Formació de la llengua literària catalana

Tema 4: La Formació de la llengua literà ria
Els primers textos en llengua catalana
Els textos preliteraris eren redactats pels eclesià stics en llatÃ− y no passà a llengua escrita fins al segle XII
i el més antic es un fragment del Forum iudicum. També hem trobat els Usatges de Barcelona i els Furs
de València (lleis de València). El més important són les Homilies d'Organyà de finals del segle XII
(textos religiosos).
En quant a la poesia trobam tres principalment: L'EpÃ−stola farcida de Sant Esteve, El Planctus de la Verge i
la composició Aujats, senyors qie credets en Déu lo paire.
Amb l'aparició de la la classe burgesa el català escrit s'esten a altrea ambits menys cultes i més socials.
Hi hagué també una literatura popular en llengua catalana: cants lÃ−rics i èpics, i disposem de
referències als cants lÃ−rics primitius (escara que no ens ha arribat cap text.)
Textos jurÃ−dics i religiosos del segle XII-XIII
• Les conmemoracions de Pere Albert: Textos jurÃ−cics redactats per Pere Albert durant la segona
meitat del segle XIII.
• El llibre de les costums de Tortosa: à s un codi de lleis redactat en català amb un gran llenguatge
jurÃ−dic i col·loquial.
Historiografia i comerç
El primer document de la historiografia catalana redactat durant el regnat de Jaume I és la Gesta comitum
barcinonensium et regum Aragoniae. També són importants les ordenances dels corredors de la llotja
perquè hi consten un gran nombre de mercaderies.
Ramon Llull
Va crear un gran nombre d'obres de tot tipus i destaca per esser considerat el creador de la prosa literà ria en
llengua catalana i per utilitzar la llengua romà nica popular allà on només s'utilitzava el llatÃ−.
Actitut i obra
Nascut a Mallorcai fill de barcelonins arribà com a majordom i senescal de Jaume II.Va viura amb Blanca
Picany, a la que va escriure cançons amoroses fins que se va sentir cridat per deu i va deixar-ho tot. Va
viatjar molt amb propòsits com escriure llibres per cristanitzar o crear escoles per a misioners i per això
intervingué en concilis... Va escriure unes 250 obres.
Ramon Llull y les llengues
Va escriure en un gran nombre de llenguës com à rab, provençal, català o llatÃ− segons l'entorn on hi
romania.
L'us del llaÃ− a les seves obres es justifica perquè era la llengua que utilitzava la curia pontificia, les
universitats i altres grups de personas importants.
1
L'us del català s'explica perquè era la llengua del poble català al qual també volia arribar.
L'us de l'arab està justificat perquè volia convertir els à rabs al cristianisme desde la seva pròpia llengua
encara que no sabes si realment ho escrivia ell mmateix i el mateix ens pasa amb el provençal.
L'aparició de la prosa literà ria: Ramon Llull
La seva importà ncia es recull en:
• Les seves obres no estan restringides als lectors cultes.
• La seva prosa està constituida principalment per combinacions de construccions llatines amb formes
populars.
• Va modelar un un vocabulari cientÃ−fico-filosòfic degut a la seva inexistència. Arribá a integrar uns
7000 mots dels quals podem trobar:
• Paraules patrimonials del català (les més abundants)
• Incorporacions cultes (per resoldre la manca de conceptes nous)
• “Paraules estranyes” (que venen de sistemes de derivació i obtenció propis)
La historiografia: Les 4 grans cròniques
Varen apareixer a catalunya i eren de tipus popular per esser memoritzades i recitades encara que varen
aconseguir arribar a ser una nova forma de fer història. Les principals són:
• La de Jaume I “El Conqueridor”
• La de Bernat Desclot
• La de Ramon Muntanet
• La de Pere “El Cerimoniós”
A aquestes crònicos nomes trobam fets de la època o un poc anteriors i presentes una gran uniformitat de
tipus ideomà tic. El seu estil ens permet saber que varen ser escrites per gent propera al monarca. Les de
Jaume I i Pere “el Cerimoniós” són les primeres autobiogrà fiques, aixÃ− com la de Bernat Desclot és la
més impersonal i la de Ramon Muntaner és l'única que ens narra l'expedició a orient. Totes quatre
són nacionalistes escrites agafant com a base al monarca.
Llibre dels feits de Jaume I
D'aquesta crònica només conservam un manuscrit i un text en català . El Llibre dels Feits consta de cinc
parts:
• La infantessa de Jaume I
• La conquesta de Mallorca
• La conquesta de València
• La conquesta de Murcia
• Darrers anys de Jaume I
Ens narra la història i les gestes de Jaume I, el qual també va inspirar i crear l'obra Malgrat treballaven
aquÃ−.
às un llibre amb un gran verisme i una llengua viva i fluida i a on hi apareixen personatges d'altres nacions.
Crònica de Bernat Desclot
2
(Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus anteriors passants)
Ens narra la història de Catalunya desde Alfons “el Cast” fins a Pere II pasant per Jaume I, encara que no
sabem qui era Bernat Desclot. La podem dividir en:
• Formació d'Aragó fins a Pere “el Catòlic” i Jaume I.
• Regnat de Pere “el Gran”.
El principal protagonista és Pere “el Gran” i ens narra fets de la seva vida com:
• Intervenció catalano-aragonesa a Italia.
• La invasió de Catalunya pels francesos.
• L'alliberament per part del monarca
Trets lingüÃ−stics pròpis:
• Us d'arcaismes.
• Us de llengües no catalanes.
• Us de noms de personatges i països musolmans escrits en à rab.
• Aparició de dialectalismes nord-occidentals.
Crònica de Ramón muntaner
Ens narra els regnats coetanis a l'autor: Jaume I, Pere II “ el Gran”, AlfonsII “el Franc”, Jaume II “ el Sant” i
Alfons III “el Benigne”; i a més es la crònica més coneguda de la qual és l'autor i el personatge
principal.
L'obra està escrita en primera persona i el seu objectiu era la glorificació dels reis d'aragó amb la lloança
de la monarquia, els catalans, Catalunya i la llengua catalana (El pus buell catalanecs del món)
Trets lingüÃ−stics pròpis:
• El to col·loquial.
• La vivacitat i les expresions plenes de refranys i girs populars.
Aquesta com la majoria de cròniques va ser feta per esser llegida en veu alta i cal destacar el poema
aprovençalat Sermó.
Crónica de Pere III “el Cerimoniós”
S'escructura en set llibresque van desde el regbat del seu pare (Alfons “el Benigne”) fins al seu regnat. Els
llibres tercer i quart tracten de la reincorporació del regne de Mallorca, dels comtats del Rossellói la
Cerdanya i la guerra contra nobles aragonesos rebels. Amb aquesta crònica es volia justificar la pròpia
actuació del rei però utilitza una llengua menys viva.
El nom de la llengua
Els primers noms varen ser: romanç, romanç pla, pla, nostre llatÃ−, vulgar i vulgat.
A final del segle XII i la primera meitat del XIV surgeix el nom de llemosÃ−, que va esser utilitzat a valencia
per designar el català literari. Altres noms foren català , pla català , catalanes i finalment llengua catalana.
Aquest darrer nom es generalitza fins arribar a ser l'únic acceptat per tres raons:
3
• Raons històriques: la llengua va anar desde Catalunya fins a Balears y València.
• Rao geogrà fica: el principat de Catalunya era el més extens.
• Rao literaria: l'origen de la llengua va estar a Catalunya.
Entre els segles XV i XVI s'anomenà llengua valenciana.
El conflicte occità -catalÃ
AA mitjans del segle XII es produeix la difusió de la poesia trobadoresca la qual es converteix en l'ideal i
és escrita en occità pero poetes com Gillem de Cervera, Gillem de Cabestany i Guillem de Berguedà .
Encara quan el català es converteix en llengua de estat la situació amb l'occità no varia. Amb aquest
malestar es continua emprant la llengua dels trobadors. Finalment això s'arreglà amb Ausias Marchque ja
va escriure poesia en català .
4