Filosofia T/1 Origen de la filosofia (logos=lògica) s. VI a.C. => en Àsia menor(Grècia); 1º filòsof: • Tales de Milet +! • Anaximandre Filòsofs de la natura • Anaxímenes Abans de la filosofia, per explicar les coses o fenòmens que pesaven utilitzaven la mitologia (els mites). Filosofia antiga El pitagòrics es una “escola” on Pitàgores la va fundar en la Magna Grècia al s. V a.C. Deien que eren una secta perquè no sortien ni podien parlar amb ningú de fora. • Defensaven la teoria de la transmigració de l’ànima. • Posició dualista antropològic: pensen que l’ésser humà està format per 2 coses diferents => l’ànima (no matèria; immortal) => cos (matèria; mortal) Primera democràcia s. VI – V a.C. • Democràcia indirecta: les decisions les prenen uns representants escollits pels ciutadans • Democràcia directa: les decisions les prenen els ciutadans. Només participava ¼ part de la població, no eren ciutadans: • Dones • Esclaus • Estrangers Què és la filosofia? Caràcter racional => es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l’experiència. Caràcter sistemàtic => els coneixements estan ordenats i no s’admeten incoherències. Caràcter crític => la filosofia ha de ser revisada i rebutjada, si es troben motius, per a que sigui exacta. Filosofia i ciència Sabers racionals i sistemàtics => pretenen trobar veritats universals sobre el món. Comparteixen el mateix objecte d’estudi, plantegen preguntes semblants. La relació entre ciència i filosofia és molt estreta. Branques de la filosofia • • • • • Metafísica => s’ocupa de l’ésser, de les propietats de tot el que existeix independentment del que sigui. Lògica => s’ocupa dels raonaments expressats lingüísticament i estableix un raonament del qual podem estar segurs de que es vàlid. Epistemologia => teoria del coneixement i s’ocupa de qüestions com els tipus i les formes de coneixement, la ciència, els límits del que podem conèixer... Ètica => s’ocupa dels codis morals, analitza normes morals, la fomentació d’aquestes normes, la validesa... Estètica => s’ocupa de l’art i la bellesa en general. Els Sofistes => Areté (excel∙lència, el més important) Habilitat retòrica (oratòria) Eren educadors No hi poden accedir =>Relativisme: que les coses es Al coneixement poden veure de diferents maneres =>Ascetisme: es un corrent que dubta absolutament de tot, que no hi ha veritat universal. Pitàgores ­> sofista relativista Gòrgies _> sofista escèptic Sòcrates (470 – 399 a.C. ­> s.V a.C.) “Només sé que no sé res” => La ignorància és el camí per arribar a conèixer més. Sòcrates no és sofista. No va escriure obres, el que es coneix d’ell es gràcies als seus deixebles, ex: Plató. • L’areté => coneixement; criticava el que deien els sofistes. pensava que el coneixement era dins d’un mateix. Feia servir el mètode Maieutico dialèctic, per fer florir el coneixement. • Reminiscència (recordar) => el coneixement es recordar, perquè el coneixement el tenim a dins. Plató s. V­IV a.C. Era deixeble de Sòcrates Mètode Maieutico dialèctic (a base de preguntes i respostes) Areté: coneixement (optimista epistemològic) Va viatjar quasi per tota la Mediterrània, amb tot el que va conèixer, el que veia eren injustícies. Va elaborar una teoria del coneixement. Deia que hi havia dos mons: Món de les idees Món sensible • Immaterial Ell no volia creure material • Immutable (no canvia) que tot era imper­ canviant • Perfecte fecte, i creu en un ple de corrupció • Aquí està el vertader món que es total­ és una còpia del Coneixement, l’episteme o ment diferent, món de les idees Ciència millor al que vivim, coneixement d’opinió • Aquí està els models de és com la repre­ (POXA) la perfecció sentació del cel Persona mor Aquests models es poden ànima cos conèixer a través de la raó Era dualista epistemològic • • • • • Aristòtil s.IV a.C. Deixeble de Plató Empíric => estudi del coneixement a base de l’experiència. Va ser professor d’Alexandre Magne, que li va permetre viatjar per l’orient. Va ser el 1º en fer una classificació de les espècies. Areté => coneixement; optimista epistemològic. El coneixement es coneix a través dels sentits i l’abstracció (procés mental a través del qual es pot comprendre la informació que porten els sentits i serveix per classificar, ordenar, relacionar...). Coneixement d’objectius => matèria i forma part física “ es el que fa que un objecte canviant(canvi) sigui el que es i no pugui ser ∙ acte altre cosa diferent “ ∙ potència Edat Medieval Relació entre raó ­ fe. • Patrística => Sant Agustí ­> Valora la raó encara sent eclesiàstic. • Escolàstica => Sant Tomàs ­>interès teològic, harmonitzar de i raó, pensen que estan preparades per assolir la mateixa veritat. • Nominalisme d’Occam => Guillem d’Occam ­> considera i defensa que els conceptes universals no existeixen. Filosofia Moderna ∙ humanisme => corrent cultural que reivindica la dignitat i la vàlua humanes. ∙ interès epistemològic => determina la possibilitat i els límits del coneixement. T/2 ∙ Sentit restrictiu => realitat és tot allò de què podem tenir experiència. ∙ Sentit ampli => no només tenen experiència els éssers materials i observables de la ciència, també realitats subjectives que coneixem íntimament (sentiments, idees...) productes culturals, immaterials o espirituals... Realitat o aparença Realitat => es pot veure com un coneixement amb sentit restrictiu si ens referim a l’experiència. O com un sentit ampli si pensem que el coneixement es l’experiència + l’interpretació. Aparença => forma de com es manifesta la realitat als objectes que la perceben. Realitat i aparença => les aparences enganyen i ens oculten l’autèntica realitat, perquè no ens deixen veure com són realment les coses. Heràclit => Filòsof de la natura. Pensava si hi havia canvi o estabilitat. A través dels sentits podem apreciar que tota la natura està en procés constant de canvi = experiència. Parmènides => A través de la raó nega el canvi, tot el que hi ha ja està en el moment, no es pot penar en una cosa que no existeix = canvi no existeix. Paralogismes ­> deducció incorrecta Espiritualisme => pensen que a més de la realitat material de la que tenim experiència, existeix una altre realitat espiritual que li dóna sentit a la ment, a Déu... Materialisme => pensadors que neguen l’existència del espiritualisme, identifiques que hi ha realitat material o sensorial. Schopenhauer Té una visió pessimista de la vida, vida = dolor. La realitat no la coneixem, tot són aparences perquè no ho veiem tots igual. Si no desitgem una cosa ens avorrim perquè ho hem aconseguit i hi ha molta monotonia. Ascetisme => refugi per fugir de la vida, aillar­se i oposar­se al dolor. Resignació i acceptació Rebutgen el temor davant la mort. Epicureisme =>reflexió, comprensió de que no tenim que témer a una cosa que mai sentirem, com es la mort. L’únic que existeix per a nosaltres es el viure perquè es de l’únic del que tenim experiència. T/3 El coneixement proposicional • Proposicions empíriques => afirmen o neguen alguna cosa sobre el món, es pot contrastar amb l’experiència. • Proposicions formals => no diuen res sobre el món, sinó de les relacions entre símbols. Per a que una proposició atribueixi al coneixement ha de ser veritat i justificada. Llenguatge i coneixement L. Wittgenstein => “ Els límits del meu coneixement són el límits del meu llenguatge “ Realitat => objectiu ­> tot allò que la gent entén per veritat, es diu coneixement. Ex: taula, bofetada... Objectiu Coneixement n Subjectiu Intersubjectivitat => coneixement que té cadascú segons les influències socials, culturals... La possibilitat de coneixement • Dogmatisme => tenir un coneixement universal, segur i tenir­ne la certesa absoluta. Possibilitat d’ampliar el coneixement. És l’actitud més optimista (Descartes). • Escepticisme => dubta de tot, de que el coneixement sigui universal i segur. És el contrari del dogmatisme (Sofistes). • Criticisme => barreja del dogmatisme i l’escepticisme. Accepten que s’hi pot arribar al coneixement encara que s’ha de criticar i qüestionar per a que no hi hagi errors (Kant). • Relativisme => són diferents punts de vista sobre un tema, hi ha moltes realitats (sofistes). • Perspectivisme => són diferents punts de vista sobre una mateixa realitat (Ortega y Gasset). La conquesta de la veritat té doble direcció: Sortir de l’ignorància: Sortir de l’error: Argumentant el coneixement mitjançant la crítica del Mitjançant l’estudi i la investigació fals coneixement i de la ideologia ­ ­ Permanentment => som responsables de lluitar contra la nostra ignorància, ampliar els nostres coneixements i de mantenir­nos alerta de l’autoengany i la distorsió ideològica. Col∙lectivament => el coneixement no es només d’una cultura o grup sinó de tota la humanitat. Hem de defensar l’educació com un dret universal i fonamental.