Anselm Turmeda

Elogi dels diners d' Anselm Turmeda
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l'home orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan−lo sant celestial
segons que n'usa
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes
Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs "jas" a hòmens sords
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.
1
Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu "no" fan−li dir "oc",
vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar,
si·ls pots haver no·ls leixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
Si vols haver bé e no dan
per advocat té Sent "Jo−ha'n".
Totes coses per ell se fan
en esta vida.
VOCABULARI
Tort: injustícia, mentida
Orat: beneït
Haja: tenir
Vituperi: ofenses, insults
Beati quòrum: fer dir a una persona el que vols sentir
Ledesma: legítims
Brega: baralla
Tantost: tot seguit
Magre: prim
Leixant: deixant
Gords: grossos
Bords: bastards
Vull: avui
2
Oc: si
Jas: té
Dan: mal
AUTOR I OBRA
Anselm Turmeda (Mallorca 1352, Tunis 1423).
Ingressà a l'ordre franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Estant en aquesta ciutat, als 35 anys, travessà una crisi
que el feu renegà del cristianisme, i es convertí a l'islamisme per influència d'un professor seu.
Els textos autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d'entrar a l'islam tenen una certa brillantor
literària, són plenes de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana; d'altra
banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat
autobiogràfic d'una conversió que ha estat sempre un element fonamental de la seva personalitat.. Però la seva
aportació a la literatura catalana mostra que mai no acabà de trencar els lligams que l'unien amb el món
cristià. Quasi totes les seves obres foren escrites en català. Es casà amb la filla d'un notable tunisenc i tingué
un fill anomenat Muhammad. El soldà el col·locà a la duana de la capital per tal que aprengués l'àrab i fes de
traductor. Arribà a ser cap de duana i a ocupar altres càrrecs econòmics en l'administració.
Instal·lat a Tunis, on residí sempre, malgrat les diverses temptatives de les autoritats cristianes perquè retornés
al cristianisme, començà a escriure en català diverses obres literàries en prosa i vers que arribaren a Mallorca
per mitjà de mercaders. En àrab escriví la Tuhfa, on justifica el seu pas a l'islamisme, i és una font
d'informació sobre la societat magribina. Aconseguí molt prestigi entre els musulmans, conté un relat
autobiogràfic de la seva joventut i estudis, una història de les obres pietoses dels dos sobirans tunisencs que
serví i una vehement polèmica islàmica contra el cristianisme, on resumeix els tradicionals arguments
musulmans. És probable que aquesta tercera part fos retocada i ampliada per moriscos refugiats a Tunis.
Aquesta obra fou traduïda al turc, català, castellà i al francès. El llibre dels bons amonestaments, ofereix una
sèrie de consells morals des d'un punt de vista irònic. La Disputa de l'ase és el diàleg entre un ase i frare
Anselm, sobre la superioritat de l'ésser humà i els mals costums dels ordres religiosos del moment. Atès el seu
caràcter anticlerical fou condemnat per la inquisició i desaparegué el text original.
És probablement l'únic escriptor que ha escrit en àrab i en una llengua europea i que s'ha considerat un clàssic
en les dues llengües. La seva personalitat religiosa fou prou ambigua perquè hom li atribuís una sèrie de
llegendes sobre la seva tornada al cristianisme i el seu martiri a Tunis. És un exemple excepcional de
l'ascetisme religiós de la baixa edat mitjana.
GÈNERE LITERARI
Aquest text està escrit en una intenció didàctica. En aquell temps, la literatura catalana era religiosa i moral,
per adreçar la gent dels pecats i el mal comportament.
SITUACIÓ DEL POEMA
Aquest poema, escrit per Anselm Turmeda l'any 1396, el trobem dins el Llibre de bons amonestaments
(adaptació d'un llibre italià). És un conjunt d'estrofes de rima fàcil i consells morals que tingué una gran
difusió als PPCC sota el nom de Fra Anselm. Va ser llibre de lectura a les escoles fins a mitjan s.XIX tot i que
tingué algunes dificultats amb la inquisició al 1582.
RESUM
3
Els diners ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per uns quants d'aquests la
gent fa de tot, tant si està bé com malament. Fan tornar envejós a la persona que no els usa en precaució.
TEMA
Com influeixen els diners en la nostre vida.
RECURSOS MÈTRICS I VERSIFICATORIS
Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl.labes i 4 síl.labes.
Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a−a−a−b.
És un poema d'art menor.
FIGURES LITERÀRIES
• Recursos fonètics: no n'he trobat cap.
• Recursos semàntics: −Antítesis: tot el poema podriem dir que en quasi totes les estrofes en trobem, la més
destacada és potser la de la segona estrofa, gairabé tota ella n'és una.
• Metonímies: A la segona estrofa, en el segon vers (home infernal). La tercera estrofa, els dos últims versos
(Beati quorum) . Cinquena estrofa (diners magres fan tornar gords, ledesmes als bords, diràs "jas" a hòmens
sords). A l'última estrofa, Sent Jo−ha'n.
• Personificació: n'he trobat als versos 5, 6 i 7Pot ser que hi hagi una personificació als tres primers versos,
quan diu que els diners fan de tort, veritat, de jutge en fan advocat i del boig el converteixen savi, doncs els
diners no ho poden fer sols. És el mateix cas en els versos 5, 6 i 7. En els versos 9 i 10, no són els diners qui
fan les bregues i els remors, ni vituperis i honors, sinó que és la gent qui els fa. També trobo una
personificaió al vers 25, quan diu que els diners fan al món lo joc o en el vers següent, fan honor a molt
badoc.
−Hipèrboles: Al vers 19, és una exageració que si parles a un sord es giri i et senti. Com tampoc no és que
sigui una medicina (vers 21), però qui té diners és vigilat amb més cura. Als últims dos versos de la vuitena
estrofa, n'hi ha una quan diu que si en tens molts seràs Papa de Roma, que vol dir que podràs arribar a ser una
persona molt important.
−Calembour: n'hi ha un on diu <<Sent Jo−ha'n>>, que amb el joc de paraules que sonen igual, però ténen uns
significats diferents, tant com Sant Joan i que jo en tingui, referint−se als diners, la clau del poema.
• Recursos morfològics: −Enumeracions: En trobo a la primera estrofa, a la tercera i a la sisena; n'hi ha
d'altres que podrien ser−ho, però no les veig massa clares.
• Recursos sintàctics:−Hipèrbatons: Al primer vers, l'ordre lògic seria diners fan de tort veritat, en comptes de
diners de tort fan veritat, i el mateix en el que queda d'estrofa. El mateix cas a l'estrofa 5, el primer vers. A
la sisena, l'orde lògic dels darrers versos seria moros, jueus i cristians adoren diners, deixant a Déu i tots els
sants.
−Anàfores: Totes les estrofes, tret de la darrera, ténen una anàfora, per ressaltar el tema del poema.
−Polisíndetons: En veig un a la tercera estrofa.
CONCLUSIÓ
Aquest text d'Anselm Turmeda, escrit a la baixa edat mitjana on tot girava entorn de Déu, ens vol ensenyar i
4
demostrar, mitjançant exemples, com els diners ens poden fer canviar la vida. Està escrit d'una manera irònica
i divertida, i molts dels exemples els podríem adaptar a la societat actual.
A mi el vocabulari m'ha semblat una mica complicat, perquè hi ha moltes paraules del català antic, però si ens
poséssim en aquell temps diria que fa servir un vocabulari entenedor, sobretot si pensem que aquests textos
eren pensats per donar un ensenyament a les persones que el llegien, tot i que els que sabien llegir eren els
clergues i alguns rics que podien es podien permetre anar a algun centre d'estudi.
El tema que ha fet servir per escriure aquest text m'ha agradat, i sobretot m'ha sobtat, perquè, tot el que diu
passa avui en dia també i ho tenim tant a prop, ho vivim sempre, que no m'havia parat a pensar mai en totes
les coses que els diners poden fer. Perquè és una cosa que ja sempre l'hem viscuda així i ningú ens ha
ensenyat a no dependre d'ells, fins i tot per la societat mateixa són imprescindibles. Si ens posem a pensar,
moltes de les coses, bones o dolentes, les hem fetes per diners, ja sigui per necessitat o per simple diversió. Si
hagués de triar un tros de poema, el que he trobat més divertit ha estat quant diu que les persones sordes de
cop hi sentent quant dius "jas", i que fan dir que si a una persona que diu que no.
L'opinió que dono d'aquest text és bona, i crec que se n'hauria de fer una versió amb català actualitzat, i
canviant alguns exemples.
El que m'ha costat més d'aquest treball és analitzar el poema, els recursos literaris, perquè no n'hem fet molts,
però tant amb català com en castellà, trobar les figures literàries m'és una petita dificultat.
El que m'ha fet molta gràcia, o més aviat ho he trobat curiós, és que passi el temps que passi aquest text no
"caducarà" fins el dia que els diners deixin d'existir.
5