2n. i 3r. Cicle d’ Ed. Primària OBJECTIUS OBJECTIUS • Apropar els alumnes a altres realitats. • Mostrar la realitat de la vida d’un nen a Àfrica, un dels continents més pobres del món. • Conèixer i aprofundir en l’objectiu del mil·lenni “Cap nen sense escolaritzar”. • Formar persones compromeses en la construcció d’un món més just. METODOLOGIA METODOLOGIA Farem servir una metodologia participativa i dinàmica, tenint en compte les opinions de l’alumne. Les tècniques educatives aniran des de la investigació a l’aula per a reflexionar, organitzar i compartir coneixement, experiències i sentiments, que serviran com a punt de partida per a treballs posteriors. DESENVOLUPAMENT El treball podrà dividir-se per sessions (llibres) Dinàmica prèvia. Partir dels coneixements de l’alumne. Es tractarà d’eliminar tòpics i prejudicis mitjançant situacions vivencials pròximes a la seva realitat. Realitzar preguntes com aquestes: Què en saps d’Àfrica? Quines dificultats creus que hi ha en aquest Continent? Com seria un dia en la vida d’un nen com tu? Quins són els objectius del Mil·lenni? El professor explicarà als nens els Objectius 2 i 3 perquè, posteriorment i en equip, els recordin. Visionat del documental: La terra d’Òscar. d’Òscar. Pluja d’idees després d’haver vist el vídeo. Anotar a la pissarra tot el que els ha suggerit. Començar un petit debat en el qual apareixeran les idees més destacades sobre els que gira “La Terra d’Òscar”: pobresa, educació… En què s’assembla la teva vida a la de l’Òscar? Quines coses et sobre a tu i li falten a l’Òscar? Què és el que més t’ha cridat l’atenció del vídeo? Qui els pot ajudar i com ho podem fer? Formació d’ equips equips de treball Se suggereix la formació de tres o quatre equips. Cada equip haurà de treballar el que se’ls proposi. Equip n. 1 Centrats sen el documental hauran de resoldre aquestes qüestions: Què pretén aquest objectiu del Mil·lenni? Resposta: que cap nen es quedi sense escolaritzar. Queda reflectiu al vídeo que hem vist? Resposta: sí en aquest moment Què passaria al poblat de l’Òscar si no es compleix aquest objectiu? Resposta: que no podria anar a l’escola. Creus que la resta de països tenen responsabilitat amb els més pobres? Resposta lliure: Basant-nos en els compromisos del mil·lenni, la resposta seria que sí. Equip n. 2 Aquest equip haurà de donar les seves opinions sobre l’ ODM2 i ODM3, Contesta : Què pretenen aquests dos Objectius del Mil·lenni? Resposta: aconseguir l’ensenyança universal i reduir la mortaldat infantil Es reflecteix en el documental? Resposta: el primer sí, el segon objectiu s’intueix. Com afectaria a l’Òscar i a la seva família? Resposta: doncs de la mateixa manera que a la resta del poblat. Haurien d’anar a l’escola més propera i, en el pitjor dels casos, es quedarien sense. Segons la Campanya Mundial per a l’Educació, les cifres d’educació encara són alarmants: • • • • 75 milions de nenes i nens segueixen sense tenir accés a l’educació primària. El 50% de les nenes i nens sense accés a l’educació viuen a Àfrica. Més d’un terç de les nenes i nens matriculats abandonen el col·legi abans d’acabar el cicle de primària; Hi ha una important manca de professorat: 18 milions de professors han de ser formats i contractats abans del 2015; 774 milions d’adults segueixen sense saber llegir ni escriure. Què fan els organismes internacionals per a lluitar contra la desigualtat i l’accés a l’educació? Resposta: Sensibilitzar sobre la realitat social i econòmica dels països més desfavorits, incidint especialment en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Llegir document base. Equip n. 3 Quines idees podries aportar perquè en cada poblat hi hagués una escola? Resposta : lliure Creus que és important formar les dones i els nens perquè després ajudin a futures generacions? Resposta: el futur està en ells, donant formació podran ajudar el seu país. És important que la igualtat estigui present en aquests països. L’educació és fonamental en la promoció de la igualtat de gènere. Un sistema educatiu de qualitat, està demostrar que promou la igualtat de gènere des de les seves mateixes estructures, quan ofereix les garanties necessàries per a l’accés de les nenes a l’escola. A més, l’escola pot ser alternativa i incidir favorablement en un canvi d’actituds en la societat a favor de la igualtat de gènere. Penseu que nenes i nens haurien d’assistir durant més temps a l’escola? Resposta: És clar que sí; tot i que assistir un temps a l’escola ja és important. Cal anar donant passos perquè s’ampliïn aquests períodes. L’educació protegeix els drets del nen. En si mateixa l’educació constitueix un dels drets fonamentals del nen, que ha de ser preservat i promogut. Però a més serveix per a protegir els nens del treball infantil, dels matrimonis forçats, millora les possibilitats de feina digna… Per què no hi ha molts mestres nadius a Àfrica? Digues la teva opinió. Resposta:; Lliure, però la realitat és la falta de formació. D’altra banda, la falta de mestres en molts països empobrits és un factor decisiu perquè aquests països no puguin oferir educació a tots els nens i joves en edat escolar. Les guerres i conflictes perllongats, com en el cas de Sudan o la RDC, la SIDA que produeix una enorme mortalitat en la població activa, com en el cas de Moçambic i altres països d’Àfrica Austral, han generat la necessitat imperiosa de formar docents i evitar que molts nens, tot i que hi ha escoles, no puguin ser escolaritzats. Segons les dades recollides per la Campanya Mundial de l’Educació, d’aquí al 2015, només l’ Àfrica Subsahariana necessitarà 1.600.000 mestres més a les aules (cosa que suposarà un augment del 68%) perquè tots els nens i nenes puguin rebre ensenyança primària. Equip n. 4 Penseu que hi ha formes d’ajudar aquests nens? Resposta lliure Creieu que hi ha plans econòmics en els països poderosos per a ajudar els més pobres? Resposta lliure La nostra recomanació és una pragmàtica crítica als estaments governamentals, els quals han enfocat la causa de la pobresa i de l’estancament del desenvolupament humà, com una crisi inherent als interessos dels països desenvolupats. És una utopia el fet que les institucions internacionals que han d’eliminar la pobresa hagin d’ajudar i coexistir, al mateix temps, amb la mateixa. El Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Fons Monetari Internacional, o una altra institució financera involucrada en tal gestió, han de sincerar-se i concretar l’ajuda en el desenvolupament sostenible de cada nació, i no en l’autodependència de cada país subdesenvolupat en un de desenvolupat. S’ha de buscar la manera de coexistir en un ambient homogeni, on cada nació es beneficiï de l’altra, sense la necessitat d’abusos, traves de comerç, alliberacions impositives a favor o no de certs interessos. Els governs emergents després del naixement de la globalització han de pensar de manera crítica en la tecnologia, l’avenç científic, els instruments financers, i aplicar-ho de manera eficient i coherent al desenvolupament de l’agricultura, l’educació, la nutrició, la salut. L’única manera d’eradicar la pobresa i augmentar el desenvolupament humà és buscant l’equitat de valors nacionals, l’equitat en la competitivitat, l’equitat de drets internacionals i estaments de comerç, així com el respecte a les poblacions existents partint d’un marc humanista. Ens resta explicar als nostres companys, a la societat que la criticitat i l’amplitud amb què es miren els objectius clars, la capacitat de discernir la problemàtica, és la clau d’un bon desenvolupament contra la pobresa. Si fossis un dirigent d’un país ric, què faries? Resposta: lliure