Fitxa de lectura Títol del llibre: Autor/a: Editorial:

Fitxa de lectura
Títol del llibre: El violí d'Auschwitz
Autor/a: Maria Àngels Anglada
Editorial: Columna jove
Any d'edició: 14 edició, setembre 2002
Resum:
La Història comença quan en Climent està de gira per Varsòvia, i veu a la Regina, una gran violinista, que té
un violí meravellós
Llistat de personatges principals i secundaris
Principals: Climent, Regina, Daniel, Bronislaw
Secundaris: Freund, Eva, Sauckel, Dr. Rascher
Descripció dels personatges principals
Climent:
El Climent és el narrador de la història. És un violinista que, arran d'una conferència i un concert que ha de fer
a Cracòvia, coneix a una dona vella, també violinista i que toca un violí de so perfecte. Quan li demana si se'l
vendria, ella li diu que no, que té més valor del que ell es pensa, però li dóna un feix de papers,
a través d'una companya del concert, en els quals s'explica la història del violí.
Regina:
La Regina és la dona que coneix el Climent en el concert. És una dona gran i la primera violinista de
l'orquestra; toca amb extrema afinació i veritable passió continguda. Té els cabells rossos, algunes arrugues al
bell rostre i els seus ulls blaus semblen entristir−se quan no toca. El seu cos és suau i probablement el seu cos
fos desitjable anys enrera. Ella és una gran professional, però no és fàcil guanyar−se la vida amb la música i la
vida a Polònia és molt dura. Tan sols li queda el seu fill que viu a Israel, és tallista de diamants i la va a veure
per pasqua; la resta de la seva família va morir en mans dels nazis: la mare i l'àvia mortes al ghetto i el pare i
el germà gran al camp d'extermini d'Auschwitz, on el seu oncle construí el famós violí amb les mides d'un
Stradivarius. Ella es salvà perquè un músic alemany casat amb una cosina llunyana d'en Daniel l'havia adoptat
i l'havia tret fora de Cracòvia.
Daniel:
En Daniel era l' oncle de la Regina, però després de sortir del camp d' extermini li va fer de pare, ja que la
resta de la seva família havia mort. Per a salvar−se d' una mort immediata quan els van tancar, en Daniel va
dir una mentida a mitges; digué que era fuster, ebenista concretament, quan en realitat era un luthier, és a dir,
construïa violins. En els principals moments d'aflicció es compadia i pensava en la seva xicota, l'Eva, amb qui
podria estar casat si no hagués estat pel tancament als camps d'extermini i la guerra. Es troba feble, però no
1
defallia gràcies a la ràbia que el sosté per no dóna'ls−hi la satisfacció a aquella colla d'alemanys nazis, per tot
això i la seva joventut i salut encara no acabada de malmetre en Daniel constitueix una bona presa per a en
Rasher. Per a fer el violí es refia del seu tacte, i la fam encara no ha aconseguit apagar el resplendor dels seus
ulls que alhora reflecteixen el coratge, la por, la ira, la desesperació,... com si fossin el mirall dels seus
sentiments i sensacions. Les seves mans són primes, una mica tallades al dors, hàbils i amb l'ominós tatuatge
inesborrable.
Bronislaw:
En Bronislaw és un jove músic i violinista de 26 anys que està al camp d'extermini d' Auschwitz. Allà coneix
en Daniel, però el seu contacte s'inicia quan, al mig d'un concert que ofereix a Sauckel, en Daniel l'interromp i
li diu al comandant que si sona malament no és culpa del músic sinó de que la tapa dels harmònics està
esquerdada. A partir de llavors en Daniel i en Bronislaw comencen a fer−se grans amics i s'ajuden mútuament
a superar els llargs i eterns dies al lager. En Bronislaw és una gran persona i un gran amic que fa tot el
possible per fer més fàcil l'existència del seu amic durant l'etapa de construcció del violí. És ell l'encarregat de
posar a prova l'instrument i ho fa tan bé que el Dr. Rascher perd l'aposta, salvant així en Daniel de les tortures
que aquest acostuma a practicar als jueus que cauen a les seves mans. Però per molt bona persona i amic que
sigui no pot evitar amagar als seus companys d'aposta el paper que li fa arribar el nou metge del camp dient
que el traurà d'allà i, per tant, arriba el dia en que ell se'n va a treballar a una fàbrica deixant enrere tots els
dies viscuts amb en Daniel.
Reflexió personal del llibre:
Trobo que aquest llibre és molt interessant, sobretot en la part on es narra la crueltat del nazis en els seus
camps de concentració.
També trobo que la autora, Maria Àngels Anglada, ha fet un bon treball de recerca i documentació, ja que els
fragments de documents escrits en el III Reich, fan que el lector s' integri més en el curs del llibre i també
ajuden a introduir−se en el nou capítol, detallant una mica més les tortures, ajudes i experiments fets a la
segona guerra mundial.
Respecte a la valoració més subjectiva, trobo que la lectura d'aquest llibre no ha estat cap obligació per mi, ja
que els llibres sobre la segona guerra mundial m' interessen molt
Si hagués de posar nota, li donaria un 8'5, perquè la lectura m'ha sigut molt amena.
2