L'evolució de la música occidental

L'EVOLUCIÓ DE LA MÚSICA OCCIDENTAL.
La edat mitjana, comença després de la caiguda de l'imperi romà i acaba en el segle XV, després d'una greu
crisi, iniciada en el segle XIV. En occident, la església es va convertir en l'eix fonamental de la vida medieval.
Els monjos i els religiosos, van compondre música per fer més solemne la litúrgia. A partir del gregorià, es va
anar formant una música que va desembocar en el naixement de un mode de expressió revolucionari: la
polifonía. Per altre part, els estils artístics proporcionen imponents edificis que varen ser l'eccenari de aquestes
melodies:
Música monòdica: Parteix del cant medieval de l'església, anomenat gregorià en l'honor del Papa Gregori I
(540−604), ell va ser el primer compilador. El repertori gregorià es formà reunint i unificant els cant religiosos
procedents de les zones en les quals el cristianisme tenia influència.
−El cant gregorià, és música monòdica: consta d'una sola melodía, i també s'anomena cant plà, per el seu
moviment horitzontal. El seu ritme es flexible, perquè depèn del ritme intern de les paraules i frases dels texts
en llatí. La melodía flueix amb el text de manera natural (cant sil·làbic) o entretenint−se en algunes síl·labes
per decorar−les (cant mel·lismàtic).
Característiques del cant gregorià: −Monòdic. −Vocal o a capella. −Cant col·lectiu. −Temàtica religiosa.
−Text en llatí. −Autors anònims. −Ritme depenent del text. −Línia monòdica fluida i modal. −Carácter
litúrgic.
1
Pàgina d'un llibre gregorià. El cant gregorìa, està lligat amb el culte religiós.
Cor gregorià.
NOM DE CANCÓNS GRAGORIANES:
• A SOLIS ORTUS CARDINE (Himno de Laudes. Nadal)
• CHRISTUS FACTUS EST (Gradual de la Missa en Coena Domini − Dijous sant)
• CRUCEM TUAM (Antífona de la Missa de los presantificados − Divendres sant)
• LAPIS REVOLUTUS EST (ANTÍFONA)
• FACTUS EST REPENTE (Comunió de la festa de Pentecostés)
• AVE REGINA COELORUM (Antífona de la Verge Maria)
• DECORA LUX (Himne en la festa de S. Pedro i S. Pablo)
• REQUIEM AETERNAM (Missa de difunts)
−El cant trobadoresc: Els trovadors són poetes i músics, cultes i refinats, que canten en el seu idioma els
ideals cavallerescos del moment: l'amor a una dama, la fidelitat a un rei o a un senyor faudal, la guerra...
Característiques del cant trobadoresc: −Monòdic. −Vocal + instruments. −Cant individual. −Temàtica
humana. −Text en llengua vernàcla. −Autors i autores definits. −Ritme marcat. −Línia monòdica rítmica i
modal. −Carácter sensual.
2
Trobadors Trovadors amb instruments
−Els trobadors van representar, dins d'un marc èpic de cavalleria i societat feudal, una nova manera de viure
refinada, elegant i culta.
NOM DE CANCÓNS TROBADORESQUES:
• Aras pot hom conoisser e proar. De Raimbaut de Vaqueiras.
• Can vei la lauzeta mover. De Bernart de Ventadorn.
• Reis glorios. De Giraut de Bornelh.
• Guerras ni platz no son bos. De Raimbaut de Vaqeiras.
• Amors, mercé no sia. De Anon.
INSTRUMENTS EDAT MITJANA:
−Alguns instruments de corda:
Arpa: El seu origen es de les civilitzacions egípcies i babilòniques. En la seva forma actual, consta de
quaranta sis cordes, en un marc triangular de fusta, en una caixa de ressonància en la part inferior, que li dóna
3
una extensió de més de sis octaves diatòniques. La seva afinació normal es en el si major, encara que un
sistema de set pedals, permet augmentar en un semitò a un to, la entonació de cada un de les notes de igual
nombre (totes els do, totes els re...) o la de totes elles, simultàniament, encara que del qual, certs passatges
ràpids són implacables. Per el seu to exòtic, ha estat molt empleada en les obres orquestrals del compositors
impressionistes.
Rabel: Instrument músic semblant al llaüt, però amb tan sols tres cordes, que es toquen amb arc. Instrument
medieval en el desuso des de el segle XVII.
Viola: Instrument músic de quatre cordes i arc, de la mateixa figura que el violí, però un poc més gran i de
cordes més fortes; entre els instruments músics de la seva classe, equival al contralt. La viola deriva de la
vihuela de arc i és la antecessora del violí. Se generalitzà a principis del segle XVI. La viola baixa era
anomenada a Itàlia de gamba, perquè pot ser major que les demés. La viola de amor tenia catorze cordes
tensades paral·lelament de dos a dos i afinades al uni−sò, de forma que al passar el arc, per les superiors,
vibraven per ressonàncies, les inferiors.
4
−Alguns instruments de percussió:
Tamboril: Tambor petit que es toca amb un sol pal.
Címbalo. Instruments de percussió, parescuts als plats, usats per els griecs y romans.
5
−Alguns instruments de vent:
Dolçània: Instrument músic de vent de caràcter popular. Les seves característiques són afines a les del oboè;
tub de fusta de secessió cònica amb forats i provist de llengüeta doble de canya. És de la família del oboè,
però amb un só penetrant.
Flauta: Instrument músic de vent, en forma de tub cilíndric, amb orificis o claus.
6
EL RENAIXEMENT:
El renaixement comporta el triomf definitiu de la gran troballa medieval: La polifonía.
Música Vocal: Música Instrumental:
−Madrigal. (Chanson villancico) −Tientos riceracare diferencias. −Motet. −Música de dansa. −Ensalada.
−Adaptacions instrumentals −Missa. de música vocal.
Música vocal:
Civil: Cançons.
Plasmen la curiositat per el món i l'interès per l'ésser humà. Les cançons exploren temes relacionats amb les
preocupacions i les emocions humanes −el plaer de l'amor i el dolor per la seva pèrdua, l'alegria de la festa, la
bellesa de la natura, la companyonia, la guerra...
Civil: Madrigals.
Representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text perquè tots dos expressin la mateixa emoció. El
madrigal ve tenir tant èxit que el seu estil ve venir a Europa, i influí en les formes de cançó de la resta dels
països.
Religiosa:
Al contrari del que passa amb la civil, aquesta presenta una polifonia austera, amb l'orgue com a únic
acompanyament. Les diferents veus teixeixen un contrapunt senzill i net d'ornament perquè remarqui el text,
que és el principal.
7
INSTRUMENTS DEL RENAIXEMENT:
−Alguns instruments de corda:
Llaüt: Instrument músic de corda, de caixa concava en la seva part inferior, que es toca pitjant les cordes.
8
Trompeta: Instrument de vent, de sonoritat brillant y altament èpica.
Espineta: Clavicordi petit, d'una sola corda en cada ordre. Va ser inventat per Giovanni Spinetti en el segle
XV.
9
Durant el BARROC, s'estableixen grans monarquies europees, que s'envolten de pompa, luxe i grandiositat.
Es produeixen grans avenços en les ciències i les matemàtiques.
Succeeix durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII.
ÒPERA
MISSA
Música vocal CANTATA
ORATORI
SONATA DA CAMERA− SONATA DA CHINESA.
Música instrumental TOCATA − PRELUDI − PARTITA.
CONCERT − CONCERTO GROSSO.
SUITE.
El contrast, es la característica més inequívoca, la que permet que la reconeguem immediatament. Per
exemple:
Moviments −> Ràpid/lent.
Matisos −> Fort/suau.
Contrast: Caràcter −> Lluminós/tenebrós/enèrgic/calmat. Rítmic −> Compàs ternari/compàs binari/valors
llargs/valors curts. Tímbric −> Oboè/violí/fustes/metalls.
De plans sonors −> Solista/tutti/petit grup/tutti.
INSTRUMENTS DEL BARROC:
10
Contrabaix: Instrument músic de corda i arc, de la figura de un violoncel, però molt major, el qual sona una
octava més baix que ell.
Trompa: Instrument músic de vent, de tub enroscat circularment, els seus sorolls, es produeixen mitjançant el
joc de tres cilindres.
Fagot: Instrument músic de vent format per un tub cònic de fusta, que es toca amb una boquilla de canya.
11
Grècia i Roma
Característiques
12