André Dérain

Biografia
André Dérain va néixer el 10 de juny de 1880 a Chatou, prop de París i va morir el 8 de setembre de 1954 a
Chambourcy, Yvelines. Va ser un pintor francès representant de varis moviments artístics d'avantguarda.
La seva dedicació a la pintura no va ser acceptada des d'un principi per el seu pare, ja que aquest volia que es
dediqués a l'enginyeria, un ofici típic en la burgesia. Després de molta insistència, el seu pare li deixà prendre
classes de pintura mentre cursava la seva carrera però al poc temps deixava la carrera per dedicar−se
plenament al que realment li agradava, la pintura.
Primer va aprendre amb un pintor local i més tard es va matricular a l'Acadèmia Camino(París), on va ser
alumne d'Eugene Carrière(pintor simbolista) i va conèixer a Henri Matisse(el pintor més destacat del
Fauvisme). Juntament amb aquest pintor i amb Maurice de Vlaminck van formar el que s'anomena Fauvisme.
La major part de les seves obres d'aquest període són paisatges campestres i urbans.
A partir de 1907 rep influència de Paul Cézanne i el seu Cubisme i és aquí on posarà en dubte el Fauvisme
que fins ara havia sigut el seu estil.
A la mateixa vegada la seva vida també pateix grans canvis. Viu un intens idil·li amb Alice Princet amb la que
després es casarà. Mantindrà una relació d'amistat amb Pablo Picasso i Georges Braque.
L'art africà i el Cubisme seran els que li faran deixar definitivament el Fauvisme i el faran centrar−se en
l'estudi de la tradició artística clàssica europea i l'art primitiu.
Després de la Primera Guerra Mundial, va pertànyer al període de retorn a l'ordre que era un temps
d'entreguerres en el qual va rebre vàries crítiques.
En els seus últims anys pinta amb molta tenebror i es distancia de la societat ja que fa un viatge a Alemanya
juntament amb altres pintors que resulta ser un engany i que li porta molts mal de caps per part dels nazis.
−1−
Estil: Fauvisme
El Fauvisme va ser un moviment molt curt, tan sols va durar uns tres anys, però va tenir un impacte tan fort
que actualment és considerat el primer moviment d'avantguarda del segle XX.
El grup dels "fauves"(salvatges) va sorgir a París l'any 1905 com a conseqüència de l'escàndol que va produir
l'exhibició d'un conjunt d'obres al "Salon d'Automne". Es va fer famós el comentari del crític d'art Louis de
Vauxcelles en observar el contrast entre aquell grup d'artistes que utilitzaven els colors amb total llibertat i
una escultura de factura clàssica situada a la mateixa sala: " Sembla un Donatello enmig de les bèsties!"
(d'aquí la paraula fauve, en francès bèstia). Dérain anomenava als colors cartutxos de dinamita.
1
L'any 1906, el moviment es va consolidar amb una altra exposició del grup al "Salon des Indépendants".
El Fauvisme va ser un moviment que va aconseguir alhora superar i sintetitzar les tendències pictòriques que
havien sorgit després de l'impressionisme, principalment el neoimpressionisme i el simbolisme, però recollint
les troballes d'aquests moviments anteriors: la pinzellada ampla i empastada, la juxtaposició de colors purs
sense matisar, les divisions arbitràries de color i el color pla, sense tonalitats , a la manera de Van Gogh ,
Cézanne i Gauguin. Els pintors "fauve" pretenien pintar la llum utilitzant tons complementaris contrastats en
lloc d'aclarir els tons amb blanc, consideraven el quadre com a superfície plana, prescindien totalment dels
efectes de profunditat i de les lleis de la perspectiva, no volien reproduir objectes que podem veure en la
realitat, sinó construir en la tela objectes purament pictòrics. Reivindicaven la llibertat absoluta en els
procediments pictòrics, rebutjaven qualsevol imposició formal i qualsevol teoria, s'inspiraven en l'art primitiu
a la manera de Gauguin.
Van participar també en el moviment els pintors Albert Marquet, Henri Manguin, Charles Camoin, Raoul
Dufy, Georges Braque , Kees Van Dongen, Otto Friesz: fins l'any 1907 el Fauvisme fou considerat el
moviment més modern.
Georges Braque fou el primer que abandonà el moviment quan, molt influït per Cézanne i per Picasso, inicià
la recerca del cubisme. A partir de l'any 1908 el moviment es dissolgué com a tal, cadascun d'aquests pintors
va seguir una línia diferent d'investigació. Tan sols Matisse va continuar fidel tota la seva vida a l'exploració
del color com a element bàsic de la construcció del quadre.
La seva originalitat ja l'hem explicat en el primer punt i en aquest mateix, potser caldria destacar que en
l'etapa del Fauvisme pinta molts ponts de la ciutat de Londres i altres llocs totalment irreals.
−2−
Obra
Fauvistes:
• Ball dels soldats a Suresnes (1903)
• Paisatge nevat a Chatou (1904−1905)
• Efecte de sol sobre l'aigua(1905)
• Muntanyes de Collioure(1905)
• Retrat de Henri Matisse(1905)
• Big−Ben(1905)
• El Pont de Westminter/Waterloo(1906)
• El Pont de Charing Cross(1906)
• El Pont de Londres (1906)
• L'estanc/El port de Londres(1906)
• Els banyistes(1907)
Segona etapa:
• L'artista en el seu estudi(1921)
• Arlequí i Pierrot(1924)
• Madame Guillaume(1928)
• Geneviève Taillade(1932)
• Boa negra(1935)
• Natura morta amb cireres(1939)
• L'artista i la seva família(1939)
2
−3−
L'estanc de Londres, també anomenada El port de Londres
L'obra està situada a la galeria Tate (Londres). Les seves mides són de 66cm x 99cm.
Aquesta obra pertany a l'etapa del Fauvisme de Dérain(1906). Aquest diu que el va pintar cap al mes d'abril i
que tornant cap a París el va haver de retocar.
Vollard (el comerciant de Dérain) li va proposar a André que anés a Londres a pintar paisatges ja que tenia
moltes possibilitats en aquella ciutat. També es va dir que volia rivalitzar−se amb Monet que també havia
pintat la ciutat anglesa. Dérain s'hi va estar 4 anys seguits dels quals va treure obres com aquesta. Es va sentir
molt atret pel Tàmesi i molts cops plantava el seu cavallet al costat d'aquest riu i pintava el que hi veia. En
total va pintar 4 obres sobre aquesta part del riu.
En aquest quadre es pot reconèixer que és a prop del Pont de Londres ja que es veu al fons. Però potser tenen
més importància les llanxes i les gavarres que estan pintades de vermell, amb ombres morades, donant
oportunitat a l'esclat colorit sobre la foscor del riu.
La pintura té tota la plenitud de la joventut de l'autor en aquells moments i es pot apreciar perfectament
l'exaltació de la fauve (pintura molt viva en tot el quadre que fan irreal aquesta imatge).
−4−
3