Animació infantil

L'animació és una metodologia d'intervenció que planteja una nova visió d'entendre l'educació, la cultura i la
societat. També es pot definir com aquelles activitats que busquen ajudar a la persona al seu entorn social,
econòmic, polític i cultural, i a prendre consciència dels possibles problemes. La paraula animació prové de
ànima, de vitalització, impuls,etc L'animació es treballa en els àmbits locals , principalment. Els objectius que
busca són: −Promoure la democràcia −Promoure la dinamització i participació social −La solidaritat −La
diversitat −La cohesió social
Té 2 fases d'intervenció o funcions: −Crear motivacions i necessitats de participació −Sensibilitzar la política
social i la socialització del poder.
QUI REALITZA L'ASC la poden realitzar diferents tipus de professionals, voluntaris, etc.. que compleixin les
següents característiques:−Hagin tingut una formació preventiva i en clau comunitària.−Han de tenir capacitat
de treballar en equip i de forma interdisciplinària.−Han de tenir facilitat per la comunicació assertiva.−Ha de
ser eficaç per a la resolució de problemes i la dinamització cultural.−Ha de tenir coneixements tècnics MEDIS
QE UTILITZEN L'ASC −Els grups−Mètodes participatius i actius−Els projectes−Tècniques
globals−Planificació
FUNCIONS SOCIAL DE L'ANIMADOR −Adaptació e integració:millorar l'ambient social −Pedagogia i
temps lliure:convertir el temps de lleure en temps de descans, desenvolupament i diversió.−Desenvolupament
cultural:no només es refereix a l'educació formal o no formal, també es refereix a l'educació no
continuada−Regulació social:corregir diferències en la formació de les persones−Animació cultural i estil de
vida:motivar als adults i donar alternatives per a una millor formació de la persona
FUNCIONS CULTURALS DE L'ANIMADOR −Com a estructura intermitja:cultura com a mitjà o
instrument per aconseguir una finalitat, però no només s'ha de veure com això.−Animació i creació:potenciar
la participació, la flexibilitat, la creativitat, etc.−Animació i difusió:acostar la cultura a tothom.−Animació i
públic:acostar la cultura al major nº possible de persones, a partir d'activitats en massa.−Animació, poder
cultural i instrument de crítica:adquirir cultura i ajudar a la persona a un posicionament crític davant dels valor
que imposa la societat de masses o de consum.La gent que té més cultura es deixa manipular menys
DIMENSIÓ EDUCATIVA/ CONCIENTITZACIÓ es refereix a l'educació formal i no formal i intenta
promoure processos de consciència, com acció alliberadora. Es fonamenta en un projecte global que té un
marc ideològic, és a dir, que fa referència a un model de societat, un model de població, etc..., per tant, no
només són activitats, mètodes i tècniques. Les seves finalitats:−Perfeccionament de les persones−Canvi de
mentalitat−Classificació de valors−Motivar de forma continuada−El treball en equip
La concientització té els següents objectius: −La transformació d'actituds−Crear pensaments
crítics−Sensibilitzar, motivar i provocar la reflexió i l'acció−Responsabilitzar, preocupació per l'educació
permanent
DIMENSIÓ SOCIAL/ PARTICIPACIÓ es treballa en grups estables, preocupant−se per les relacions
personals. Els grups fan accions cap a l'exterior i intenten transformar l'exterior
Objectius:−Desenvolupar processos de participació−Mobilització social−Democràcia−Cooperació
Requereix un tipus d'animador amb les següents característiques:−Acompanyi i dinamitzi els grups−Treballi
per un projecte−Afavoreixi que les persones participin en les decisions de grup−Ha de ser ideològic−Que faci
intervencions tipus conflicte
DIMENSIÓ CULTURAL/ CREACIÓ CULTURAL objectius:−Promoure la creació cultural−La democràcia
1
cultural, és a dir, accessible a tothom
Característiques de la democràcia cultural:−La creativitat−Les arts−L'expressió−La identitat i la diversitat
cultural
ANIMACIÓ I EDUCACIÓ segons la UNESCO l'educació permanent és un tipus d'educació que abarca
totes les dimensions de la persona i al llarg de tota la vida.
ANIMACIÓ I IDENTITAT CULTURAL/ ANIMACIÓ I DEMOCRÀCIA un objectiu de l'animació és
despertar la identitat de les cultures, entenent com a tal formar par d'una cultura i sentir−se d'aquesta.
Especialment, intenta aproximar la cultura als grups més desafavorits. La identitat cultural significa : costums,
arts culinàries, folklore, sentiment de pertinença,...
−Difusió cultural: Apropar la cultura d'èlit per construir una cultura més viva i a l'abast de qualsevol sector de
la població.−Democratització cultural: La gestió cultural s'encarrega d'organitzar els productes
culturals.−Política cultural: Conjunt de pràctiques i procediments per fomentar l'acció cultural d'un Estat.
L'Estat determina la seva pròpia política cultural.
ANIMACIÓ I PARTICIPACIÓ elaborar i dinamitzar la programació d'una activitat és fi i mitjà l'hora i
exigeix responsabilitzar−se en la gestió dels propis recursos. Participar desde la comunitat, per la comunitat i
amb la comunitat. El desenvolupament comunitari és un model de societat que entén el seu
desenvolupament segons les següents característiques:−Autònom−Busca les transformacions
estructurals−Endogen(de dins cap a fora)−Orientat segons les necessitats
ANIMACIÓ I CREACIÓ COL.LECTIVA s'ha e diferenciar entre crear i expressar.Expressió:fer−ho públic, i
a partir d'aquest moment la gent ho pot qüestionar.Pq sigui creatiu ha de ser públic.
ANIMACIÓ, CRÍTICA I CANVI SOCIAL l'animació entesa com a transformació de les nostres pròpies
persones, de l'educació i d ela societat, ja que l'animació busca canviar la societat passiva, uniforme i
conformista.
L'ASC I L'EDUCACIÓ l'animació està dins de l'educació no formal i presenta les següents
característiques:−Intencional−Vivencial−Crítica−Creadora−Contextualitzadora−Es centra en les necessitats
dels destinataris−Utilitza metodologies actives i participatives−No necessita requeriments acadèmics ni
administratius
FREIRE:parla de la concientització i entén l'educació com un pràctica de llibertat, és a dir, es passa d'una
societat tancada a una oberta. Entén el procés de concientització com el procés en el que es fa entendre a la
persona com es constitueix el món , és a dir, a ser crític.Per últim fa una reflexió i anàlisi de la persona i de les
seves condicions culturals.
I.LLICH:Crítica l'estructura i el funcionament de la societat i de les seves institucions, ja que diu que són
serveis que anul·les l'autonomia del subjecte. Proposa la creació d'institucions que permetin el
desenvolupament personal, la iniciativa, la llibertat i la responsabilitat.Llich aposta per els valors com la
igualtat i l'autonomia creadora
FAURE:Introdueix el concepte de ciutat educativa, que és una societat oberta, comunitat educativa.Busca la
compenetració màxima entre l'educació i el teixit social, polític i econòmic en al vida cívica.Mostra interès
pels temes vitals: salut, treball, oci,... i proposa fer del projecte educatiu un projecte social.
ROGERS:Diu que l'aprenentatge ha de ser significatiu i que el paper de l'animador serà facilitar aquest
aprenentatge. L'aprenentatge serà vivencial si té les següents característiques:−Qualitat de compromís
2
personal−Posa en joc factors culturals i afectius−Cada persona determina si el seu aprenentatge respon a les
seves necessitats−L'aprenentatge no s'identifica a la qualitat de coneixements−Està vinculat a la vida de la
persona
Diu que l'objectiu educatiu es: que les persones tinguin iniciatives i es facin responsables de les seves accions,
es a dir que siguin capaços de dur una autodirecció intel·ligent
L'ASC I LA PEDAGOGIA SOCIAL parteix dels següents supòsits: la personalitat humana té diverses
dimensions : intel·lectual, física i afectiva. Aquestes dimensions poden ser objecte d'atenció educativa
específica: educació social. Aleshores es poden construir disciplines particulars, com per exemple , la
pedagogia social.
L'EDUCACIÓ D'ADULTS entenem per educació d'adults el conjunt d'accions educatives i de
desenvolupament sociocultural que té per objectiu oferir als ciutadans, que han superat l'escolaritat obligatòria
amb caràcter gratuït i permanent, l'accés als bens culturals i el suport al seu desenvolupament familiar,
cultural, comunitari i social.Pretén afavorir la major participació d'organitzacions i desenvolupaments de la
comunitat.L'ASC també pot ser entesa com una forma de fer l'educació d'adults, ja que pretenem concienciar
als adults sobre la situació social i la forma de resoldre les diferents problemàtiques. L'ASC pretén alliberar
els adults de l'apatia i d'afavorir la creació d'una xarxa relacional i de grups organitzats que actuïn al territori
Respon al principi democràcia cultural
EDUCACIÓ POPULAR neix a finals del S.XIX amb l'objectiu de democratitzar la cultura, fent−la accessible
a tots els sectors de la població, especialment als més desafavorits.Finalitats:−Compensar
carències−Continuació de l'acció escolar−Superació de la formació de caràcter intel·lectual
Arrel d'això es van desenvolupar universitats populars, centres d'instruccions públics i instituts de cultura
popular.
CONTEXT DE L'APARICIÓ es comença a parlar d'educació formal a partir dels anys 60,quan apareix la crisi
mundial de l'educació. Aparició de literatura pedagògica q critica l'institució escolar tradicional. L'escola ja no
és essencial per l'educació.
EDUCACIÓ FORMAL Sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i
jeràrquicament estructurat. Es dona des dels primers anys de l'escola primària fins a la universitat.Pretén la
transmissió de bagatge cultural específic de la societat, però també cal que respongui al desenvolupament de
l'individu o nivell personal i social. Cal treballar:−La institució−La formació per la ciutadania−La preparació
per la vida−La integració de la sociologia −El creixement personal
EDUCACIÓ NO FORMAL tota aquella activitat organitzava, sistemàtica, educativa, realitzada fora del marc
del sistema oficial per facilitar determinades classes d'aprenentatge a subgrups particulars de la
població.Presenta 4 característiques:−Estan organitzades conscientment al servei de grups o individus amb
necessitats o interessos concrets−Operen fora de l'estructura de l'educació formal−Responen a necessitats
formatives puntuals−S'adeqüen millor a les característiques del grup responsables de la formació
També pot ser entesa com el conjunt d'institucions i mitjans que generen afectes educatius, a partir de
processos institucionals, metòdics i diferenciats que tenen objectius pedagògics previs i explícitament definits.
EDUCACIÓ INFORMAL procés permanent on l'individu adquireix coneixements, habilitats, actituds i
formes de discerniment amb experiències diàries i la relació amb l'entorn. Característiques:−No s'ajusta a
formes educatives, sorgeix espontàniament sense figura d'educador ni curriculum, avaluació ni
metodologia.−No té una forma educativa explícita, específica, no pot ser reconeguda com específicament
3
educativa.−No exigeix una ubicació.−No té estructuració ni intencionalitat educativa
RELACIONS complementarietat, suplència, substitució, reforç, interferència
ÀMBITS DE L'EDUCACIÓ NO FORMAL −Ed adults (alfabetització)−Treball i món laboral: formació
ocupacional en la iniciativa social i sector privat−Inadaptació social: centres d'acollida i observació, centres
diürns, educadors de carrer, presó.−Ed ambiental.−Ed per la pau.−Ed x la igualtat d'oportunitat.−Ed x drets
humans i cooperació.−Ed del consumidor.−Per la salut.−Interculturalitat.−Ed moral i cívica...
4