Documento 2692169

Producció i organització: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Interpretació: TeclaSmit-teatre popular.
Repartiment:
“CAP A LES OMBRES: el suïcidi de Dido”
Dido: Arga Sentís, Isabel Bitria
Anna: Agnès Martí
Eneas: Agustí Farré
Narradors: Pau Gavaldà, Josep Mª Piñol
Músics: David Blay, violoncel
Eladi Dalmau, clavicèmbal
Idea, direcció i selecció de textos: Sergi Xirinacs
Textos, referència bibliogràfica:
Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre IV, 1- 690 (Empúries.Barcelona, 2010.
Traducció: Joan Bellès).
Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre VI, 1- 850 (Empúries. Barcelona, 2010.
Traducció: Joan Bellès).
© MNAT 2013. Il·lustració: Vergilius Romanus, fol. 14 r.; 78 v.; 108 v. (Biblioteca Vaticana, Cod. Vat. Lat. 3867)
“OMBRES: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern”
Narradores: Dolors Quintana, Antònia Sabater, Àngels Sabaté
Eneas: Agustí Farré
Anquises, Caront: Pau Gavaldà
Sibil·la: Agnès Martí, Cinta Ramon
Deífob: Sergi Xirinacs
Cor d’ànimes: Teresa Torija, Mònica Ors, Núria Gandolbeu, Montse Sans,
Carmen Gómez, Isabel Bitria
CLÀSSICS A ESCENA
LES PORTES DEL SOMNI:
el camí a la fundació de l’Imperi.
Dos recitals escènics dels llibres IV i VI de l’Eneida, de Virgili
en col·laboració amb
TeclaSmit-Teatre popular
18 de maig - Dia Internacional dels Museus i Nit dels Museus 2013
31 de maig i 1 de juny de 2013
MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
Tercer recital de Clàssics a Escena. En aquesta ocasió dos recitals,
lligats pel tronc de l’Eneida de Virgili. Un centrat en el llibre quart,
sobre la reina Dido i el seu tràgic amor envers Eneas que l’abandona
per anar-se’n a Itàlia a fundar Roma. L’altre, sobre el viatge d’Eneas a
la Ultratomba de l’Orc per parlar amb el seu pare, abans d’emprendre
aquesta empresa quimèrica.
Després d’haver posat veu a paraules de Ciceró, Sèneca, Cèsar,
Tàcit, Plató, Catul, Titus Livi, en els dos darrers muntatges –“La
imprevista” (sobre els conflictes de poder i l’exercici d’aquest en
època de Juli Cèsar) i “Ave Salve” (en el qual, partint de la pedra
escrita, es feia una reflexió sobre la vida i la mort) –, els actors de
TeclaSmit posen fil a l’agulla per enfrontar-se al repte d’interpretar
Virgili recitant la gran dels clàssics, l’ENEIDA, començant pel
viatge a l’Avern, que es posa en escena en el marc de la Necròpolis
Paleocristiana, amb motiu de la seva reobertura.
Per eixir del món d’ultratomba, les PORTES DEL SOMNI, són dues.
Per una hi surten les ombres reals; per l’altra, de vori, lluminosa,
els Manes hi deixen sortir les il·lusions irreals, els somnis. És per
aquesta darrera que Eneas surt del seu viatge a l’Avern just arribat a
les ribes d’Itàlia disposat a conquerir-la.
“OMBRES: el
el viatge
viatge d’Eneas
vern”
“OMBRES:
d’Eneasaatravés
travésde
deles
lesgorges
gorgesdedel’Al’A
vern”
Recital escènic sobre el Llibre VI de l’Eneida.
18 de maig -Nit dels Museus- i 1 de juny de 2013
Necròpolis Paleocristiana de Tarragona (Av. Ramón y Cajal, 84)
“El tema central d’aquest llibre és la baixada d’Eneas a l’Avern, el regne
dels morts.
La flota troiana arriba a les costes itàliques, concretament a Cumes,
prop de Nàpols. Aquest lloc fou famós en la història de Roma per la
Sibil·la, sacerdotessa d’Apol·lo a la qual acudien els romans per consultar
els designis dels déus. Un cop arribats, Eneas procedeix a complir
immediatament les ordres que havia rebut del seu pare i s’encamina a
la cova de la Sibil·la. Després de cercar el branquilló d’or que li ha de
permetre l’entrada als inferns, i de complir tots els rituals prescrits,
hi davalla acompanyat de la Sibil·la. Allà s’entrevista amb el seu pare
Anquises, que li revela la glòria futura de Roma.
En aquest llibre queden ben reflectides les idees religioses de Virgili i les
principals creences dels romans respecte al sentit de la mort i allò que
ve darrere seu; el text aporta, a més, informació detallada sobre els ritus
funeraris tradicionals entre els romans.
Cal remarcar el sentit altament patriòtic de la darrera part del llibre.
Anquises presenta a Eneas les ànimes que un dia s’encarnaran en els
principals dirigents del poble romà, des dels avantpassats albans fins a
la família d’August, i li prediu la glòria de Roma, que amb les seves lleis
governarà el món”.
(Joan Bellès. Introducció a: Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre VI, (Empúries. Barcelona,
2010. Traducció: Joan Bellès. pàg 149.)
“CAP A
A LES OMBRES:
Dido”
“CAP
OMBRES:elelsuïcidi
suïcididede
Dido”
Recital escènic del llibre IV de l’Eneida.
31 de maig de 2013
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)
“Aquest llibre té un caràcter marcadament líric. El tema central és
l’enamorament de Dido, els seus intents de retenir Eneas i la tràgica mort
de la reina. Dido és un personatge de creació netament virgiliana, potser
el personatge més acabat de tota la literatura llatina, comparable a les
heroïnes de la tragèdia grega.
Virgili treballa a fons la transformació psicològica de Dido: la reina
majestàtica que apareix en el llibre 1, sense altre perfil que el de la
governant responsable del seu poble, s’humanitza progressivament per
obra de l’amor i mostra els seus trets de dona, amb sentiments profunds i
vehements. La manca de correspondència fa girar la seva transformació
interna cap a la deshumanització fins a convertir-la en un arquetip
estilitzat de la venjança; una venjança que, no podent recaure sobre
Eneas, es gira contra ella mateixa i la porta al suïcidi. En centrar tota la
raó de la seva existència en l’amor d’Eneas, Dido s’ha privat de qualsevol
possibilitat de tornar a connectar amb la realitat i ha quedat abocada a
l’autodestrucció.
El lligam amb el tema general de l’obra és el fet que Eneas ha de sacrificar
els seus sentiments personals per a complir el destí que té marcat: fundar
un poble poderós, continuador de la glòria de Troia, que serà l’imperi
romà”.
(Joan Bellès. Introducció a: Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre IV, (Empúries. Barcelona,
2010. Traducció: Joan Bellès. pàg 96.)