http://www.mnat.cat/news/13/auriga66mnat.pdf

JUNY 2013
9€
66
R E V I S TA
AURIGA
D E D I VULGACIÓ I DEBAT DEL MÓN CLÀ SSIC
ENTREVISTA A QUIM TORRA, DIRECTOR DEL
CENTRE CULTURAL DEL BORN •
LA TETRALOGIA DE WAGNER I EL PROMETEU D’ÈSQUIL •
EL PATRIMONI CULTURAL
COM A MOTOR DE DINAMITZACIÓ TERRITORIAL •
JORNADES DE RECREACIÓ, RECONSTRUCCIÓ I DIVULGACIÓ
HISTÒRICA BARCINO·COLONIA·ROMAE •
ELS CLÀSSICS A ESCENA AL MNAT •
P
SUMARI
4. La Tetralogia de Wagner i
el Prometeu d’Èsquil.
Eulàlia Vintró
6.Entrevista a Quim Torra,
director del Centre Cultural del
Born, un model d’espai arqueològic nacional.
Montserrat Tudela i Penya
14. El patrimoni cultural com a
motor de dinamització territorial
A. Abadia, D. Gutiérrez, Vàngelis
Villar, V. Cornejo
19. Josep Guitart, membre de
l’IEC, elegit vicepresident de la
Unió Acadèmica Internacional
20. De l’aula a la ciutat:
Barcino·Colonia·Romae.
Ricard Llop Altés
23. Els clàssics a escena a
través de la literatura i el teatre al
Museu Nacional Arqueològic de
Tarragona. Pilar Sada Castillo
26. Hel·lenistes guardonats.
27.LÈXICON. Figures retòriques.
Lina Vilamitjana
30. IX Fòrum Auriga
31. Paideia. II trobada de didàctica dels estudis clàssics.
El proper 9 de setembre s’iniciarà la celebració del
Tricentenari, amb la inauguració del Centre Cultural
del Born, que acull un dels jaciments arqueològics més
èpics de la nostra història. La ciutat de Barcelona va
quedar arrasada després de la desfeta nacional del
1714. Tanmateix, aquella part de la ciutat havia estat
construïda en una zona ja ocupada pels romans de
l’antiga colònia Iulia Augusta Faventia Paterna
Barcino.
En aquest número trobareu una entrevista amb Quim
Torra, director d’aquest jaciment i centre cultural
nacional. L’entrevista depassa els límits cronològics del
món clàssic que roman en el silenci de les pedres i
documents. Un món clàssic que en aquestes mateixes
pàgines trobareu com s’està presentant al món de
manera innovadora, com ho demostren les activitats
literàries i de divulgació ciutadana que s’han fet a
Tarragona i al barri d’Hostafrancs de Barcelona. I
també un món clàssic que esdevé motor de la dinamització del territori quant al patrimoni cultural que
representa i del qual Vangelis Vilar i el seu equip ens
han aportat una interessant reflexió teòrica.
Enguany és el bicentenari del naixement de Wagner.
Eulàlia Vintró reflexiona sobre la tradició clàssica del
compositor alemany.
Finalment, volem felicitar Carles Miralles, Montserrat Camps i Margalida Capellà pels reconeixements
obtinguts, el detall dels quals podreu llegir en aquest
número.
Montserrat Tudela i Penya
AURIGA
Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona
Telèfon: 93 412 32 94. Fax: 93 412 68 71
E.Mail: [email protected]
www.auriga.cat
@RevistaAuriga
Dipòsit Legal :
ISSN Auriga paper:
ISSN Auriga digital:
RESENTACIÓ
B-12032-91
1131-50087
2014-7856
Correcció: Lídia Fernàndez
Disseny, assessor informàtic i webmaster:
Miquel Fernández i Barta
AURIGA és membre de l’Associació de Publicacions
Periòdiques en Català (APPEC).
La revista AURIGA no comparteix necessàriament les
opinions dels autors dels articles.
Aquesta publicació es pot reproduir, citant-ne, però, la
procedència.
Editor:
Xavier Tudela i Penya
Directora:
Montserrat Tudela i Penya
Consell de Redacció: Ma. Jesús Espuña i Ferrer
Pere Izquierdo i Tugas
Francesca Mestre i Roca
Mònica Miró i Vinaixa
Joan Pedrola i Santamarta
Xavier Yáñez i Such
Consell Assessor:
Norbert Bilbeny i García
Joan Busqueta i Riu
Sebastià Giralt i Soler
Bàrbara Matas i Bellés
Carles Miralles i Solà
Mercè Otero i Vidal
Isabel Rodà de Llanza
Joan Sanmartí
Eulàlia Vintró i Castells
Fotografia de portada:
Centre Cultural del Born (juny de 2013)
3
AURIGA
ELS CLÀSSICS A ESCENA A
TRAVÉS DE LA LITERATURA I EL TEATRE AL
MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
Pilar Sada Castillo
Conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Des de l’any 2005 –en el marc de l’Any del
Llibre i la Lectura, instaurat amb motiu de
la celebració del quart centenari de la publicació del Quixot– la Biblioteca Pública i el
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
van posar en marxa Llegim el patrimoni.
Literatura i història, un projecte de col·laboració institucional, plantejat com una iniciativa cultural per al desenvolupament de
noves propostes que poguessin incidir en
un millor coneixement del patrimoni i de la
història, així com en el foment i l’interès per
la lectura.
Era una proposta, dirigida al públic adult,
que partia de l’adaptació del format de club
de lectura als objectius de facilitar el coneixement de la història i la valoració i ús del
patrimoni, amb la finalitat d’introduir
alguns dels temes clau de l’època històrica
en què s’emmarca la tasca fonamental del
Museu: l’època romana.
Aquesta iniciativa ha tingut des d’aquell
moment diverses propostes, que han anat
des de la lectura de novel·les històriques,
com Pompeia, de Robert Harris, Memòries
d’Adrià, de Marguerite Yourcenar, o Jo,
Claudi, de Robert Graves, a Juli Cèsar, la tragèdia escrita per William Shakespeare (activitat oferta en el marc de l’exposició Roma
Amor, una reflexió sobre la utilització del
poder des de Juli Cèsar al final de la dinastia clàudia presentada l’any 2008 al MNAT)
o Paseos por Roma, de Stendhal, en el marc
de l’exposició L’antiguitat clàssica a través
dels gravats. Els Piranesi de Montserrat, presentada el mateix any. Unes propostes
acompanyades de conferències, visites al
patrimoni, viatges, projeccions de pel·lícules o altres activitats, segons la lectura i els
temes plantejats.
Des de l’any 2010 –fruit d’altres col·laboracions entre el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona i l’ONCE–, es va incorporar a
la proposta el Taller de Lectura de l’ONCE,
en un nou cicle, Llegim Tàrraco, que tenia per
objectiu facilitar el coneixement de la ciutat
romana de Tàrraco, declarada Patrimoni
Mundial l’any 2000, amb una clara voluntat
de treballar conjuntament per l’accessibilitat,
facilitant els textos en Braille, audiollibre i
lletra augmentada, així com adaptant els
dossiers de lectura i la senyalització de visites, itineraris i altres propostes per a persones cegues o amb dificultats visuals.
L’any 2012, coincidint amb el Dia
Internacional dels Museus i la Nit dels
Museus, es va posar en marxa un nou projecte, Clàssics a escena, que tenia per objectiu
la difusió del llegat literari de l’antiguitat
clàssica a través de la posada en escena de
textos clàssics. Una proposta que partia
d’una idea de Sergi Xirinacs –responsable
de la selecció dels textos i director escènic–
i el col·lectiu de teatre TeclaSmit, impulsada
des del MNAT amb la voluntat de cercar
noves formes d’aproximació al coneixe-
Espectacle Ave salve, a la Sala d’Escultura del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
L’ombra d’Eneas sobre el Museu Paleocristià, al recital escènic Ombres: el Viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern a la
Necròpolis Paleocristiana de Tarragona
ment i a la sensibilització sobre un patrimoni, el romà, procedent de Tàrraco, sobre el
qual el Museu desenvolupa la seva responsabilitat quant a la recerca, la conservació i
la difusió.
El cicle Clàssics a escena va tenir una primera edició el maig de 2012, amb La imprevista, una proposta escenificada a la Sala
d’Arquitectura del Museu Arqueològic, on,
rodejats de les peces procedents del teatre
de Tàrraco, del Recinte de Culte i del
Fòrum de la Província i altres edificis
públics de la ciutat, es plantejava una reflexió sobre l’exercici del poder en una època
molt significativa per a l’evolució del món
romà, la que va des de la guerra de les
Gàl·lies fins a la mort de Juli Cèsar, a partir
de textos del mateix Juli Cèsar, de Plutarc o
de Ciceró.
24
AURIGA
El mes de novembre i en el marc del
Primer Congrés Tàrraco Biennal, lligant-la
a la temàtica específica del congrés –les
qüestions epigràfiques–, es va presentar la
segona d’aquestes propostes, Ave salve, que
prenia el títol de la inscripció en mosaic,
procedent de l’entrada d’una domus de
Tàrraco, que forma part de las col·leccions
del MNAT. Una selecció de textos de Tàcit,
Plató, Catul i Sèneca, suggerits a partir de
les inscripcions llatines sobre pedra exposades al Museu, conformaven un espectacle
–presentat a la sala d’escultura del Museu
Arqueològic– on es combinaven els textos
recitats i la dramatització de textos epigràfics –com el preciós poema de l’estela funerària de Vinebre (MNAT)– amb una recreació visual i fotogràfica, en una proposta de
TeclaSmit molt suggeridora.
L’ENEIDA DE VIRGILI I LA MORT DE
VIRGILI DE HERMANN BROCH, DUES
PROPOSTES LLIGADES PER APROPAR
ELS CLÀSSICS
Aquests dos projectes –Llegim el patrimoni.
Literatura i Història i Clàssics a escena– s’han
presentat aquest mes de maig, lligats en
una proposta conjunta.
Entorn de la gran obra dels clàssics llatins,
l’Eneida de Virgili, s’ha articulat un programa en què es proposava la lectura d’un
altre gran clàssic –aquesta vegada de la literatura contemporània–, La mort de Virgili de
Hermann Broch. La proposta, com en tots
els clubs de lectura de Llegim el patrimoni,
estava conformada per una sèrie de conferències –que ens endinsaven tant en el llibre
proposat com en la personalitat de Virgili i
la seva gran obra literària–, per dos recitals
escènics d’una part de l’Eneida –tercer reci-
tal de Clàssics a escena sota el títol de les portes del somni: el camí a la fundació de l’Imperi–
i per la sessió de comentaris, que tancava el
cicle i que va servir per compartir i copsar
tant les aportacions de la lectura del llibre
de Broch com les presentacions escèniques
de l’Eneida de Virgili.
El primer dels recitals escènics, Cap a les
ombres: el suïcidi de Dido –centrat en el llibre
quart de l’Eneida, sobre la reina Dido i el seu
tràgic amor per Eneas, que l’abandona per
anar-se’n a Itàlia a fundar Roma–, va ser presentat al Museu Arqueològic. És un text d’un
gran lirisme, posat en escena pels actors de
TeclaSmit, acompanyats de fragments de l’òpera de Henry Purcell Dido i Eneas arranjats
per a violoncel i clavicèmbal.
El segon dels recitals, Ombres: el viatge
d’Eneas a través de les gorges de l’Avern –a
partir del llibre VI de l’Eneida, sobre el viatge d’Eneas a la ultratomba de l’Orc per parlar amb el seu pare, abans d’emprendre la
quimèrica empresa de la fundació de
Roma–, es va posar en escena en el conjunt
de la Necròpolis Paleocristiana, amb motiu
de la seva recent reobertura. Un escenari
suggeridor i emblemàtic, que prenia una
nova dimensió amb l’espectacle proposat.
Dos recitals que van fer arribar les paraules de Virgili d’una forma directa, emotiva i
entenedora, fent viu un patrimoni que, juntament amb la lectura de l’obra de Broch
–com van comentar alguns dels participants en la proposta–, portava a la reflexió
sobre temes de gran actualitat, com la possibilitat del coneixement, la funció de l’art
en un temps de crisi, o la manipulació i l’ús
que en fa el poder.
Unes reflexions que, com apuntava Laura
Borràs –una de les conferenciants del cicle–,
confirmen que “els clàssics no són part del
passat, una forma de despulla arqueològica... són vius i ens parlen de vida”.
La col·laboració entre institucions públiques –com és el cas de la Biblioteca Pública
i el Museu Nacional Arqueològic de
Tarragona–, amb altres institucions
–l’ONCE– i associacions, com el Grup de
Teatre Popular TeclaSmit, que comparteixen un mateix entorn social amb què se senten compromeses, és, segurament, la part
més enriquidora d’un projecte que té la
voluntat i l’objectiu de facilitar el coneixement, i col·laborar en el desenvolupament
de propostes culturals i en la difusió de la
literatura, la història, el patrimoni i l’art.
25
Un moment del recital escènic Cap a les ombres: el suïcidi de Dido al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
AURIGA