Literatura Catalana 2n trimestre
NARCÍS OLLER:
L'ESCANYAPOBRES
Claudia Giarldo Manzano
2n batxilletat CCSS
27/1/2002L'escanyapobres
1.GUIÓ DE TREBALL
1.1
Romanticisme
− Interès per l'exotisme de terres llunyanes.
• Exaltació dels sentiments.
• Interès per la cultura popular i per la història medieval.
• Utilització de molts recursos expressius: metàfores, antítesis, hipèrboles...
• Llibertat artística, individualisme, imaginació i originalitat per part dels autors.
•
Realisme
• Voluntat de reflectir la realitat social i col·lectiva.
• Rebuig de la fantasia i descobriment de la realitat com a matèria literària.
• Rebuig pel que sigui ideal, màgic, mític o simbòlic.
• Reflex de la realitat quotidiana i coneguda per l'autor: fets contemporanis i geografia propera i
concreta.
• Descripció objectiva de la realitat, sense concessions a la idealització ni a l'embelliment.
• Exclusió dels elements fantàstics, abstractes o decoratius, i preferència pel que és lleig, degenerat o
miserable.
• Llenguatge viu i directe, amb mols col·loquialismes, locucions i frases fetes populars.
Naturalisme
• Tema de la influència del determinisme biològic (genètic, hereditari) i ambiental.
• Interès per que una novel·la sigui rigorosa, des d'un punt de vista científic.
• Base ideològica positivista: realitat verificable científicament.
• Exclusió dels elements fantàstics, abstractes o decoratius, i preferència pel que és lleig, degenerat o
miserable.
1.2 Aquesta novel·la de Narcís Oller es una obra naturalista amb trets realistes. El marc escenogràfic de l'acció
i el temps històric és un dels trets realistes, reflecteix el desenvolupament històric consegüent a la Revolució
Industrial. L'autor intenta analitzar la realitat des del punt de vista social y moral.
Un del elements que posa de manifest el corrent naturalista, és el tema que es tracta en l'obra. El naturalisme,
1
en l'obra, pretén cercar una causa científica a l'obsessió pels diners que pateix l'Oleguer. L'autor experimenta
amb els personatges, els col·loca en determinades situacions i comprova com els seus actes s'expliquen per la
llei de l'herència biològica i la pressió del medi on viu. Així, la determinació dels personatges és un altre dels
elements naturalistes.
1.3 − Desaparició de l'Antic Règim
− Transformació agrària i revolució industrial
− Sorgiment del proletariat
A la fi del segle XVIII van aparèixer a la Gran Bretanya signes clars de canvi en l'àmbit de l'economia.
Aquests canvis van afectar la producció agrícola i la producció industrial, però van sobrepassar molt el terreny
limitat del sistema de producció i van provocar una transformació profunda de la societat. Així, els transports,
la ciència, la política, l'organització de la societat, de la mentalitat van reflectir la transcendència d'aquests
canvis. La magnitud i la celeritat relativa dels canvis han portat a considerar aquests canvis com una veritable
revolució: la Revolució Industrial.
• El tema central de la novel·la, l'avarícia, està representada en la persona de l'avar, l'Oleguer. Aquest
personatge és producte dels canvis socio−econòmics que pateix la vil·la on viu.
La temàtica econòmica domina la novel·la, que presenta com a rerefons l'impacte de la industrialització
en el camp català. L'actitud reaccionària de l'escanyapobres serà un obstacle per al progrés. Els diners
amagats no tenen lloc en el nou model econòmic sorgit de la Revolució Industrial, el capitalisme.
L'avarícia es presenta com a defecte moral de l'individu. L'Oleguer no entén la nova realitat que li toca
viure i es refugia en els seus diners en lloc d'invertir.
2. ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
2.1 El primer i el segon capítol correspondrien a la introducció o plantejament de l'obra. En el primer
capítol es situa la història externa en un Pratbell agrari i en el segon ens presenten els protagonistes
l'entorn on viuen. A partir del tercer capítol ja podríem parlar del nus de la història. Aquest capítol el
podem considerar de transició, on s'explica els motius que portaran l'Oleguer a canviar de residència i
com això provocarà el desenllaç final. El capítol X i XI constitueixen el veritable desenllaç de la història,
quan el protagonista es segrestat i finalment mor.
3.TÈCNICA NARRATIVA
3.1
3.2 Al primer capítol de la novel·la, trobem un narrador subjectiu, és crític i dubte de la honradesa de
l'Oleguer. (pàg.83, pàg.85) Aquest narrador també és omniscient ja que intervé i fa una descripció
(pàg.88)
3.3 Al capítol IX trobem un narrador més descriptiu i és omniscient. Aquí el punt de vista no és crític,
és més objectiu.
3.4 Oller mostra en la novel·la únicament les característiques negatives de la realitat que mostra. És un
realisme basat en la part negativa de l'obra. No utilitza adjectius positius en les descripcions que fa dels
tres avars, ni en la del castell, símbol de l'esfondrament de l'Antic Règim.
La llengua en que està escrita la novel·la és una llengua fluïda, àgil. És una llengua que serveix a l'autor
2
per a caracteritzar la parla dels personatges, que empren un registre col·loquial, diferent del registre
emprat pel narrador. Els personatges utilitzen frases fetes, vulgarismes (munta, professons...),
castellanismes (matxos, gastos, quartos...)
A vegades trobem un personatge caracteritzat per la seva manera de parlar, com el notari que utilitza
algun llatinisme. Coma novel·la realista que és aquesta obra, s'intenta plasmar la realitat lingüística. 4.
PERSONATGES
4.1 Els habitants de Pratbell especulen sobre el misteri que envolta la fortuna aconseguida per
l'Oleguer. Això els porta a considerar el protagonista un home misteriós i ple de desconfiança.
L'Oleguer transmet por i un sentiment de menyspreu per part dels habitant de la vila. Existeix un odi
col·lectiu envers aquest home.
El narrador empra uns qualificatius per descriure l'Oleguer que mostren fins a quin punt el personatge
humà s'acosta al regne animal: és cautelós com l'aranya, furó, gat, té un posat de mosca morta... Així el
narrador representa la usura amb uns atributs físics que mostren la pèrdua d'humanitat i el
conseqüent aïllament del protagonista.
Antigament els jueus eren els principals prestamistes de capital i posseïen grans fortunes. L'Oleguer és
titllat de jueu, en aquest sentit, per la seva usura.
4.2 La Tuies i el Magí constitueixen un matrimoni on, encara que sembli el contrari, és la dona qui
s'encarrega d'administrar la riquesa conjugal. El notari posseeix una gran fortuna i en la Tuies ha
trobat el perfecte assessor i administrador per a la seva fortuna. La Tuies, per la seva banda, és molt
similar a l'Oleguer; el seu vici pels diners i la por d'arruïnar−se l'ha portat a casar−se amb el Magí
només pel seus propis interessos.
El notari manifesta un clar sentiment de protecció paternofilial envers l'Oleguer, que ha estat durant
molts anys un company al que ha donat molts consells i ha ajudat a sortir−se'n moltes vegades.
4.3 Sembla que la parella formada per la Tuies i l'Oleguer era ja quasi bé anciana quan va esdevenir en
matrimoni. L'Oleguer, ja vell, al veure's indefens enfront els canvis que pateix la societat, decideix
unir−se en matrimoni amb la Tuies i compartir unir les seves fortunes.
Els dos tenen por d'arruinar−se i perdre les fortunes que han aconseguit a força d'estalviar durant tota
la vida. La Tuies es mostra molt més segura de si mateixa i força autosuficient. Al contrari, l'Oleguer
creu que trobarà en la Tuies la seguretat i la protecció que li manquen els seus diners. A més veurà
augmentada la seva fortuna, ja que els seus diners quedaran complementats amb l'herència que la
Tuies heretà del notari.
4.4 El notari patí un infart i morí a causa de les pressions a les que es va veure sotmès per vendre el
castell. La Tuies el va pressionar per a que no invertís en aquell castell. Així, podem considerar la dona
responsable de la mort del notari. Per altra banda no podem dir que l'Oleguer morís per culpa de la
Tuies. Aquest patí les conseqüències de la seva avarícia i usura i finalment l'esdevení la mort. La Tuies
en cap moment es considera culpable d'aquestes morts.
5. ANÀLISI DE L'OBRA
CAPÍTOL I
5.1 En el primer capítol es poden detectar dos punts de vista diferents. El narrador de la història és un,
és un narrador una mica subjectiu ja que dona la seva opinió respecte dels personatges i coneix el que
3
aquests pensen. L'altre punt de vista és el poble. L'Oleguer és vist des dels ulls del poble com un
miserable estafador i usurer. El poble és molt crític amb ell i el coneixen amb el sobrenom
d'Escanyapobres.
5.2 El notari encara que també podem considerar−lo com un usurer, la seva mentalitat s'ha adaptat als
canvis econòmics que ha portat la Revolució Industrial. Mentre que la Tuies és com l'Oleguer, només
pensen en estalviar i fer fortuna per viure millor de vells; el notari pensa en que invertir els diners és
una bona inversió, detectem una mentalitat més propera al capitalisme. A tots dos els agrada massa els
diners, però les seves diferències a l'hora de com administrar−lo acabaran portant al notari Magí a la
mort.
CAPÍTOL II
5.3 La Revolució Industrial va suposar un canvi profund en la estructura econòmica de la societat. Ara
les tècniques rurals havien quedat obsoletes i el treball al camp va començar a patir fortes crisi. Els
pagesos que van veure com d'aquesta manera s'arruïnaven van haver d'emigrar cap a les ciutats, on
trobarien feina a les noves indústries.
5.4 El ferrocarril era emprat pels burgesos que anaven a la ciutat a fer negocis. Els comerciants rics
també hi anaven. El ferrocarril havia desbancat a la carretera com a via de comunicació i així ja ningú
parava a Pratbell. L'Escanyapobres va viure aquest problema i el seu negoci de cereals en va patir les
conseqüències.
5.5 El nom d'Escanyapobres apareix per primera vegada en el segon capítol. L'Oleguer es troba en el
seu magatzem i una persona que passa per allà li crida amb aquest sobrenom, en to despectiu.
El sobrenom d'Escanyapobres apareix amb més freqüència durant la novel·la. Potser perquè sovint es
narra la novel·la des d'un punt crític.
CAPÍTOL III
5.6 L'Oleguer descriu la Coma com un lloc fosc i trist. Quan parla de la Coma ho fa amb un to
malenconiós i nostàlgic. A la Coma no coneixen molt a l'Oleguer i això li fa tenir confiança i decideix
que allà pot refer la seva vida. L'Oleguer fuig de Pratbell cansat de les crítiques del poble. També tanca
el magatzem perquè ja no li surt rentable i té molta por de perdre diners.
5.7 L'Oleguer intenta retenir la Cileta a la cambra, sent un fort desig sexual envers la noia. Durant la
seva estància a la Coma, l'Oleguer es mostrarà en altres ocasions molt violent, deixant sortir el seu
instint primari actuant com una bèstia. Trobem un altre capítol de violència en la mort del Magí, que
mor a causa de les presions que pateix per part de la seva dona.
Al final de l'obra, l'Oleguer és segrestat suposadament per l'Eloi, i encara que no sorti reflectit a l'obra,
la mort del protagonista segurament fou violenta i tràgica.
CAPÍTOL IV
5.8 L'Escanyapobres viu en llocs molt foscos i petits ja que té por de l'exterior i de ser robat. Encara
que el castell fos gran, l'Oleguer va trobar un petit racó on amagar−se. A la Coma, encara que
comptava amb la millor habitació, la va enfosquir per tal de trobar−se en l'ambient que a ell més li
agradava.
5.9 Aquests elements corresponen a un ambient amb un toc de romanticisme. El poble creu que el
4
castell està ocupat per fantasmes, quan en realitat qui organitza el remor que se sent per la nit, és
l'Oleguer . Aquests tres elements giren al voltant de l'Oleguer. Aquest infon misteri al poble, ningú
coneix d'on ve i sospiten d'ell per la manera com va adquirir el magatzem.
CAPÍTOL V
5.10 La Tuies és una dona dominat i amb caràcter. Encara que la fortuna sigui del notari, és ella qui
administra la riquesa i li diu al marit que n'ha de fer amb els diners, d'alguna manera, podríem dir que
la Tuies domina al seu marit. Així, serà ella qui li provocarà la mort d'una manera violenta. En canvi,
en l'escena de la discussió de la Cileta i l'Oleguer, s'aprecia com és l'home qui domina la dona. Aquesta
és el prototip de dona de l'època, la dona que s'encarregava de les feines de la casa, i que sovint era
humiliada pels homes.
5.11 La compra del castell pel notari provoca en la Tuies una reacció molt violenta. El Magí creu que
s'han d'adaptar a la nova situació econòmica, mentre que la Tuies no creu en la compra d'immobiliaris,
ella només pensa en estalviar i en no arruïnar−se. El notari rebrà fortes pressions per part de la seva
dona per vendre's el castell. El notari no suportarà aquesta situació i morirà d'un atac de cor.
5.12 La Tuies es la representació activa, ja que ella sempre busca tenir−ne més. Aquesta dona no era
rica, però la seva cobdícia pels diners la van dur a casar−se amb el notari. Quan aquest mor, veu en
l'Oleguer l'home ideal per a compartir la fortuna. L'Oleguer, per la seva banda, a causa de la seva
avarícia i la seva por a ser robat, vivia miserablement en un cau, sense cercar nous propòsits en la vida.
La Tuies serà l'única supervivent de la història, i és aprofitant−se dels homes com ha aconseguit
quedar−se amb tota la fortuna.
CAPÍTOL VI
5.13 L'Eloi era un mosso que feina les feines més dures a la Coma. Més tard anirà a la mina ha fer de
peó, és un del miserables de la nova classe proletària. L'Eloi simbolitza representa la concepció violenta
del proletariat, capaç d'esclatar en rauxes de violència venjativa.
5.14 L'Oleguer representa la inadaptació total al nou sistema econòmic imperant a l'època. Ell només
vol reunir diners i no emprar−los en res. És l'antítesi al capitalisme ja que no produeix res, encara
tenint un negoci, i no consumeix productes manufacturats.
CAPÍTOL VIII
5.15 El castell doncs, era una bassa d'oli: tots tres hi havia ensopegat. Llàstima que la Coma no marxés
també així! Quan tota la contrada prometia una collita que dava bo de veure, allò estava derrotat,
derrotat.!
La Coma és la plasmació de la decadència rural. La mala administració que en fa l'Oleguer de les terres
no li dona cap benefici. El castell, en un primer moment, el notari l'havia adquirit per instal·lar−hi una
fàbrica tèxtil. Tot se'n va anar a norris quan el castell el van ocupar els altres dos avars.
5.16 A la nit, els dos avars disfrutaven comptat els diners i els feien formar part del seu joc eròtic. Però,
per altra banda, els dos desconfiaven de l'altre i això els feia sortir l'odi que duien a dins. Aquesta
passió que tenen els dos aporta una dimensió global de l'avarícia.
CAPITOL X
5
5.17 En aquest capítol es fa un salt de vuit mesos. S'explica com el triomf del capitalisme industrial ja és
present a Pratbell. En el capítol anterior, l'Oleguer ha de treballar les terres de la Coma perquè no té
prou diners per viure al castell, que és la representació de la crisi.
5.18
CAPITOL XI
5.19 Narcís Oller s'estalvia les descripcions de la violenta mort de l'Oleguer a mans de l'Eloi. La
descripció no abunda en l'obra. Cal remarcar que l'única vestimenta que es descriu és la del notari,
sobretot de l'armilla, que serà una peça clau en la identificació del cadàver que es trobarà a la mina.
8
6
Descargar

Literatura Catalana 2n trimestre NARCÍS OLLER: L'ESCANYAPOBRES Claudia Giarldo Manzano

PersonajesTécnica literariaNaturalismoRomanticismoRealismoNarrativa (novela) catalanaAvariciaEstructuraLiteratura española contemporánea
Història del Catalanisme

Història del Catalanisme

Historia de EspañaCarlismeMancomunitatFets de MaigReinaixençaFederalisme

Estimada Marta; Martí i Pol

Estimada Marta; Martí i Pol

MalaltiaEstil literariLírica y poesía catalana # Poemes d'aniversariCapfoguerAmorLiteratura española contemporánea

La ciutat sense muralles; Oriol Vergés i Mundó

La ciutat sense muralles; Oriol Vergés i Mundó

PersonajesArgumentoNovela juvenilNarrativaEscritores catalanesSiglo XXBiografíasLiteratura española contemporánea

Historia Contemporánea siglo XX

Historia Contemporánea siglo XX

EEUU (Estados Unidos)Primera Guerra MundialBolsaCrack 1929Depresión económicaConsecuencias económicasEuropaCapitalismoRecuperación

ÍNDEX 1º Resum de l´argument de l´obra....................................... pàg 5

ÍNDEX 1º Resum de l´argument de l´obra....................................... pàg 5

Narrativa (novela) catalana naturalista # ArgumentPersonatgesLiteratura española contemporánea

Apunts de L'Escanyapobres; Narcís Oller

Apunts de L'Escanyapobres; Narcís Oller

RomanticismoRealismoNarrativa (novela) catalanaPersonatgesLiteratura española contemporánea

Crac de 1929

Crac de 1929

CatastrofeCapital# Estats industrialitzatsCrisis económicaCrisi profundaHistoriaBoom de la construccióCauses de la crisiConseqüències de la crisiSolucions nacionalsEconomía mundial

1.−

1.−

ÓrganoPulmonesCabeza, tronco y extremidadesTejidoCélula

LECTURA DE CATALÁ. B.FITXA BIBLIOGRAFICA :

LECTURA DE CATALÁ. B.FITXA BIBLIOGRAFICA :

ArgumentNarrativa (novela) catalana naturalista # BiografiaPersonatgesLiteratura española contemporánea

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XXArgumentPersonatgesTeatro catalán de la Renaixença # Modernisme

CURIAL E GÜELFA Índex Exercici 1 .............................................. pàgina 2

CURIAL E GÜELFA Índex Exercici 1 .............................................. pàgina 2

Siglo XVNarrativaLiteratura Catalana MedievalNovela caballerescaAventuras de armas e infortunios

El Meu Amic Friedrich; Hans Peter Ritcher

El Meu Amic Friedrich; Hans Peter Ritcher

Judíos en AlemaniaNovela juvenilLiteratura catalana contemporánea del siglo XXResumen

Catedral de la nostra Senyora de Chartres

Catedral de la nostra Senyora de Chartres

Elements decoratiusEsglésia catedralíciaPatrimoni de la Humanitat de la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization)Estil gòticFrançaMonument històricArquitecturaEdifici de culteReligió catòlicaElements de suport i suportats # Cathédrale Notre-Dame de Chartres

Dites llatines

Dites llatines

Expresiones latinasLatinismos # LlatinFrases

Tema: •

Tema: •

ArgumentNarrativa (novela) catalana naturalista # BiografiaPersonatgesAvarícia i maldatLiteratura española contemporánea

FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol: L' Escanyapobres Autor: Narcís Oller Edicions 62, col·lecció El Cangur

FITXA BIBLIOGRÀFICA Títol: L' Escanyapobres Autor: Narcís Oller Edicions 62, col·lecció El Cangur

ArgumentNarrativa (novela) catalana naturalista # BiografiaPersonatgesAvarícia i maldatLiteratura española contemporánea

Treball sobre el llibre: Índex

Treball sobre el llibre: Índex

Literatura española siglo XIXNarrativa catalanaSimbolsPersonatgesNovela naturalistaBiografía # Agument