Els Miralls Venecians; Joan Manuel Gisbert

ELS MIRALLS VENECIANS
· Referència bibliogràfica:
Autor: Joan Manuel Gisbert
(Autor de literatura infantil i juvenil, nascut en 1949 estudià ingeniaria electrònica i teatre, y treballà en el
món editorial però va optar per dedicar−se a la literatura principalment de misteri. Ha estat guardonat amb;
el premi de la CCEI, el premi Lazarillo, el Nacional de Literatura Infantil, el Gran Angular i el Vaixell de
Vapor.)
Traducció: Miquel Àngel Gisbert
Editorial: Baula : col·lecció la llum del far
1era Edició: Novembre 1995
2ona Edició: Desembre 1997
3era Edició: Desembre 1998
4rta Edició: Maig 2000
· Resum:
Ens situem en l'any 1792, la història comença amb l'arribada a Pàdua amb retard de Giovanni Conti (des de
Nàpols) per estudiar a l'Universitat un curs de documentació històrica amb el reconegut catedràtic Giacomo
Amadio. Cansat, desprès de contemplar il·lusionat la universitat, va cap a la fonda Veneciana, però degut al
seu retard es troba sense allotjament, ja es comença a desesperar quan una dona d'edat (Alessandra) li ofereix
llogar−li una habitació de casa seva. Ell l'accepta, l'habitació es bastant pobre, sense encant, amb poc
mobiliari i un gran finestral que donava directament al pati d'un majestuós però abandonat palazzo ; no li dona
una visió gaire agradable, al contrari, però no te més remei que agafar−la.
Conti va fent la vida d'estudiant en l'Universitat, es fa amic de Paolo i de Lena, però comença a sentir un
interès especial cap al palazzo, com si hi tingues de passar−hi alguna cosa. Per començar en la seva habitació
troba una carta escrita ràpidament per l'antic llogater que es mostra temorós, inquiet i descriu
fantasmagòricament l'habitació i el palazzo, a més, la carta no esta acabada. Allò el fa posar nerviós i decideix
informar−se sobre l'edifici, i surt a buscar la seva companya Lena. Aquesta li explica la historia dels
propietaris, la família Balzani, uns banquers famosos per els seus abusos de poder, però el que el va inquietar
va ser la llegenda de la maledicció de l'astròleg, una víctima de les seves extorsions, que els va profetitzar que
la nissaga Balzani desapareixeria, que el palazzo cauria abandonat i que l'últim membre moriria sol, només
assistit al seu funeral, l'enterramorts i els gossos vagabunds, aquest últim Balzani es Beatrice; una desgraciada
noia que no va poder sortir de la decadència i patia atacs de somnolència, que segons diuen, la mantenien
jove, la llegenda va començar amb ella quan va desaparèixer i va ser batejada com la que no morí mai.
Evidentment això no fa res més que inquietar i omplir de temor el pobre napolità. Aquesta curiositat el porta a
fer intrusions nocturnes al palazzo, despertant el seu interès dos antics grans miralls, un davant de l'altre amb
una lluentor estranya, això el porta a buscar informació sobre els miralls venecians; troba un pamflet antic
amb documentació sobre el comprovat autor de l'obra; Forlani, també amb una historia tèrbola.
Més tard, la Alessandra fa fora precipitadament a Conti ja que segons ella l'antic inquilí torna a la casa i té
1
preferència, Això l'omple de sospites contra la dona, creu que amaga algú i una nit amb l'excusa de que ha
d'anar a buscar un llibre que s'hi ha deixat, en l'habitació, sota els llençols, un cadàver d'un home.
Giovanni es veu privat de la seva entrada amb Paolo al palazzo, un company de classe al que te una especial
mania monta una mascarada nocturna a l'edifici, provocant que sigui vigilat i tapiat de nou.
La Universitat prepara una sortida amb els estudiants a Venècia, Conti, amb l'excusa de que s'ha de posar al
dia amb la feina, va al palazzo. Esta decidit a veure que hi passa allà, és planta davant els miralls, sol, sentin
una fredor estranyament inusual que l'omple de por, de sobte en el fons del reflexa del mirall una llum
s'acosta, i a mesura que es va acostant, distingeix i reconeix (l'havia vist en quadres) a Beatrice Balzani
acostant−se cap a ell sospesa en l'aire. Giovanni cau desmaiat a terra degut a la tensa atmosfera de terror, i en
aquell estat se li manifesten les forces del passat, l'espectre entra al segon mirall fent desaparèixer el vidre, i
dins es mostra un pergamí i un antic taüt.
El napolità es desperta, ha entès el missatge, Betrice per trencar la maledicció va fer guardar el seu cos darrera
el mirall per contrarestar la maledicció de l'astròleg, i amb el pergamí demana que sisplau la portin on pugui
descansar en pau, sense que ningú se n'adoni conte Estranyament la tornada dels estudiants s'avança, i
Giovanni convocà a Paolo, Lena i el catedràtic Giacomo per explicar−ho tot i que l'ajudin en el trasllat del
taüt. Però a qui l'hi han de donar explicacions és a ell, desprès d'haver narrat la seva aventura, el professor l'hi
confessa que en gran part tot el que ha passat ha estat fruit d'un experiment que ell l'ha sotmès, una prova per
motivar per fer exploracions intuïtives. Tot havia estat un muntatge, la carta, el cadàver, les corrents d'aire
fred, els afectes dels miralls... i finalment l'aparició de Beatrice, que era Lena disfressada, tot hi que la
Beatrice que se li havia aparegut en el desmai, era realment una aparició, l'últim legat de la Balzani, una crida
a descobrir aquell tant antic misteri.
· Valoració:
M'esperava més d'aquest llibre la veritat l'autor ens el va pintar molt bé i va fer la seva feina venen el
producte, però tant de ritme, que pel meus gust és massa ràpid i poc descriptiu, com pel final, que sembla una
pedaç i treu tota la gràcia al llibre, o les capítols, el sol títol ja et diu que passarà! A més que per molta
documentació que hagi recollit no es veu reflexada en l'ambient de la època, pràcticament no s'hi dona
importància. Tot i això, no vull dir que no m'ho hagi passat bé llegint aquest llibre.
4art ESO B 2003 cat
2