L'escarabat d'or; Edgar Alan Poe

Introducció:
Aquest llibre ens parla de les aventures que van viure unes persones, una historia, un fet que va ocorrer en el
pasat, donç es tracta d´un relat que entranya curiositat i mantenix en constant atenció als lectors. L´obra està
relatada en primera persona, ja que el narrador, es un dels protagonistes de aquestos fets, i ens conta tots els
esdeveniments amb molta força i sujectivitat.
Es narren fets de la vida cotidiana com son el principi d´una amistat, una mudanza, una crisi economicaect i
també uns altres un tant irreals.
Tot comença, quan una serie de circunstancies obliguen al nostre protagonista a trasladarse a una illa, en
aquest lloc l´econtre repentí d´un escarabat d´or (d´aspecte misteriós) condueix als nostres prersonatges a
introduirse en un món de insolites aventures i descobriments.
Argument:
El nostre protagonista es muda a una illa per motius economics (donçs de ser ric i amb grans possesions, pasà
a estar en bancarrota i perdrer tot alló que poseia). Es per aixó que a partir d´aquest moment Legrand sofreix
una serie de noves vivencies que le recondiuràn a la seua posició inicial de fortuna.
Legrand es trobà un escarabat d´or, un exemplar mai vist avanç, de sobte es presentà un amic a la seua
barraca, i li contà el que ha trobat, mostrant−se−lo en tros de pergamí, ja que no el tenia en aquest moment.
Aquest li va dir que es pareixia a un crani. I al dia seguent es va anar.
Després d´això mes o menys la duració de un mes, Jupiter (el criat de Legrand) estigué molt preocupat, perque
durant aquest periode de temps es comportava d´una manera totalment extranya, com mai ho havia fet avanç;
no parava per casa, se anaba de matí sense donar cap avís i no tornava fins la nitdesprés d´aquest temps
Jupiter, ja molt preocupat, va anar a parlar amb el seu amic del comportament que havia adoptat Legrand
desde que ell es va anar, ademés li tenia que portar una carta que li havia donat Legrand, en la qual li pregava
que fos a verlo exei mateix día, que era de molta urgencia.
Aquest i Jupiter van a anar a l´illa, al arribar, Legrand estava in¡mpacient esperant−los i sense cap explicació,
les va dir que necesitava de la seua ajutda.
Legrand fent de guia va pendrer camí, fins aribar un arbre amb molta alçada, on va fer putjar a Jupiter fins a la
séptima branca i li va manar que soltara l´escarabat d´or per l´ull esquerre de un crani que ni havia clavat al
extrem. Després on va caure l´escarabat van cavar profundament i no trobaren res allí dins, donç prengueren
el camí de tornada, i en arribar a casa, Legrand violentament li preguntà a Jupiter que per quin ull tirà
l´escarabat, Jupiter s´asenyala l´ull dert, es per aixó que van tornar i van cavar una mi¡ca mes a l´esquerra,
encontraren finalment un baul que contenia el tressor en el seu interior. En aplegar de nou a casa el contaren
tot i ni havia mes del que podien imaginar, al seguent día Legrand les contà com va descobrir tot això,
explicant que primer va descifrar el mensage secret del peramí, gracies a que el va acostar al foc, una vegada
resolt, es va anar a un catell on mirant desde un lloc espesific es veia l´arbre i el crani d´on tenia que deixar
caure aquest extravagant exemplar L´escarabat d´or.
Temes − idees:
Existix una dualitat de idees principals a les quals van lligades unes secundaries:
• Una de les idees principals que predominen en el llibre es la intriga sense
1
dubte, ens narren una historia explicant: els diferents fets, la manera en la que succeixen, com actuen els
personatges...ect però lo que mai relaten es el perque de les coses, mantenint d´aquesta manera en vilo al
lector,
−−en la primera part del llibre el comportament estrany del protagonista, i el silenci misterios de no donar
explicacions, otorgen a la obra una brisa de intriga i misteri, fins aplegar a tal punt, que els personatges li
preguen que explique el que ha fet per descobrir el tresor.
Està present durant el transcurs complet de l´obra, ocupa primera plana, i es veu reflectida en tot moment.
Ademés aquest sentiment no sols el rep el lector, els personatges també ho tenen present en cada moment, ja
que mai son conscients del que passa al seu voltant.
Aquesta intriga primerament esta impartida per l´escarabat que motiva a Legrand a investigar, i després quan
aplega a la conclusió le trasmet la intriga als demes personatges.
Açi veiem com la intriga porta subordinades idees com el misteri, la impaciencia final dels personatges, i dos
tipus de temors, a lo desconuguet, i per la posible locura del seu amic.
• Un altre tema principal es l´afany aventurer del protagonista, naix al principi
de l´obra, (es la base d´aquesta) i dura fins al final. Està present en tot moment, es mante en primera linia, i en
ell participen tos els protagonises.
Existix una idea secundaria molt important, la apariencia frent a la societat, ja que es la causant d´aquesta
situació per l´afany de recobrar la fortuna, donç que aquest aspecte esta vigent en tota l´obra, es veu clarament
com està subliminat i s´encontra darrere dels demés temes, totalment amagat i oblidat.
Personatjes:
Els personatges que apareixen en aquest llibre son prou escasos, ja que es reduixen a tres, dels quals no ens
describixen ni el seu aspecte físic, forma de ser, personalitatect.
Donç en aquestes circunstancies es dificil analitzarlos, ja que les uniques bases en las que me puc fonamentar
son les actuacions i reaccions ante diverses circunstancies.
−−Legrand: Descendía d´una antiga familia protestant de gran fortuna, però una serie de desgracies li van
reduïr a la pobressa.
Es el personatje principal, gracies a qui es desenvolupen els fets. Estava dotat d´una gran inteligencia i astucia,
donada per la destreça que poseia per resoldrer enigmes.
Per altra banda de vegades pareix estar boig i desquiciat, pot ser per les situacions tan intenses que li envolten.
−−Jupiter: Es el criat negre que provoca, per la manera de parlar i les seues actituts infantils, situacions
humorístiques que trenquen la tensió del relat en el moment oportú.
Personatge sumis a Legrand, persona fidel leal i protectora.
Acompanya Legrand en totes les expedicions, fent tot alló que li demana de manera incondicional
−−Narrador: el seu nom i rasgos físics els ignorem, es completament anónim, per les seues actuacions es pot
dir que es valent i amic de Legrand.
2
Es qui ens conta en primera persona lo succeit i al integrarse en el relat com a personatge, autentifica amb la
seua presencia els fets.
Els tres tenen en comú a carteristica molt important que es la lealtad, ja que tras l´encontre del tresor ningú
pensa apropiarse de les tres parts.
Espai i temps:
El lloc on es desenvolupen els fets es una illa, molt minuda, reduida quasi a l´arena del mar. No es molt amlpa
i està separada del continent per un xicotet riu a penes perceptible.
En aquest lloc, hi ha una part, que és tota coberta per un dens bosc, on Legrand a la banda mes inaccesible
d´aquest, havia construit una barraqueta par a viure.
En quant al temps podem dir que no seguix unes pautes, ni una transició normal, es a dir, no manteu na
succeció lineal dels fets (un darrere daltre). Per dos motius:
−Primer tem¡nim que saber que està parlant d´un fet pasat, és per aixó que ja podem dir que es tracta de un
flash−back (recordar el pasat).
−Per un altra, banda dins del propi relat les coses no trascorreixen ordenadament, en la primera part del llibre
ens conten com trobemn un tresor, i de seguida expliquen el que han tingut que fer per saber hon estava.
Conclusió:
En realitat, el llibre relata una aventura propia de pirates, en la que s´enrrolen uns xicons, es per això que la
trobe un poc repetitiva, per que histories com esta hi ha moltes en el mon de la lliteratura.
Però tinc quedir que realment, el que de veritat m´ha cridat la atenció ha sigut l´ingeni del protagonista per
resoldrer el enigma; la veritat mes que el seu ingeni, les pautes que dona el llibre per descifrar el geroglific
que s´encontraba en el pergamí.
També encontre interesant el fet de que ni ens narra la historia, fos un personatge i no necesariament amb el
paper de protagonista.
3