Miniarticle Grup 3 - Definitiu.pdf

XARXES SOCIALS COM A EINA EDUCATIVA Social networks as an educational tool Grup3, Mallorca Bauzà Crespí, Francisca Maria Cladera Guasp, Bartomeu Estrany Munar, Margalida Font Rosselló ,Miquel Mas Puig, Margalida Rodríguez Krüger, Biel Salamanca Moragues, Catalina RESUM Aquest article explica que són les xarxes socials, quins tipus hi ha i com s’utilitzen dins el context educatiu. S’expliquen els serveis que poden donar i la classificació general que s’estableix. Actualment Internet s’ha convertit en una eina molt important dins l’àmbit de l’educació, on, a més d’ordinadors a dins l’aula per elaborar recerques i treballs, també ens facilita l’educació a distància, la comunicació, el desenvolupament de noves competències… L’educació és un bon mitjà per promoure el bon ús d’Internet però sobretot de les Xarxes Socials Per tant, la presència d’Internet suposa canvis notables en l’àmbit educatiu i laboral gràcies al sorgiment de les xarxes telemàtiques educatives on s’agrupen tots els continguts i serveis específics per al sector educatiu. Ara bé, també hi ha certs inconvenients, ja que els alumnes poden fer­ne un mal ús i entra a pàgines no aptes per la seva edat. Per tal de poder desenvolupar aquest article hem cercat informació a diferents bases de dades com Dialnet o Google Acadèmic i l’hem compartida a Mendeley amb el grup. PARAULES CLAU: Educació ­ Xarxes Socials ­ Internet ­ Coneixement ABSTRACT This article explains what social networks are, what types there are and how they are used in an educational context. It explains the services that can give and its classification.. Nowadays, the Internet has become a very important tool in the field of education. Internet, in addition to computers in the classroom, helps us to develop research and work and it also provides distance education, communication, develop new skills... Education is a good way to promote the proper use of the Internet but especially, the social networks. Therefore, the presence of the Internet involves significant changes in education and employment thanks to the emergence of such networks which brings together all the educational content and services of the education sector. However, there are certain drawbacks, as students can do misuse and enter to pages unsuitable for their age. In order to develop this article, we found information on different databases as Dialnet or Google Scholar and we shared documents in Mendeley with the group. KEY WORDS: Education, social networks, internet, knowledge. ***** 0­INTRODUCCIÓ (màxim 1 pàgina) Aquest article ha estat elaborat pel Grup3 de Mallorca del Grau d’Educació Primària del curs 2014/15 de l’assignatura de TIC a la Universitat de les Illes Balears. Les xarxes socials són, des de fa uns anys, una eina social molt habitual a la vida de totes les persones. Malgrat siguin de diferents edats, vivim la revolució tecnològica. Les xarxes socials com facebook, symbaloo, twitter ... posen en contacte a un nombre infinit de gent gràcies a la seva extraordinària capacitat de comunicació. (Elaboració pròpia). S’utilitzen per cercar i establir diàleg amb amistats perdudes temps enrere, per debatre temes variats, donar suport a causes de tot tipus, organitzar trobades amb amics, per donar a conèixer esdeveniments, etc. El món educatiu no pot estar aliè d’aquest fenomen social que està canviant la forma de comunicació entre les persones, que utilitzen aquestes xarxes socials com a part de la seva vida quotidiana. L’educació ha de formar a les persones per allò que seran en el futur i en allò que treballaran, per no fer­ho igual que fa 10 anys. (Elaboració pròpia) La Web 2.0 és una etiqueta que sorgeix per a denominar un altre tipus d’aplicacions que sorgeixen progressivament i que es caracteritzen, fonamentalment, per basar­se en la participació de l’usuari. El potencial de les xarxes socials encara està per descobrir i nosaltres tractarem la seva introducció com a eina educativa. Revista Educació i Sostenibilitat (2009). 1. MARC TEÒRIC a. Definició O’Reilly (2005) i Alexander (2006) defineixen les característiques de les xarxes socials en funció de l’ús que poden tenir a l’hora de fer feina amb elles. Quant a implicació social, parlen de la participació de tots els membres de la comunitat educativa, ja sigui relació alumne­professor, professor­professor o alumne­alumne. Referent a l’intercanvi d’informació, expliquen que el fet de poder consultar tantes fonts du a un major coneixement de continguts. Un avantatge és que aquesta informació trobada pot ser revisada i modificada. Ara bé, el fet de tenir les xarxes socials com a font de coneixement implica ser responsable dels continguts que s’hi troben i saber destriar allò important o fiable d’allò que no ho és. O’Reilly (2005) i Alexander (2006). El que s’anomena cultura digital (coneixements digitals) ha fet canviar el panorama de la societat en tots els àmbits. I un dels més importants i que no pot quedar en retorcés en aquest aspecte és l’educació tant primària, secundària com superior. Les xarxes socials tenen una gran participació de gent de totes les edats que el que fa és influenciar les persones entre elles. Des de les Universitats s’hauria de potenciar el bon ús de les xarxes socials, tant com a institució important com a nivell educatiu, ja que són una eina que ajuda al desenvolupament de la creativitat personal. S’hauria de difondre l’ús, per tant, més enllà d’assignatures o departaments de TIC. Els professors són els que s’han de posar al dia dels canvis que es produeixen dins l’àmbit educatiu, donant importància a les xarxes socials com a eina de treball. Ja no es pot concebre l’educació de manera unidireccional, és a dir, un professor que transmet coneixements a través d’un llibre, sinó que s’ha de potenciar l’ús de les xarxes socials com a eines de treball col∙laboratiu, de treball en grup, i fer que l’ensenyament sigui un intercanvi de coneixements. O’Reilly (2005) i Alexander (2006). b. Tipus de xarxes socials Les xarxes socials tenen molts d’usos, i per tant, usuaris de totes les edats. Per tant, el món de l’educació no pot quedar enrere dins el món de les noves tecnologies, un món del qual encara queda molt per descobrir. La classificació general segons De Haro, Juan José és: ● Xarxes socials estrictes: tenen la finalitat de facilitar la relació entre persones. ● Xarxes tipus Web 2.0: compartir vídeos, presentacions, documents, imatges... (You tube, Slideshare, Scribd, Flickr). Intercanvi d’informació entre usuaris. ● MICROBLOGGING ­
Xarxes socials basades en missatges de text curts. Com per exemple Twitter ­
PROBLEMA DE CARA A L’EDUCACIÓ: creació limitada d’objectes digitals, ja que són xarxes que es basen principalment en el text. Encara que s’hi poden inserir vídeos o imatges, són més limitades que altres xarxes. ­
Hi ha xarxes de microblogging centrades només en l’educació. Són xarxes que compten amb més privacitat, ja que són invisibles per aquelles persones que no en formen part, i els nins només les poden utilitzar a través d’un codi que els hi proporciona el professor. No necessiten correu electrònic ni registres ni cap tipus de dada personal. ­
SERVEI MÉS IMPORTANT: Edmodo: eina creada essencialment per l’educació, amb la qual es poden encomanar feines, es poden qualificar i fins i tot s’hi pot crear un calendari d’entregues. Disposta també d’un sistema d’avís via Twitter o telèfon mòbil. ­
ALTRES: Twiducate: més senzill que Edmodo però amb característiques semblants. ­
APLICACIONS EDUCATIVES DEL MICROBLOGGING: ■ Elaboració de microcontes entre diferents membres d’una mateixa classe ■ Explicació del que es farà a classe perquè els pares estiguin al corrent. ■ Debats sobre temes d’interès. ■ Compartir recursos educatius que puguin ser d’interès general. ■ A més a més, algunes xarxes socials com Edmodo i Twiducate permeten realitzar treballs per part dels alumnes. ● XARXES SOCIALS COMPLETES ­
Reben aquest nom per diferenciar­se del microblogging. ­
Permeten una comunicació més àmplia entre els participants, ja que amb elles es poden compartir més objectes digitals (vídeo, imatges...) més enllà de text. ­
Són un exemple de xarxes socials completes Facebook i Tuenti. ­
Haurien de ser xarxes completament tancades, on només hi puguin tenir accés aquelles persones que en formen part per a que siguin útils en educació. ­
Permeten crear subgrups dins de la pròpia xarxa. D’aquesta manera s’asseguren l’ús d’un espai educatiu segur. ­
Grou.ps, SocialGO i WackWall són serveis que s’ajusten molt bé al que es pretenen amb les xarxes socials educatives. ­
Les xarxes socials completes afavoreixen l’aprenentatge informal gràcies a les relacions socials que s’hi estableixen. Per això, és convenient que molts alumnes utilitzin la xarxa ja que d’aquesta manera l’aprenentatge és major. En cas contrari, una xarxa social amb pocs usuaris acabaria empleant­se només per fer els treballs i res més. (Erdocia Iñiguez I. i Simón T.2011/2012) c. Usos Existeixen moltes formes d’utilitzar les xarxes socials en l’educació. Els usos més rellevants són: ● XARXES D’ASSIGNATURES: creades amb la finalitat de resoldre dubtes, entregar treballs. Relació alumne­professor. ● XARXES DE CENTRES EDUCATIUS: És l’ús més productiu per les xarxes socials educatives. Hi formen part tots els integrants d’una comunitat educativa obrint així un sentiment de parteneixença a la comunitat real. Les tutories es poden realitzar a través de grups formats fins la mateixa web. Com per exemple Campus Extens de la UIB ● GRUPS DE CONSULTA DE DUBTES I ACTIVITAT ACADÈMICA D’UNA ASSIGNATURA: semblant a les xarxes d’assignatura. ● GRUP COM A TAULER D’ANUNCIS DE L’ASSIGNATURA: publicació de treballs, deures... ● GRUPS D’ALUMNES: per fer treballs, fòrums de discussió, missatges. ● TUTORITZACIÓ DE TREBALLS: anar revistant treballs tan individuals com de grup. En aquest darrer cas, es pot crear un fòrum, o una cadena de missatges, amb els integrants del grup. d. Xarxes socials com a eina per a la cooperació de les famílies La societat de la comunicació, els recursos tecnològics i la mobilitat laboral i social han obert noves perspectives a la comunicació, intercanvis personals i socials, i han donat pas a una nova estructura comunicativa entre les persones i les institucions. Segons Comellas M. Jeús (2010) les característiques principals de les xarxes socials dins aquest context són: I. Possibilitats de fer intercanvis de tot tipus II. Permeten estructurar debats,construcció d'informació i coneixement III. Les que ofereixen major potencial comunicatiu: Xarxes Socials e. Les TIC i la gestió del sector educatiu Actualment, quasi totes les escoles es comuniquen mitjançant el correu electrònic. A més, les TIC permeten que tant pares com professors puguin estar al corrent de la feina dels seus fills o alumnes. És per això que es diu que han contribuït al mètode de seguiment del rendiment dels alumnes. D’aquesta manera, les famílies poden cooperar amb els professors a un procés educatiu eficient. Per exemple, els professors poden avisar a les famílies quan l’alumne no ha fet el treball encomanat o no ha duit el material necessari. Així, entre les 2 parts es fa una pressió positiva sobre l’alumne en el seu aprenentatge i s’esforça més. L’objectiu és presentar l’ús de les xarxes socials com a recurs educatiu per tal d’animar el professorat a la utilització d’aquests tipus de mitjans en la seua pràctica didàctica. Qualsevol xarxa social permet mantenir el contacte entre les persones. Meso Ayerdi K. Perez J.A. Mendiguren T. (2011/2012) f. Les pautes d’ús de les xarxes socials són cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Però fins ara les mesures d'autoregulació s'han mostrat insuficients per preservar la privacitat de la ciutadania i fomentar alhora el potencial d'innovació i de creixement econòmic que representen la Internet actual i les xarxes socials. TAULA 1. USOS DE LES XARXES SOCIALS SEGONS L’EDAT GRÀFIC 1: PER A QUE UTILITZAM L’ ORDENADOR A CLASSE L’observació del gràfic sobre l’utilització d’internet a classe, ens indica que amb un 93% l’activitat que es fa amb més freqüència és la visió de vidios. Pel contrari amb un 14% baixar pel.lícules és el que fan menys en horari escolar. GRÀFIC 2: UTILITATS DE L’ORDINADOR El gràfic ens indica que els nins a les seves cases utilitzen amb u 81% l’ordinador per escriure textos amb Libre Office, en canvi, utilitzen amb un 14% la realització de formularis o funcions de excel. A més, els nins investiguen a les webs i xarxes socials per comunicar­se, on podem oservar que hi ha un 79% . FONT: Rodolfo Whalsh 1. MÈTODE. Per elaborar aquest article i respondre a la pregunta plantejada, seguirem tot un seguit de pases. Per tal de trobar la informació necessària per dur a terme l’article, cada un dels integrants del grup ha anat cercant documents/articles a pàgines com Dialnet, Eric, Google Académico, Mendeley… Una vegada seleccionats els articles i documents segons el nostre interès, els hem pujat a la plataforma Mendeley per tal de no repetir­los i compartir­los entre tots els integrants del grup . A partir d’aquí s’ha posat en comú la informació que s’havia trobat per part de cada integrant del grup de manera individual per així poder completar el mini­article que se’ns ha proposat a classe i poder assolir els objectius que ens hem proposat al principi. Els objectius que es proposen en aquest mini­article són els següents: 1.1 Objectius de l’article. 1.1.1 La pregunta d’investigació i l’objectiu/s . Els objectius són: ­
Evidenciar/ identificar l’importància de l’ús de les xarxes socials a l’educació primària ­
Idntificar quines són les xarxes socials més útils per l’àmbit educatiu Mitjançant aquests objectius i complint­los amb la informació recollida en els documents/articles que hem recercat, podrem respondre a la pregunta d’investigació que és: Es consideren les xarxes socials una eina educativa? 1.2 El procés de documentació. Per tal de respondre a tot el que s’ha esmentat anteriorment, primer de tot s’ha de fer una petita referència al procés de documentació, per això primer de tot començarem amb les paraules clau que s’han utilitzat per fer la recerca de documents. 1.2.1 Els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat. Les paraules clau seleccionades són les que s’han esmentat anteriorment: educació ­ xarxes socials ­ Internet ­ coneixement . Aquestes paraules clau són les que estan més relacionades amb el mini­article, perquè són amb les que es pot extreure més informació ja que estan totalment vinculades amb el tema del mini­article que s’ha de dur a terme. 1.2.2 la quantitat de documents consultats Pel que fa dels documents obtinguts mitjançant les paraules clau que s’han comentat anteriorment podem comentar que els documents/articles que s’han utilitzat per crear aquest mini­article són 21, és a dir, els articles que s’han considerat més importants i més útils de tots els que s’han cercart. Aquests articles/documents han estat creats per experts en la matèria, és a dir, en les TIC relacionades amb el món educatiu i a més tenen una relació directe amb el treball que s’ha realitzat.
SELECCIÓ DE DOCUMENTS FONT: Elaboració pròpia Es pot veure de manera clara com la majoria de documentes seleccionats són procedents d’articles de revistes digitals, ja que constitueixen el 76% dels documents seleccionats. En segon lloc ens trobam amb un 18% de capítols de llibres, però que també s’han trobat en format digital i finalment, amb un 6% hi trobam les conferències d’algun expert en la matèria. Aquest també s’ha trobat de manera digital. 1.2.3 El procés de curació . Fent referència als documents que s’han seleccionat (un total de 21), després s’han de sotmetre a un procés de “curació”, és a dir, un procés de lectura detinguda dels textos i remarcant les idees més importants. Cada ocupant del grup ha trobat 5 documents, dels quals 3 han de ser curats. Per tant s’han curat un total 10 documents/articles, ja que un parell de documents han estat repetits, on en els quals hi trobam les idees més importants per a dur a terme el treball. Pel que fa als documents d’altres grups que s’han de curar, no se n’ha elegit cap ja que cap altre grup ha compartit documents amb el mateix tema a treballar. 2. RESULTATS Objectiu; Evidenciar/Identificar importància de l’ús de les xarxes socials en l’educació. A l’època que vivim, les noves tecnologies estan a l’ordre del dia, per la qual cosa, també s’han d’incloure a l’educació, aquest es el tema sobre el que hem investigat i escrit, per això el nostre article està enfocat a les xarxes socials a l’educació. Les xarxes socials són molt utilitzades com a eina per a la comunicació dins la nostra societat en el dia a dia per totes les persones, sigui l’àmbit que sigui, dins temes de treball, de grups esportius, grups de treball etc… Aquest tema de comunicació s’utilitzarà dins l’aula per poder fomentar l’aprenentatge d’idiomes aprofitant la diversitat a les aules o posant en marxa programes amb centres de diferents països, és més senzill aprendre un idioma interaccionant amb nins d’altres països amb l’ajuda de traductors simultanis que es puguin tenir a l’ordinador. O també fer altres activitats de les diferents assignatures, treballs de grup formats per alumnes de diferents centres etc… També gràcies a les xarxes socials, seria possible fer classes interactives mitjançant videoconferències, per no tan sols aprendre l’escritura, sinó també la pronuncia, o donar explicacions més concretes, ja que potser tan sols amb l’escritura, no son prou concretes. Es poden transferir videos, imatges o documents. Avui en dia l’Internet ofereix un ampli ventall de possibilitats a l’hora d’educar els infants. Ara bé, se n’ha de potenciar un bon ús, ja que és molt habitual veure fraus, estafes i enganys on la majoria de vegades hi ha nins implicats. Per això, pensam que l’educació és un bon mitjà per promoure el bon ús d’Internet però sobretot de les Xarxes Socials, ja que dins l’escola es pot demostrar que poden arribar a ser molt útils. Dins l’escola, les xarxes socials són molt útils ja que podem fer servir programes per fer mapes conceptuals, posar vídeos als alumnes perquè entenguin més bé els coneixements i amb les imatges es familiaritzen més al món actual, a la realitat. També ells mateixos poden fer servir les xarxes socials fent activitats i cercant informació per Internet. Això fa que les classes puguin ser més dinàmiques i els alumnes no estiguin avorrits. A més, si els alumnes fan servir programes a la xarxa , els seus pares poden mirar totes les tasques que fan i fer­ne un seguiment. Per altra banda, les xarxes socials com a eina educativa també tenen inconvenients, ja que els alumnes poden fer un mal ús i entrar a pàgines que no són per la seva edat, com per exemple la pornografia. Però, hi ha centres que tenen les pàgines restringides i d’aquesta manera eviten que els alumnes es fiquin a pàgines que no poden anar. Amb els distints tipus també hem pogut veure que no només serveixen per millorar la relació o la comunicació entre els professors i els alumnes, sinó que els pares també poden estar al corrent en tot moment d’allò que fan els seus fills i estar en contacte amb els professors. Hem pogut comprovar també que les xarxes socials que la gent considera com a d’entreteniment, per exemple, com Facebook o Twitter, podent ser de gran utilitat, ja que es poden formar grups d’estudiants, de professors, de pares… on es poden anar comunicant i intercanviant informació. S’ha d’anar en compte però, perquè pot arribar a ser una distracció, ja que té altres aplicacions com jocs o xat que poden ser una molèstia a l’hora de fer feina. Seguiríem el mateix format. En aquest apartat es contesta a la pregunta d’investigació i es presenta el resultat de l’objectiu plantejat de forma totalment objectiva, és a dir, a partir de la documentació consultada cal elaborar el vostre propi discurs. Aquest apartat està relacionat amb l’etapa 5 del Big6. 1. DISCUSSIÓ Des del nostre punt de vista sobre l’article que hem creat, pensam que aquest respon de manera adequada la pregunta que ens hem formulat al principi d’aquest (es consideren les xarxes socials com a eina educativa?). Podem considerar, que sí, que les podem veure com una eina molt útil dintre de les aules, ja que els alumnes estan interactuant de manera directe amb una gran quantitat d’informació i no només es basen en aquella informació que obtenen dels llibres i algun material didàctic proporcionat per part dels mestres. A més, dintre d’una aula de primària, aquestes es poden considerar com el primer contacte amb les eines digitals en l’educació. Els alumnes manejen tot tipus de fonts i xarxes amb una gran quantitat d’informació variada i diversa on ells són els protagonistes de la seva pròpia educació i ells mateixos són els que seleccionen la informació que volen treballar. També no només són útils per a la gran varietat d’informació, sinó amb les diferents plataformes o recursos que es pot treballar com els vídeos, les imatges, els sons etc. Cosa que fa que la educació dels nins sigui molt més dinàmica i entretinguda. En conclusió i amb els arguments que hem donat anteriorment, podem considerar les xarxes socials com una gran eina educativa que facilita i fa més entretinguda i divertida l’educació dels nens. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ricoy Lorenzo, M.C.(2010).Competencias para la utilización de las herramientas digitales en la sociedad de la informació. Revista de la Facultad de Educación. ISSN 1139­613X, Vol. 13, Nº 1, 2010 , págs. 199­219. Roses­ Campos,R./ Farias­Batlle,P. (2012). El uso académico de las redes sociales en universitarios. Revista Comunicar 38: Alfabetización mediática en contextos múltiples (Vol. 19 ­ 2012) Pinto, E. & Sánchez, R. B. (2013). Brecha de género e inclusión digital. El potencial de las redes sociales en educación. Pérez, J.L., (2013). @Xarxa i ètica. Reflexions per a un ús eticocívic de les xarxes socials. Tesouro­ Cid, J Puiggalí Allepuz Pixel­Bit: Revista de medios y educación, 2004 , págs. 59­67. Tesouro M. i Puggali J. (2004). Evolución y utilización de Internet en la educación págs. 59­67 Marquès P. (2012). Impacto de las TIC en la educación: funciones y limitaciones. Revista de investigavión. Editada por Área de Innovación y Desarrollo, S.L. De Haro J.J. (2010). Redes sociales en educación Erdocia I. Simón T. (2011(2012). El aprendizaje autónomo a través de las redes sociales. (Apartat 3.2. Pàg. 15) Cañellas, A., Ballester, L. & Colom, A. (2011) L’ anàlisi de xarxes socials i els processos socioeducatius. Universitat de les Illes Balears. Duart, J. M. (2009). Internet, redes sociales y educación.. Departamento de Psicología y Ciencias de la Educación de la UOC y director de la Cátedra UNESCO de e­learning. Cabero J. y Marín V. (2014). Posibilidades educativas de las redes sociales y el trabajo en grupo. Percepciones de los alumnos universitarios. Educational Possibilities of Social Networks and Group Work. University Students’ Perceptions MOLINA, J. Luis (2001). El análisis de redes sociales. Barcelona: Plaza y Janés Comellas. (2010). El treball en xarxa: un model de recerca i acció participativa per promoure la cooperació de les famílies. Barcelona: Educar 45 SUBIRATS, J. i ALBAIGÉS, Bernat (coord.) (2006). Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del treball integrat dels agents educatius. Barcelona: Fundació Bofill, Finestra Oberta, 48. Pérez Latre, F.J. (2010). Las nuevas redes sociales, ¿moda o revolución?. Navarra: Revista cultural y de cuestiones actuales de la Universidad de Navarra. Molina, J.L. (2012). Análisis de las redes sociales. Máster Oficial Investigación Etnográfica, Teoría Antropológica y Comparación Transcultural (2012­2013) García Hervás, J.M. (2008). Redes Sociales. Contextualización de un fenómeno “dos­punto­cero”. Adell, J. (1998). Redes y educación. Ed. Cedecs, Barcelona (1998). De Haro, J.J. (2009). Las redes sociales aplicadas a la práctica docente. DIM: Didáctica, Innovación y Multimedia. Tedesco, J.C (2007). Los pilares de la educación del futuro.