El violí d'Auschwitz

El violí d'Auschwitz
3) Situació del llibre en un lloc i un temps determinats. Busca Auschwitz i assabenta't d'on és, què va
passar, com va anar... en l'època en què ocorren els fets del llibre. Busca també la seva relació amb la II
Guerra Mundial.
L'antic camp de concentració d'Auschwitz, situat a uns seixanta km de Cracòvia, está construit en un paisatge
pantanòs. Les SS van elegir un antic cuartel de la monarquia autrohùngera per fer allà l camp, degut a la
favorable situació de les vies de comunicació.
Comprenía un territori de 40 km. Amb el comandament del primer comandant Rudolf Hös, es va començar a
construir el maig de 1940 el camp, que més tard es coneixeria com Auschwitz I o camp central. Aquesta
primera ampliació estava pensada per 7000 presos y comprenia 28 edificis de maó de dues plantes així com
edificis conjunts de fusta. Però el nùmero de presos pujaba a 18000. Dos filats punxeguts amb corrent d'alta
tensió vorejava la totalitat de la superfície. En un cartell sobre la porta d'entrada al camp es podia llegir en
senyal de despreci i sarcasme, el lema EL TREBALL ET FARÀ LLIURE.
Per ordre de Heinrich Himmler es va començar a construir el camp d'Auschwitz II − Birkenau. Aquest era
més extens que el camp central. El número més elevat de presos a Birkenau va ascnedir aproximadament a a
100000. Allà també es trobava la rampa en la que es portava a cap la selecció dels nou vinguts.
A les proximitats del camp estaven ubicades diferents indústries que llogaven als presos. Fabricaven per
exemple goma sintètica. Per els presos que treballaven allà, les SS van construir el camp extern d'Auschwitz −
Monowitz, que es va convertir en el camp central.
El camp de conecntració d'Auschwitz va ser evacuat per les SS entre el 17 i el 19 de gener de 1945. Amb
l'avanç de les tropes soviètiques, les SS van començar a evacuar el camp i van enviar presos a altres camps de
concentració. El 27 de gener de 1945, l'Exèrcit Vermell va invadir el camp alliberant prop de 5000 malalts i
moribunds, que en la seva escapada havien abandonat les SS.
1) Resum:
El llibre El violí d'Auschwitz de Maria Àngels Anglada, ens explica la vida d'un violer jueu al camp de
concentració nazi d'Auschwitz, i ens parla de les seves condicions precàries de vida, fins que un dia en un dels
concerts que celebraven els caps dels diferents camps, i en el que el Daniel, el violer, va assistir, un dels
violins sonava malament, i quan els caps ja volien matar al violinista per que deien que feia sonar malament
l'instrument, el Daniel digué que el problema no era el violinista, era que una petita esquerda a la part inferior
del violí, fou aleshores quan el Capo s'adonà que el Daniel era un violer que n'entenia molt de violins i
l'obligaren a construir un violí que tingui un so perfecte (com un Stradivarius, digué el Capo) però ell no es
pot imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec que li han obligat a fer.
Al cap de molts dies, molt esforç i molt patiment, l'acabà dins del termini de temps màxim que tenia per
construir−lo, que val a dir que ell desconeixia. Només coneixien el metge del camp i Sauckel que com si d'una
simple juguesca es tractés, s'apostaren una caixa de vins de Borgonya. Si en Daniel se'n surt, guanya Sauckel i
en el cas contrari, guanya el metge i conseqüentment, perdrà la vida Daniel.
Quan el tingué acabat, és va celebrar un concert per veure si l'instrument complia els requisits, en el que el
violinista i el violoncel·lista, van actuar de meravella interpretant la Follia d'Arcangelo Correlli. La gent del
públic els va llençar unes quantes monedes com a premi per l'actuació que estaven fent. Un dels espectadors
era una policia de la Wermacht, el violinista digué que li sonava i que pot ser era un músic famós, però quan
1
tothom havia acabat de llançar monedes, la noia, els donà un bitllet que quan van obrir−lo per a veure de
quant era, van poder apreciar que hi havia una nota a dins que deia: [p.111, Et trauré d'aquí]
Quan desprès d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat,
en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li sonava molt.
En acabar el concert, la Regina (una de les integrants del <<Trio de Mitiliene>> li va dir: [p.125, Miri's el
violí, oi que el reconeix? Sóc la Regina la filla del Daniel] el violinista i ella es van posar a parlar del Daniel i
ella li comentà que havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li
regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.
Aquesta és una història corprenedora que posa de manifest la dignitat i la capacitat de resistència d'una
persona davant l'adversitat més terrible com era viure en les condicions infrahumanes en que es vivia en els
camps de concentració dels nazis.
2) Fitxa bibliogràfica:
• autor: Anglada, Maria Àngels
• títol: El vilí d'Auschwitz
• editorial, lloc: Columna Edicions
• edició, any: juny de 1995
• col·lecció, número: Columna jove, 96
• estil: realista
• il·lustrador: Àrtur Roselló
Índex
• Resum....................................................
• Fitxa bibliogràfica...................................
• Situació del llibre...................................
• Documents...............................................
• Protagonista..............................................
• Opinió personal.........................................
4) Els documents que encapçalen els capítols són reals. Parla dels documents, de la seva finalitat dins
del llibre, en quin to estàn escrits, què opines de la seva posada en pràctica...
L'autor ha posat aquests documents per mostrar−nos la crueltat a que estaven sotmesos el jueus (protagonista
del llibre), les accions que feien els generals sobre el camp de concentració, el que decidien ells sobre la gent i
sobretot intenta introduir−nos una mica més en la història i fer−nos veure la realitat del que va ser. La majoria
estan escrits amb molta crueltat i com si els fes sentir orgullosos del que fan, com si tot fos normal i tot en
contra del jueus.
2
5) El protagonista, Daniel Sauckel, té un ofici curiós, luthier. Explica què fa, quines característiques
s'han de tenir per ser un bon luthier, per què no diu als militars el seu ofici real, què hauries fet tu si
t'haguessis trobat en la seva situació. Estudia també la seva psicologia.
Un luthier és qui fabrica i arregla els violins. S'ha de ser un manetes, tenir molt clar com és un violí i saber el
que fa ser un bon violí, i a part ser fuster i saber tots els tipus de fusta i quin és el millor per cada violí. Jo crec
que no va dir el seu ofici real per por a què el matessin, perquè als camps potser treballar de luthier no servia
de res. Es veu un noi amb moltes ganes de viure, ja que ell mateix es va donant ànims.
6) Opinió personal: Què t'ha semblat, què canviaries, creus que és un llibre dur? És adequat per a les
persones de la nostra època que no hem viscut una guerra? Què has après?
El llibre m'ha agradat. M'ha semblat poc realista, la història, però, està bé per fer−se una idea del que va
passar. Canviaria la part que està fora de la narració dels nazis, o sigui que deixaria només la part del luthier.
Crec que si el llibre fos més llarg i pogués donar més detalls i informació de la veritat i no només de la
història del violí, seria molt més interessant i atractiu, així la gent de la nostra època podria fer−se'n una més
bona idea, encara que fins que no es viu una guerra no se sap realment el que és.
He après a valorar més un violí i la gent que els fa manualment. I sobretot a valorar i pensar en tota la gent
que va morir en mans d'aquells homes.
3