AVE SALVE programa

TeclaSmit. Col·lectiu de teatre
Interpretat per: Anna Maria Caballero, Agustí Farré, Cinta Ramón, Dolors
Quintana, Esteve Masalles, Joan Sánchez, Núria Gondolbeu, Pau Gavaldà,
Ricard Padilla.
Creació vídeo: Martí Xirinacs.
Idea i direcció: Sergi Xirinacs.
CLÀSSICS A ESCENA
Organització:
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
És una producció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de
TeclaSmit. Col·lectiu de teatre.
Assessorament textos clàssics del programa “Clàssics a escena”: Joan
Gómez Pallarès, catedràtic de Filologia llatina de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
AVE SALVE forma part del cicle “Clàssics a escena” i es presenta en el marc
del congrés Tarraco Biennal, 1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món
Antic, celebrat a Tarragona els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desembre
de 2012.
AVE SALVE
TeclaSmit. Col·lectiu de Teatre
Text complert del muntatge a:
http://www.mnat.cat/app/archivos/
actividad/35/avesalvetextcompletbaixa.pdf
en col·laboració amb
Tarraco Biennal
1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic
29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012
MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
Els plaers, fortunes, desventures i glòries de la vida terrenal, confrontats
amb la seva brevetat pel tall de la mort i l’angoixa davant del buit, la
foscor i la incògnita de la transcendència, inspiren la posada en escena
d’una selecció de textos clàssics –TÀCIT, PLATÓ, CATUL, SÈNECA–,
suggerits a partir de les inscripcions llatines sobre pedra exposades al
museu. La dramatització del preciós poema epigràfic inscrit a l’ESTELA
DE VINEBRE. L’estètica de la noble pedra inscrita –vestigi de l’Urbs– i
de la seva inexorable destrucció amb el pas del temps, així com també
del cos humà, a través d’una recreació visual-fotogràfica. Les paraules
que, fonaments de la nostra cultura, han sobreviscut a les ruïnes i al
temps. Tot això conforma el muntatge escènic AVE SALVE.
Textos i referències bibliogràfiques:
•
Tàcit, Històries II, III i IV. (Traducció: Marià Bassols de Climent, Josep
M. Casas i Homs i Miquel Dolç. Fundació Bernat Metge, 1949, 1957
i 1962).
•
Plató, Fedó. (Traducció: Jaume Olives. Fundació Bernat Metge,
1962).
•
Catul, Poesies. (Traducció: J. Vergés, A. Seva. Fundació Bernat
Metge, 1990).
•
Estela funerària de Vinebre. MNAT 45110 (Traducció: J. Gómez
Pallarès)
A Gai Ebuci Tardus.
A Gai Ebuci Verecundus, fill, soldat de la legió VI a Síria.
Tot just la meva edat acabava d’arribar als divuit anys
els fats han trencat de sobte, desgraciat, el teu camí.
Eres soldat escollit a la legió que s’anomenava Sisena,
que va dur, pietós i amb força, les armes a Síria
i [contra qui] Fortuna va exercitar les seves ires massa salvatges,
a qui d’una manera molt coent va emportar-se abans del dia fixat.
Ningú, ni tan sols els meus pares, amb els meus vots
no expliqui els esplèndids fets de la seva dedicació militar.
Oh pares dignes de compassió, que heu engendrat un fill com aquest!
No ha estat permès arribar a tocar les terres dels meus pares.
Tu, mare desgraciada que plores, així, abandonada,
doncs amb la desaparició del pare la ruïna ho domina tot.
Tampoc no et vull deixar de banda, cor i consol nostres,
m’indigna que a tu, desgraciada, no t’hagi estat permès fruir de
les dolces abraçades del que mor i els petons oferts
i tampoc no t’ha pogut tenir qui mor amb mà esllanguida.
Vagi cap amunt si és que hi ha un camí i s’acosta al sepulcre,
que el meu cas se sotmeti a allò establert.
Infeliç i enutjat posseeix ara aires estrangers
i cap mà no ha tancat els seus ulls.
Hoste que passes, no deixis de banda la nostra inscripció
i et prego que diguis: “que la terra et sigui lleugera.”
Valeria Laura l’erigí.
•
Campana d’ús ritual. MNAT 2863.
•
Pedestal amb inscripció dedicada a l’emperador Còmmode. MNAT
733
Aquesta campana, juvenil missatgera de la nostra terra, anuncia un
temps millor per al senat i el poble Romà. Si els Augusts i el poble Romà
estan bé, Tàrraco és feliç.
A l’emperador Cèsar Aureli Còmmode Antoní, pietós, joiós, vencedor dels
Sàrmates i dels Germànics, gran vencedor dels Bretons, gran pontífex,
revestit pel poder dels tribuns per onzena vegada, proclamat emperador
per setena vegada, cònsol per cinquena vegada, pare de la pàtria, els
sevirs augustals.
•
Proverbis (Valeri Màxim, 8,14,5; Persi, 1, 41; Virgili, Geòrgiques 3,
112; Tàcit, Històries IV, 6, 1; Ciceró, Tusculanes ,45,109; Horaci, Odes
2,20,1; Sèneca, Hercules Furens 437; Ovidi, Tristes 4, 3, 74; Virgili,
Eneida, 4, 174; Apuleu, Metamorfosis 10, 3,6; Persi, 1, 28; Horaci,
Odes 4,9,29; Tàcit, Annals 4, 38; Juvenal, 7, 81; Plini, Epístoles 3, 20,
8. (J. Llombard, Aurea dicta. Paraules de l’antiga saviesa. Fundació
Bernat Metge, 1960).
•
Sèneca, De la Providència. (Traducció: Carles Cardó. Fundació
Bernat Metge 1924.