Índex

Índex
1. EL CANAL DE PANAMÀ ........................................................................................3 I 4
2. CANÓ COLORADO........................................................................................................5
3. LES ROCALLOSES .......................................................................................................6
4. SERRALADA DELS ANDES ........................................................................................7
5. RIU AMAZONES.......................................................................................................8 I 9
6. ESTRET DE MAGALLANE ................................................................................10 I 11
7. TERRA DEL FOC .........................................................................................................12
8. ILLES GALÀPAGOS.............................................................................................13 I 14
9. EXTRES.........................................................................................................................15
Página 1
1. EL CANAL DE PANAMÀ
És una via de navegació artificial, situada en el punt més estret entre l’oceà Atlàntic i l’oceà
pacífic, travessant Amèrica central.
La seva construcció va ser molt important, ja que les mercaderies només podien arribar
d’una banda a l’altra donant la volta al món, a causa de que per la part nord feia massa fred,
i la part sud era molt perillosa per ser la unió entre tres oceans.
El canal va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914, i actualment constitueixen la segona ruta
principal del comerç de la via marítima, segons les lleis panamenyes constitueix un
patrimoni molt important del Panamà i no pot ser venut, cedit, comprat etc. El temps total de
permanència d'un vaixell en aigües del Canal segueix sent poc menys de 24 hores.
Història:
Al 1502, Cristòfol Colom va arribar a l'Istme de Panamà, i es va valorar la opció de fer un
canal, anys més tard, el rei Carles I de Castella ordenà els primers estudis topogràfics per a
la construcció d'un canal per una secció de l'istme de 80 quilòmetres d'ample. No obstant, la
construcció d'aquest canal estigué per sobre de la capacitat humana i la tecnologia de
l'època. Més tard els alemanys també varen fer alguns estudis, sense gaire èxit, però el
primer esforç per portar a terme la construcció del Canal fou realitzat pels francesos.
Aquests al veure que el canal de Suez era un èxit, també sota l'administració de Ferdinand
de Lesseps, varen iniciar els treballs al 1882. Però hi van haver greus problemes, hi
hagueren grans ensorrades de fang, i altes taxes de mortalitat a causa de la malària, de febre
groga, i d'altres malalties tropicals, aquests problemes forçaren als francesos a abandonar el
projecte, en un episodi que es conegué com a "L’escàndol del Panamà". Anys més tard els
EEUU van tornar a agafar les regnes, i va donar resultat el seu treball, ja que primer van
atacar el problema de les malalties, per a la protecció dels treballadors gràcies a
descobriments científics que deien que les malalties les transmetien els mosquits i la
brutícia.
1.1.MÉS INFORMACIÓ:
Cristòfol Colom: Gènova 1451, Valladolid 1506, fou un almirall al servei dels Reis
Catòlics, va marxar intentant buscar una nova ruta cap a les indies, i va arribar per un error
de càlcul a Amèrica.
Almirall: És el grau militar amb que es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Equival als generals a l'exèrcit de terra. El nom ve de l'arab rei de la mar.
Topografia: Tècnica que te per objectiu determinar la forma i dimensions d’un terreny per
representar-lo sobre un paper amb totes les seves particularitats.
Página 2
Página 3
2. EL CANÓ DEL COLORADO
El Gran Canó és una escarpada gola formada pel Riu Colorado al nord d'Arizona, (Estats
Units), que acaba prop del llac Mead.
Està considerat com una de les meravelles naturals del món i està situat en la seva major
part dins del Parc Nacional del Gran Canó. Té uns 446 km de longitud, compta amb
serralades d' entre 6 a 29 km d'amplària i arriba a profunditats de més de 1.600m.
Parlant del clima, són comunes les nevades durant els mesos d’hivern.
Poc es sap sobre els pobles que hi van viure, però es sap que va començar la vida fa uns
9.000 anys. Les cultures que hi vivien eren caçadors i recol·lectors. Les cultures que més
temps hi van restar varen ser els indis, abans de ser eliminats pels americans.
El primer europeu que va contemplar el Gran Canó del Colorado va ser García López de
Cárdenas el 1540 i la primera expedició científica va ser liderada pel comandant de l'exèrcit
dels Estats Units John Wesley Powell a la fi de la dècada de 1870.
Hi ha moltes activitats a fer, com per exemple el ràfting o descens de rius, l'excursionisme i
és molt comuna la baixada amb helicòpter, aquestes entre altres són activitats especialment
populars.
2.1. MÉS INFORMACIÓ:
García López de Cárdenas: va ser un explorador espanyol.
John Wesley Powell: John Wesley Powell (Mount Morris, Nova York 1834 - Haven, Maine
1902) fou un soldat, geòleg i explorador nord-americà.
Página 4
3. LES ROCALLOSES
Les Muntanyes Rocalloses són una cadena muntanyosa de l'oest de l’Amèrica del Nord.
Tenen més de 4800 km des de Nou Mèxic fins al nord de la Columbia Britànica travessant
els Estats Units i Canadà. La muntanya més alta és el mont McKinley.
De nord a sud, travessen les províncies de la Columbia Britànica, Alberta, Idaho, Montana,
Wyoming, Utah, Colorado i Nou Mèxic.
Les precipitacions que rep són de forma moderada, el que porta a deduir que els rius són de
caudal irregular.
La seva població és molt escassa i el nombre de ciutats és realment pobre. Les seves
principals activitats econòmiques són: la fusta, i l’obtenció de minerals com l’or, la plata, el
petroli…
La seva vegetació es caracteritza principalment per la presencia de coníferes.
Les muntanyes Rocalloses constitueixen també un notable element d’atracció turística amb
moltes localitats de vacances i esports d’hivern.
3.1.MÉS INFORMACIÓ:
Coníferes: Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de tronc ramificat, de
fulles petites, sovint articulars, i de flors d'estams esquamiformes o peltats, que comprèn dos
ordres, el de les pinals i el de les taxals.
Gimnospermes: dit de la planta de llavors de la qual són nues, és a dir, que no van
protegides per un pericarpi.
Pericarpi: Part del fruit que envolta la llavor.
Página 5
4. LA SERRALADA DELS ANDES
La serralada dels Andes és un sistema muntanyós d’Amèrica del Sud. És la major serralada
del continent americà i una de les més importants del món.
La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tot Amèrica
del Sud (Argentina, Xile, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Veneçuela). També serveix de
frontera natural entre Xile i l'Argentina.
La seva màxima altitud és el cim de l'Aconcagua, la muntanya més alta d'Amèrica, que
queda just per sota de l'alçada dels 7.000 metres.
La paraula “andes” prové de l’antic “quechua” que vol dir “anti”, que era com anomenaven
els habitants de Cusco a les poblacions de la selva alta del nord de la ciutat.
Degut a que s’estén en el sentit dels paral·lels (latituds), recorre diferents zones climàtiques.
El clima acostuma a ser fred amb freqüents nevades en les majors altures.
4.1.MÉS INFORMACIÓ:
Quítxua: vol dir zona temperada, va ésser adoptat pels inques com la seva llengua i fou
expandit per les conquestes, aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots
els Andes.
Cusco: és la capital del Perú. Està situada en la serra sud del país. Va ser declarada
Patrimoni de la Humanitat el 1983 per la UNESCO.
Página 6
5. EL RIU AMAZONES
L' Amazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes, desemboca a l'Atlàntic i
travessa el Perú i Brasil. Bona part de la seva conca està coberta per una selva coneguda
com a “selva Amazònica”.
És el segon en llargada (darrera el Nil), amb 6.762 km, i el més cabalós del món, ja que
transporta més aigua que el Mississippí, el Nil i el Yangtze junts, i és per tant responsable
d’una cinquena part de l’aigua dolça dels oceans; A la desembocadura mar endins és aigua
més o menys potable i la salinitat de l’oceà atlàntic és inferior a un radi de varis milions de
kilòmetres al voltant.
La primera baixada pel riu va ser efectuada per un europeu, Pedro Texeira (portugés)al
1638.
Hi ha dues teories sobre l’origen del nom del riu, una és que uns expedicionistes espanyols,
varen sentir a uns indígenes anomenar el riu d’una manera que per la manera de pronuncia
els semblava a “Amazones”, però que vol dir “trenca embarcacions”. L’altre es que prové
de “riu de les amazones” i va ser posat per Francisco de Prellana, després d’haver tingut un
combat el 24 de juny de 1542 amb unes intrèpides i guerreres dones.
Al llarg del seu curs, el riu rep cinc noms per facilitar la localització dels seus afluents,
Ucayali - Marañón - Amazones - Solimões - Amazones.
En el territori al llarg del riu, viuen moltíssim grups autòctons procedents originàriament del
Perú, Colòmbia i Brasil.
Com a curiositat, és que ha sortit un nou concurs que es diu : The New 7 Wonders of the
Nature World, en el que el riu hi participa.
5.1.MÉS INFORMACIÓ:
Selva Amazònica: Arriba als sis milions de km² i constitueix la selva tropical més extensa
del món i és considerada una “Gran Reserva Verda”. També és anomenada “el pulmó del
planeta”. La seva extensió es reparteix entre vuit països sud-americans: Bolívia, Brasil,
Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Venezuela.
Pedro Texeira: Pedro Teixeira Albernaz (Lisboa, 1595 - Madrid, 1662) va ser un cartògraf
portuguès al servei de Felip III d’Espanya.
Página 7
Página 8
Afluents del riu Amazones.
Página 9
6. L’ESTRET DE MAGALLANE
L’estret de Magallane és un pas marítim localitzat a l’extrem sud d’Amèrica, entre la
Patagonia chilena i la Terra del Foc. És el pas natural més important que uneix l’oceà
Pacífic i l’Atlàntic, però amb la creació del canal de Panamà, va deixar d’ésser utilitzat, i la
Patagonia va caure en una estrepitosa pobresa.
D’acord amb les lleis Argentina- Xilenes de 1881 i 1984, la navegació a través de l’estret
assegura i protegeix als vaixells de tots els països en tot l’any i circumstàncies.
La seva formació va ser donada fa molts milions d’anys, pel Cretàci més o menys, a causa
d’uns moviments de la terra, i uns canvis climàtics, primer la glaciació i després la
desglaciació, es va anar formant l’estret.
El 22 de març de 1518 es va fer oficial a Valladolid la expedició cap a l’estret, anomenant
capità general i governador de totes les terres que trobés a Hernando de Magallanes.
La part occidental de l’estret fins al començament del segle XXI, es trobava deshabitada per
les seves pèssimes condicions per establir ciutats, però actualment s’està fent una poderosa
industria turística que explotarà la insuperable i increïble bellesa de les terres i illes que
componen aquest sector i els canals patagònics.
6.1.MÉS INFORMACIÓ:
Cretàci: El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del
període Juràssic, fa uns 146 milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa uns 65,5
milions d'anys.
Glaciació: Una edat glacial és un període de llarga durada en què baixa la temperatura
global del clima de la Terra, donant com a resultat una expansió del glaç continental, els
casquets polars i les glaceres.
Hernando de Magallanes: (Porto, 1480 – Mactàn, Filipines, 1521) va ser un navegant
portuguès.
Página 10
Vista des de un satèl·lit.
Página 11
7. LA TERRA DEL FOC
La Terra del Foc és una illa situada a l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està
separada per l'estret de Magallanes. Les seves costes limiten al sud amb el canal de Beagle,
a l'est amb l'oceà Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic.
La illa té dos sectors ben diferenciats, els dos terços septentrionals estan formats per mesetes
i planes suaument ondulades, el sud és muntanyós.
A part de llacs i glaceres, la illa posseeix bastants rius, i només el 30% és bosc.
El clima comporta: curts i frescs estius i llargs, humits i moderats hiverns. El nord-est es
caracteritza per forts vents i poca precipitació, el sud i l’oest tenen molts vents i són humits
la majoria de l’any. Els freds i humits hiverns ajuden a conservar les glaceres.
El rei Felip V va oficialitzar un nom per a la illa, la illa de Xàtiva, que va ser posat per
Diego Ramírez d'Arellano el 1602. El nom actual va ser oficialitzat després de la Guerra de
Successió, degut a què el rei d'Espanya volgué castigar la ciutat de Xàtiva que s'havia oposat
a la seva persona i li posà Terra del foc a causa de les fogueres dels indígenes que es veien.
Amb això els primers europeus que van tenir contacte amb la illa, van ser l’equip de
Hernando de Magallane, ja que a demés de l’estret van colonitzar la illa.
També podríem parlar de la febre de l’or, al 1881 van començar a arribar a la illa buscadors
d’or, que després d’unes investigacions van aconseguir trobar-lo a la illa. La noticia es va
estendre ràpidament, i va donar peu a la febre de l’or. La repentina riquesa va permetre
l’establiment de les principals poblacions urbanes.
7.1.MÉS INFORMACIÓ:
Diego Ramírez d'Arellano: (1624) era un pilot portuguès i geògraf de Xàtiva
Felip V: Felip V de Castella i IV d'Aragó o Felip d'Anjou ( Versalles, França 1683 - Madrid
1746 ), Rei d'Espanya (1700-1746), el primer rei de la Dinastia Borbó al tron del Regne
d'Espanya i instaurador del centralisme espanyol.
Página 12
8. LES ILLES GALÀPAGOS
Les famoses Illes Galápagos són considerades com l’últim paradís del planeta, són d’origen
volcànic, i l’arxipèlag està localitzat a l’Oceà Pacific, a 1000 Km de la costa nord-est Sudamericana.
L'arxipèlag es coneix per diversos de noms, incloent les "Illes Encantades", posat per un
pirata espanyol.
Està constituït per tretze illes principals, sis illots, i unes quaranta roques que sobresurten de
l’aigua,
la
superfície
total
de
l’arxipèlag
és
de
7.882
Km.
A les illes existeixen dues estacions ben marcades, una es la calenta i seca i l’altre la freda i
humida. La primera va des de gener fins a juny, i es quan es produeixen les majors
precipitacions, i l’altre va des de juliol fins a desembre, les temperatures baixen una mica i
hi ha forts vents. A causa dels forts corrents que l'envolten, dificulta molt la navegació en
les seves aigües.
Hi ha moltes espècies, molt diverses i amb diferents comportaments, però són famosos els
pinsans per ser els que tan van captivar a Darwin, i sobre els qui va basar la seva teoria
sobre
la
evolució
de
les
espècies.
Les illes es van mantenir desconegudes molt temps, i es diu que els primers descobridors
van ser els inques, però el que és cert, és que els primers pobladors van arribar al 1793 amb
uns vaixells baleners i la primera colonització es va fer a mitjans del segle XX. Actualment
les illes pertanyen a l’Equador.
8.1.MÉS INFORMACIÓ:
Pinsans: Els pinsans de Darwin són un conjunt de 13 o 14 espècies de pinsans, de diferents
gèneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del
Beagle. Totes elles pertanyen a la família molt més extensa dels emberízids.
Página 13
Darwin: Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12 de febrer de 1809 - Downe, 19 d'abril de
1882) fou un naturalista britànic.
Inques: Són una ètnia sud-americana, oriünda dels Andes centrals del Perú, que habità en
un principi a les conques dels rius.
Ètnia: població humana, en la qual els membres s’identifiquen entre ells, tenen mateixes
costums...
Oriünda: lloc de procedència.
Pinsans de Darwin
Página 14
9. EXTRES
Per al treball s’ha usat un diccionari, i s’ha utilitzat “google” i “vikipèdia” entre d’altres
webs, com per exemple:
-
www.diccionari.cat
-
www.xtec.org
-
www.guiadelmundo.com
-
Etc...
Página 15