Ciencia que estudia el porcés d´envelliment. Té diferents aspectes. No... ciencia tancada. - Biológics.

E.Geriatrica
ENFERMERIA GERIATRICA
GERONTOLOGIA
Ciencia que estudia el porcés d´envelliment. Té diferents aspectes. No es una
ciencia tancada.
- Biológics.
- Psicológics.
- Socials
GERIATRIA
Estaria inclosa dins de la gerontologia. Branca de la medicina uqe fa referencia
a les malalties que afecten a la gent gran i a la seva prevenció. No només
s´ocupa del diagnóstic i el tractament de malalties agudes i cróniques sinó
també de la seva recuperació funcional i de la seva reinserció en la comunitat.
ENVELLIMENT
És un procés individual, complexe i cada órgan no envelleix al amteix ritme en
una mateixa persona.
¿ QUI ES VELL?
La edat afectiva d´una persona pot diferenciarse tenint en compte diverses
consideracions.
- Edad cronológica: determinada per la data de naixement
- Edat fisiológica: edat que tenen els órgans o sistemes.
- Edat psíquica: Edat de maduració.
- Edat social: Relacionada amb els rols a desenvolupar a la societat
segons l´edat.
Presenium: 45-60 anys, on apareixen les primeres manifestacions en una lenta
progressió.
Baja senilidad: 60-70 anys, on ja apareixen signes de envelliment parcial.
Alta senilidad: A partir dels 75 anys, en els cuals apareixen una involució
marcada d´organs i funcions.
Dades d´interés
- 1930: Marjor Warren, middlessex hospital. Nace la geriatria moderna (
en españa en los años 50.
- 1946: National Health service: geriatria ( especialidad )
- 1947: Servicio de geriatria. Hospital esperanza , BCN
- 1977: Programa d´enfermeria, primera asignatura de geriatria.
- 1982: A nivel mundial se comienza a considerar la problemática de la
gente grande, 1º asamblea dsobre la gente grande.
- 2002: 2ª asamblea sobre la gente grande.
- 1986: creación ^programa vida als anys^, modelo
de atención
sociosanitaria en catalunya.
- 1992: Se crea el plan gerontológico nacional ( para regular y orientar que
se ha de hacer con gente grande )
AFIRMACIONES ERRÓNEAS
- Anciano= enfermo= irrecuperable.
1
E.Geriatrica
-
Anciano= incapaz de decidir sobre su vida.
Anciano= niño= necesidad protección.
Anciano= no joven= no bello.
Anciano= habitos de vida erróneos.
ANCIANIDAD Y MARGINACIÓN
- Niños y ancianos podrían considerarse poblaciones igualmente
marginales en una sociedad basada en la producción.
- Niños en inclusión ascendente= productividad futura.
- Ancianos= exclusión progresiva.
ACTITUDS NEGATIVES DAVANT LA VELLESA
· GERONTOFÒBIA  rebuig de tot allò que comporta vellesa. És un fenomen
social generalitzat que provoca resistències, indiferència i comportaments
desfavorables davant de la vellesa.
Si és el professional qui pateix gerontofòbia es pot donar una sobreprotecció o
un autoritarisme exagerat.
· AGISME  discriminació de la gent gran només pel fet de ser gran. Tot lo
negatiu s’atribueix a l’edat. Per exemple una malaltia és deguda a l’edat i no
busquen un altre motiu
· INFANTILITZACIÓ  discriminació davant de la pèrdua d’autonomia i per tant
a l’alta dependència. Algunes actituds poden derivar a maltractaments.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ENVELLIMENT
- Hi ha més dones que homes
- Hi ha més dones dependents que homes
- Diferenciació geogràfica:
o urbà
o rural
- Hi ha sobrenvelliment. 3 grups de gent gran:
o 65-70 anys (són els que pateixen menys malalties)
o 70-80
o 80 
- L’envelliment va en augment i no és una situació que es preveu que pari
CONCEPTE D’ENVELLIMENT
- Procés global de canvis demogràfics
-  de la proporció de persones de més de 65 anys respecte al nº total de
població:
persones de + de 65 anys
índex d’envelliment :
total de població
ÍNDEXS D’ENVELLIMENT
- Població jove  I.E.  < 7%
- Població adulta (països en transició)  I.E.  7-11%
- Població envellida  I.E.  > 12%
A Espanya  I.E.  20%
ÍNDEX ESTADÍSTICS
2
E.Geriatrica
ESPERANÇA DE VIDA  temps que s’espera que visqui un individu amb unes
condicions determinades (lloc de naixement, data de naixement, entorn on viu)
L’esperança de vida es pot mesurar en dos moments:
- al naixement: España
 dones 80 anys (Catalunya: 83 anys)
 homes 76 anys (Catalunya: 78 anys)
- a mitja vida: li pronostiques quants anys viurà més a partir de l’edat que
tingui en aquell moment segons les condicions amb les que viu
També et poden indicar l’esperança de vida sense incapacitats (per saber fins a
quina edat seràs independent)
DURACIÓ MITJA DE VIDA  promig de duració de vida d’un grup determinat
(estarà subjecte a les condicions de l’entorn. No és un índex individual sinó de
grup.
INDICADORS SINTÈTICS
MEDIANA D’EDAT  distribueix la població en dos grups iguals. I la mediana
es l’edat que queda en la persona que fa la meitat del total de la població.
ÍNDEX DE DEPENDÈNCIA  indica la proporció de població passiva respecte
la població activa.
població passiva
0-15 a + >65 a
Índex de dependència =
població activa
16-64 anys
ÍNDEX D’ENVELLIMENT
> 65 anys
Índex d’envelliment =
total població
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
FACTORS QUE CONTRIBUEIXEN A L’ENVELLIMENT
-  de les taxes de natalitat (Catalunya té la taxa de natalitat més baixa
d’Europa)
-  de la fecunditat i  del promig d’edat d’embaràs i per tant  dels anys
de fecunditat i  de la diferència de generacions
-  de les taxes de mortalitat (infantil i normal)
-  dels avenços tecnològics (ajuden a mantenir la vida)
- Moviments migratoris (normalment marxa la gent jove):
o S’envelleix el lloc d’origen (i  població)
o Es rejoveneix el lloc d’acollida (i  població)
I a més a més molts cops la gent gran que fins ara estava al lloc d’origen
va a viure al lloc d’acollida amb els fills, per tant cada cop es queda més
buit el lloc d’origen i més ple el lloc d’acollida
-  de la duració de la vellesa (hi ha gent amb més edat)
CONSEQÜÈNCIES DE L’ENVELLIMENT EN LA POBLACIÓ
- Dèficit d’estructures socio-econòmiques per atendre a la gent gran i a les
seves famílies
3
E.Geriatrica
-
-
 de la demanda de serveis sanitaris
Transformacions del roc social (valors)  els valors de la societat els
imposa el grup de població més numerós. Fins ara la el grup més gran
eren els adults i tenien uns determinats valors, però en un futur es
preveu que els més numerosos siguin la gent gran que tenen diferents
valors i per tant canviaran.
 de formes de vida dependents
TEORIA SOBRE EL ENVEJECIMIENTO HUMANO
Articulo del reloj.
- Cualquier teoria debe ser capaz de explciar las diferencias del proceso
de envejecer en distintas especies, tejidos, órganos y celulas.
El envejecimiento humano es:
- Un fenomeno multidimensional resultante de multiples mecanismos:
- disfuncion del sistema inmunologico.
- Programacion genetica
- Detrioro celular
Teories biologistes:
- El envejecimiento se basa en os cambios y/o deterioro que disminuye
las probabilidades de supervivencia del individuo.
Segun causa:
MECANISMOS FISIOLOGICOS: la causa son los cambios fisiologicos que se
han producido.
1. Teoria del deterioro orgánico: desgaste de los sistemas por su utilizacion
a lo largo del tiempo.Incapacitan al organismo en us respuesta a los
cambios mediomabientales.
2. Teoria inmunobiologica: deterioro del sistema inmunitario, disminucion
para la produccion de defensas.
3. Teoria del estrés: perdida de capacidad de respuesta orgánica.
DE ORIGEN BIOQUIMICO O METABOLICO:
1. Teoria de acumulacion de productos de deshecho; acumulo de
lipofuscina en las celulas, que afecta a su funcion.
2. Teoria de interconexiones o encruzamiento: Alteracion entre la unión de
dos o mas moleculas que a su vez alteran las funciones fisiologicas
celulares. Se afecta la eliminacion de productos de deshecho.
3. Teoria de radicales libres mitocondriales: actuan sobre el adn
mitocondrial, disminuye la capacidad de defensa celular para
abastacerse de energia. Los ardicales libres estan presentes en muchos
procesos patologicos degenerativos.
4. teoria del colageno.
DE ORIGEN GENÉTICO: El envejecimiento es un fenómeno programado
geneticamente.
4
E.Geriatrica
1. Teoria de la programación genetica: secuencia ordenada de
acontecimientos durante el ciclo vital, afectada por factores exógenos y
endógenos que le confieren individualidad.
2. Teoria de la mutación somática: Por alteraciones y lesiones en el ADN
aceleradas por factores exógenos.
3. Teoria de la acumulación de errores: La pérdida de secuencias únicas
de ADN da lugar al deterioro ( protección vital de errores ).
Teorias psicosociales:
Base psicosocial. El envejecimiento no es solo biológico sino psicosocial.
1. Teoria del desligamiento: se produce por la ruptura de las relaciones con
otros miembros de la sociedad. Disminuye el interés por la vida y los
acontecimientos. Distanciamiento social. Sentimiento de abandono por
parte de la sociedad.
2. Teoria de la actividad: La actividad social retrasa el envejecimiento. La
actividad mejora el concepto personal. La actividad permite desarrollar el
rol. ( substitución de roles perdidos por la edad cronológica ). La
actividad es beneficiosa para una vida satisfactoria.
3. Teoria del curso de la vida: El hombre progresa por la vida pasando por
distintas etapas, si una etapa no se resuelve satisfactoriamente se
produce una situación de crisis.
4. Teoria de la continuidad: Los adultos mayores intentan conservar y
mantener las estructuras internas y externas mediante estrategias uqe
les permitan la continuidad, evitando al máximo los cambios posibles.
Los cambios son generadores de estrés.
PROCESO DE ENVEJECIMIENTO
Atrofia de los órganos y tejidos.
 Disminuye el volumen y peso de los órganos.
 Aumento del tejido conectivo
 Diferenciación y creciemiento celular retardado.
 Disminución de la elasticidad de los tejidos
 Acumulación de lipidos y calcio.
Cambios físicos:
 Disminución del agua corporal.
 Disminución del tamaño de órganos,
 Aumento relativo de la grasa corporal.
Piel:

Disminución de la elasticidad, disminución del vello ( cara mas ),
palidez, transparente, verrugas, arrugas, fina, transparente.

Fino, canas, disminución del crecimiento, aumento de la
fragilidad, disminución del pelo ( vello púbico, piernas, brazos )

Aumento de la dureza, aumento del espesor, rugosidades,
fragiles.
Pelo:
Uñas:
Silueta:
5
E.Geriatrica

Disminución de la talla, discos intervertebrados se juntan,
disminución del cuello, espalda curvada.
Aparato locomotor:

estatura: Acortament de la columna vertebral per estretament del
disc.
 Cifosis.
 Ossos: Els ossos llargs conserven la seva longitud. Perdua
universal de la massa osea.
 Articulacions: Disminució de la elasticitat articular. Degeneració
fibrilar del cartilag auricular amb atrofia i denudació de la
superficie.
 Musculs Disminució del nombre de cel.lules musculars i aument
del contingut de grassa muscular
Cambis Funcionals:
- Disminució de la força i to muscular.
- Disminució del rendiment físic.
- Aument de la fragilidad osea.
- Erosió de les superficies articulars.
- Reducció de la relació massa mucular/ teixit adipós.
Sistema cardiocirculatori i respiratori:






El cor disminueix de pes i tamany.
Els vasos son més rigids.
En les parets dels vasos apareixen dipósits calcaris o de grasa:
aument de la TA.
La arteria aorta aumenta de tamany.
Les valvules cardaiques tenen menys precisió a la hora de tancarse.
La red capil.lar está disminuida.
Pulmó:




disminució del tamany.
Perd capacitat de elasticitat, per tant pérdida de capacitat de
ventilació.
Disminució de alveols.
Disminució de la capacitat torácica, entra menys aire, cada cop hi
ha més aire residual.
A nivel funcional:
- Disminució de la capacitat vital.
- Aument del volumen residual.
- Disminució de la elasticitat
ventilació/perfusió.
- Disminució d´oxígen als teixits.
- Disminuicó del ritme cardiac.
- Aument de la TA.
pulmonar:
Alteració
en
la
relació
6
E.Geriatrica
Genito-urinari:
-
Disminució numero de nefrones
Disminució del pes i volum del glomerul.
Esclerosi del glomerul.
Dilatació dels tubuls renals
Reducció del to muscular de la bufeta urinaria, es pot donar una orina
residual, infecció, necessitat de miccions continues.
Aparell digestiu:







Perdua de peés dentaries.
Deshidratació de le sgenives
Disminucio de la secreció de saliva i es més espesa.
Atrofia de la mucosa gastrica
Disminució del to muscular de la pared abdominal, disminució del
peristaltisme
El fetge disminueix de tamany
Atrofia de l íntesti gruixut.
Cambis funcionals:
- Aument del Ph gastric, acidesa.
- Dificualtat absorció, metabolització i eliminació medicamentosa.
- Estrenyiment, femtes dures, fecalomes
- Mes lenta la digestio d´aliments
- Disfagia.
Sistema nerviós i organs del sentits
 Cervell disminueix de pes i volum.
 Perdua de neurones
 Enlentiment generalitzat del moviment( reflexoz, estimuls, etc )
 Apareix tremolor senil ( no cedeix amb el repós )
 Disminució de la sensibilitat a la temperatura i el dolor.
Organs genitals:
Dona:
 Pérdua de pél púbic.
 Atrofia de la mucosa veginal, sequedat.
 Vulva, llavis i clitoris disminueixen de tamany.
 La vagina es fa més curta.
 Els ovaris disminueixen de tamany i perden la seva funció.
 Disminueix la secreció hormonal.
Home:
 Disminució del vell púbic.
 Testicles disminueixen de tamany.
 Aument del tamany de la prostata.
 Distensió de la bolsa escrotal.
 L´home manté la funció reproductora.
7
E.Geriatrica
Sistema endocrí:
 Disminució tolerancia a la glucosa.
 Si es produeix disminució de la secreció hormonal, peró es
suficient per els requeriments de l´organisme, perque aquets
també han disminuit.
Sistema inmunitari:
 Aument de patir infeccions.
 Disminució de la resposta inmunitaria.
 Disminució de la producció anticossos.
 Alteracions de les funcions limfocitaries T.
Gust i olfacte:
 Disminució del tamany dels llavis.
 Disminuicó del nombre de papil.les gustatives, aument de la
apetencia a diferents sabors.
 Aprimament de les membranes mucoses.
 Atrofia de la llengua, aument de tamany.
 Disminució del nervi olfatiu.
 Aument del tamany del nas.
 Pels gruixuts en el forat del nas.
Vista:
 Perdua d´enfoc pels objectes.
 Disminució de la agudesa i camp visual.
 Atrofia de la musculatura de les parpelles.
 Pupil-la disminueix de tamany
 La pupli-la perd capacitat per adaptar-se als cambis de llum.
 Palideç de les conjuntives.
 Cristal.li es fa més gran.
 Disminució de la secreció lagrimal.
Oida:
 Disminució de la agudesa auditiva.
 Degeneració del nervi auditiu.
 Aument del tamany de les orelles.
 Engrosament de la membrana timpanica
 Proliferació de pels.
 Depósits de cera.
Cambis síquics:
Implican o afecten:
- Comportament: Reacció front els cambis fiscis i socials.
- Adaptació.
- Autopercepció: Autoestima, concepte de si amteix ( judici de valor,
conjunt de vivencies )
1. Modificació estructuras cerebrals.
2. Modificació funcions cognitius:
Inteligencia:
 La edat no modifica de forma apreciable la utilització de les
facultats mentals.
8
E.Geriatrica
 Condicionants: educacionals, culturals, entrenament.
Inteligencia fluida:
 Sádquireix amb el aprenentatge .
 Es precisa una base neurofisiologica. En ella es troba situada la
creativitat, la estetica, els comportamnets innovadors.
 Es la responsable de la resolució de problemes nous.
Inteligencia cristalitzada:
 Sásocia a la memoria, nivell educatiu i experiencia de la persona.
 Es defineix en funció de la experiencia i la reflexió.
 Esta lligada a la cultura i esperimentació responsable de la
reslucio de problemes en base a la experiencia anterior.
Inteligencia es caracteritza per:
- Estabilitat: Integració d´habilitats cognitives
- Simplificació de respostes es reeemplaza el saber pero al motivació ( ke
he de fer per el perque ho de fer )
Causes de la declinació de la inteligencia:
- Falta de cocnetració
- Fatiga intelectual.
- Falta d´interes
- La eficacia intelectual es manté
- La eficiencia intelectual disminueix.
Memoria:
Etapas:
- memoria sensorial ( recollida de dades )
- memoria inmediata ( curt termini )
- memoria de fizació ( llarg termini )
- disminueiz la memoria a curt termini.
- Apareix dificultat en el analisi de les dades, sintesis i comparació.
- Dificultat d´evocació de sucesos recents
- Disminució de la memoria visual.
- La memoria a llarg termini es manté
Resolució de problemes:
- Dificualtat per utilitzar estrategies noves.
- Pensament mes concret que l´abstracte
- Aument de la prevalença front la toma de decisions
- Aument de la rigides en la organització del pensament.
- Tendencia a mantenir els seus hábits
- Estrategies poc pertinents.
9
E.Geriatrica
CREATIVIDAD
La creatividad conservada depende:
- de su experiencia y de su motivación
- del entorno y de su salud
- del estilo de vida y de la energía que tenga
TIEMPO DE REACCIÓN
- Dificultad en transformar los estímulos verbales en imágenes mentales
- Enlentecimiento respuesta entre los estímulos (+ lento en hombre)
- Disminución de reflejos (menor eficacia)
MOTIVACIONES AFECTIVAS
Emociones:
- sentimientos de imutilidad (muchas veces va ligado con la jubilación)
- sentimientos de impotencia ante situaciones determinadas (pérdida de
amigos, familiares, trabajo, salud...)
Motivación:
- ligada a la capacidad de mantener actividades satisfactorias o no
- ocupar el tiempo
- influenciada por el entorno
PERSONALIDAD
El conjunto de rasgos que permiten el ajuste adecuado y específico del
individuo al entorno, en situaciones diversas
Incluye: actitudes, gustos, modos de enfocar problemas, hacer las cosas...
PATRONES DE VEJEZ
Personalidades adaptadas:
- búsqueda
de
tranquilidad,
deseos
de
descansar,
pocas
responsabilidades...
- deseos de mantenerse activo, participativo, bien integrado en el entorno,
sin añoranza
- resignada,
controladores,
defensores
de
su
independencia,
desvinculados socialmente
Personalidades no adaptadas:
- insatisfechos,
descontentos,
calóricos,
amargados,
agresivos,
pesimistas, desconfiados, intolerables...
- despreciativos, hostiles, frustrados, culpables, depresivos, balance
negativo de sus vidas (acostumbran a hablar de la muerto y que esta lo
solucionaría todo)
MODIFICACIONES AFECTIVAS
Personalidad:
- factores que pueden influir:
o salud física y mental
o antecedentes: actitudes desarrolladas a lo largo de la vida
o pertenencia a un grupo
o identidad social: intereses y rol
o interacciones familiares actuales y pasadas
o madurez emocional
o capacidad de adaptación a los cambios
10
E.Geriatrica
CAMBIOS SOCIALES
LA JUBILACIÓN
Representa el cese obligatorio de la actividad laboral y la percepción
económica de una pensión.
Constituye un hecho en la vida del individuo que establece cambios
importantes y cuyas consecuencias pueden ser desfavorables para la salud
física, psíquica y mental, modificando situaciones personales y familiares
La jubilación se alcanza a edades diferentes dependiendo:
- tipo de actividad profesional (los pilotos de avión se jubilan antes de los
65 años)
- años de trabajo (te jubilas a los 65 años o a los 35 años cotizados)
- estado de salud
- situaciones laborables determinadas
PENSIONES
Hay pensiones contributivas que son para la gente que ha trabajado: han
cotizado a la SS.
También hay pensiones no contributivas
Es preciso acogerse al sistema de la SS para determinar los criterios de la
pensión:
- edad de jubilación
- cálculo de la pensión
Actualmente hay PROGRAMAS DE PREPARACIÓN PARA LA JUBILACIÓN,
pero la mayoría son de carácter privado.
Se trabaja con diferentes elementos como:
- la salud
- economía
- ocupación del tiempo (que tipo de actividades pueden hacer, como
sentirse útiles, como participar en la sociedad...)
MALALTIES DE LA GENT GRAN
Gent Sana: Poden ser autónoms.És aquella persona major de 65 anys, capaç
de dur a terme les activitats de la vida diaria de forma autónoma, encara en una
situació de equilibri inestable ( qualsevol causa la pot fer de persona sana a
persona malalta).
Aquesta situació fa que la persona si adapti a les seves posibilitats reals de
rendiment. Per tant la visió de salud d´una persona gran és diferent de com ho
veiem nosaltres ( es veuen més sans que nosaltres a ells )
Les dones es senten més malaltes que els homes. Els que tenen 65 o més
anys, es senten més malalts.
ESPERANÇA DE VIDA
Promig de vida sense incapacitat d´una persona major de 65: 10-12 anys.
11
E.Geriatrica
MALALTIA GERIÁTRICA
CARACTERISTIQUES:
- Pluripaltologia: Més d´una patologí; cardiacs, sentits, ossis, HTA,
diabetes, neurologics, etc.
- Peculiaridad sintomática: Els síntomes de les malalties pot ser no
esperat, com en elc as del infart. La sintomatología es confusa.
 Frustada e incompleta.
 Atípica: Desorienta per no aparèixer els síntomes esperats.
 Banalizada: no sol donar-se importancia i es relacionen els
problemes amb la edat.
 Silente: No apareéis.
- Tendencia a la incapacitat i a la dependencia.
- Factors psicológics i socials (manca recursos, pèrdua afectiva, etc )
MALALTIES RELATADES ENTRE LES PERSONES
- coronaris
- HTA, etc
DIAGNOSTICS MÉS FREQUENTS I ESTANCIA MEDIA
- cataratas: 2 dies
- bronquitis: 10 dies
TRADUCCIÓ DE LA CRONICITAT DE LES MALALTIES AL SISTEMA
SANITARI
-
-
Aument de la medicació.
Aument de la necesitat d´intervenció sanitaria
Aument dels recursos
 unitats especialitzades
 valoració geriatrica
 equips intervenció
Aument del pressupost.
GAST PER PERSONA PROTEGIDA I MÉS EN TERRITORI INSALUD.
- 1 pensionista: 5.509
PRESENTACIÓ ATÍPICA DE MALALTIES
- Causes:
 Cambis produïts per lénvelliment.
 Efecte de la pluripatologia
 Actitud en el pacient ancià.
 Dificultat d´obtenir la historia clínica
 Deteriorament dels sentits
 Actitud del médic i els cuidadors.
 La exploració física
 Les proves complementaries ( a vegades no són necesaries i es
fan )
12
E.Geriatrica
SINTOMES MÉS HABITUALS
-
Dolor: percepció alterada. Diferent sensació dolor. Inespecificidad.
Valorar el tipus, intensitat i localització del dolor, aixi com la expressió.
Temperatura: febre poc habitual. Hipotèrmia freqüent.
Poliuria, nicturia i polaquiuria: Asociades normalment a medicaments
o infeccions.
Disnea; considerarla quan apareixi en repós o activitat moderada.
Edema de les cames: Insuficiencia venosa , to muscular inadequat.
Temblor senil; Ràpid i agreugat per la excitació i l´activitat.
Trastorns del son
Prurito generalitzar
Dispepsias: Malestar asociat a digestions lentes i pesades, adiceç,
aparició de aerofagia.
Diarrees i restrenyiment: diarrees cróniques. Falses diarres per hezes
retenides
Debilitat general o fatiga: Determinar la causa.
ANCIÀ FRÁGIL
Persona major de 75 anys que pateéis una o més malalties, amb risc
d´incapacitat o incapacitat lleu, que seguéis tractament farmacológic, viu en el
seu domicili sol o en companyia d´unaltre persona gran, que ha patit
recentment un cambi al domicili o ha estat hospitalitzat, amb recursos limitats i
necesitats d´atenció.
ANCIÀ MALALT
Es la persona major que pateéis un procés de malaltia ( agut o crónic ) però
que no cumpleix la majoria de requisits que definiesen la fragilitat.
PACIENT GERIATRIC
Es la persona major que a més d´estar identificat com a afràgil, pateéis
problemes mentals i socials relacionats amb el seu procès i requereix
institunalització especialitzada.
REHABILITACIÓ DURANT LA VELLESA
La rehabilitació ha de ser constant pq tingui uns efectes evidents en la mobilitat
del pacient (ell ha de veure que hi ha avanços)
OBJECTIUS
- Reactivació  es tracta d’animar a fer una vida activa en el seu medi
- Resocialització  després o durant la malaltia torni a tenir contacte
familiar o a la comunitat deixant d’estar aïllat
- Reintegració  que participi en la vida diària reincorporant-se a la
societat
13
E.Geriatrica
PROCESOS PATOLÓGICS EN GERONTOREHABILITACIÓ
- síndromes invalidants (no específics de la persona gran)
- malalties no invalidants de lenta recuperació
- síndromes involutius i degeneratius propis de l’envelliment biològics
 PROCESOS AMB PATOLOGIES INVALIDANTS
- síndrome neurològic (Parkinson...)
- síndrome de l’aparell locomotor
- síndrome cardiocirculatori
- problemes especials  pèrdues sensorials (afàsies...)
- toxidosis per sedants
 PROBLEMES MÈDICS EN LA PATOLOGIA DE L’ANCIÀ
- trastorns generals  enllitament
- incontinència d’esfínters  pèrdua del to muscular o  de l’atenció
- complicacions secundàries  si no s’apliquen les mesures preventives
- trastorns psicològics
PRINCIPIS GENERALS DE GERONTOREHABILITACIÓ (Warren)
- mantenir la màxima mobilitat i restaurar la independència en les
activitats de la vida diària
- obtenir la confiança i la cooperació de l’ancià
- crear una atmosfera esperançadora i optimista (però sempre raonable)
- tractaments simples  fer activitats de la vida diària
- efectuar sessions terapèutiques amb períodes curts de temps
- aconseguir que el personal treballi com a un equip integrat
PRINCIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA EN LES ACT. DE LA VIDA DIÀRIA
- la dificultat de la realització serà progressiva
- l’ancià realitzarà per sí sol l’activitat
- qualsevol avanç haurà de ser compartit amb tot l’equip
- la família participarà en el programa
FUNCIONS DE L’INFERMERA
- fer tècniques posturals eficaces
- saber els principis d’alineació corporal
- utilitzar auxiliars mecànics
- pot fer exercicis preventius senzills per mantenir el to muscular
EXERCICI FÍSIC. CARACTERÍSTIQUES:
- regular
- constant
- no sobrepassar les possibilitats del pacient
- d’acord a les preferències de l’ancià (pq li sigui més agradable)
- fàcil de comprendre i d’executar
- no ha de provocar dolor
- evitar exercicis perillosos
TERAPÈUTICA MEDICAMENTOSA EN LA POBLACIÓ GERIÀTRICA
Tot tractament medicamentós requereix:
14
E.Geriatrica
- prescripció mèdica
- administració
- seguiment
Aquests passos són necessaris per aconseguir la màxima efectivitat
terapèutica.
PRINCIPALS PROBLEMES QUE TÉ LA GENT GRAN QUE FAN CANVIAR
L’ÍNDEX TERAPÈUTIC
- el procés d’envelliment produeix modificacions farmacològiques:
o modificacions d’absorció (canvis a nivell sanguini i de tx)
o modificacions de distribució (canvis circulatoris)
o modificacions de metabolisme
o modificacions d’eliminació (la funció renal és més lenta i el
medicament tarda més a ser eliminat
CONSEQÜÈNCIES
 no fa l’efecte esperat  a dosis normals el medicament fa
uns altres efectes
- el procés d’envelliment produeix alteracions en l’homeostasis
- la pluripatologia i malalties de llarga duració
- polimediació  major risc d’iatrogènia, interaccions i seguiment
incorrecte
- dificultat de comprensió del tractament  dificultats del seguiment del Tº
- dificultat de maneig dels medicaments
- la persona gran és una gran consumidora de medicaments
- automedicació
Al prescriure un tractament s’ha de tenir en compte:
- la dosis respecte el pes i l’edat del pacient (si és gerontològic serà una
dosis més baixa pq encara que pesin més pq és tx gras)
PROBLEMES EN EL CONSUM DE MEDICAMENTS
- polifarmàcia  fa diferents tractament alhora
- automedicació
- incompliment del tractament
- reaccions adverses
NORMES BÀSIQUES PER AJUDAR A CUMPLIR UN TRACTAMENT (feina
de l’infermera)
- control del tractament (revisió de medicaments, dosis, forma
d’administració...)
- facilitar la comprensió (valorar dificultats i recursos)
- facilitar el compliment del tractament (dissenyar taules explicatives)
PREVENCIÓ DE L’APARICIÓ DE REACCIONS ADVERSES
- història farmacològica del pacient  tractaments prescrits, medicaments
sense recepta, herbes, vitamines...
- indicació i objectiu de cada tractament  possibilitats de que la
medicació que pren pugui interferir amb alguna altra
15
E.Geriatrica
-
fer una revisió dels medicaments que puguin ser similars  és per poder
eliminar possibles medicaments iguals consultant-ho amb el metge
preveure quines reaccions adverses tant a l’inici, al acabar el tractament
i durant els canvis de dosificació
comprovar si cal tenir comprovacions analítiques específiques per iniciar
el tractament (anèmies)
considerar qualsevol complicació que apareixi encara que no apareixi
relacionada directament amb el propi procés de malaltia
MEDICACIÓ HABITUAL AMB ALT RISC DE TENIR REACCIONS
ADVERSES
- Medicació antihipertensiva
o Hipotensió ortostàtica o postural (risc de caigudes)
- Ansiolítics
o Hipotensió
o Sobresedació (per acúmul de varios dies)
- Antidepressius
o Sedació diürna
o Agitació nocturna
o Visió borrosa
o Taquicàrdia
o Sequedat de boca
o Estrenyiment
o Problemes urinaris
o Disfunció sexual
Desapareix en quan es deixa la medicació o s’ajusta la dosi
- Analgèsics
o opiacis 
 sedació
 hipotensió ortostàtica
 mareig
 estrenyiment crònic
o AINEs 
 irritació gastrointestinal
 risc d’hemorràgies.
PRINCIPALS FACTORS DE RISC
D’ORIGEN ORGÀNIC
- HTA  patit per un nº elevat de persones
- Malnutrició  associat a la gent gran i possible origen orgànic. Pot
provocar osteoporosi, úlceres...
- Dificultats sensorials  factor de risc de traumatisme i lesions com
cremades
- Incontinència  font de molts problemes de dependència
- Insomni
D’ORIGEN AMBIENTAL
- Barreres arquitectòniques
16
E.Geriatrica
Escassos recursos econòmics  pot desencadenar problemes
posteriors i que superen els que ens podem imaginar
- Inactivitat  conseqüència també de problemes de dependència (pot
tenir origen orgànic)
- Polimedicació
- Alcoholisme
- Canvis de l’entorn de la persona
D’ORIGEN AFECTIU / DE RELACIÓ AMB ELS ALTRES
- Soledat / aïllament  pot conduir a lesions
- Insomni
- Desorientació  pot crear dependència:
o Incontinència
o Confusió
o Immobilitat
COMPLICACIONS DE LES MALALTIES EN GERIATRIA
- Perills de la immobilitat  contractures musculars, úlceres per decúbit,
tromboembolisme, alteracions en altres aparells i sistemes  pot crear
dependència
- Deshidratació
- Incontinència d’orina i femptes
- Estrenyiment
- Dependència física i psíquica
-
 INCONTINÈNCIA
Pèrdua involuntària d’orina que produeix a l’individu ancià problemes físics,
socials i higiènics.
TIPUS I CAUSES
PER ESTRÈS:
-  pressió abdominal
- goteig en petites quantitats
- polaquiúria
CAUSES:
 prolapse (sobretot en dones multípares)
 debilitat esfínter (procés envelliment)
D’URGÈNCIA:
- desig intents, de sobte i incapacitant per retardar el buidament
CAUSES:
 bufeta inestable
 càlculs
 tumors
 cistitis
 demències
PER REBOSSAMENT:
- pèrdua de petites quantitats d’orina sense haver pressió abdominal
CAUSES:
 obstruccions o engruixament de l’úter
 bufeta hipotònica
FUNCIONAL: (+ freqüent)
- incapacitat física per anar al WC.
17
E.Geriatrica
CAUSES: (multicausal)
 deteriorament mobilitat
 deformitats articulars
 trastorns mentals
 ...
FACTORS PREDISPOSANTS
· Problemes físics 
- pèrdua de la capacitats de tancament de la uretra
- pèrdua de control voluntari de la bufeta
- mal funcionament
- combinat de les dos anteriors
· Problemes de falta d’hidratació 
-  estimulació nerviosa de la bufeta
· Immobilitat 
- pèrdua de força muscular
· Farmacoterapia
· Alteracions de l’estat mental 
- no control de l’estímul
· Inadaptació al medi 
- canvi de domicili
- persones grans itinerants
· Entorn familiar o institucional hostil
REPERCUSSIONS DE LA INCONTINÈNCIA
1. N. Respirar  res
2. N. Menjar i beure  res
3. N. Eliminar 
4. N. Higiene  se senten mullats, olor...
5. N. Vestir-se i desvestir-se  s’han de canviar i dur bolquers
6. N. Moviment  limitat per la incontinència
7. N. Comunicació / relació 
deixa de relacionar-se i de fer activ.
8. N. Realització
per la incontinència, aïllament
9. N. Oci  res
10. N. Son i descans  s’ha d’aixecar per anar al lavabo
11. N. Seguretat  risc elevat de traumatismes i caigudes
OBJECTIUS I INTERVENCIONS
- Determinar les possibles cures
- Proposar mides socioambientals
- Control medicació
- Proposar el millor dispositiu d’ajuda
- Mides de suport emocional
- Programa de control o reeducació:
o Control medicació
o Barreres arquitectòniques
o Grup de suport
18
E.Geriatrica
ACTITUD DAVANT L’ANCIÀ INCONTINENT
- Obtenir la informació necessària tenint present la vivència individual del
problema:
o quantes vegades orina c/ 24 hores
o si pren algun medicament
o que fa per mantenir ritme de micció
o respon immediatament al primer estímul?
o Mides higièniques
o Descriure el tipus d’orina
- Establir un programa adequat:
o REEDUCACIÓ DE LA INCONTINÈNCIA
Per plantejar un programa de reeducació necessiten:
 identificar causa
 establir horaris regulars
 realitzar exercicis de Kegel repetidament
 eliminar possibles barreres
 controlar ingesta de líquids (horari)  que al final del dia
ingereixi menys líquids
 possibilitat de grups per parlar
 vivència del problema  les dones tenen pitjor vivència
que els homes
o CONTROL DE SITUACIONS D’INCONTINÈNCIA
Per plantejar un programa de control:
 identificar la causa
 extremar higiene per evitar problemes posteriors
 valoració de la ingesta de líquids. Poden intervenir en les
conseqüències, no en el problema orgànic en sí.
 Vivència del problema
 CONFUSIÓ
- Ens referim a confusions agudes
- És una situació clínica aguda amb moltes probabilitats d’ésser
irreversible
-  atenció  pensament desorganitzat de curs fluctuant
- diversa etiologia
- inici brusc
POSSIBLES CAUSES
- Desordres generals orgànics que poden alterar la funció cerebral:
o Infeccions
o Fallada cardíaca
o Insuficiència renal o hepàtica
o Dèficits vitamines
o Trastorns endocrins
- Terapèutica farmacològica  efectes 2a més complicats en persones
grans. No és un efecte immediat
o Antidepressius
o Antiparkinsoniants
o Digoxina
o Opiacis, narcòtics, diürètics
19
E.Geriatrica
-
-
o Broncodilatadors
Lesions per traumatismes (accidents, caigudes, cops)
Addició a drogues:
o Barbitúrics
o Hipnòtics
o Tranquil.litzants
o Alcohol
Factors psicosocials:
o Canvis ambientals (vivència, entorn conegut...)
o Canvis afectius (pèrdues, morts, diagnòstic mèdic...)
o Deprivació sensorial (aïllament, falta de llum...)
o Maltractament
FACTORS PREDISPOSANTS
- Soledat
- Estrès
- Por al medi desconegut
- Manca d’informació
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES MÉS FREQÜENTS
PROBLEMES COGNITIUS
- activitats mental alterada (fluctuant de la consciència)
- dèficit, difícil de concentració
- desorientació temps, espai
- interpretacions errònies de la realitat (il.lusions, al.lucinacions
nocturnes...)
PROBLEMES EMOCIONALS
- por
- reaccions agressives
- recelós / sospites
PROBLEMES COMUNICACIÓ
- parla incorporada, incoherent
- episodis de verborrea / silencis
PROBLEMES FÍSICS
- excitabilitat muscular, amb necessitat de moviments constants
- dèficit d’autocuidados (negar-se a realitzar la higiene, a menjar, a vestirse...)
- deshidratació, pèrdua de pes
C0NSELLS PRACTICS AL ANCIÀ QUE PRÉN MEDICACIÓ
-
Ha de seguir les instruccions de com s´ha de pendre cada medicament.
Ha de d´informar-se sobre qualsevol problema en la manipulació de la
medicació.
No automedicar-se ni autodosificar-se.
No s´ha de d´acumular medicaments.
S´had e començar i acabar el tractament prescrit.
S´ha d´avisar de qualsevol signe o síntoma que aparegui.
No s´han de considerar inocuos els remeis naturals.
20
E.Geriatrica
-
No s´ha de tallar, aplastar o manipular les cápsules sense consultar.
S¨ha de consultar al profesional farmaceutic sobre el medicament que no
precisa recepta per evitar interaccions amb unaltre medicació.
21