmics i
nacionals de l’especialitat.
Col·laborar en la publicació de treballs científics elaborats en el servei o unitat
docent; un d’ells ha de ser escrit pel resident en llengua anglesa.
Continuar el desenvolupament de la línia d’investigació iniciada.
Assistir a cursos de formació continuada acreditats i a reunions i congressos
organitzats per les societats científiques corresponents (autonòmiques y
nacionals).
Participar en la docència de pregrau i de postgrau.
Presentar un treball científic en anglès en un congrés, reunió o simposi
internacional de l’especialitat.
Opcionalment, realitzar una rotació en un centre estranger de parla anglesa per
completar algun dels objectius del seu programa de formació.
Capacitació final del metge resident en Pneumologia
Al finalitzar el període formatiu, el resident de pneumologia ha d’estar capacitat per
l’exercici competent e independent de l’especialitat i, per tant, ha de ser un metge expert
en els aspectes que indiquem a continuació:
− L’atenció integral del malalt amb una malaltia respiratòria, tant en règim ambulatori
com d’hospitalització.
− El tractament dels pacients amb una insuficiència respiratòria aguda greu que
requereixin cures intensives.
− L’atenció integral a l’individu fumador.
− La interpretació d’una radiografia simple i d’una tomografia computeritzada de tòrax.
− La realització i interpretació de les diferents proves de funció respiratòria.
− La realització i interpretació de les proves d’esforç convencionals.
− La realització i interpretació d’estudis polisomnogràfics i poligràfics cardiorrespiratoris.
− L’execució d’una toracocentesi i d’una biòpsia pleural
− L’execució d’una fibrobroncoscòpia i dels procediments associats a aquesta tècnica.
21
Objectius específics per cada rotació
Medicina interna
Objectius formatius:
- coneixement de les bases científiques dels procediments diagnòstics i terapèutics.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Elaborar una història clínica completa i dirigida. Nivell d’ autonomia I.
- Exploració física completa per aparells, coneixent la normalitat i detectant les
anomalies. Nivell d’ autonomia I.
- Interpretar la metodologia diagnòstica. Nivell d’autonomia II
- Conèixer i aplicar les bases terapéutiques Nivell d’autonomia II.
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 2-3.
Cardiologia
Objectius formatius:
- Conéixer i diagnosticar les principals malalties cardiològiques.
- Conéixer les alteracions del ECG.
- Conéixer la fisiopatologia i maneig de la insuficiència cardíaca.
- Conéixer la fisiopatologia i maneig de l’ hipertensió arterial pulmonar.
- Conéixer l’ interpretació i com es realitzar un cateterisme de ventricle dret i de les
arteries pulmonars.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Reconéixer, diagnosticar i realitzar el diàgnostic diferencial de les principals
malalties cardiològiques. Nivell d’autonomia II.
- Reconèixer les alteracions del ECG. Nivell d’autonomia II.
- Participar en les decisions del tractament de la insuficiència cardíaca. Nivell
d’autonomia II-III.
- Participar en les decisions del tractament de l’ hipertensió arterial pulmonar. Nivell
d’autonomia II-III.
- Saber valorar els resultats del cateterisme de ventricle dret i de les arteries
pulmonars. Nivell d’autonomia II-III.
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 2-3.
Radiologia
Objectius formatius:
- Aprendre a interpretar la radiologia de tòrax simple
- Conéixer els diferents patrons radiològics de la radiologia de tòrax simple i ser
22
capaç de fer un diagnòstic diferencial.
- Conéixer les característiques de normalitat de la finestra mediastínica i pulmonar a
la TAC toràcica.
- Conéixer els diferents patrons radiològics de la TAC toràcica i ser
capaç de fer un diagnòstic diferencial.
- Conéixer els criteris diagnòstis de les bronquièctasis i del tromboembolisme pulmonar.
- Conéixer l’ estadificació del cancer de pulmó.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Saber interpretar la radiologia de tòrax simple. Nivell d’ autonomia I.
- Reconéixer els diferents patrons radiològics de la radiologia de tòrax simple i poder
fer un diagnòstic diferencial. Nivell d’ autonomia I.
- Reconéixer les característiques de normalitat de la finestra mediastínica i pulmonar a
la TAC toràcica. Nivell d’ autonomia I.
- Reconéixer els diferents patrons radiològics de la TAC toràcica i ser
capaç de fer un diagnòstic diferencial. Nivell d’ autonomia II.
- Reconéixer els criteris diagnòstis de les bronquièctasis i del tromboembolisme
pulmonar. Nivell d’ autonomia II.
- Reconéixer l’ estadificació del cancer de pulmó. Nivell d’ autonomia II.
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 2-3.
Cirurgia Toràcica
Objectius formatius:
- Conéixer les indicacions terapèutiques de la cirurgia toràcica.
- Aprendre a valorar el pacient quirúrgic.
- Aprendre les cures postoperatories en el pacient quirúrgic de cirurgia toràcica.
- Conéixer la pràctica i les cures de la traqueotomia.
- Conéixer les indicacions i la realització de un tru-cut, drenatge pleural i broncoscopia
rígida.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Reconéixer les indicacions de la cirurgia toràcica. Nivell d’ autonomia I.
- Valorar el pacient quirúrgic. Nivell d’ autonomia II
- Valorar la realització de les cures postoperatories en el pacient quirúrgic. Nivell d’
autonomia II
- Valorar la pràctica i les cures de la traqueotomia. Nivell d’ autonomia II
- Reconéixer les indicacions i la realització de un tru-cut, drenatge pleural i
broncoscopia rígida. Nivell d’ autonomia II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 2-3.
23
Clínica pneumològica
Objectius formatius:
- Conéixer la clínica de les diverses entitats nosològiques de l’ especialitat, així com els
procediments diagnòstics adequats per a cadascuna d’elles.
- Conéixer i practicar la sistemàtica exploratoria del malalt amb patologia propia de l’
especialitat.
- Conéixer el fonament i maneig de la terapéutica empleada, així com el seguiment i
evolució d’ aquests procesos.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Reconéixer la clínica de les diverses entitats nosològiques de l’ especialitat i
els procediments diagnòstics adequats per a cadascuna d’elles.
- Practicar la sistemàtica exploratoria del malalt amb patologia propia de
l’ especialitat.
-Tractar i realitzar el seguiment i evolució d’ aquests procesos.
Nivell d’ autonomia I-II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 1-2.
Unitat de cures intensives
Objectius formatius:
- Conéixer el maneig de la insuficiència aguda, de la insuficiència crònica
aguditzada i del distress respiratori.
- Conéixer el maneig de les indicacions i maneig de les diferents modalitats de
la ventilació assistida.
- Aprendre a fer intubacions traqueals, cateteritzacions de vies centrals i
puncions i cateteritzacions de vies arterials.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Reconéixer i saber el maneig de la insuficiència aguda, de la insuficiència
crònica aguditzada i del distress respiratori. Nivell d’ autonomia II.
- Conéixer el maneig de les indicacions i maneig de les diferents modalitats
de la ventilació assistida. Nivell d’ autonomia II.
- Aprendre a fer intubacions traqueals, cateteritzacions de vies centrals i
puncions i cateteritzacions de vies arterials. Nivell d’ autonomia II.
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 2-3.
24
Exploració de la funció respiratòria
Objectius formatius:
- Aprendre la fisiologia y la fisiopatologia pulmonar
- Aprendre la fisiologia i fisiopatologia pulmonar.
- Conéixer els diferents patrons fisiopatológics i ser capaç de fer un diagnòstic
diferencial.
- Conéixer el fucionament dels aparells del laboratori de funció pulmonar.
- Conéixer les indicacions de totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
funció pulmonar.
- Aprendre a realitzar totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
funció pulmonar.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Saber la fisiologia i fisiopatologia pulmonar.
- Reconéixer els diferents patrons fisiopatológics i ser capaç de fer un diagnòstic
diferencial.
- Saber el fucionament dels aparells del laboratori de funció pulmonar.
- Reconéixer les indicacions de totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
funció pulmonar.
- Saber realitzar totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
funció pulmonar.
Nivell d’ autonomia I-II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 1-2.
Trastorns respiratoris de la son
Objectius formatius:
- Aprendre la fisiologia de la son y la fisiopatologia dels trastorns de la son
- Conéixer els diferents patrons fisiopatológics de la son i ser capaç de fer un
diagnòstic diferencial.
- Conéixer el fucionament dels aparells del laboratori de la son.
- Conéixer les indicacions de totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
la son.
- Aprendre a realitzar totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
la son.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Saber la fisiologia de la son y la fisiopatologia dels trastorns de la son.
- Reconéixer els diferents patrons fisiopatológics i ser capaç de fer un diagnòstic
25
diferencial.
- Saber el fucionament dels aparells del laboratori de de la son.
- Reconéixer les indicacions de totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
la son.
- Saber realitzar totes les mesures que es realitzen en un laboratori de
la son.
Nivell d’ autonomia I-II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 1-2.
Tècniques broncoscòpiques i pleurals
Objectius formatius:
- Conéixer les indicacions i contraindicacions de les tècniques broncoscòpiques.
- Conéixer les indicacions i contraindicacions de les tècniques pleurals.
- Conéixer el fucionament i manteniment dels aparells
- Aprendre a realitzar les diferents tècniques broncoscòpiques.
- Aprendre a realitzar les diferents tècniques pleurals.
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
- Reconéixer les indicacions i contraindicacions de les tècniques broncoscòpiques.
- Reconéixer les indicacions i contraindicacions de les tècniques pleurals.
- Saber el fucionament i manteniment dels aparells
- Saber realitzar les diferents tècniques broncoscòpiques.
- Saber realitzar les diferents tècniques pleurals.
Nivell d’ autonomia I-II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 1-2.
Guàrdies mèdiques
Objectius formatius:
− Formació pràctica per identificar els problemes aguts de caràcter urgent o
emergent i indicar el seu maneig diagnòstic i terapèutic.
− Conéixer la patologia pneumològica aguda greu: insuficiència respiratòria aguda,
hemoptisi amenaçant, tractament del malalt trasplantat amb patologia aguda, etc.
− Aprendre la utilització úrgent de les diferents tècniques pneumològiques
(broncoscopia, ventilació, etc).
En acabar la rotació el resident ha de ser capaç de:
26
−
−
−
Reconèixer els problemes aguts de caràcter urgent o emergent i saber indicar el
seu maneig diagnòstic i terapèutic.
Reconèixer la patologia pneumològica aguda greu: insuficiència respiratòria aguda,
hemoptisi amenaçant, tractament del malalt trasplantat amb patologia aguda, etc.
Saber utilitzar de manera úrgent les diferents tècniques pneumològiques
(broncoscopia, ventilació, etc).
Nivell d’ autonomia I-II
Grau de responsabilitat del resident: Nivell 1-2.
27
Sessions clíniques
−
Sessions obligatòries del Servei de Pneumologia:
Dilluns (8:00h). Casos i altes, i presentació de casos de consultes externes
Dimarts (8:00h). Sessió de trasplantament pulmonar
Dimecres (8:00h).
Sessió docent (1r i 4rt de cada mes)
Sessió d’Anatomia Patològica (3r de cada mes)
Dijous (8:00h). Casos i altes
Divendres (8:00h). Sessió bibliogràfica
Divendres (13.00h). Sessió general del Departament de Medicina
−
Es recomanen també:
Sessions de la Societat Catalana de Pneumologia
28
Cursos per a residents
−
Cursos organitzats pel Servei de Pneumologia:
Curso de Avances en Neumología (anual)
Jornada de patologia ocupacional respiratoria (anual)
Simposium sobre trasplantament pulmonar (bianual)
−
Cursos per a Residents organitzats per l’hospital:
Curs d’urgències mèdiques (R1)
−
Cursos de la Societat Catalana de Pneumologia (Acadèmia de Ciències Mèdiques de
Catalunya i Balears.
− Cursos de la Sociedad Española de Patologia Respiratoria y Cirugía Torácica
(SEPAR).
29
Recerca i assistència a congressos
El metge resident ha de ser capaç de fer revisions retrospectives de dades clíniques i
realitzar treballs prospectius i retrospectius, que presentarà a les reunions i congressos
científics. A més a més ha de començar o incorporar-se a una línia d’investigació que ja
es desenvolupi en el seu centre en una àrea concreta de les malalties respiratòries. Per
això ha de comprendre la importància d’aconseguir recursos externs mitjançant la
sol·licitud d’ajudes i beques d’investigació. Idealment, a més a més de presentar els
resultats d’aquesta investigació en congressos i reunions científiques, la línia
d’investigació podrà culminar-se amb la presentació d’un projecte per a obtenir el grau de
doctor. Per altre part, el resident ha de tenir consciència de la importància de la formació
continuada i de la necessitat de perfeccionar els seus nivells de llengua anglesa i
d’informàtica per poder estudiar la literatura internacional i així, comunicar-se amb metges
d’altres països.
S’intentarà que els residents participin en les reunions i congressos de la Societat
Catalana de Pneumologia, SEPAR i European Respiratory Society.
30
Llibres i revistes recomenades
Llibres
Morell F. Pneumologica 8ª Edicion. Elservier Masson 2008.
Mason RJ, Murray JF, Broaddus VC, Nadel JA. Textbook of Respiratory Medicine 4th
Edition. Ed, Elsevier Saunders 2005.
Gibson GJ, Geddes DM. Costabel U, Sterk PJ, Coin BC. Respiratory Medicine 3er
Editiob. Saunders 2003.
Fraser RS, Paré PD. Enfermedades del Tórax. Ed. Medica Panamericana, 2002.
Fishman AF. Manual de Enfermedades Pulmonares. Ed. McGraw Hill. 3ª edición 2003.
Revistes
American Journal Medicine
American Journal Respiratory Cell Molecular
American Journal Respiratory Critical Care Medicine
American Journal Transplantation British Medical Journal
Annals Internal Medicine
Chest
Clinic in Chest Medicine
Clinical Experimental Allergy
Clinical Infectious Disease
Current Opinion in Pulmonary Medicine
European Respiratory Journal
Internal Archives Allergy Immunology
JAMA
Journal Allergy Clinical Immunology
Journal of Heart & Lung Transplantation
Journal Infectious Disease
Lancet
MMWR
New England Journal Medicina
Occupational Environment Medicine
Respiratory Medicine
Sleep
Thorax
Transplantation
Transplantation Infectious Disease
31