L'evolució dels éssers vius

Aquest treball tracta sobre l'evolució dels éssers vius. Hi explico el que pensava la gent ara fa un temps com
per exemple Lamarck i Darwin. Aquests són dos personatges que van exposar les seves teories, en aquests
fulls les explico i les comparo. També hi explico la vida d'aquests científics ja que, m'ha semblat molt
interessant.
He inclòs imatges que fan de suport gràfic que facilita la comprensió de la informació que he extret per
elaborar aquest treball.
(Shrewsbury 1809 Downe, Kent 1882) Naturalista anglès. Inicià estudis de medicina i de teologia. Fou
membre del cercle d'afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants.
El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell
``H.M.S.Beagle'' havia de fer a l'Amèrica del Sud i a les Índies Orientals. La volta al món del ``Beagle'' durà
cinc anys i canvià profundament el pensament de Darwin, que tornà a Anglaterra decidit a dedicar la seva vida
a la ciència. L'any 1839 publicà Journal of Researches during H.M.S.Beagle's Voyage round the World. Els
primers resultats de les seves observacions foren geològics, però la gran aportació fou en el camp de la
biologia. Les observacions sobre la distribució geogràfica dels fòssils de l'est de l'Amèrica del Sud i la fauna
de les illes Galápagos, el convenceren que els éssers de la natura no podien ésser explicats per creació
separada, sinó que llur origen demanava una teoria evolucionista. El 1837 inicià el primer llibre de notes
sobre l'origen de les espècies. El 1842 redactà un breu resum de la seva teoria que no s'atrevia a publicar
perquè estava convençut que li mancava preparació. Feia més de vint anys que treballava en el projecte de
l'origen de les espècies quan, el 1858, Wallace li envià el seu assaig On the Tendency of Varieties to Depart
Indefinitely from the Original Tipe, que contenia les mateixes conclusions que la seva teoria. Decidiren de fer
una presentació conjunta, que tingué lloc a la Linnean Society l'1 de juliol de 1858. Darwin començà
immediatament a preparar un resum de les seves teories, On the Origin of Species by Means of Natural
Selection or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, un dels llibres de més gran
repercussió que hom ha escrit. L'any 1868, Darwin continuà la seva tasca investigadora i publicà The
Variation of Animals and Plants under Domestication (1868), The Descent of Man and Selection in Relation
to Sex (1871), The Effect of Cross Fertilization in the Vegetable Kingdom (1876), The Different Forms of
Flowers and Plants of the Same Species (1877), entre d'altres. Live and Letters, publicat pel seu fill sir Francis
l'any 1887, conté una versió reduïda de l'autobiografia escrita per Darwin per als seus fills.
(1744−1829) Naturalista francès. Començà dedicant−se a la botànica i ideà el sistema de claus dicotòmiques,
que aplicà als vegetals. El 1792 fou nomenat professor del Jardin des Plantes (institut a la qual prestà
considerables serveis: estudià intensament els invertebrats, que separà totalment dels vertebrats; s'aproximà a
la teoria cel·lular, que 39 anys després havia d'ésser formulada per Schleiden i Schwann. Els estudis
sistemàtics el portaren a formular la seva teoria de l'evolució, que exposà en l'obra Philosophie zoologique
(1809), on afirmà que les espècies no són constants, sinó que deriven d'espècies preexistents. Publicà per
primera vegada la seva teoria el 1802 i la defensà durant la resta de la seva vida, si bé això li costà l'ostracisme
social i científic.
Lamarck va ser el primer naturalista que, oposant−se a la idea de la invariabilitat de les espècies, va
desenvolupar una teoria general de l'evolució que n'explicava els possibles mecanismes.
Va mantenir l'opinió que la naturalesa havia produït gradualment els diversos grups d'éssers vius, des dels més
simples fins als més complexos.
Les premisses en què va basar la seva teoria de l'evolució van ser les següents:
• Llei de l'ús i el desús dels òrgans. Lamarck suposava que tots els organismes tenen una tendència
innata a perfeccionar−se que els permet adaptar−se als ambients més diversos. Els canvis de l'ambient
1
originen en els organismes certes necessitats d'adaptació a les noves condicions de vida. Això
comporta un increment més gran o més petit, respectivament, i en una modificació de l'organisme.
• La funció crea l'òrgan. En el cas que els canvis ambientals originin necessitats completament noves,
en un organisme s'hi poden desenvolupar, com a resposta, òrgans també nous.
• L'herència dels caràcters adquirits. Perquè aquestes noves característiques es perpetuïn i augmentin en
les generacions posteriors cal que esdevinguin hereditàries.
D'aquesta manera, adaptant−se a cada ambient, és com haurien anat sorgint durant milions d'anys les diverses
espècies que habiten al planeta.
Aquestes idees tan imaginatives van estar relegades a l'oblit durant força temps, però després van assolir una
gran difusió i van tenir una influència enormes en tot el pensament biològic. No obstant això, si bé es tracta
d'una teoria atractiva i fàcil d'acceptar intuïtivament, és totalment falsa. Tots els intents que s'han fet per mirar
de demostra l'herència dels caràcters adquirits, que és el punt clau de la teoria, han fracassat rotundament.
Avui sabem que les respostes d'adaptació dels organismes al medi ambient no es poden enregistrar, de cap
manera, als gens. N'hi ha molts exemples, com el desenvolupament muscular extraordinari dels atletes, o
costums com el de perforar els lòbuls de les orelles o el de tallar la cua a certes races de gossos, que
demostren que aquestes característiques adquirides no es transmeten a la descendència.
Darwin va aportar moltes proves que demostraven la realitat de l'evolució i, a més, va elaborar una teoria per
explicar−ne el desenvolupament: l'evolució de les espècies per selecció natural.
Coneixia l'aparellament selectiu que practiquen els agricultors i els ramaders i que consisteix a triar com a
reproductors els exemplars que destaquen per les característiques desitjades. Va pensar que a la naturalesa hi
podria haver un procés semblant a aquesta selecció artificial que feia l'home per aconseguir noves races.
Després de molts anys d'observar els fenòmens naturals va arribar a unes conclusions que podem resumir de la
manera següent:
• Els éssers vius, en condicions naturals, produeixen una descendència molt més que suficient. Si
sobrevisqués tota, ompliria la Terra al cap de poques generacions. A tall d'exemple, una ostra pot
pondre més de cent milions d'ous en una sola posta.
• A la naturalesa, només hi sobreviu una part minoritària dels éssers vius que neixen. Això resulta
evident, si tenim un compte que el nombre d'individus d'una població es manté més o menys constant,
al llarg de moltes generacions. La major part de la descendència mor a conseqüència de l'escassetat
d'aliment, de l'acció dels depredadors i de les malalties.
• Sobreviuen els més aptes o que s'adapten millor a l'ambient on viuen. Els supervivents no són pas un
producte de l'atzar, sinó els que se'n surten en l'anomenada lluita per l'existència, és a dir, en la
competència que s'estableix per aconseguir l'aliment, a l'hora de fugir dels depredadors, de resistir
davant les malalties, etc.
• Qualsevol població, animal o vegetal, és constituïda per individus que es diferencien els uns dels
altres.
• Entre el ventall de variacions que presenta cada generació, la naturalesa selecciona els organismes
més ben adaptats a cada ambient. Els organismes amb unes peculiaritats en la constitució o en el
comportament que comportin una capacitat més gran de sobreviure en els ambients respectius se
situen amb avantatge davant la resta.
2
• Els supervivents poden transmetre als seus descendents els caràcters més favorables als que més
s'adapten.
D'aquesta manera, la suma d'avantatges aconseguits per la selecció natural, generació rere generació dóna lloc
a les diverses adaptacions dels organismes al seu medi ambient.
Tot això té sentit només si les variacions són hereditàries. Aquesta va ser la dificultat més important amb què
va topar la teoria de la selecció natural; i Darwin no la va resoldre perquè aleshores encara es desconeixia el
mecanisme de l'herència biològica.
La conjunció del Darwinisme amb les ciències biològiques, fonamentalment la genètica, va donar origen al
Neodarwinisme o teoria sintètica de l'evolució, que ha resultat extraordinàriament fructífera i que és admesa
per la majoria dels científics.
Avui sabem que hi ha variacions que són hereditàries i d'altres que no ho són, ja que es tracta de simples
modificacions provocades per l'ambient (el color de les plomes dels flamencs, per exemple, depèn de la seva
alimentació). Només les variacions hereditàries, causades per les mutacions o alteracions del material genètic i
que es produeixen a l'atzar en tots els organismes constitueixen la primera matèria de l'evolució. La selecció
natural actua sobre elles.
Fou la teoria de l'evolució exposada per Lamarck per explicar que les espècies no són constants (teories
fixistes del seu temps, defensades per Cuvier, Linné, etc.), sinó variables i derivades d'altres preexistents. La
teoria es pot resumir en quatre punts:
• Els organismes tendeixen a augmentar de grandària contínuament.
• L'origen d'un nou òrgan o la seva transformació provoca un sentiment intern en l'animal, que
l'introdueix a formar−lo.
• L'ús i el desús de les parts de l'organisme condueixen a llur major desenvolupament o a llur
degeneració.
• Les modificacions anteriors, que s'acumulen en un individu durant la seva vida, es transmeten a la
descendència.
La diferència essencial amb el darwinisme no rau en l'herència essencial amb caràcters adquirits, admesa per
Darwin, sinó en el mecanisme evolutiu, que en el darwinisme és la selecció natural i en el Lamarckisme la
necessitat o el desig intern d'adaptació. Com del principi.
Per elaborar aquest treball sobre l'evolució, he hagut d'utilitzar els següents llibres per trobar la informació
necessària:
• Biologia COU Editorial Teide
• Conocer la ciencia, la evolución RBA Editores. Charles Lenay
• Charles Darwin, el hombre y su influencia. Editorial Alianza. Peter J.Bowler
• Darwin, viaje del Beagle. Alhambra. Oriol Albo
• Enciclopodia: Las Maravillas del Saber
• Enciclopèdia Bàsica Catalana
Puc afirmar que elaborant aquest treball he après moltes coses que desconeixia. Jo no sabia qui era Darwin ni
Lamarck, ara conec la vida i els pensaments d'aquests.
Haig de reconèixer que m'ha costat una mica resumir i entendre la informació recol·lectada però el que més
m'ha costat ha estat presentar aquest treball a temps però, al final ha estat possible.
3