´ moolaade Fitxa didàctica

Fitxa didàctica
´
moolaade
moolaadé
ÍNDEX
Fitxa tècnica
2
Fitxa didàctica
• Objectius pedagògics
2
• Claus de treball per al professorat
3
• Elements de debat
6
Aquesta fitxa didàctica s'ha obtingut d'Edualter
1
FITXA TÈCNICA
Títol Original: Moolaadé
Gènere: Drama
Direcció: Ousmane Sembene
Guió: Ousmane Sembene
Producció: Filmi Doomirew (Senegal), Ciné-Sud Promotion (França), Direcció de la
Cinematografia Nacional (Burkina Faso), Centre Cinematogràfic Marroquí (Marroc),
Cinétéléfilms (Tunísia) i Les Films de la Terre Africaine (Camerun).
Duració: 117 min.
Països: Senegal
Any de producció: 2005
Repartiment: Fatoumata Coulibaly (Collé Ardo Gallo Sy), Maïmouna Hélène Diarra
(Hadjatu), Salimata Traore (Ambato), Aminata Dao (Alima Bâ), Dominique T. Zeida (El
mercenari), Mah Compaore (dona encarregada de l'ablació).
FITXA DIDÀCTICA
1. Objectius pedagògics
●
●
●
Valorar la capacitat de canvi i resistència inspirada en les pròpies tradicions culturals.
Entendre la situació de conflicte intern que viuen les societats dels diferents pobles del Sud,
allunyant-se d'una suposada uniformitat.
Informar sobre la situació d'opressió i dominació que viuen les dones en determinades
societats, així com la seva capacitat de lluita per canviar aquestes situacions.
2
2. Claus de treball per al professorat
Moolaadé és una pel·lícula realitzada i produïda a l'Àfrica, per africans i, principalment,
pensada per a un públic africà. Això ens permet, d'entrada, aproximar-nos a un món
rural completament diferent al que se'ns mostra la majoria de vegades i que ens arriba a
les pantalles de cinema o a les nostres cases a partir de pel·lícules comercial nordamericanes. Gràcies a aquesta pel·lícula podem veure com són les cases de la gent
d'aquest poble, com cuinen, com treballen, com mengen, com obtenen l'aigua, com són
les seves relacions matrimonials. I també se'ns mostra la complexitat social d'aquestes
societats, amb les seves particulars institucions i lleis. Un primer nivell d'interès
d'aquesta pel·lícula és la possibilitats que ens ofereix d'observar tots aquests aspectes
que configuren la vida quotidiana d'una gran quantitat de famílies africanes.
La pel·lícula planteja, en forma de controvèrsia, diferents temes d'un gran interès com
són la denúncia de l'ablació, el debat existent en les societats africanes al voltant del pes
de la tradició i la modernitat en el seu desenvolupament i, finalment, la lluita de les
dones rurals africanes per transformar les relacions de dominació que els són
imposades pels homes.
La denúncia de l'ablació constitueix el cos narratiu fonamental de la pel·lícula. En una
entrevista al seu director, el senegalès Ousmane Sembene, afirma: "Acabem d'entrar en
el segle XXI i les mutilacions genitals femenines segueixen vigents en més de vint-i-cinc
països africans repartits a l'est, nord, oest i sud del continent entre els cinquanta-quatre
membres de l'OUA reconeguts per l'ONU." L' ablació no és una pràctica comuna per a la
majoria de la població musulmana, només en determinats sectors que li confereixen una
dimensió religiosa a una pràctica clarament dirigida cap al control i dominació de les
dones per part dels homes. Collé, la protagonista del film, argumenta davant la
Purificadora, la dona encarregada de les mutilacions, que ella mateixa va patir les
conseqüències de l'ablació, provocant-li problemes en el part. De fet, l'ablació (a més de
la gravetat en se mateixa que comporta la mutilació genital) pot implicar greus
problemes de salut, tant quan s'està duent a terme (eines poc adients, manca
d'anestèsia) com posteriorment (infeccions cròniques, dolors, etc.), i de tipus psicològic
i de desenvolupament personal.
Aquesta pràctica, com qualsevol altre mecanisme de control i dominació, s'acostuma a
sustentar sobre tot un entramat ideològic que el justifica i que li dóna sentit. En la
pel·lícula veiem com l'ablació s'entén com una forma de “purificació” de la dona i com se
sanciona aquelles dones que no han passat per aquest ritual, conegudes com bilakoro,
impedint que siguin acceptades en matrimoni. Conegut com "salindé" en llengua
mandinga, aquest, segons el mateix Ousmane Sembene, "és un gran esdeveniment en
la vida d'una dona i se sol fer cap als set anys, sota la mirada condescendent dels
homes. Res és prou bonic ni prou car per a la festa que serà celebrada. Durant les dues
setmanes que precedeixen l'entrada en el bosc sagrat, les mares i les ties preparen
psicològicament les nenes per a què puguin suportar el dolor sense cridar, sense
quiexar-se. Han de controlar i dominar la mossegada viva i cremadora del ganivet. Si pot
amb el dolor, la jove demostrarà que de gran sabrà com fer front els turments i les
afliccions de l'existència. La salindé eleva la nena al nivell d'esposa. Aconsegueix el cim
de l'honorabilitat, entra en el cercle de les mares satisfetes, l'eleva al rang de reialesa. La
dona que passar per l'ablació simbolitza la puresa. És un honor per al seu marit,
per a la seva família”:
3
A la pel·lícula es mostra clarament el pes de la tradició en la realització d’aquesta
pràctica. La discussió del Consell d’ancians i notables, màxim òrgan de poder en la
comunitat, sobre la demanda de les "purificadores" contra Collé il·lustra clarament
aquesta idea. En la seva exposició inicial la "Purificadora" afirma: "La purificació és una
tradició. Ningú no pot oposar-se a una tradició." A partir d’aquí, els arguments giraran
principalment al voltant del respecte o no de la tradició. En un altre moment, el mateix
cunyat de Collé tracta infructuosament que aquesta retiri la seva protecció a las nenes, a
continuació es queixa a la primera esposa del seu germà petit dient-li: "La segona
esposa no té educació. És una mal educada. La purificació ve de temps immemorials,
però ella està decidida a desafiar la tradició. M’estimo més morir abans de veure-ho."
La pel·lícula s’oposa tant a la mutilació com a qualsevol forma de discriminació
vinculada a aquesta. La mateixa Collé li diu a la seva filla en un moment determinat: "No
tinguis vergonya de ser una bilakoro. Vaig perdre les teves dues germanes en el part. Et
vaig posar el nom de la doctora que et va salvar la vida en néixer. Va haver d’estripar-me
des d’aquí fins aquí per treure’t. La purificació no és bona. Ser una bilakoro no
t’impedeix ser una bona esposa, una bona mare, ni saber tenir cura del teu marit." I
aquesta és la posició del director de la pel·lícula: denunciar l’ablació com a mecanisme
de control de les dones. Sobre el tema considera: La "salindé" permet als homes
controlar la fidelitat i la sexualitat de les seves dones. Personalment, crec fermament que
s’ha d’abolir la pràctica de l’ablació."
Un altre dels temes fonamentals que planteja la pel·lícula és el debat i tensió existent en
les societats africanes entre la conservació de la tradició o el seu abandó a favor de
processos de modernització de tipus Occidental. En moltes ocasions hem sentit
arguments favorables a considerar que els problemes de pobresa de les zones rurals
dels països del Sud, i especialment a l’Àfrica, estan motivats pel pes de la tradició
cultural d’aquestes societats. Es considera llavors que, per a aconseguir la modernitat,
és necessària la superació d’aquestes tradicions i costums enteses com una càrrega del
passat. En aquesta pel·lícula, no obstant, la relació entre tradició i modernitat no es
presenta en termes tan sectaris, més aviat adopta una altra perspectiva molt més
complexa i interessant. Hi trobem exemples de distanciament tant de determinats
aspectes de la pròpia tradició com de la modernitat Occidental. Exemples d’allò primer
els trobem en diferents moments i resulta senzill identificar-los. A més de l’ablació i altres
formes de violència o imposició a les dones per part dels homes, la destrucció dels
aparells de ràdio simbolitza la por del homes davant del que consideren una amenaça
de contagi amb altres formes de pensar i entendre el món. Referent amb això hi ha una
seqüència en la pel·lícula que resulta il·lustrativa. Mentre continua la localització i
destrucció dels aparells de ràdio per part dels homes de la comunitat, dues dones
parlen sobre el tema i una es pregunta: "Saps per què els ha donat per prendre’ns les
ràdios?" I l’altra li contesta: "Els homes volen engabiar el nostre pensament". Aquest
distanciament amb els elements més conservadors de la pròpia tradició resulta,
d’aquesta manera, prou evident.
Però, al mateix temps, la pel·lícula també mostra altres situacions que ens ajuden a
prendre distància respecte als referents de modernització Occidental. Per a constatarho, el personatge del comerciant que anomenen Mercenari resulta clau. Els diàlegs
4
entre aquest i Ibramina, el jove africà arribat de França, per exemple, il·lustren aquesta
idea. Per justificar com cobra de cares les barres de pa (cosa que Ibrahima veu com un
furt i un abús), aquest contesta sarcàsticament: "Has estat a Europa. Saps què significa
la globalització i el mercat lliure". En un altre moment, quan el Mercenari li conta a
Ibrahima per què el van fer fora de l'exèrcit, explica que "ens enviaren a l'enèsima missió
de pau amb l'ONU, anàvem al Pròxim Orient, i ens vam adonar, els meus companys
suboficials i jo, que els oficials es quedaven amb part del nostre sou. Així que em vaig
convertir en el portaveu. Vam muntar tant de soroll que ens van tornar el que ens
pertanyia. Però aquí no s'acaba tot. Me la tenien jurada. Em van ficar 6 anys de presó i
em van fer fora de l'exèrcit de per vida. Però en la pel·lícula no només apareix aquest
distanciament, sinó també l’atracció que molta gent africana sent cap a Occident i les
seves riqueses, representada en la forma com la comunitat rep a Ibrahima quan aquest
arriba de França. A més de la seqüència de la seva recepció, destaca un diàleg que
manté un pare amb el seu fill en presència de Ibrahima. El pare li explica que l’Ibrahima
viu a França, i hi afegeix: "de gran, també tu aniràs a França, allà fan els diners."
La posició de Sembene en aquesta tensió entre tradició i modernitat és més matisada i
complexa. En relació afirmà: "els governs no ofereixen projectes a la societat i la gent es
deixa seduir pel liberalisme a ultrança en el qual no té cabuda la cultura. Àfrica imita a
França i va cap endarrere. Per això insisteixo que hem de mirar-nos. Com tots els pobles
d’aquest planeta, tenim força i qualitats. No hem d’allunyar-nos del món. Hem de refusar
viure en una autarquia, però sabent què és bo per a nosaltres i portar-ho a terme." Obrirse al món però des de la nostra pròpia realitat i amb referents autòctons. Aquesta
sembla ser la visió amb la qual el director de Moolaadé resol la controvèrsia plantejada. I
el final de la pel·lícula, amb el contrast entre la visió del minaret i l’antena de televisió
resulta eloqüent. En relació, Sembene ha afirmat: "L’antena de televisió diu clarament
que Àfrica no pot quedar-se replegada sobre si mateixa. Ha d'obrir-se al futur. Hem de
canviar de comportament, però nosaltres hem de decidir per nosaltres mateixos."
I partint d'aquesta idea de mirar-nos nosaltres mateixos, les propostes de canvi i
desenvolupament han de portar-se a terme amb el rescat de la pròpia tradició, en
aquells aspectes de la pròpia cultura que ajuden a avançar cap a una vida millor.
Aquesta proposta en la pel·lícula es planteja a través del recurs que fa Collé de la figura
del moolaadé. Segons el propi Sembele "el moolaadé expressa la noció de dret d'asil.
És la protecció que es dóna a algú que fuig. Se'ns ha transmès per tradició oral a través
dels contes, de les històries, de les llegendes i dels enigmes que es conten de
generació en generació. És una convenció oral amb valor jurídic reconeguda per tots
des de temps immemorials. Les seves regles, lleis i decrets estan gravats per sempre en
la consciència. Portador de presagis funestos, cap home, dona o infant s'atreveix a
ignorar-ho. Solament el càstig públic del que posseeix el moolaadé permet allunyar
l'amenaça."
El tercer tema que evidencia la pel·lícula és la lluita de les dones rurals africanes per
generar canvis i millorar la seva vida. L'exemple de Collé en contra de l’ablació acabarà
essent seguit per la gran majoria de dones de la comunitat que es rebel·len enfront dels
homes i les normes imposades. Resulta interessant veure com la pròpia tradició aporta
recursos i eines per a la transformació de la societat. Això és important, per quan sovint
des del món Occidental es parla de defensar els drets de les dones dels països africans,
poques vegades es rescaten i es tenen en compte els esforços d'elles mateixes per
generar canvis a favor d'una major equitat sense abandonar per complet la seva
pròpia cultura.
5
Més enllà d'aquesta dimensió de resistència i lluita més evident, la pel·lícula també
permet adonar-nos de la importància que té en les societats rurals l'articulació dels
espais propis de les dones, en els quals realitzen un determinat treball (com carregar
aigua, rentar, etc.) i que a més a més els permet compartir, xerrar, divertir-se i sortir de
l'aïllament, fet fonamental per tal de generar canvis de forma col·lectiva. El pou entorn al
qual s'ajunten les dones en aquesta pel·lícula és aquest espai de trobada i autonomia.
Resulta especialment significatiu que al principi de la història, Umy, una de les nenes
que sol·licita la protecció de Collé, expliqui que quan anava al pou de la comunitat a
buscar aigua va sentir a les dones com explicaven que ella s'havia oposat a l’ablació de
la seva filla i que per això van decidir demanar-li protecció.
En molts països del Sud aquests moments i espais són fonamentals en la vida de les
dones rurals. Això és una de les coses que la pel·lícula reflecteix molt bé.
3. Elements de debat
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
Quins són els aspectes de la pel·lícula que més t'han sorprès i interessat?
Quina opinió et mereix la pràctica de la mutilació genital femenina? De quina manera
es vincula a la dominació dels homes sobre les dones? Creus que està relacionada
una cosa amb l'altra?
Creus que s'ha de permetre aquesta pràctica per part dels immigrants africans
residents en països europeus com una forma de respecte a la seva cultura?
Quin és el posicionament que pren el director de la pel·lícula respecte al debat
existent en les societats africanes sobre si han de mantenir el respecte per la tradició i
els costums o bé optar pel seu abandó i orientar-se pel camí de la modernització
occidental? I quina és la teva opinió personal sobre aquest tema?
Com entens la reacció dels homes de destruir totes les ràdios de la comunitat? Per
què ho fan?
Com interpretes el final de la pel·lícula en el qual es mostra de forma contrastada el
minaret i una antena de televisió?
Què creus que ha volgut dir el director amb aquest final?
Com valores la reacció de la comunitat per l'arribada d'Ibrahima procedent de
França? A què respon la reacció que provoca la seva arribada?
Què et sembla el fet que la lluita de les dones contra l'ablació es plantegi amb el
recurs d'una altra figura de la tradició com és el moolaadé? Creus que això pot
plantejar-se com una posició política sobre de quina manera han de desenvolupar-se
els països pobres? I si és així, quina opinió en tens?
Quines són les diverses formes d'organització i resistència de les dones de la
comunitat per fer front a l'ablació?
6