visarevisto* Presocratics: Milet TALES (624−546) 1ER q parla d l´origen d la natura, tot ve de HO2 a partir d´uns canvis, HO2 omnipresent. Explicació MONISTA . ANAXIMANDRE (610−545) va escriure sobre la naturalesa.Inagura métode dialectic, tots els essers determinats x qualitats,espai o temps. 1 cosa deter. no potser origen de totes les coses crea consepte APEIRON, tb es monista xq parla 1 element (abstracte) principi del qual s´engendra tot, del apeiron surten subs, q es contradeixen entre si (cosmos#caos) cosmos es forma x l ´apeiron q dona voltes,es separa fred/calor ANAXIMENES (584−524) Element concret i indeterminat aire HERACLIT(544−484) Element primordial canvi llei que regeix a tots els essers;No hi ha res dolent,tot necessari, HARMONIA=lluita entre els oposats.Aq es el foc, q ho penetra tot.HOME MICROCOSMOS/REALITAT SENCERAMACROCOSMOS .Si te entens a tu mateix entendras el macrocosmos. 1ER en parlar de la epistemologia. PITAGORAS(572−496) Seguien el ORFISME creien en la salvació d l´anima x el coneixemento METEMPSICOSIS (transmigració de l´anima) PURIFICACIÓ= CATARSIS RENUNCIA A PLAERS= ASCESI Fa una cosmologiafoc anti terra lluna sol 4pl. fitxes | La terra es esferica tot envoltat del foc centre. El num posa limit a allò ilimitat. PARMENIDES(540−470) NO accepta les solucions pitagoriqs el ser es i es pensable, allò q no es , no hi es, ni es pensable3 camins. * veritat (ser) * error (no ser) *opinió (bicefals). La raó es bona, i els sentits en enganyen 2coneixements: *sentits ( aparences) * Raò (la realitat) SER etern, unic ingendretat esferic Pluralistes EMPEDOCLES(484−593)elements s´uneixen i es separen x amor/odi ANAXAGORAS(500−428) SPERMATA pesant centre lleugera periferia| les coses compostes x elements definits. El torbellí = NOUS DEMOCRIT(460−370) Eidólas. Si 1 Eidola ekibokada explica l´error dels sentits2 coneix. * genuí + enllà del sentits *confusió Sofístes PROTAGORES(581−401) L´HOME ES LA MESURA DE TOTES LES COSES tot en constant canvi. GORGIES(484−593) no existeix res= NIHILISME i si existis alguna cosa no la podriem coneixer, i si pogesim coneixer−ho no ho podriem comunicar. 20NA Sofistica Volen eliminar la democracia pero sense que s´adonin x això utilitzen la força de la paraula ERÍSTICA art de vencre discussions refuten la opinio del adversari. • SOCRATES (470−399) La naturalesa no es pot coneixer, busqda del BE/MAL xconeixer cal reconeixer la ignorancia d´aq, forma es busca + informació. Aqll q creu q ho sap tot no busca xconeixer. 1er pas Ironia, pregunts q feien arribar a la conclusió d no saber res. 2on pas Maieutica, pregunts progresistes q t´obligen a pensar x si mateix 3er pas, definiciódelimitació del problema posarnos d´acord en el significat d´una paraula Es preocupa x conceptes morals, busca l ácord entre els homes, es basa en métode Inductiu , el conexement neis dins de l´anima (doctrina Intelectualisme Moral)la gentno fa el be si no el coneix.L´home no es dolent x 1 naturalesa si no ignorant. Virtud seguir el manaments universals Guiat x la raó i x els impulsos. PLATÓ (428−347) Formaba part de una familia aristòcratica amb notable interes per la politica,cal posar de context historic LES GUERRES DEL PELOPONÉS(431−404) marcaren la vida dels ciutadas atenensos. Aq lluites foren molt + q una lluitaentre atenes i esparta; representaben una certa manera, un conflicte entre dues maneres diferents d´entendre la vida i la societat, un conflicte entre democracia i aristocracia...als 20 anys xtal de iniciar la seva vida en la politica, comença els seus contactes amb Socrates. Derrotada Atenes l´any 404ac (24anys)esparta imposa un regimno democratic GOVERN DELS TRENTA TIRANS .el descontentament general i diversos conflictes populars conduïrenal cap d´un any, al restabliment de la democracia q jutjara a Socrates.(399)Durant aquesta epoca de nova democracia... es tan mal vistos el deixebles de socrates.. I plató sen va a Egipte... en sicilia es va trobar amb el Pitagorimede on va treure les mates, orfisme, Es troba a Sicilia en una ciutat Sirocusa on conegué a Dio (dionisio), en aq ciutat probara a posar en practica el seu govern 3 cops pero fracasara va ser venut com esclau i comprat per un mercader i alliberat finalment. LA SEVA OBRA: Ell va escriure majoritariament seguint la dialectica, podem definir dialectica com <<l´ART DEL DIÀLEG>>, en el qual dues posicions oposades van canviant, succesivament, a causa de la influencia q s´exergeixen mutuament. Plató va defensar la dialectica com a camí ascendent cap a la veritat i amés va considerar q es tractava del métode propi i caracteristic d la filo, els interlocutors argumenten, defensen i oposen opinions contraries sobre un tema, oposició de la qual sorgeix una solució superadora. Es divideixen en: *JOVENTUT, obres encara molt influides x el mestre.NO hi ha un posicionament propi clar; molts vegades els dialegs quedn oberts, sense q es doni una solució. Apologia de Socrates, Protagores,Eutifró . *TRANSICIÓ,mostra autonomia + respecte x el mestre i elaboració + orgionaldel propi pensament Gòrgies,Meno, Cràtil... *MADURESA, on dsenvolupa les seves principals teories, amb més forma de prosa, Banquet, Fedre,carro alat Fedó(inmortalitat d l´anima) ,la Republica.(ala rep.mite de la caverna) *CRITIC I DE VELLESA,mostra de crítiqs de plató respecte de la seva obra.Teenet, Parmenides, Timeu mite de demiurg , les Lleis La teoria de plató es dualista parla de dos mons: IDEES son els unics objectes d coneixements, son realitats inmutables q la nostra ment percep quan arriba a la definició universal son realitats q existeixen en si i x si. Amb independencia de la ment q les coneix o de les q participen en elles. Son els essers q realment son. Es poden captar només amb el intelecte, eternes inmutables i uniques contingudes en una realitat suprema q es l´idea de bé. SENSIBLENeixen, moren, tot d´aquest món s´expliquen a partir d` una IDEA DEL MON DE LES IDEES. I amb una sola idea puc explicar totes les del món sensible. participació. −veritable veritat mon idees (x tant es idealista) 2 −l´idea no es un producte mentalper que es independent dq ningú la pensi −el mon sensible es imperfecte xq esta fet de materia. −Plató es racionalista xq dona preferencia a la raó, diu que arribarem a la realitat amb la RAÒ, xq no podem arribar a través dels sentits, ja q ens monstren tansols les aparences. −arribarem al veritable coneixement atra vès de l´anima (siquè), ja q l´anima preeixistia i ja te coneixement pero al entrar al cos de l´home ho oblida llavors l´unic q cal es recordarlo... (anamnesi, reminicensia) −x explicar la caiguda de l´anima plató utilitza el Fedre, representa a l´anima per un carro alat, guiat per un auriga tirat per dos caballs ( 1 blanc<<bo>>, l´altre negre<<impetuós>>) Quan l´anima cau per les ales i xtant busca un nou cos per moures, e aquesta caiguda oblida els coneixements. L´anima te idees inates, xq l´home pugui recordar, utilitzara la dialectica, tb ajuda L´eros força q ajuda a arribar al coneixement • Etica <<Bé>> • Amor<<Bellesa>> • Coneixement <<Veritat>> −L´anima no mor, xq mori vol dir separa en parts i si es simple no te parts.Quan entra al cos... es divideix en tres parts 2 mortals: Irascible: fortalesa tenir força d´esperit saber comportarse davant les diferents situacions. Concupisible (temperança, moderació) virtud de saber controlar els instints I una inmortal... Racional (prudencia) virtud d´aquell q sap raonar Una anima será justa si te la 4 part d l´anima q uneix les altres 3, q es la justicia. Alla en la q la raó esolta la irascible i obeeix i controli a la concupsible.. Arribara a la felicitat si l´anima es justa. ETICA PLATÒNICA: La societat es dividira segons les parts de l´anima presentació de les clases socials... Governants (or) aquells que Recorden Soldats (plata) tenen gran fortalesa.. Treballadors(bronce) No+podn governar seves pasions Polis ideal Autopia ell escriu el llibre amb la finalitat de posar−ho en practica Ell diu q el poder corromp.. i ho soluciona fent q el governant no tingui propietat privada, el poble manté als 3 governants a canvi de ser bens governants. • TIMOCRACIA GOVERNEN ELS SOLDATS • OLIGARQUIA GOBERNENE ELS RICS • DEMOCRÀCIA GOBERNEN TOTS NOBLES SABIS • TIRANIA GOBERNA 1 X BUSCAR EL SEU PROPI BENEFICI ARISTOTIL (384−322AC)De la ciutat Estagira (macedonia) quan tenia 17 anys s´enva a Atenes i ingresa a la Academia fins l´any 348 (mor plató) es qda a carrec d academia el nebot d´espeucipo i aristotil s´enva al 344 on visita lebos, i al 342 filip rei de macedonia li confia la educació de Alexandre el gran i sen va a la ciutat de Pel.là capital de macedonia al 338 filip guanya la guerra de QUERONEA (totes les polis pasan a ser una monarquia) al 336 asesinene a Filip i alexandre pasa a ser el rei i aristotil es torna cap a atenes. AL 336 ARISTOTIL CREA UNA ESCOLA EL <<<<<LICEU>>>>>>> Aristotil, va estar d´avnat aq, escola durant13, pro quan es mor alexandre al 33 anys, hi ha una fase de revoltes i tots els macedonis s´exilien i Aristotil marxa a Eubea.... I el teofrasto serà l´encarregat de dirigir el liceo. LA SEVA OBRA: Aristotil dona importancia al coneixemnt sensible i es empirista.(pare metge) Aristotil planteja una cosmologia q dura fins el S.XVI el seu estudi dobre la fisica, i arriba fins el S.XVII i la seva lógica arriba fins el S.XX. Els seus escrits es divideixen en ESOTERICS són transcripcions o apunts de les llicons q els alumnes feia als estudiants del lliceu, son xtant, escrits dificils,no+ accesiblesx als iniciats...EXOTERICSsón dialegs més ludics i divulgatius q Aristòtil escrivia x al gran públic. • El onze director de la academia ANDRÒNIC DE RODES les va ordenar i les va públicar sota el nom de CORPUS ARISTOTELICUM,gairabe la totalitat d´aq obres d´aristotil actualment conservades pertanyen al seu tercer periode o anys del liceu i son ESOTERIQS. * LÓGICA reunides sota el nom de ORGANON o instrument x al coneixement: categories , sobre la interpretació, primers i segons analítics, tòpics i refutacions sofístiques.... * CIENCIES NATURALSHistories dels animals, sobre la marxa dels Animals, generació dels animals, Les parts dels animals(zoologia) * PSICOLOGIASobre l´anima, sobre la memoria,sobre la percepció, el somni la vida la mort. 4 * FÍSICA física(un total de vuit llibres) sobre el cel, meteors. * METAFÍSICA Metafísica (format x 14 llibres) * ETICA I POLITICA ètica a nicòmac, ètica a èudem,gran moral,politica, una col.lecció de constitucions de 158 estats. * ESTÈTICA retorica, poètica.... FILOSOFIA: Tots els humans x natura desitgen saber! La logica es la ciencia del discurs, ciencia catagorial, en las obres de logica: • Les diferents formes del ser • Estudia el judici i proposició • Estudia el silogisme • Estudia la refutació als sofistes... S´adona que som essers canviants, les coses canvien si ens fitxem en el llenguatge els problemes es resolen molts cops analitzant el llenguatge. CONCEPTE INTERN i ho exterioritzem EXTERN INTERN (CONCEPTE) • LUNA • LLUNA • MOON TB es poden relacionar dos conceptes com xex: lluna plena...exposar la relacio dels judicis es argumentar, CATEGORIES: Tot allò q podem dir sobre la realitat, tot allò q es pot predicar sobre l´objecte real (ex.. lluna plena) • 1) SUBSTANCIA :principal predicació substancia, allò q la cosa es el substrat, suport de la resta de la predicació unica categoria q es en ella mateixa i no en un altre. (es la cosa concreta) ACCIDENTS: Neccesiten dúna substancia primera i són accidents, no són en elles mateixes si no en altres modificacions accidentals de la substancia. • QUANTITAT: Física alt.... • QUALITAT: color... • RELACIÖ: Es més gran q..... es fill de .... • SITUACIÖ: Sentat, dret... • TEMPS: Ara, ahí.... • LLOC: Plaça • CONDICIÓ: com anava.... • ACCIÓ: insultant • PASSIÓ: Sent inultant.. allo q li passa a la substancia... 5 La veritable realitat es la substancia distincio entre: • Esser REAL: la cosa es allò q coneixem x els sentits • Esser CONCEPTUAL: Esta dins de la meva ment, (substancia en 2on pla) CANVI I MOVIMENT: Canvi: • accidental canvia categories secundaries (canvi de qualitat ernesto) tota la substancia es un compostde materia i forma FORMA MATERIA La materia s´organitza depen d la forma substancial, a part de les formes substancials, hi ha molts canvis accidentals. La forma substancial no canvia. Home no pot ser pi, gos.. • substancial canvia la substancies, la materia segueix pero canvia despres de la mort Doctrina ACTE POTENCIA MOVIMENT: Pas de la potencia a l´acte. ACTE POTENCIA (POSSIBILITAT DE SER) ON ESTAS ON POTS ARRIBAR A ESTAR Ser Possibilitats No ser No ser encara / ser en potencia DINAMIS cosa q porta moviment,poder de transformament intern DOCTRINA DE LES 4 CAUSES: Les coses canvien x 4causes:C * Causes intriseques FORMA: allò q limita la materia MATERIA :de allò q esta format * Causes extrinsiques EFICIENT: aquella d´on procedeix el 1ER principi del canvi q les coses no es mouen soles, ell creia q totes les coses han de ser mogudes 6 FI NAL: ¿PARA QUE? Fa una filo teologica, xq busca la finalitat La COSMOLOGIA es geocentrica i geoestatica, tot el de sota de la luna es sublunar format del 4 element, hi ha moviments linial a la terra hi ha 4 q son... Esferica xq la esfera es una figura perfecta x els grecs • moviment etern tots els cels estan plens de ETERS cada 1 dels planetes no s´aguanten en el Buit i la ultima de aquestes esfres es la q correspon a les estreles fitxes, es mou els estels xq darrera hi ha altre món q es elq mou als estels x atracció el priemer motor es acte pur xq tot el q pot ser ya ho es en acte pur.aq món no pot ser material • moviment perfecte es circular. Les coses tenen el seu lloc natural i quab les treus volen tornar, tot allo q ho apartadel seu lloc naturl son moviments violents PSICOLOGIA Divideix l´esser en: cosmateria/animaforma Anima: Principi intern de canvi en l´esser viuacte primer en un cos natural q té la vida en `potencia funcions de l´anima: Funció vegetativa s´encarrega dels batecs del cor i respirar (funcions primaries) Funció sensitiva dels sentits Funcions Intelectiva funcions racionals • oïda • tacte • vista sentit comú • gust • olor ETICA I POLITICA HOME ANIMAL POLITIC ETICA nivell individual Totes dues parlen de les accions de l´home POLITICAnivell colectiu ETICA: PlATO, SOCRATES, ARISTOTIL EN CONTRA DEL RELATIVISME BE es un fi un acte, tota la ética es eudonista VIRTUD Cami q porta cap a la felicitat i els errors en aq camí son vicis. 7 MESOTES Hem de escollir sempre la opció mitjana entre els vicis. Hem de actuar de forma moderada amb la raò, hem de fugir del extrems diferencia entre dos virtuts: • virtuts etiques viure en societat, conviure justicica • virtuts dianoetiquesde coneixement POLITICA Quasevol regim sera bo si el que busca es la felicitat del individus Millors: monarquia, oligarquia Pitjors: tirania demagogia Estoicisme> Estoicisme antic mitg emperial L´estoicime es divideix en tres parts (ZENON) LÓGICA: que esta formada per RETORICA (art del ben dir)/ DIALECTICA (raonament Correcte) en la lògica son continuadors aistotil i s´enfroten a Plató x dir q el coneixement no ve els sentits per tant son empiristes,Creuen en el REALISME INGENU (MÓN = q percebem) Amplian la lògica amb raonaments hipotetics, no acceptem universals FISICA: intent d´acabar amb el dualisme, ho fan amb un monisme materialista dos principis materials: • PNEUMA FORÇA Q S´EXTEN X TOT ARREU ACTIVA, I AQ. FORÇA ES EL LOGOS EL FOC ALLÒ Q TOT HO CREA Q TOT HO PENETRA. • EXTENSIÓ O MATERIA MATERIA CREUEN EN: • DETERMINISME COSMIC tot pasa per q te q pasar tot esta determinat. • PANANENISME TOT ES DÈU esta a tot arreu , tot segueix un curs curs ciclic tot ve del foc i tot tornara al foc. ETICA: Buscan lesnormes de vida en alguna cosa inmutable i rigida i ho buscara en laa natura. SABI: PERSONA Q ACTUI SEGUINT LES LLEIS DE LA NATURA, el sabi ha de fugir de les passionsxq no son racionals, ha 8 de fugir de les debilitats humanes.... el sucidi estaba ben vist. ESCEPTICISME O PIRRONISME> LOGICA : Utilitzen la sofistica, el coneixement es relatium son diferents per cada home, les coses son inconocibles, no tenim cap criteri x distingir allò verdader d`allò falssi no hi ha criteri, la actitud davant el coneixement es la epoje suspensió del judici ( no afirma ni nega res) FISICA: TOT esta en constant canvi, moviment incertesa indeterminació, naturalesa de les coses son aparents (apareixen pero no son...) la inteligencia s´ha de abstenir de judicis... ETICA: Felicitat be max de l ´home Les coses no són APAREIXEN EPOJE ABSTENIR−SE DE FORMULAR JUDICIS EPICUR> Despres de la mort de alexandre es subleven contra macedonia i atenes queda sotmesa sota el poder de Antipatos, llavors la ciutat es veu decepcionada per tenir que complir les normes que veniene de fora... Epicur neiix a Samos, fill d´un atenes q va haber de emigrar, y torna als 18 a Atenesrep influencia de: ATOMISME PIRRO Funda 1 escola a MITILENE pero als 35 anys torna a Atenees, i alla hi viura reunit d´amics fins al 270. Va fundar la escola EL JARDI (TOLERANCIA/DEMOCRACIA/DONES/ESCLAUS) OBRA: NOMBROSA, +DE 300 OBRES,gracies a Diogenes podem coservarles...només es conserven 40, (3 cartes) • CARTA A HEREDOT va dedicada a uns deixebles, iniciatsal epicurisme parla de la canonica, significats del nom,de la fisica, atomisme ainma desl fenomens celest • CARTA A PITOCLES, parla dels fenomens celest, la neuu, questions meteroliques es parla d´això xtal d´alliberar pors als deus x causes cientifiqs • CARTA A MENECEU parla de la etica consells x ser feliç graces a Diogenes tenim les máximes capitals hi ha 40 q servien com 1resum de receptaru de butxaca el q cal fer x ser feliç DOCTRINA: Va ser AUTODIDACTA, crea una doctrina propia, comença a filosofar als 14 anys, sentit critic molt accentuat, enfoca la seva filo a crear una nova ideologia. • CANONICA: explica la teoria del coneixement, distingir allò q es fals d`allò verdader, el 9 coneixement es empirista.Les sensacions provenene del contacte dels nostres sentits amb els EIDOLES, Q ES DESPRENENEN DELS OBJECTES. Les sensacions son objectes son iracionals sentiments q són reacciones de plaer i dolor davant de les sensacions. • PROLEXIS: són anticipacions q són imatges q permeten el coneixement sensitiu PODEN TENIR ERROR DE SENSACIONS, ES A DIR Q ELS SENTITS ENS ENGANYIN FÍSICA Segueix model atomista, es materialista, RES DEL NO NEIX DEL NO RES, TOT es etern, tot es atom( els atoms es mouen constantment, i amb el moviment es produeix tot i tot els cossos, L´ANIMA es mortal ya q es formada d´atoms x tant es corporea. LA NATURALESA DELS COSSOS CELEST, ES IGUAL Q LES TERRESTRES I EL CONEIXEMENT VERTIBLE HO OBTENIM X ELS SENTITS. Salvem 3 pors: • els deus no intervenene • NAIXEMENT/MORT son simplement xocs de atoms agregacions i degradacions d´atoms. • El DESTÍ no existeix tot es atzar. LA ETICA: Va en busca de la FELICITAT, s´ha de allunyar la por del sufrimient, EPICUR creu q hem de coneixer les causes del dolor per tal de poder−ho evitar.un dels remeis el trobem a ala filo sempre que la filo sigui adecuada... filo practica: • coneixement adecuat i acertat dels fets naturals xq coneixentlos desapareixera moltes pors. • Utilització de la rao x buscar la veritat • Llibertat unida al coneixement natural condicions x ser feliç l´home ha de ser capaç de dirigir les seves accions. • ALLIBERAMENT del DOLOR la nostra voluntat pot aconseguir q el nostre esperit s´abstengui de les pertubacions q en causen dolor i q sigui feliç encara q només sigui abocant el plaer ja gaudit o ben pensat en el q podem gaudir, no es pot evitar el dolor pero si las pertubacions q provoqui aq dolor BE: consisteix a fugir del dolor i buscar el plaer. PLAER: BÉ PRIMARI I NATURAL No hi ha situació intermitja entre PLAER−DOLOR , plaers: • DE LA CARN: Sensibilitat del cos • DEL ESPERIT: record del passat esperança del futur saber calcular els plaers. • CATASTEMATICS. Dels atoms que hi ha un equilibri dels atoms • ATARAXIA PLAER DE LA MENT • APONIAPLAER DEL COS ABSTINENCIA DE DOLOR • CINETICS: moviments dels atoms 10 • KHARAPLAER DE LA MENT EXCITACIÓ DE LA MENT CAUSADA X EL PENSAMENT DE LA MENT • EUPHROSYNÉ SENSACIONS D´UN PLAER CONCRET SELECCIO I LIMITS DELS PLAERS. No s´ha de escullir qualsevol plaer, cal agafar aquell q comporta un dolor momentani pero un plaer major en el futur. Apreciacio del dolor quantitatiu i no qualitatiu. RENAIXEMENT S´origina a italia x la caiguda de Constantinoble 1453. LA gent es rebela contra la autoritat eclesiastica (té + importancia la burgesia) això porta a l´expansió de la cultura, aparició de la ciencia molts invents. Reforma de la religió una nova concepció politica. Humanisme, reformes religioses, a partir del s. XVI els escritors es basen en els classics dels grecs i romans Comença un cert sentit nacionalista volen treure´s del damunt el centralisme de Roma. Humanistes: tomàs Moro, Maquiavel (realisme politic consepció del home totalment pesimista, Francis Baicon (Intenta sistematizar la ciencia, desmitificas l´auntoritat de l´esglesia busca un metode x estudiar, a partir de unes dades es pot arribar al coneixement. Rev. cientifica Consisteix en eliminar el sistema aristotelic tolemaic i subtituirlo x el sistema copernic. Tot en el cel es mou de forma perfecte circular uniforme tot esta contingut aguantat x unes esferes cristalines tot esta ple x eter en el món terrestre trobem tot materia moviments rectes. COPERNIC: Eliocentrisme la terra es mou al voltant del sol i dona voltes sobre si mateix, 3 moviments... • rotació • Libració • Transació Augmenta l´univers encara q segueix sent finit però mol + gran q el de aristotil. Copernic torna a plato en el sentit de les mates, i unifica tot el món tot es el mateix, s´oposa a principis aristotelics respectaba orbtites circulars tychó i Brahé Copernic vol eliminar les esferes... KEPLER: EL MOVIMENT ho explica atraves de la elisió x la imperfecció del cercle... GALILEO GALILEI 11 Porta al mon la nova ciencia, parla de moviments rectilinis, i q els altres son violents q actuen sobre les coses. Parla de tres moviments: • Uniforme • Accelerat • Parabolica (tot ho fa en clau matematica, ho fa de forma quantitativa i no qualitativa) Racionalisme Rao es la unica font de coneiement vàlid... La racionalitat es caracteritza.... x la objectivitat interpersonal, evidencia intelectual exactitud deductiva necessitat i universalitat IDEEES INATAS produeixen coneixement objectiu Mates nou model del saber racional.... DESCARTES Neix al 1596 a Hayae al sud de paris. Epoca de lluis XII va viure una situació molt complexa XVI, creixement molt rapid de la població moltes hambrunes peste guerra 80% població treballava a la terra s´introdueix durant aq epoca la patata, blat de moro xocolata te i café els bancs comencen a ser importants, durant el sXVI apareix la reforma protestant Calvi/Lutero/Zwinglio. Volen la ref de la religio catolica: A meitat del S XVI 40% de europa era protestant recuperant la protestant baixa el 20% a FR se´ls persegueix de tal forma q de 1.250.000 (1562)baixa a 500.000 al (1586)Fr, tb viu la Preciocitte(cultura refinada). VIDA: 1596−1650 Pare conseller de parlament , familia de l´alta burgesa (1597) mor la seva mare i es educat per la avià pare es casa altre cop al 1606 als 10 anys ingresa a la fleché a estudiar moral, matés gramatica.. Totes les asig Aristoteliques−mates...1614 se´n va del cole161es licencia en dret1618 s´allista la exercit de la guerra dels 30 anys (contacte amb isaac bekman) 1619 s´allista al exercit alemany de Maximiliano al quartel d´hivern aquí va ser on va tenir la intuició d quin seria el metode x arribar a la veritat1620 deixa l´exercit i torna a fr1629 es trasllada a holanda va analitzar les lleis de la refrecció a nivelll de metafícia intenta trobar els fonaments de la veritat dels fonaments de la veritat dde les teories geocentriques1643 polemiqs amb descarte li ataqn els jesuites 1649 se´n va a suecia i li donaba clases a la reina cristina de suecia al 11 de febrer MOR DE FRED FILO: VOL trobar un mètod x trobar la certesa de no tenir errors en aq buqda sera influit x les mates • REGLA DE L´EVIDENCIA no se admetra res com a verdader si no es evident i se presenta al nostre esperit clara i indistintament • ANALISIes dividiran les dificultats en tantes parts com sigi posible • DEDUCCIÓ conduir ordenanadament els pensaments començant x els petits i despres els greus. • ENUMERACIÓ de cada qüestió fer els recomptes i questions x tal de estar de no ometre res. • acceptarem com a clar aquelles proposicions q la simplicitat del seu significat es perceben en la seva totalitat amb absolut comprensió • Distint el seu significat esta perfectament diferenciat delimitat de qualsevol altre. • Intuició llum natural, q capta de forma inmediata els conceptes simples i de les conexions entre elles 12 Descartes busca una evidencia i no es pot fiar de res i comença dient no hem puc fiar dels arguments d´autoritat i es posa en dubte, podem dubtar tb de les mates • Dubte metodic NO creure allò del q no este una evidencia absoluta • Dubte hiperbolic busca de la evidencia molt radical dubtar del mon dubte total i fins i tot pensar en un SER SUPERIOR q fa q el q pensem sigui entir Aplicant el dubte arribo a una veritat evident i fonamental de l que no puc dubtar es de que existeixo cogito ergo sum Solicisme−−< estic sol • cosa q pensa estima sent, oïda....Aq jo té acte conscient i no pot existir sense IDEA les idees estan dins del JO • IDEES ADVENTICIES de fora de la realitat extrna, ve donada x l´eperiencia • IDEES FATIQUESidees creades x mi • IDEES INATES estan dins de l´home com si fossin part de l´intelecte • IDEA DE INFINIT no prove de l´home món xq no són infinits ni perfectes x tant l´ha de posar déu • SUBSTANCIA = JO/DEU/MÓN (3 COSAS Q NOMES NECESITEN DE SI MATEIXES PER EXISTIR) • ATRIBUT allò q fa q la substancia es diferenci de les altres INFINITA/EXTENSA/COGITAM • MODES atributs no essencials • ESSENCIA ser etens varia la figura distribució de les parts + psisics + Fisics MECANICISME CARTESIÀ: Es de deductiu es tracta d´anar d´unes dades + generala a unes més concretes l´experiecia s´utilitza al final tot s´explica a partir de materia i moviment es deixa de banda als organicistes i pasa a ser mecanicistes no hi ha atoms la materia es pura extensió no hi habia buit. • MATERIA: • OPACA • TRANSPARENT • LLUMINOSA • CONSECUENCIES: • NO HI HA BUIT • QUALITATS SECUDARIE SON SUBJECTIVES • NEGAT QUALSEVOL PRINCIPI INTERN ACTIU DE LES COSES • TOT MOVIMENT S´EXPLICAX CONTACTE • LLEIS: • conservacio del moviment moviment en primera instancia de deu el moviment no es perd sino q es transmet en la antura sempre hi ha la mateixa quantita de moviment • PRINCIPI DE INERCIA Si una part de la materia es mou no ha de deixar de fr−ho en la mateixa força sino 13 hi ha res que ho detengui o retardi en la seva força. • TOT COS TENDEIX A CONTINUAR EL SEU MOVIMENT EN LINEA RECTA. • ETICA Es provisional, mentre trobi la veritat segueix unes normes en les quals diu q s´ha de fer allò q la majoria creu q este ben fet. • OBRAS • 1618 RESUM DE MUSICA • 1628 21 REGLES X ARRIBAR A LA VERITAT • 1633 LE MONDE (TRACTAT DE L´HOME) TRENCA AMB LA FISICA TRADICIONAL • 1637 DISCURS DEL METODE • 1640 MEDITACIONS SOBRE LA FILO 1ERA fonament dexist. De DEU • 1644 PRINCIPI DE LA FILO • 1647 LES MEDITACIONS TRADUIDES AL FRANCES • 1649 PASIONS DE L´ANIMA EMPIRISME Context • A GB comença a sorgir l´empirisme un ruptira amb les creences predomina la religio anglicana−protestant Context cultural • ILUSTRACIÓ, (tema important: natura/raó) SXVIII segle de les llums es preten alliberar l´home de l´esglesia, s´intenta acabar amb els valors tradiccionals, morals i religiosos. • Ilustr. Tb destacca x el LIBERALISME exalta els DRETS del individu com a naturals SXVIII−−−−−− ANGLATERRA REV. INDUSTRIAL TEMES: ECONOMICS −−−−− FRANÇA REV. Fr. Temes ilustració drets...... • DEISME Proclama la fe en un déu q ha creat aq món regit x les lleis internes necesaries i q exclou qualsevol intervenció posterior q el pugi desviar del seu ordre natural x tant defensa una religió natural enmarcada dins del parametre de la raó. • Amb NEWTON, S´ARRIBA A UN NOU CONCEPTE DE CIENCIA, tot funciona com una máquina `perfecte per al home intenta descubirir els mecanicismes utilitzara un llenguatge matematic x tal de que el moviment es quantificable criteri de veritat es l´experiencia. • L´EMPIRISME, el que busca es aplica les idees de Newton, a la ment • IDEA EMPIRISTA: Apareix a la ment d´allo q senti percebem, no accepta cap realitat trancendent i si l´accpto LOCKE/ KANT o faran com un relaitat percebuda x nosaltres i no com un mon en si. LOCKE 1632−1704, l´OBRA ES ASSAIG SOBRE L´ENTENIMENT Iniciador del empirisme parla de la politica peddogia, religió i filo... 14 • TEORIA DEL CONEIXEMENT Objectiu investigar l´origen del entendiment humá fins on pot arribar i el grau de confianá q es pot dipositar en ell. Locke al contrari del racionalism creu q hi ha limits a la raò a partir de determints limits no es pot tenir coneixement de tot, hi ha pru, amb el coneixement q arribarem a adquirir x viure. • IDEA objecte del pensamen quan un home pensa • NUCLI les idees que provenen de les coses que estan fora i les provquen es una teoria representativista idea fa de intermediaria entre JO i la COSA. • LES IDEES PROVENEN DE L´EXPERIENCIA NO ACCEPTA IDEES INATES TOT ES DE L´EXPERIENCIA • EXPERIENCIA EXTERNA: • SECUNDARIES: es capten x 1 sol sentit/ subjectives/ moviment extensió volum, figura. • PRIMARIES: xmés de un sentit/objectives/color gust • INTERNA captem alguna cosa a part de la sencació tb podem reflexionar amb emocions pasions de reflexio intenrnes es produexien x experiencia directa aq interconexions entre les idees s´anomenen IDEES COMPLEXES son fruits de la emnt i les podem classificar en: • MODE PROPIETATS DE LES COSES VOLUM TACTE... • SUBSTANCIES SUPRT DE LE PROPIETATS • RELACIÓ COMPARACIÓ ENTRE ELLES. I les SIMPLES no es poden dividir en parts NO CAPTEM LA SUBSTANCIA SI NO A LA QUALITAT I LI POSEM UN NOM A ALLÒ QUE ES REFEREIX A UN CONJUNT DE QUALITATS Q ES REPETEIXEN,,,, EL CONEIXEMET es un acord entre les idees i aq acord pot ser intuit directament i demostrat o captat x sensacions. No dubta de l´existencia del món es realista critic arriba a la creença de q existeixen coses fora de la ment xq es causa de q les tingui les idees jo. ACCEPTA: • SUBSTANCIES ESPIRITUALS DEU JO PRINCIPI D CAUSALITAT causa de que existeixi JO es DEU, la causa de que existeixi un MÓN es DEU REBUTJA • IDEES INATES BERKELEY 15 1685−1753 OBRA PRINCIPAL TRACTAT SOBRE EL PRINCIPI DEL CONEIXEMENT (1710) 2 VIES DE PENSAMENT: • SENTIT COMÚ • LA REFLEXIÓ, ens porta a pensar que hi ha una oposicó entre rao/sentits i ens porta al relativisme i a dubtar TOT EL PENSAMENT SOTMES AL MÓN MATERIAL. PENSAR ES PERCIBIR ACCEPTA: • SUBSTANCIA PENSANT • LES REALITATS Q CONEIXEM SON LES Q APAREIXEN A LA MEVA MENTSI NÓ NO APAREIXEN • Sentits com a base de coneixement NEGA: • Món sensible, xq DEU es qui posa les idees n mi i no fa falta intermediari . HUME Va neixera edimburg −escocia auna familia de la petita noblesa desde ven petit coneix la teoria Newtoniana llegeix a Baicon, descartes locke va estudiar a la fleche 63−65 es va a fr, x fer la carrera diplomatica es molt reconegut x els ilustrats Fr, va fer amistat amb Adam smith, rosseau, i bj Farnclinck Volia donar explicació a la naturalesa humana tota la seva filo s´explicaba a partir de la teoria de Newton OBRES: Tractat / explicació sobre l´enteniment humá 1748/Investigació sobre els principis de la humanitat 1852/discursos politicis 1852/ dialegs sobre la religio natural 1779. • UN dels problemes de hume es q s´han de enforntat a la regularitat de les correlacions entre idees. • es relacionen x forces internes,les idees son les q s´uneixen o es separen x les seves propies caracteristiques i s´uneixen seguint unes lleis d´asociacio q imposen la regularitat. • NEGA la existencia de DEU • Critica els principis de causalitat u busca la solucio dins de l´hime no fora. Diu q te un fonament iracional i canvia la certes x creença • PRINCIPI DE CAUSA: PASA A − B | BASE IRRACIONAL • CRITICA DE HUME DIU Q RELACIONEM A B XQ SEMPRE HO HEM VIST AIXI PERO NO VOL DIR Q TIGUEM LA CERTEA DE QUE PASI AIXI. 16 Aixo vol dir que el principi de induccio no es pot afirmar o demostrar racionalment. • Las costumbres no tiene fundaments racionals es creu q el dema segguira els patrons de ahir. *TEORIA DEL CONEIXEMENT: Cap realitat q les percepcions x tant abans que hi hagoi percepcions la ment esta en blanc . PERCEPCIONS IMPRESIONS− PERCEPCIONS VIVES (+ FORÇA + ORIGINAL (SENSACIÓ/PASIÓ/EMOCIONS) −COMPOSTA : es pot dividir en parts. −simple IDEES COPIA DE LA IMPRESIÓ ES EL RECORD PERCEPCIONS +DEBILS CRITICA A LA METAFISICA • MIRAR TEORIA POLITICA EMUDISME BO/DOLENT DELS SENTIMENTS 227 UTIL BO−INUTIL DOLENT • ETICA: • POLITICA: EN EL TRACTAT ENS DIRA Q ES UTIL, XQ AUGMENTA EL NOSTRE PODER GRACIES, A LA UNIÓ DE FOCES DISPERSES AUNGMENTA TB LA HABILITAT, EN EL REPARTIMENT DE LES FUNCIONS I DISMINUEIX EL PERILL GRACIES A LA AYUDA ENTRE TOTS. • UTILITAT SOCIAL: FORÇA /HABILITAT/SEGURETAT Goberna la societat El govern esta legitimat, si funciona, si es util. Si la opresió del poder es torna intolerable, insostenible.. deixem d´estar obligats a obeirlo Xq goberna : • El fet de tenir el poder prolongat del poder • La posesió actual del govern • La conquesta • La succeció • Les lleis positives (Fetes X els homes) (dret positu) ETICA EMOTIVISME MORAL: Es basa en l´observació Observant, les accions humanes , diu q totes es basen en pasions a inclinacions naturals davant destimuls externs. Les pasions no son ni bones ni dolentes, xq no son racionals, la unica cosa q ens mou a actuar es la recerca del plaer i fugir del dolor. Hi ha una unitat la majoria de gent el mateix com agradable i la majoria com desagradable 17 Valors morals qualitats x les quals l´home es sent atret x naturalesa. 4 coses q mou a l´home a actuar allò util x la comunitat justicia, coneixement solidaritat allò util x un mateix coneixement voluntat força, vigor corporal, frugaritat allò agradable x comunitat educació enginyos modestia, bona conducta allò agradable x un mateix Optimisme , alegria, bon carácter, bellesa Freud Cal contextualitzar ambla situació q vivia europa l´any 29, Enteniment passiu (preparat x rebre inform) Essencia del objecte Es qda qalitat Comuns/mundi Enteniment acitu Diposit d´imatges Imatge interior De objecte Objectes externs (món) 18