Filosofia T/1

Filosofia
T/1
Origen de la filosofia (logos=lògica)
s. VI a.C. => en Àsia menor(Grècia); 1º filòsof:
• Tales de Milet +! • Anaximandre Filòsofs de la natura
• Anaxímenes
Abans de la filosofia, per explicar les coses o fenòmens que pesaven utilitzaven la mitologia (els mites).
Filosofia antiga
El pitagòrics es una “escola” on Pitàgores la va fundar en la Magna Grècia al s. V a.C. Deien que eren una secta perquè no sortien ni podien parlar amb ningú de fora.
• Defensaven la teoria de la transmigració de l’ànima.
• Posició dualista antropològic: pensen que l’ésser humà està format per 2 coses diferents
=> l’ànima (no matèria; immortal)
=> cos (matèria; mortal)
Primera democràcia
s. VI – V a.C.
• Democràcia indirecta: les decisions les prenen uns representants escollits pels ciutadans
• Democràcia directa: les decisions les prenen els ciutadans.
Només participava ¼ part de la població, no eren ciutadans:
• Dones
• Esclaus
• Estrangers
Què és la filosofia?
Caràcter racional => es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l’experiència.
Caràcter sistemàtic => els coneixements estan ordenats i no s’admeten incoherències.
Caràcter crític => la filosofia ha de ser revisada i rebutjada, si es troben motius, per a que sigui exacta.
Filosofia i ciència
Sabers racionals i sistemàtics => pretenen trobar veritats universals sobre el món.
Comparteixen el mateix objecte d’estudi, plantegen preguntes semblants.
La relació entre ciència i filosofia és molt estreta.
Branques de la filosofia
•
•
•
•
•
Metafísica => s’ocupa de l’ésser, de les propietats de tot el que existeix independentment del que sigui. Lògica => s’ocupa dels raonaments expressats lingüísticament i estableix un raonament del qual podem estar segurs de que es vàlid.
Epistemologia => teoria del coneixement i s’ocupa de qüestions com els tipus i les formes de coneixement, la ciència, els límits del que podem conèixer... Ètica => s’ocupa dels codis morals, analitza normes morals, la fomentació d’aquestes normes, la validesa...
Estètica => s’ocupa de l’art i la bellesa en general.
Els Sofistes => Areté (excel∙lència, el més important)
Habilitat retòrica (oratòria)
Eren educadors
No hi poden accedir =>Relativisme: que les coses es Al coneixement poden veure de diferents maneres
=>Ascetisme: es un corrent que dubta absolutament de tot, que no hi ha veritat universal.
Pitàgores ­> sofista relativista
Gòrgies _> sofista escèptic Sòcrates (470 – 399 a.C. ­> s.V a.C.)
“Només sé que no sé res” => La ignorància és el camí per arribar a conèixer més.
Sòcrates no és sofista. No va escriure obres, el que es coneix d’ell es gràcies als seus deixebles, ex: Plató.
• L’areté => coneixement; criticava el que deien els sofistes.
pensava que el coneixement era dins d’un mateix.
Feia servir el mètode Maieutico dialèctic, per fer florir el coneixement.
•
Reminiscència (recordar) => el coneixement es recordar, perquè el coneixement el tenim a dins. Plató s. V­IV a.C.
Era deixeble de Sòcrates
 Mètode Maieutico dialèctic (a base de preguntes i respostes)
 Areté: coneixement (optimista epistemològic)
 Va viatjar quasi per tota la Mediterrània, amb tot el que va conèixer, el que veia eren injustícies. Va elaborar una teoria del coneixement.  Deia que hi havia dos mons: Món de les idees Món sensible
• Immaterial Ell no volia creure material • Immutable (no canvia) que tot era imper­ canviant
• Perfecte fecte, i creu en un ple de corrupció
• Aquí està el vertader món que es total­ és una còpia del Coneixement, l’episteme o ment diferent, món de les idees
Ciència millor al que vivim, coneixement d’opinió
• Aquí està els models de és com la repre­ (POXA)
la perfecció sentació del cel Persona mor
Aquests models es poden ànima cos
conèixer a través de la raó
 Era dualista epistemològic
•
•
•
•
•
Aristòtil s.IV a.C.
Deixeble de Plató Empíric => estudi del coneixement a base de l’experiència.
Va ser professor d’Alexandre Magne, que li va permetre viatjar per l’orient.
Va ser el 1º en fer una classificació de les espècies.
Areté => coneixement; optimista epistemològic.
El coneixement es coneix a través dels sentits i l’abstracció (procés mental a través del qual es pot comprendre la informació que porten els sentits i serveix per classificar, ordenar, relacionar...).
Coneixement d’objectius => matèria i forma
part física
“ es el que fa que un objecte canviant(canvi) sigui el que es i no pugui ser ∙ acte altre cosa diferent “
∙ potència
Edat Medieval
Relació entre raó ­ fe.
• Patrística => Sant Agustí ­> Valora la raó encara sent eclesiàstic. • Escolàstica => Sant Tomàs ­>interès teològic, harmonitzar de i raó, pensen que estan preparades per assolir la mateixa veritat.
• Nominalisme d’Occam => Guillem d’Occam ­> considera i defensa que els conceptes universals no existeixen. Filosofia Moderna
∙ humanisme => corrent cultural que reivindica la dignitat i la vàlua humanes.
∙ interès epistemològic => determina la possibilitat i els límits del coneixement.
T/2
∙ Sentit restrictiu => realitat és tot allò de què podem tenir experiència.
∙ Sentit ampli => no només tenen experiència els éssers materials i observables de la ciència, també realitats subjectives que coneixem íntimament (sentiments, idees...) productes culturals, immaterials o espirituals...
Realitat o aparença
Realitat => es pot veure com un coneixement amb sentit restrictiu si ens referim a l’experiència. O com un sentit ampli si pensem que el coneixement es l’experiència + l’interpretació.
Aparença => forma de com es manifesta la realitat als objectes que la perceben. Realitat i aparença => les aparences enganyen i ens oculten l’autèntica realitat, perquè no ens deixen veure com són realment les coses.
Heràclit => Filòsof de la natura. Pensava si hi havia canvi o estabilitat. A través dels sentits podem apreciar que tota la natura està en procés constant de canvi = experiència.
Parmènides => A través de la raó nega el canvi, tot el que hi ha ja està en el moment, no es pot penar en una cosa que no existeix = canvi no existeix. Paralogismes ­> deducció incorrecta
Espiritualisme => pensen que a més de la realitat material de la que tenim experiència, existeix una altre realitat espiritual que li dóna sentit a la ment, a Déu...
Materialisme => pensadors que neguen l’existència del espiritualisme, identifiques que hi ha realitat material o sensorial.
Schopenhauer
Té una visió pessimista de la vida, vida = dolor. La realitat no la coneixem, tot són aparences perquè no ho veiem tots igual. Si no desitgem una cosa ens avorrim perquè ho hem aconseguit i hi ha molta monotonia.
Ascetisme => refugi per fugir de la vida, aillar­se i oposar­se al dolor.
Resignació i acceptació
Rebutgen el temor davant la mort.
Epicureisme =>reflexió, comprensió de que no tenim que témer a una cosa que mai sentirem, com es la mort. L’únic que existeix per a nosaltres es el viure perquè es de l’únic del que tenim experiència.
T/3
El coneixement proposicional
• Proposicions empíriques => afirmen o neguen alguna cosa sobre el món, es pot contrastar amb l’experiència.
• Proposicions formals => no diuen res sobre el món, sinó de les relacions entre símbols. Per a que una proposició atribueixi al coneixement ha de ser veritat i justificada.
Llenguatge i coneixement
L. Wittgenstein => “ Els límits del meu coneixement són el límits del meu llenguatge “
Realitat => objectiu ­> tot allò que la gent entén per veritat, es diu coneixement. Ex: taula, bofetada... Objectiu
Coneixement n Subjectiu
Intersubjectivitat => coneixement que té cadascú segons les influències socials, culturals...
La possibilitat de coneixement
• Dogmatisme => tenir un coneixement universal, segur i tenir­ne la certesa absoluta. Possibilitat d’ampliar el coneixement. És l’actitud més optimista (Descartes).
• Escepticisme => dubta de tot, de que el coneixement sigui universal i segur. És el contrari del dogmatisme (Sofistes).
• Criticisme => barreja del dogmatisme i l’escepticisme. Accepten que s’hi pot arribar al coneixement encara que s’ha de criticar i qüestionar per a que no hi hagi errors (Kant).
• Relativisme => són diferents punts de vista sobre un tema, hi ha moltes realitats (sofistes).
• Perspectivisme => són diferents punts de vista sobre una mateixa realitat (Ortega y Gasset).
La conquesta de la veritat té doble direcció:
Sortir de l’ignorància: Sortir de l’error:
Argumentant el coneixement mitjançant la crítica del Mitjançant l’estudi i la investigació fals coneixement i de la ideologia
­
­
Permanentment => som responsables de lluitar contra la nostra ignorància, ampliar els nostres coneixements i de mantenir­nos alerta de l’autoengany i la distorsió ideològica.
Col∙lectivament => el coneixement no es només d’una cultura o grup sinó de tota la humanitat. Hem de defensar l’educació com un dret universal i fonamental.