Anàlisi dels cursos de formació del Camp de Tarragona

• INTRODUCCIÓ
El present treball del Pla de formació permanent del Departament d'educació l'he dividit en dos punts, un
és l'anà lisis dels cursos que s'estan portant a terme en aquest moment en la zona de Tarragona, observant
els continguts, els temes proposats i a qui anaven dirigits, i el segons punt es una valoració personal de la
formació permanent
Per realitzar el primer punt he realitzat taules per poder obtenir una visió més precisa del cursos i
conseqüentment els he distribuït per els à mbits en que la polÃ-tica d'educació va dirigida construint un
anà lisis d'aquest.
• ANALISIS DELS CURSOS OFERTATS AL CAMP DE TARRAGONA
Taller d'art contemporani
TOTES LES
ACTIVITATS
La comprensió lectora
Treball per projectes
FORMACIÓ EN CENTRES
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
BAIX CAMP
TOTES LES ACTIVITATS
FORMACIÓ EN CENTRES
Treball per projectes
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format per
l'espai natural
Salut del/de la docent. Prevenció
de la patologia
musculoesquelètica
Educació emocional i resolució
de conflictes
L'èxit escolar: convivència i
aprenentatge
Salut del/de la docent. Prevenció
de la patologia
musculoesquelètica
Educació emocional i resolució
de conflictes
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
1
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
BAIX PENEDES
TOTES LES ACTIVITATS
FORMACIÓ EN CENTRES
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format per
l'espai natural
Un primer contacte amb la PPA
(Prà ctica Psicomotriu
Aucouturier)
El racó del mestre i de la mestra
(II)
El racó del mestre i de la mestra
(II)
Â
Un primer contacte amb la PPA
(Prà ctica Psicomotriu
Aucouturier
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format per
l'espai natural
Educació mediambiental
Les TIC i les diferents à rees.
Treballar amb o sense llibres, 1x1
Diversitat i llengua: Com treballar
la consciència fonològica a
través dels contes
CONCA DE
BARBERÀ
TOTES LES ACTIVITATS
Xerrades sobre convivència,
coeducació i ciutadania
Difusió del projecte Ciències a
l'aula, amb suport TIC a Infantil i
Primà ria
Curs de Moodle. Entorns virtuals
d'aprenentatge
FORMACIÓ EN CENTRES
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
Educació mediambiental
2
TOTES LES
ACTIVITATS
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
Psicomotricitat a la Llar
d'Infants
FORMACIÓ EN CENTRES
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format per
l'espai natural
Psicomotricitat a la Llar d'Infants
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format
per l'espai natural
Educació de la veu
Estratègies per educar en la
participació:Treball cooperatiu
Jocs tradicionals a l'escola
PRIORAT
TARRAGONES
TOTES LES ACTIVITATS
Comunicació i conductes
disruptives amb alumnes
ambTEA (trastorns espectre
autista)
Disseny de plans individualitzats
per alumnes amb
pluridiscapacitats
Prevenció del transtorns de la
veu
FORMACIÓ EN CENTRES
Ús didà ctic de la pissarra digital
Educació de la veu
Estratègies per educar en la
participació:Treball cooperatiu
Comunicació i conductes
disruptives amb alumnes
ambTEA (trastorns espectre
autista)
Disseny de plans individualitzats
per alumnes amb
3
pluridiscapacitats
Ús didà ctic de la pissarra digital
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DE ZONA
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DE ZONA
CURSOS, TALLERS I
SEMINARIS DEL ST
CONFERENCIES, GRUPS DE
TREBALL, SEMINARIS DE
COORDINACIÓ DEL ST
La comprensió lectora
Passejant per vora mar: estudi
detallat de l'ecosistema format
per l'espai natural
ACTIVITATS INTERZONA
Estratègies i recursos per atendre l'alumnat nouvingut a les aules
Seminari TAC per a l'atenció a la diversitat i les NEE
L'educació musical
L'educació fÃ-sica
La comprensió lectora
La llar d'infants
L'avaluació
Treball per projectes
Proves d'accés a CFGM. Intercanvi i recursos
Formació Escoles Verdes 2on any
Formació Escoles Verdes 2on any
Seminari Aules de Ciències
When time is a constraint: activities with minimal preparation for the EFL class
Bullyng:estratègies d'intervenció
Utilització didà ctica de les pissarres digitals a infantil i primà ria
Coordinació de directors i directores de centre i ZER
Coordinació de caps d'estudi i coordinadors pedagògics
Treballem les ciències a l'educació infantil (continuació)
4
Benestar i salut docent
VI Jornades de Llars d'Infants: Psicomotricitat. Relació amb les famÃ-lies
Les TIC i les diferents à rees. Treballar amb o sense llibres, 1x1
Curs de Moodle. Entorns virtuals d'aprenentatge
Diversitat i llengua: Com treballar la consciència fonològica a través dels contes
Xerrades sobre convivència, coeducació i ciutadania
Curs de Moodle. Entorns virtuals d'aprenentatge
Pedagogia Musical Activa
II Jornada de formació per a professorat d'EF: ' Les noves programacions en la LOE'
Projecte plurilingüe i internacional: Suport a l'oralitat en alemany
Tècnica d'estimulació TomatÃ-s. Aprendre a escoltar.
Pedagogia sistèmica II
Com podem observar el ventall de cursos que s'oferta es bastant ampli, i al primer cop d'ull de diferentes
temà tiques i gustos per a tothom. Podem trobar tant crusos, com tallers, seminaris, grups de treball,
conferències, jornades ....
AixÃ- doncs,hi han cursos amb l'objectiu d'una formació per avançar cap a una escola inclusiva com:
Estrategies per educar en la participació: Treball cooperatiu, Comunicació i conductes distruptives amb
alumnes amb TEA, dissenys de plans individualitzats per alumnes amb pluridiscpacitats, Diversitats i llengua:
com treballar la consciencia fonológica a través dels contes, Tècnica d'estimulació Tomatis: Aprendre a
escoltar, Seminari TAC per a l'atenció a la diversitat, Estrategies i recursos per atendre l'alumnat nouvingut a
les aules.
Tambè podem trobar cursos amb formació per millorar en à rees curriculars i introduir determinades
innovacions en el sistema educatiu, com: Educació mediambiental, Xerrades sobre convivencia,
coeducacció i ciutadania, El racó del mestre i de la mestra, La comprensió lectora, Jocs tradiconals a
l'escola, Educació emocional i resolució de conflictes, L'èxit escolar: conviencia i aprenentatge, Treballem
les ciències a l'educació infantil, VI Jornades de Llars d'Infants:Psicomotricitat, Relació amb les
famÃ-lies, II Jornades de formació per a professorat d'EF:Les noves programacions en la LOE, PedagogÃ-a
sistémica, L'educació musical, La llar d'infants, L'avaluació, Treball per projectes, Seminari Aules de
Ciències, Proves d'accés a CFGM. Intercanvi i recursos, Formació Escoles Verdes 2on any, L'educació
fÃ-sica.
Un altres bloc que trobem és la formació per utilitzar les noves tecnologies de la informació i la
comunicació a les aules i els centres educatius, com : Les TIC i les diferents à rees.Treballar amb o sense
llibres, Difusió del projecte Ciències a l'aula, amb suport TIC a infantil i primaria, Curs de Moodle. Entorns
virtuals d'aprenentatge, Ús didà ctic de la pissarra digital.
Amb menos oferta trobem una altre grup de formació dirigida a la la millora personal i el desenvolupament
professional dels docents i dels professionals dels serveis educatius, com: Educació dela veu, prevenció del
5
transtorn de la veu, Salut del/de la docent. Prevenció de la patologÃ-a musculoesquelética, Benestra i
Salut del docent
I per útlim trobem la formació dirgida a la gestió dels centres educatius i els serveis educatius, com :
Coordinació de directors i derectores de centre i ZER, i coordinació de cpas d'estudi i coordinadors
pedagògics.
El Departament d'educació oferta cursos de formació prioritzant aquestes en cinc grans à mbits, en els
quals podem veure l'importà ncia que se'ls hi dona per el gruix d'oferta de cada à mbit. En el à mbit de
currÃ-culm i innovació és on podem trobar més ventall de cursos, podem trobar acticitats dirigides a la
lectura i escriptura, a les ciències, a la llengua extranjera,a la educació per a la ciutadania, al conviencia i
mediació escolar, a la educació medioambiental, a l'actualització i millora de metodologÃ-a, però no en
trobem cap en la educació per a la coeducacció i igualtat de genere, ni de biblioteca escolar i gust per a la
lectura.
En quan a l'à mbit de la formació per a l'escola inclusiva, pel meu gust mancant molt punts a tractar, trobem
temes com l'alumnatnouvingt, algun curs d'educació especial, encara l'educació especial es molt més
amplia, però no n¡hi ha de les Tutories, ni de l'atencia a la diversitat en general. Si bè els à mbits que
manquen a comentar, el ventall de cursos tambè es bastant pobre. Si s'em permet el comentari en quan a la
formació del desenvolupament profesional, els continguts dels cursos són erronis al à mbit , ja que tots van
dirigits a la prenvenció de la veu i del cos, deixant de banda als estat emocional, benestar del seu treball i al
seu desenvolupament en la carrera laboral. És a dir, crec que el cursos tambè haurien de plantejar com es
sent la persona en concret amb el seu treball, quins punts forst i dèbils té, i com podria millorar'ls,
donant−lis estrategies per al seu desenvolupament profesional.
Pel que fa als continguts de cada curs, podem trobar cursos on nomès hi contenen els objectius, d'atres que
tan sols hi ha la descripció del curs i d'altres que aporten tota la informació, descripció, objectius i
contingut. I en quan a les persones a qui van dirigides, podem trobar que la majoria van dirigides al sector
d'infantil i primaria, unes altres a secundaria i molt poques a sector més concrets com les Llar d'infants o
especialistes. Encara que em de tenir em copmte, que hi ha altres apartats en la formació que si van dirigides
a aquesta altres sectors més concrets, com el personal laboral, professionals en la formació de persones
adultes, entre d'altres.
Tambè he deixar constancia, de que els cursos que hem analitzat, són dades poc siginficatives, ja que d'una
setmana a l'altre, pel que he pogut observar, es retirent cursos i s'en posen de nous.
3.COMENTARI PERSONAL
El Departament d'educació dona molta importancia a la formació permanent per a la direcció de dos
objectius, un és la concreció d'una determinada polÃ-tica educativa i l'altre són les necessitats del
col.lectiu de professorat. Podem veure com en la nova poltica d'educació es basa en una escola inclusiva, en
premiar les escoles innovadores, i en el gestionament de centres. És aqui on rau la formació permanent.
La formació en el lloc de treball, és un altre punt on incideix la formació permanent. La formació es
realitzarà en cada centre escolar o institució educativa, on cada centre, segons les necessitats que detecta fa
la demanda de formació adequada al seu context. Doncs, ja sabem que cada centre pateix una realitat
diferent, i l'assesorament ha d' anar vinculada a la situació real que es viu en cada centre. Hem sembla molt
important aquests punt , ja que tot sovint ens trobem a vegades informacions desconetxtualitzades a la
realiatat que pateix el centre, on primen altres necessitats de formació per a l'actuació conseqüent.
Tambè sabem que cada cop més la formació vol realitzar un seguit de canvis en el model educatiu.
Volen redefinir el paper del formadors, on es defenia per un professional expert que transmitia uns contingut
6
teorics, els quals es desconeixia i es desconeix encara, si aquests tenien un valor per als aprenents, si els
posaven en prà ctica,... . Ara la filosofia d'aquesta relació entre formadors i formats ha d'esser una relació
entre iguals, on es parteixi del coneixament que tenen els professorat, on es convidi a la reflexió i per a mi a
la posada en prà ctica i seguiment d'aquests. Per la meva manca d'experiència no puc dir amb certesa, si
és el camÃ- que s'està prenent en la formació que es realitza en els centres, però les opinions que
n'obtinc són de insatisfacció per part dels docents. No parteixen des de els coneixaments previs dels
formats, ni de les preocupacions, o del que s'esperen del curs. Quan pregunto que és el que feu, les
contestacions són ambivalents, dona la sensació de que no saben que es el que fan, ni que aprenent, ni quins
continguts donen.
Ara està sortint del forn educatiu, una nova corrent en temes de formació, que és la de la Tècnica
Reflexiva, on hi ha diferents docents i un moderador, que només s'ocupa de que hi hagi motivació i un bon
clima de treball, mentre que són els docents, amb les seves opinions, amb les seves experències els que
intentant buscar alguna solució. Clar, és com cuinar: abans anaves als cursos i et donaven una recepta i tu
mateix cuinaves. Però no se sabia si aquella recepta a casa podrÃ-es fer−la, o si posem el cas a un extrem, si
era apropiada cuinar−la, ja que si tenÃ-es majoritament comensals dià betics, doncs potser que tan sucre al
pastÃ-s no era el més saludable. Que passava, que el cuiner doncs, no sabia que fer en aquell moment i amb
que substituir el sucre. Ara, amb aquesta tècnica, de busqueda interior i adaptació als teus comensals,
podrÃ-a tenir més èxits, ja que estem en una societat canviant hetereogenia, on hi ha el tipic nen que
menja de tot, i l'altre que no pot, no perquè no vulgui, sino que no pot per diferents raons.
Aquesta idea va unida amb l'actual de l'escola inclusiva: s'ha de estar preparat per tot, cuinant tots tipus
d'apats, ja que qui rep a casa pot ser que sigui diabetic. Això es l'escola inclusiva, tindre de tot i res
d'especial. Abans no s'hagues invitat a un diabetic, després amb l'integració doncs es feia alguna cosa a
part si es sabia que venia i els seus gustos, mentre que ara, amb l'escola inclusiva s'ha de fer tots tipus d'apats
variats, perquè cada persona és un món, en el nostre món.
Ara donaré un cop final a aquesta anà lisis, dient quin curs falta de debó. Haig de començar a parlar
amb una corrent teorica que és el Pensament sistèmic, que veu cada ser different que interactua amb ela
altres èssers, però la seva base no és igual, la seva capacitat arrel de la seva educació, del seu context
familiar no pot posar−lo a la mateixa balança. Que vull dir amb això, que no és igual un nen que torna a
casa, que la mare ja li té preparat el menjar, pot fer la bacaina, els seus pares li ajudarà n a fer els deures,
donant amor i afecte, motivant−lo per ser algú , que l'altre nen, qué és igual de nen, que arriba a casa,
que no hi és ni el pare ni la mare, que no té res a la cuina preparat per menjar i que es preguntarà :
perquè haig de fer els deures si a l'escola tothom diu que sóc dolent. Fer els deures és un estatus social,
ho fan els bons nens, que tenen hà bits, temps, i pares que hi està n damunt. Deixant les rames, i tornant al
tronc de l'arbre que és aquest pensament sistèmic, el nen per millorar ha de saber interecturar bé amb
tots els sistemes de la seva vida, però no tan sols amb l'escola, sino amb allò que és lo més primitiu a
l'educació i a la vegada lo primordial i la base on es sustenta tota la existència del nen: que són els pares.
Són els primers a educar als fills, i segon l'escola. Aleshores, s'hauria de fer, proposar algún curs on
juntament amb els mestres, hi participin els pares, en el qual es posarà n les bases per fer una correcta lÃ-nea
de treball, si el castiguen a l'escola, a casa també, respecte als pares, doncs als mestres... com fer les
reunions entre docents i pares, com un mestre ha de tractar els pares, com dir−li que el seu fill té NEE per
diagnostic etc. Si que es veritat que no és el deure del mestre treballar amb els pares, però si ens ajuntem
tots a una, treballem costat a costat, si creiem al canvi social de la familia i l'escola van a una, pot ser que
aquest nen que està sempre sol a casa, farà que si els seus pares reben aquest curs, l'assimilen, i sobretot, el
posen en prà ctica, el seu fill de gran no farà el mateix amb el seu fill, sino que els donarà temps de
dedicació, hà bits, educació, i sobretot afecte.
7