FRANQUESA- J

Comunicació
ARQUITECTURA, EDUCACIÓ I SOCIETAT
Jornades Científiques
Barcelona 23-25 de Maig de 2012
Escenari de recerca: Educació i Arquitectura
3. Ensenyament d'Arquitectura a nivell universitari i postuniversitari
LLEGIR I COMPRENDRE LA CIUTAT
Jordi Franquesa
Doctor en Urbanisme i Arquitecte
Professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB
Per a poder intervenir sobre la ciutat és necessari i imprescindible ser capaç de poder
llegir el seu contingut i desxifrar les seves singularitats per a que després, en una segona
fase, siguem capaços d'entendre el seu funcionament i comprendre les seves pròpies i
singulars dinàmiques. El tema de l'exposició té a veure amb noves iniciatives docents
plantejades en el marc de l'assignatura d'Urbanística I que s'imparteix a l'Escola Tècnica
Superior d'Arquitectura de Barcelona, al segon curs de la carrera. Aquesta assignatura
suposa la primera aproximació de l'alumne a aquesta disciplina i la primera vegada que
aborda la complexitat de la ciutat. Si bé els objectius principals d'aquesta assignatura se
centren en una primera lectura sobre la ciutat, es pot reconèixer la dificultat que suposa per
a l'alumne arribar a una raonada comprensió de la mateixa. Quan l'alumne és capaç de
descriure la ciutat i de valorar les seves singularitats, però no és capaç de comprendre el per
què de certes dinàmiques i processos, és quan l'alumne descobreix la seva incapacitat per a
poder intervenir en ella, la qual cosa reverteix negativament en les seves possibilitats reals
de poder intervenir-hi i també en un distanciamient personal vers el coneixement de la rica i
suggerent realitat urbana.
L'experiència ha demostrat que els alumnes, al final de l'assignatura, són d'una banda
poc conscients de la complexitat de les ciutats i, per l'altra, disposen de pocs recursos
instrumentals que estiguin recolzats en sòlids arguments raonats sobre la lògica de les
nostres ciutats. Significatives enquestes realitzades en els últims tres anys per l'autor al llarg
del procés de formació dels alumnes demostren que aquests són molt escèptics respecte a la
utilitat de les tasques que se'ls encomanen, al mateix temps que posen de manifest també la
seva avidesa per saber més i per ser provocats mitjançant exercicis que incitin la seva pròpia
reflexió sobre les dinàmiques intrínseques de les ciutats. En altres paraules, els alumnes
demanen pensar més, tant de manera individual com col·lectiva i, per tant, sembla necessari
incidir i orientar els seus treballs cap al que és més necessari per poder intervenir en la
ciutat: el raonament crític.
Aquesta assignatura està organitzada actualment en quatre hores lectives a la setmana,
de les quals dues són de contingut teòric i dues més de contingut pràctic. Les classes de
contingut pràctic presenten, en termes generals (i de manera generalitzable a altres
assignatures projectuals), certes singularitats que caldria també millorar. En l'actualitat
l'alumne mostra un cert neguit per corregir la seva pròpia feina en aquestes sessions, sovint
sense atorgar massa importància a les correccions dels altres companys, desconfiant així de
l'aplicabilitat d'aquestes correccions en el seu propi treball. L'estratègia que es presenta
pretén també incidir en aquesta qüestió, demostrant l'important potencial que suposa la
coavaluació i la correcció creuada dels treballs en benefici de l'aprenentatge personalitzat de
l'alumne, i la necessitat de que l'alumne sigui conscient d'aquest aventatge.
Les estratègies que es plantegen per abordar aquest raonament crític i la formació del
propi aprenentatge pretenen incidir en dos camps de treball, tant en el teòric com en el
pràctic. D'aquesta manera, i a partir de la lectura de les competències específiques que
planteja l'assignatura, es proposa incidir sobre aquelles que reverteixen específicament en la
comprensió de la ciutat, a partir de diferents tècniques docents que permetin implementar
un important canvi de tasques centrades en el alumne, especialment en la importància dels
seus propis treballs i les seves pròpies activitats, més que orientar l'atenció a les activitats
del professor, de les seves classes o de les seves explicacions. En aquest sentit, es planteja
el reforç de les activitats cooperatives, autodirigides i d'autoaprenentatge.
Els mecanismes de treball que s'han plantejat es poden agrupar en tres paquets
diferents:
A. Activitats dirigides pel professor: classes teòriques amb noves metodologies, i visites
de camp. S'empren per centrar-se en els continguts prioritaris, impartir, explicar i
aclarir informació.
B. Activitats dirigides pels alumnes: el professor inicia l'activitat, però s'aparta
immediatament, mantenint el control al final de les activitats. S'utilitzen per entrar
en detalls, ampliar la comprensió, proporcionar diferents punts de vista i arribar a
una comprensió personal més fina al comparar-la amb les activitats dels companys.
C. Activitats autodirigides: són les activitats independents d'aprenentatge i d'estudi que
ha de fer l'alumne individualment. S'utilitzen per desenvolupar un coneixement
profund, en contraposició al coneixement superficial.
En termes generals, el canvi principal que es busca gravita al voltant d'aquests tres
objectius:
1. Augmentar la motivació de l'alumnat i el seu interès per la disciplina.
2. Cercar l'aprenentatge profund, base del raonament crític, per millorar el nivell de
comprensió sobre la disciplina per part de l'alumnat.
3. Desdibuixar la sensació que sovint té l'alumne de la seva imperiosa necessitat de
corregir "el seu" treball i no el del seu company, i demostrar la importància del debat
obert i de les activitats cooperatives en favor del "seu" aprenentatge, millorant la
seva capacitat d'extrapolar les correccions dels companys al seu propi coneixement.
El treball que es pretén exposar recull la informació desenvolupada al llarg dels últims 3
anys en què s'han aplicat la majoria de les tècniques que aquí es plantegen, i aporta
significatives evidències que permeten canalitzar i delimitar l'estratègia docent en aquesta
assignatura (materials docents, enquestes, planificació de les estratègies, nivells
d'assistència i resultats acadèmics). Moltes activitats teòriques van ser substituïdes per
activitats de recerca, es van incorporar nombrosos vídeos que han permès llançar noves
lectures i interpretacions de les ciutats i que alhora han motivat l'alumne a participar més
activament en les sessions, al mateix temps que s'han incorporat diferents tècniques
d'aprenentatge cooperatiu (puzzles, jocs de rol, ...), així com activitats de coavaluació,
correccions creuades entre alumnes i argumentació de treballs de companys de taller.
L'exposició pretén, per tant, demostrar com és possible aprofundir sobre la comprensió de
les dinàmiques de les ciutats a partir de centrar l'aprenentatge en el raonament crític de
l'alumne i demostrar al seu torn els seus importants aventatges.