Comprendre el problema. L hemorr gia subaracno dal

Anuncio
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Medicina Intensiva
COMPRENDRE EL PROBLEMA:
Què ha passat?
Possiblement tot just fa molt poc temps es trobava bé. De sobte, un mal
de cap, com no havia tingut mai ha aparegut i pot haver, fins i tot, perdut
el coneixement. Li han dit que ha patit una hemorràgia subaracnoidal.
Que significa això i que cal fer?.
Què és una hemorràgia subaracnoidal?
Es un tipus d’hemorràgia intracranial en la qual la sang ha estat vessada
a uns espais dins el crani, que envolten el cervell.
Es greu?
Sí, en general és una situació greu però hi ha molts matisos, depenent de
la causa que l’ha originat, la manera de presentació, l’estat previ del
pacient i de les possibilitats d’actuació.
Quina és la seva causa?
En un 80% dels casos es deu a la ruptura d’una anomalia arterial, el que
s’anomena un aneurisma intracranial. El 20% restant es reparteix entre
altres malformacions arteriovenoses, tumors, alteracions vasculars i
sanguínies i en un percentatge petit de casos no es troba l’origen.
L’aneurisma intracranial és una dilatació en forma de sac, de la paret
d’una artèria que és més dèbil o que té algun defecte. La debilitat de la
seva paret ha propiciat el sagnat. El seu origen no sempre és conegut, tot
i que sabem que certs factors de risc com l’edat, la pressió arterial, i el
consum de certes substàncies com el tabac i altres tòxics hi contribueixen.
Què cal fer?
En primer lloc hem d’estabilitzar la situació clínica i en segon lloc s’haurà
d’esbrinar la possible causa. Per fer-ho, caldran unes exploracions
complementàries. L’equip mèdic li plantejarà les possibilitats de fer-ho,
sol·licitarà el seu consentiment i en funció del resultat de les proves és
podran establir les possibilitats de tractament.
L’hemorràgia subaracnoidal
Les proves diagnòstiques
L’ escàner o tomografia computeritzada: és una prova ràpida que ens
dona una imatge clara del cervell. En algunes situacions, l’escàner
complementat amb contrast injectat per una vena pot localitzar la causa
del vessament cerebral. Sovint serà la prova que permetrà un seguiment
morfològic del procés.
L’ arteriografia cerebral : Es un procediment radiològic que permet
veure la situació de la circulació arterial del cervell. Es realitza sota
anestesia (local o general) i consisteix en la administració directa de
contrast intracranial a través d’una artèria. El procediment té unes
peculiaritats i riscos específics que el metge radiòleg li detallarà,
demanant-li el consentiment específic per la seva realització.
El tractament
Depenent de la causa, l’equip mèdic plantejarà les millors opcions de
tractament.
El tractament compren dues parts fonamentals. Per una banda el de les
conseqüències que l’hemorràgia intracranial ha produït. Per altre banda
s’haurà de veure quines opcions hi ha per reparar els vasos intracranials
anòmals que han portat al sagnat i evitar que això torni a passar.
En el cas que la causa sigui l’existència d’un aneurisma intracracranial,
existeixen dues possibilitats per reparar-ho. El tractament endovascular i
el tractament quirúrgic. El tractament endovascular consisteix en la
inserció, a través d’un catèter intraarterial, d’un material especial dins el
sac de l’aneurisma per excloure’l de la circulació de la sang. Es un
procediment que es realitza sota anestesia general, per un metge
neuroradiòleg i que té unes peculiaritats i riscos específics que aquest
professional li explicarà, demanant el seu consentiment.
El tractament quirúrgic consisteix en l’eliminació de l’aneurisma
mitjançant una intervenció quirúrgica. La intervenció té unes
peculiaritats i riscos específics que el neurocirurgià els hi explicarà,
sol·licitant el seu consentiment.
El tipus de procediment més adient en cada cas serà establert per l’equip
mèdic de manera consensuada, atenent a les característiques específiques
de cada cas.
Quines complicacions es poden presentar?
El resagnat, és una de les complicacions més greus. El risc més alt (al
voltant del 4%) és en les primeres 24 hores, i disminueix progressivament
en els dies posteriors.
El vasoespasm e, que és un estretament de la llum de les artèries
intracranials que pot comprometre la irrigació de les zones que depenen
d’ella, causant símptomes cerebrals diversos i fins i tot produir un infart
cerebral. La simptomatologia d’aquesta complicació la presenten el 30%
dels pacients.
La hidrocefàlia, que és una acumulació de líquid cefalorraquidi i que
pot necessitar ser drenat.
L’estada a UCI
Tot i que el procés és establert per un equip mèdic format per diferents
especialistes, durant l’estada a UCI tindrà un metge adjunt responsable
del seu cas, que els informarà diàriament de l’evolució. No obstant,
cadascun dels professionals implicats (neurocirurgians, neuroradiòlegs,
infermeria) els informaran específicament de tot el que faci referència a
les seves actuacions.
El tractament que rebrà a la UCI estarà dirigit a normalitzar les seves
funcions vitals, detectar, si es produeixen, les possibles alteracions, donar
el suport vital que sigui necessari i tenir cura de les seves necessitats
bàsiques. Això suposa unes mesures de control i tractament que
requereixen sofisticats aparells i monitoritzacions. Sovint aquests
dispositius tenen alarmes que ajuden al personal mèdic i d’infermeria,
però ha de saber que no sempre que sonen volen indicar que es produeix
una situacions de risc pel pacient.
Ocasionalment poden presentar convulsions.
Les habitacions de la UCI poden ser dobles i estar ocupades per persones
de diferent sexe. Conscients d’aquesta situació es vetllarà en tot moment,
per protegir la seva intimitat.
Poden aparèixer durant aquesta fase, i en relació a la gravetat general
del pacient en concret i de les mesures de suport que li siguin necessàries,
diverses afeccions generals, de les quals les més freqüents son les
infeccions.
Les visites tenen uns horaris específics i unes limitacions que el personal
d’infermeria els detallarà.
La seva estada hospitalària.
Durant els primers dies estarà sota estreta vigilància. En absència de
com plicacions l’estada habitual d’un malalt amb aquesta patologia a
UCI està al voltant de la setmana. Posteriorment passarà a una planta de
hospitalització convencional, que habitualment serà neurocirurgia.
S’iniciarà una rehabilitació tan precoç com sigui possible.
El seguim ent posterior a consultes externes el farà habitualment
l’equip de neurocirurgia.
En algunes ocasions el pacient pot estar en condicions que no el permetin
fer-se càrrec de la situació. En aquestes circumstàncies l’equip mèdic
necessitarà comptar amb la decisió d’un familiar responsable.
Aquest document pretén donar-li una informació molt resumida de la
malaltia, cures i procediments que s’hauran de fer en les primeres fases.
Els metges responsables i el personal d’infermeria els donaran una
informació individualitzada i detallada. No deixin de demanar que els
resolguin els dubtes que puguin anar apareixent.
Descargar