Ètica per al meu fill; Fernándo Savater

Ètica per al meu fill
Fernando Savater
Ressenya de l'autor:
Fernando Savater és catedràtic de Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid.
És l'autor de més de quaranta llibres d'assaig, narració i teatre. Escriu per a diverses revistes especialitzades i
generals, com també per a la premsa diària.
Es co−director de la revista Claves de razon practic. Entre d'altres reconeixements te el premi nacional
d'assaig 1982, el X premi Anagrama d'assaig , el premi d'assaig mundo, el premi Francisco cerecedo 1997 de
la humanistisch Verbond d'Holanda, i ha estat finalista del premi planeta 1993.
L'estructura del llibre:
El llibre d'ètica per al meu fill, esta estructurat per capítols.
En primer lloc es troba una carta introductòria, en forma d'avis antipedagogic, on l'autor ens indica el
contingut o mes ben dit el que no conte el llibre. Desprès d'aquesta hi ha el pròleg, escrit per Marta Mata i
Garriga. Desprès del pròleg succeeixen els diferents capítols:
• de que va l'ètica.
• Ordres, costums i capricis
• Fes el que vulguis
• Dóna't una bona vida
• Desperta't baby!
• Apareix el rau rau
• Posa't al seu lloc
• Tant de gust
• Eleccions generals
I per acabar l'apèndix: deu anys després: davant un nou mil·lenni i l'Epíleg: t'ho hauràs de pensar
Tots els capítols d'aquest llibre acaben amb un apartat anomenat vés llegint on l'autor inclou fragments d'altres
escriptors i filòsofs, que tenen una relació amb el tema del capítol anteriorment llegit. Aquest apartats que
d'alguna m'anera on afegits ja que no son necessaris per a la comprensió del llibre tenen una funció didàctica.
Pròleg:
En el pròleg Fernando Savater explica les intencions amb les quals a escrit aquest llibre, la finalitat amb la que
esta escrit es poder explicar a el seu fill Amador ( el títol en castellà es ètica para amador) tot el que voldria
dir−li però que no diu per por a que aquest es senti angoixat, Savater explica que la seva intenció es ser a mes
de un bon pare un bon amic per a el seu fill.
La idea principal que transmet en aquest pròleg es que vol donar confiança al seu fill.
Capítol primer: de que va l'ètica:
1
En aquest primer capítol intenta donar resposta a el perquè serveix l'ètica, la definició d'aquesta i intentar
explicar−la es un fet difícil, ja que l'ètica es de caràcter cultural i filosòfic, tot hi la dificultat en la comprensió
d'aquesta es un saber essencial per a l'home.
Hi ha tantes maneres d'entendre l'ètica com maneres hi ha de viure davant la vida. L'ètica i els valors es troben
molt relacionats, per viure hem de tenir uns valors que no més s'aconsegueixen per mitja de l'aprenentatge i
l'ús de la raó, amb aquest valors cadascú esdevindrà un mode diferent de vida que es basarà en un pensament
en una ètica personal. Sense una valors que ens defineixin, que defineixin la nostra manera de viure l'individu
potser no tindrà el mode de vida més adequat.
L'ètica també ens ajuda a saber el que esta be i el que esta malament a diferenciar entre el be i el mal, cada
individu a de saber reflexionar sobre el seu posicionament davant la vida o d'una situació, molts cops la no
reflexió porta a l'engany personal ja que l'individu arriba a pensar que allò que esta fent malament esta be o a
l'inrevés.
Capítol segon: ordres, costums i capricis:
Un dels temes principals d'aquest capítol es la llibertat i que els homes som o hauríem de ser lliures però que
som nosaltres mateixos els que posem limitacions a la nostra llibertat , la llibertat es un dret essencial de
l'ésser humà, i tots els éssers la cerquen, es una de les prioritats en la vida de tot individu, mitjançant el grau
de llibertat del que gaudeix l'individu, pot prendre una sèrie determinada de decisions que esdevindran a
efecte en la seva vida.
Les decisions que prenem formen par de la nostra manera d'afrontarnos a la vida, segons l'autor hi ha diversos
tipus de motius: ordres, capricis i costums.
En acabar el capítol no dona cap resposta concreta si no que deixa el tema obert, potser perquè intentar donar
resposta a la millor manera de gaudir de la llibertat o la millor resposta a una decisió seria massa perplexa i
fins i tot agosarat sent que hi ha tantes maneres de gaudir de la llibertat com maneres d'entendre la vida, per
concloure no mes diu que cada individu a de sever com actuar i ser consegüent amb la seva elecció, la seva
llibertat.
Capítol tercer: fes el que vulguis:
Mitjançant un exemple l'autor ens demostra o si mes no ens raona que els tres tipus de maneres per prendre
decisions vistos en el capítol anterior son en realitat insuficients, la insuficiència d'aquestes tres maneres
d'elegir en ha de fer buscar una alternativa amb la que poder elegir si mes no de la manera mes possible l'autor
incideix en que quan aquests no son efectius, el que s'ha de fer es recórrer a el recurs mes fàcil i fins i tot
instintiu, es a dir fer el que la llibertat, de la que l'individu gaudeix, ens crida a fer.
L'autor explica que els decisions que prenem per capricis moltes vegades son contraposades als nostres
veritables interessos, i que per tant no es la millor manera d'elegir, també diu que els nens elegeixen depenent
dels seus capricis i que es per això que majoritàriament no se'ls a de permetre elegir o mes ven dit han de ser
guiats a l'hora d'elegir per poder aprendre quina es la millor elecció.
Per prendre una decisió no ens em de deixar portar per la decisió fàcil i recorre als capricis a les costums o les
ordres si no que hem de reflexionar i raonar els aspectes negatius i positius de la decisió que hem de prendre.
Capítol quart: dóna't una bona vida:
Aquest capítol es un intent de justificació de la frase fes el que vulguis. Aquesta frase es molt significativa, es
idònia per definir el que per una persona corrent significa llibertat, la mateixa llibertat que farà que el teu futur
2
esdevingui d'una o altra manera.
La frase de fes el que vulguis no a de ser confosa, aquesta frase no significa el llibertinatge, es a dir la llibertat
sense valors sense ètica sense moral.
Les eleccions que fem a la vida son essencials per al nostre futur, un cop hagis perdut l'oportunitat de triar una
cosa en contes d'un altra no podràs tornar enrere d'aquí l'importancia de la reflexió, a mes a mes, molts cops
les decisions que prenem son fruit d'una influencia externa d'una influencia social o cultural, d'un mode de
vida general que ens envolta i ens indueix a comportar−nos d'una certa manera, però aquest mode de vida no
es sempre el millor, tot hi que socialment esta mal vist sortir−se del marge establert es potser el fet de no ser
que el que la societat vol que siguis el que fa que la vida sigui el que tu volies que fos, el fet que la societat
t'imposi un mode de vida amb el qual et diu que as de ser per ser el millor, per ser el mes competitiu, l'alt
empresari o per ser milionari potser no es el mes indicat i es probable que si et planteges els fets no t'aportin la
felicitat que en el fons esperaves que t'aportessin degut a la influencia i la pressió social.
Capítol cinquè: desperta't baby!
Aquest capítol es una reflexió sobre els temes parlats anteriorment es torna a parlar de la llibertat, de la presa
de decisions, de l'ètica...
Es tornen a nomenar alguns dels exemples dels altres capítols i es relacionen les temàtiques dels capítols
anteriors, parla de les decisions fàcils de les persones que basen la seva vida en prendre la decisió mes fàcil.
El títol fa referència a despertar, despertar simbòlicament vol dir raonar, plantejar−se les coses, el que vol dir
es que l'individu no es te que deixar portar per la societat i viure no mes per guanyar diners si no que la vida
es mes i que la nostra llibertat ens a de deixar gaudir dels sentiments mes que dels diners, perquè el que
realment fa que una persona sigui feliç es els records, els vivències els pensaments, els sentiments envers les
situacions o les altres persones.
Per acabar es torna a preguntar sobre el be i el mal, sobre les decisions ben preses i les mal preses, preo un
altre cop no dona una resposta a aquesta pregunta.
Capítol sisè: apareix el rau rau:
Els éssers humans cerquem la llibertat però per ser realment lliures hem de ser conscients del que fem dels
nostres actes, i raonar−los, la importància de raonar i ser conscients dels nostres actes de les nostres decisions
es no arribar a ser imbècil.
En aquest capítol ens parla de les persones imbècils i egoistes que serien capaces de tot per aconseguir els
seus objectius, però que aquesta opció no es la mes beneficiosa si no al contrari, es una decisió
contraproduent.
Ningú a nascut mai en un mon perfecte, per això les persones han agut de ser responsables dels seus actes i
fer−se càrrec de les conseqüències. La llibertat es el que fa que una persona sigui responsable ja que una
llibertat entesa be, comporta responsabilitats i deutes però també recompenses, per això els règims autoritaris
no son responsables amb la societat si no que tot el contrari ja que son mancats de llibertats tan individuals
com socials i que la maca de llibertats retalla el marge de decisió personal.
Capítol setè: posa't al seu lloc:
Per il·lustrar aquest capítol l'autor fa referència amb un exemple a l'historia de Robinsen Crusoe, el qual era un
home que mancat de molts bens materials vivint sols en una illa era molt feliç ja que com estava sol no tenia
3
que preocupar−se per res i no estava sotmès a cap tipus de pressió social. El company de Robinson era
diferent a ell però tots dos encara que culturalment eren molt diferents s'adequaven a les formes de vida de
l'altre i eren prou feliços.
Desprès fa referència a marco aurelio conegut emperador de l'imperi roma, el qual va dir que totes les
persones havien de ser tractades de la mateixa manera fossin bones o dolentes.
El títol resumeix el contingut d'aquest capítol es a dir posar−se en pell d'un altre per saber com es sent com l'hi
agradaria que et comportessis amb ells.
Capítol vuitè: tant de gust
El tema principal d'aquest capítol es la moralitat i la immoralitat, potser el tema amb el que es relaciona mes la
moral es en aquesta societat actual el sexe, que es un tema que encara continua sent tabú degut a la moral
existent. La moral que envolta el sexe es per a l'autor una moral que ens diu que el sexe es bo, però que no as
de perjudicar ningú amb la practica d'aquest, tot hi això aquesta opinió es pot discutir ja que el sexe a set un
dels temes tabú per excel·lència i la moral sempre l'ha vist de mala manera. L'ús del sexe per a l'autor es pot
emmarcar d'intre de la moral com una cosa positiva, es quan es fa un abús del sexe per motius purament
materials o per posseir mes plaer, es quan la moral no tolera aquest tipus de sexe. Es mes fàcil evitar el plaer
que usar−lo d'una manera adequada el que en el fons vol dir que no utilitzem degudament el plaer, que en fem
un mal us.
Capítol novè: eleccions generals:
Per parlar de l'ètica fica l'exemple dels polítics, personatges que utilitzen tot el que esta al seu abast per
esdevenir el seu benefici sense cap tipus d'ètica.
Abusant del seu estatu social, econòmic i mediatic ja que tenen accés o fins i tot dominen ja sigui de manera
directa o indirecta els medis de comunicació. Abusen d'aquest poder per poder prescindir de l'ètica, la política
i la ètica tot hi que els polítics no fan us de la segona, estan intrínsecament relacionades ja que totes dues
representen una elecció individual i social important .
L'autor ens diu que per tenir una organització política adequada em de gaudir de: llibertat, justícia, i
assistència.
Per últim fa referència als països desenvolupats dient que si estan com estan es perquè es l'elecció que han
pres, hem sembla molt inadequat que digui això ja que des de la meva opinió personal en discrepo
completament, ja que no sempre el futur esdevindrà allò que elegim si fos així tothom seria feliç, es a dir que
molts cops els esdeveniment futurs que succeeixen son fruit d'influències externes, es a dir que la llibertat dels
altres influeix sobre la teva llibertat i es per això que la llibertat es limita a ella mateixa.
4