L'Estat

L´Estat existeix on hi ha un aparell polític, institucions de govern, com ara una sala de justicia, un parlament
o congrés, més funcionaris públics civils, governant sobre un territori donat, l´autoritat del qual està suportada
per un sistema legal i per la capacitat d´emprar la força per implantar les seues politiques.
Segons Weber: L´estat és aquella comunitat humana que reclama amb èxit el monopoli de l´ús legítim de la
força física, dins d´un territori determinat.
Ara als estats modrens, els diferents tipus d´estats que podem trobar són: Estat autoritari (Estats absolutistes,
estats totalitaris): Es dóna quan els centres decisoris i executius d´un ordre polític asumeixen tot el poder i no
reconeixen altres forces que se´ls puguen oposar legitímament. Estats de dret (La constitució, la divisió de
poders): En ells l´Estat se sotmet a la llei, de manera que el poder polític no pot exercir−se arbitrariament,
sinó que ha d´acatar els límits del sistema legal. Els individus es converteixen en ciutadans amb drets legals
establerts que l´Estat ha de protegir, i aquesta és una de les principals missions.
Segons Hobbes l´estat es el que fà que els èssers humans aconsegueixquen una convivencia pacifica, ja que es
convenient establir unes normes de comportament i conducta.
Aquesta forma de convivencia, segons Hobbes s´aconsegueix transferint els drets i la llibertat individual a
algù que adquirira un poder absolut i que quedara fora de les normes dictades.
Els encarregats de dictaminar les lleis sense sotmetres a elles, serien un conjunt d´institucions, amb la llavor
d´aconseguir una convivencia pacifica entre individus egoistes i antisocials com som els humans.
L´Estat abarca tots els aspectes de la vida social, dels humans als que sotmet. Per a Hobbes, no era important
si les lleis eres justes o injustes, solament que es compliren.
D´aquesta manera Hobbes considera legítim el poder absolut i l´estat totalitari.
En canvi Rousseau considerà que l´ésser humà ix de l´estat de naturalesa per alliberar−se de la guerra de tots
contra tots, a la qual ha donat lloc la propietat privada. Rousseau estableix les condicions perquè un contracte
siga just i no es done abusos de mes poderosos. L´Estat ha de basar−se en les lleis i aquestes no han de
defendre els interesos dels mes poderosos, sino a la voluntat general i aquestes voluntats s´estableixen en
assamblees populars, sense cap engany ni manipulació. Aques estat que Rousseau defensa, s´anomena Estat
Democràtic.
Proudhon, considerà inadmissible la dominació d'un home sobre un altre home o d'una societat sobre una
altra. Va combatre la propietat, i considerà il.legítima tota propietat que no derive del treball propi, ja que
posseir els fruits del treballl d'altres és un robatori, perquè ens apropiem d'una cosa que no ens correspon, i
amenaça la independencia del treballador. Per acabar amb la dependencia és necessari alliberar els homes del
poder de l'Estat. Una organització comunitària vertaderament lliure es basa en el mutualisme que substitueix
l'ordre autoritari i evita l'individualisme caòtic. El mutualisme suposa una distribució igualitària de drets,
obligacions, avatatges i serveis en què aquests es compensen uns a altres.
Per a Karl Marx la história humana es caracteritza per la lluita de classes.
I la seva diferencia ve marcada per la propietat privada dels mitjans de producció. Aquesta distinció entre
explotadors i explotats és una constant en la història. Docs bè, per a Marx l'Estat no és més que un instrument
al servei dels explotats, que en tindre en les seues mans les lleis i tot l'aparell repressiu estatal es converteixen
en dominadors a nivell polític.
1
Marx advocà per la unió del proletariat industrial, la classe explotada de la societat capitalista contra els seus
opressors burgesos. La revolució proletaria durà a la instauració d'una dictadura del proletariat. Aconseguint
que la clase proletaria s'apodere de l'Estat i utilitze els seus mecanismes per a instaurar un sistema comunista,
s'aconseguirà la desaparició de l'Estat.
Bakunin s'oposà a tota limitació del poder de l'individu i combaté tenaçment l'Estat. Perquè en la societat no
dominen les desigualtats, els privilegis i l'esclavitut cal organitzar−se en confederacions on no existisquen ni
la propietat ni la familia patriarcal ( on el pare domina sobre la mare i els fills ), la terra estiga en mans
d'associacions agrícoles i el capital i els mitjans de producció industrial en mans d'associacions industrials.
L´opinió sobre l´estat de pensaments polítics com el Marxisme−Leninisme i l´Anarquisme radica en la
diferenciació de que els Marxistes−Leninistes busquen una societat sense classes ni Estat (com l´Anarquisme)
a traves de l´Estat i la centralització de l´economia, i els Anarquistes creuen en la destrucció del poder Estatal
i la comunització de l´economia.
.Per als Anarquistes, el poder es un fi en si mateixa, crea privilegis i una burocracia parasitaria i qualsevol
persona que ostente el poder Estatal voldrà perpetuar−se en ell, es a dir, serà corrupte. Per aixó quí ostente el
poder continuarà amb l'explotació y dominació que es pateix desde fa segles y de la qual es vol alliberar.
D'aquesta forma el Estat no desapareixerà gradualment ( com afirmen els Marxistes ) si no que es farà mès
fort, i en aixó, el seu poder de repressió.
Per tant, si per a destruirlo i arrivar a l'emancipació de la especie humana s'intenta utilitzar el mateix poder, es
cau en un abort revolucionari.
Els/les anarquistes es mostren imparcials en la idea Marxista de que per arrivar a una societat sense estat s'ha
de tindre un estat de transició el qual acepta, per arrivar−hi al seu fi, la dictadura del proletariat.
Per a concluir diriem que els/les anarquistes refusen el poder estatal arrivant així a permetre una societat
acràtica, es a dir, negant la necesitat de algún poder y autoritat política ( els dos, per als/les anarquistes,
sempre corruptes ).
*Opine que Hobbes cau en l´error de creure en l´Estat absolut, i de pensar que els humans han de complir les
lleis, siguen justes o injustes simplement per tindrels controlats, arribant a tindre un aparell judicial sec, que
no actue en defensa de l´individu, ni tan sols en la comunitat; tansols afavoreix als qui no entren dins del marc
legal.
*Opine que Rousseau, a pesar de buscar−hi un benestar per als homens i dones, no tracta el tema de les
persones que es troben per damunt de les lleis, ja que aquests podran (de fet ara tenim l´exemple) fixar i
saltar−se les lleis a la seua conveniencia, pensant sempre que els/les dominadores/ors acabarant tard o
prompte sent corruptes; ademes l´Estat acaba creant indirecta o directament clases, castes, rangos..... socials, i
aquestos es trobaran favorits o desfavorits i ja no podrem gaudir del benestarisme que la idea que Rousseau
buscaba.
*Tant Proudhon com Bakunin, al meu punt de vista arriben a una societat justa, en el que l´Estat, que marca i
dirigeix la vida humana desde el naixement a la mort es abolit.
Encara que no estic totalment d´acord en el que deia Bakunin en el tema comunitzar la industria, ja que
encara que ell no podia imaginar−se els resultats d´una societat industrial (com es la nostra), açò provoca
l´expoli i la destrucció del planeta, i per tant el nostre malestar.
*La meua opinió sobre les idees Marx es que és totalment contradictoria, ja que voler abolir l´Estat i arribar a
una societat justa, permitint la repreció al proletariat i més tard ferlos particips de l´estat, per abolir−lo al seu
2
torn, es crear persones corruptes i en això tornar una altra vegada a una societat corrupta.
El meu dubte principal seria pensar que si realment existiria una societat de dones i homens lliures regits per
un estat, vist ja els camins que ha dut la nostra história.
Hui en dia la superpoblació, la nula capacitat de reacció de les masses dominades per qualsevol Estat (que
dirigeix totes les facetes de la vida humana) castigant a qui no es mostra sumis, fa que aquest mode de vida
(Anarquisme) sigua vist com una utopia. Desde el meu punt de vista aquesta utopia es realitat aplicat a
xicotetes comunitats o grups de persones, en el qual cada ú te la seua participació a l´igual que els demés hi
podría ser realitat i de fet ho es i ho ha sigut.
Hi podría pensar que aquesta societat lliure s´aconseguiria amb la total abolició de l´estat , encara que la gran
majoria de les persones critiquen aquestos pensaments més bé per la manipulació d´aquest o la nula iniciativa
i capacitat de realitjar−ho.
Llavors pense que on acaba l´Estat , allí comença l´ésser humà.
QUESTIONS SOBRE L´ESTAT
3
Karl Marx
Thoreau
Nietzche
Hobbes
Rousseau
Proudhon
Bakunin
Weber
Kropotkin
4