Fàbrica Textil

• LA FÀBRICA TÈXTIL
1.1 Estructura de la fàbrica textil
1.1.1 Dades generals de la Fabrica
Es va construir a partir de l'any 1976 gracies a l 'Associació d'Enginyers, que n'impulsà la creació.
La Generalitat Republicana va signar una ordre per crear un museu que donés a conèixer la industrialització
de Catalunya.
La Guerra Civil i la dictadura posterior del general Franco van estroncar el projecte, que va romandre oblidat
fins els anys setanta. En aquesta època, l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya va recuperar la
iniciativa de fundar un museu de ciència i tècnica i, el 1979, van constituir l'Associació del Museu de la
Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya amb la voluntat d'aplegar esforços per a la
creació del Museu i preservar els béns del patrimoni industrial.
L'any 1982, el Departament de Cultura de la Generalitat va assumir el projecte i el 1983 va comprar la fàbrica
Aymerich, Amat i Jover, antic vapor tèxtil llaner de Terrassa, amb la finalitat de convertir−lo en la seu del
museu.
La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990, el va declarar Museu Nacional i el va constituir com a entitat
autònoma.
1.1.2 Les carboneres
capacitat: 600.000 kg
• transport: desde gran bretanya i Asturias en vaixell foins al port de Barcelona, on despres es portaria
en carro fins a la fàbrica.
1.1.3 Les Calderes
Era on es cremava el carbó.
Construides amb ferro i envoltades de maó refractari per a mantenir les altes temperaturas, no s'apagaven mai,
ja que la f'abrica funcionava les 24 hores del dia. Als inicis, cremaven uns 12.000 kg de carbo diaris.
1.1.4 La xemeneia
Puja el fm calent i crea un corrent d'aire que arrossega el fum de l'interior de la caldera cap a l'exterior. Fou
construida amb maó, igual que la resta de la fàbrica.
La rentaven els nens petits. Molts morien a la xemeneia, ja que les condicions en les q treballaven eres
precaries i n hi havia seguretat en pujar a dalt de la xemeneia.
1.1.5 La Màquina de vapor
• era el motor de la fàbrica
• la va inventar James Watt
• als segles XIX− XX va ser utilitzada a la fàbrica
1
• conté
− cilindre
− embol
− pedals reguladors
− politja
Els embarrals, fan girar les poitzes, que, unides per una corretja a cadascuna de les màquines, són la força
mecànica de la nau de producció.
1.1.6 El cicle del vapor
1.1.7 Industrials i obrers
Els obrers treballaven 12 hores diaries i els hi pagaven per hores.
1.2 La llana: la filatura
1.2.1 El sorteig
La fibra de llana se separa i es clasifica segins la raça de l'ovella, la part del cos d'on prové i el color, la
longitud i la finor de la fibra.
1.2.2 El batuar
Es polsa i elimina substàncies adherides a la llana, com ara palla i excrements, a més d'obrir i separar els flocs,
per a facilitar el seu rentatge posterior.
1.2.3 L'obridora
Obre i esponja els flocs de llana per mitra d'uns cilindres de pues gruixides i arrodonides i elimina les
impuresses que encara hi poden kedar. En llenguatge popular rebia el nom de diable o llop, ja que més d'un
cop els seus cilindres habien esguerrat les mans de l'oficial que manipulaba la llana.
1.2.4 Carda obridora
La llana, hi entra en flocs, que s'obren i s'espongen, i en surt en forma de vel que, posteriorment, anirà a la
carda reassadora per a repetir el proces.
1.2.5 Carda metxera
Hi entra el vel de la carda repasadora per a obtenir les metxes que s'enrotllen pero cadascuna de les metges es
converteix en un fil.
1.2.6 Guill o tren d'estiratge
Els bots que surten de la carda és disposen lateralment a la part inferior de la maquina anomenada fileta. Les
vetes de carda de cada got és passen pel rodets d'alimentació que la posen damunt la
2
taula, i d'aquí entra en el capçal del manuar per ser sotmesa a un estirament mitjançant un tren d'éstirage.
Un ten d'estirage elemental és format per tres parells de cilindrés, en que els inferiors fan de cilindre motriu,
mentre que els superior actuen fen pressió. La combinació dels dos cilindrés
prement pinçar la veta. Com que els parells de cilindrés funcionen a velocitats diferents, sempre de menys a
més, és pot fer estirament de la fibres en la línia del pinçat. L'estiratge de la napa fa que
aquesta sigui més prima respecte a la napa d'entrada.
A la sortida del tren d'estirage és reuneix el vel per constituir una nova cinta, la veta de manuar, que és fa
passar per un embut que la guiarà fins a dipositar−la en un bot.
1.2.7 Pentinadora
Separa les fibres llargues de les curtes. Les fibres largues surten en forma de cinta i les fibres curtes s'aprofiten
en la filatura de carda . Les cintes, alimenten les metxes de les cuals obtenen les metxes per a filar.
1.2.8 Màquines de filar
1.3 La llana: tissatge
1.3.1 Condicionaments
1.3.2 Elements d'un teler
1− plegador d'ordit
5− plegador de tela
4− llançadora
3− lliç
2− lliç
1.3.3 teler de garrot
Fou el primer teler mecanic en substitució del teler manual; am ell s'iniciá la industrialització a CAtalunya. La
seva peça més caracteristica és un garrot de fusta que, pero mitra de cops, obliga la llençadora a anar d'un
costat a l'altre.
1.3.4 Telers d'espassa
Substitueixen el primitiu teler de garrot amb l'aventatge de que teleix trames de colors d'una manera mecanica.
Les peces més remarcades són l'espaça ue fa avançar la llançadpra i el revolver que permet canviar el fil de la
trama sense aturar el proces.
3
1.3.5 Teler de barrau
Disposa de dos ordits que li permeten fer dos teixits a l'ora de vellut o de pana un d'amunt de l'altre la qual
cosa permet augmentar la producció. La pana va marcar una época que coincideix amb la de la gran expansió
industrial.
1.3.6 Teler de Jacquard
Permet elaborar mecanicament teixits amb dibuixos de gran format, perfecció i color, mitjançant la maquina
Jacquard col·locada damunt del teler, El lligat dels fils, és programat per uns cartrons foradat que, en
introduir− hi unes agulles pels seus forats, queden seleccionats un nombre de fils d'urdit que perpetra teixir el
dibuix propossat. La maquina de picar cartrons, forada els cartrons segins el dibuix que es vulguin realitzar.
1.4 La llana: acabaments
1.4.1 Tints
Hi havien molts tints, encara que s'utilitzaven molt pocs. Es teñien els fils un per un i no es podien tenir en
una vovina molt apretats, ja que si no, la part interior de la vovina, no resultaria tenyida.
1.4.2 Acabaments
Una vegada feta la tela, s'hi podin afegit acabats com per exemple estampacions, diguixos, formes
geometriques diferents clases de decoracions, entre les que mes s'utilitzaven eres dibuixos.
2. ENERGIES
2.1 L'aigua:
La roda hidraulica
Ja era utilitzada pels romans, però la seva gran expansió es produí a Europa durant l'eda mitjana, afavorida per
les condicions socials i economiques del moment.
La turbina hidraulica
La 1a turbina fou ideada pel frances B. Fourayon l'any 1827, el qual guanyà a França un concurs der trobar el
millor disseny d'un convertidor hidraulic d'aplicació industrial.
La roda hidraulicaza era di fácil de millorar, i la turbina va suposar un convertidor molt més eficaz, ja que
l'aigua actuava sobre el motor amb un doble efecte d'acció i de reacció.
2.2 Vapor i carbó
Aplicacions de la màquina de vapor
Fou una de les primeres inovacions tecniques fruit de l'avenç cientific. Desembolupada per tecnics i mecanics,
va ser millorada durant cuasi 200 anys.
La maquina de vapor i el buit es va experimentar ja en temps dels grecs sense obtenir−ne cap aplicació
practica.
4
Heró Alexandria aconseguí que el vapor fes moure artefactos. En 1654, demostrà la força de la pressio
atmosfrica en fer el buit en una esfera. Aquest principi fou utilitzat en les primeres maquines de vapor.
D. Daoin va inventar una marmita que es considerà la olla de pressió. Dissenyà també una marina de vapor
amb la qual fixà les hases per a la construcció de les primeres makines d'akest tipus anomenades atmosferikes.
Produia el buit condensant vapor a l'interior d'un cilindre que feia baixar mes el pistó.
La marina inventada i construida l'any 1712 es considerà la 1ª marina de vapor. Utilitas els principis plantejats
per D Papin referents a la creació del buit en un cilindre, el cual feia baixar un pistó lligat a una balancí que
feia moure una bomba d'aigua. Podia extreure 53.000 litres d'aigua en una hora.
A partir d'un seguit de modificacions i perfeccionaments del model de New Comen, J Wattva aconseguir de
fer una marina molt mes eficient que economitzava carbó i podia fer moure els embarrants d'una fabrica.
La seva associació amb el fabricant M. Boultar va permetre una gran difució dels seus invents i influí en la
seva ràpida aplicació.
L'any 1800, en explicar la patent de J Watt i Boulton, aparegueran al merat nous models millorts. Es canvis
que es produïren en les makines i en les calderes s'adreçaven a obtenir altres pressions, un milllor
aprofitament de l'expansió del vapor amb makines de doble , triple i quàdruple expansió i mecanismo més
efectius per a la distribució del vapor (vàlvules corredisses).
2.3 Energia solar
La seva potencia maxima de 39,7 kwp i produeix uns 42 Mw.h per any.
5