L'energia mareomotriu

Energia Mareomotriu
Gratuïta, neta i inesgotable, aixÃ- és la font de l'energia mareomotriu. Només hi ha un paÃ-s i un ex
paÃ-s que tenen experiència prà ctica de les centrals elèctriques, que són: França i la ex Unió
Soviètica
A partir de l'any 1973, quan el mon va començar a sobrepassar el lÃ-mit dels combustibles convencionals
no renovables, es van estudiar molt més a fons les energies renovables no convencionals, com per exemple
la solar, la eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu, etc.
Hi ha 14 fonts noves i renovables que els organismes especialitzats de les Nacions Unides, una d'elles és la
mareomotriu. Aquesta, està disponible a qualsevol clima i època de l'any.
Es poden identificar les marees com la variació del nivell marÃ-tim. Aquesta caracterÃ-stica es pot observar
en un centenar de costes.
La tècnica que s'utilitza habitualment és intentar dirigir l'aigua de la marea a una riba, i mentrestant fer
funcionar les turbines d'una central elèctrica. Quan reculen les aigües, també es genera electricitat. Les
à rees més prometedores són:
−La part de la Badia de Funday, Canadà .
 −Les Badies de Cobscook i Passamaquoddy, Estats Units.
 −Chansy, França.
 −El Golf de Mezen, a la ex Unió Soviètica.
 −L'estuari del riu Servern, Anglaterra.
 −La riba de Walcott, Austria.
 −San José, a la costa patagònica Argentina.
 −Onchón, a Corea del Sud.
La primera central mareomotriu que es va construir, fou la de Rance, a França, que va estar funcionant
gairebé 20 anys des del 1967. Consistia en una presa de 720 metres d'allargada, que formava una conca de
22 Km2. Posseïa una resclosa per la navegació i una central amb 24 turbines de bulb i sis alleugeradors, i
produïa 2440 MW. Segons els tècnics−econòmics, funcionava satisfactòriament, i proporcionà moltes
dades i experiències per projectes futurs.
Projecte Kislogubskaya, de Rússia. Estava ubicadaal mar de Barentz, tenia una capacitat de 400 KW, va ser
la seogna d'aquessta classe al mon. Es va utilitzar un mètoda que ja s'havia fet servir a Rance: cada mòdul
de la casa de mà quines, inclosos els trubogeneradors, es van fabricar a terra i se la van emportar flotant fins
el lloc escollit i es van enfonsar al llit prèviament triat i preparat. Començà funcionar al 1968, la seva
electricitat es transmetia a tota la xarxa nacional.
Aquesta energia, té moltÃ-ssims avantatges: no requereix combustible, no contamina l'atmosfera i la seva
vida útil es calcula en un segle. Però també hi ha desavantatges, el seu cost inicial per KW de capacitat
instal·lada és força elevat.
1
Per això, crec que podria ser molt interessant estudiar aquestes energies i també d'altres de renovables no
convencionals, per assegurar un futur millor.
CaracterÃ-stiques de l'energia mareomotriu
El que sembla, en teoria, molt simple és l'explotació de l'energia potencial que correspon a la
sobreelevació del nivell marÃ-tim: es construeix una resclosa tancant una badia, estuari o golf apartant−lo
del mar exteriror, s'hi col·loquen els equips adequats (turbines, generadors, escluses) i seguidamen t,
s'aprofita el desnivell que es poruduirà com a conseqüència de la marea, es genera energia entre
l'embassamnet i el mar exterior.
Una de les conseqüènciers, però, és que és molt limitada; la potència relaxada per les marees de la
Terra és de l'ordre de 3 TW, dels quals només es perd un terç en marees litorals.
Un dels majors inconvenient en la utilització, surgeix a causa de les caracterÃ-stiques inseparables al
fenomen marÃ-tim. Com que el nivell del mar vaira, si no es prenen les precaucions necessà ries, la caiguda
disponible varien de la mateixa forma, i per tant s'anul·len dos cops per dia.
Futur de l'energia mareomotriu
Els causants que empetiteixen cada cop més els costos de generació mareomotriu i els de les fonts
convencionals d'energia són: els avenços de la tècnica, el creixement accelerat de la demanda energètica
mundial i l'increment en el preu dels combustible. AixÃ- ho veuen països com Canadà o Anglaterra,.
L'avantatge més important de les centrals mareomotrius és que posseeixen totes les principals
caracterÃ-stiques de les centrals hidroelèctriques convencionals, permetent respondre de forma rà pida i
eficient a les fluctuacions de carregada del sistema interconectat, creant una energia no contaminada, sense
variacions estacionals o anuals, amb un baix cost i amb una vida útil prà cticament il·limitada.
http://www.sunion.net/professors/jmarin/mareomotriu.html
2