El rei el savi i el bufó; Shafique Keshavjee

BUDISME
Religió que prové de l'hinduisme, que es basa en la doctrina de Buda Buda−shasana. El Budisme fou fundada
per Siddharta Gautama, que després d'una vida entre la reialesa del nord de l'Índia i després ascètica, a través
de la meditació arribà a l'estat de consciència suprema que el convertí en l'Il·luminat (Buda). Després d'arribar
en aquest estat, Buda explicà la seva doctrina als seus seguidors, cosa que va permetre el naixement d'una via
distinta de l'hinduisme i que coneixem com a budisme.
Els textos sagrats del Budisme es divideixen en tres branques: vinyana, regles de la vida monàstica; sutra, o
sermons de Buda, i Abhidharma, estudi d'alguns punts doctrinals. Cal destacar que com que al llarg del temps
la tradició no a parat de d'ampliar−se en cada cultura, en cada escola budista, trobem una forma d'interpretar el
sutra.
Les diferents escoles del budisme es divideixen en tres corrents, que es diferencien en la seva comprensió del
Buda, de la seva filosofia i de la seva disciplina. Els tres corrents són: el Theravada que és la doctrina que es
practica a Sri Lanka i al Vietnam; el Mahayana o gran vehicle que es desenvolupà a la Xina i al Japó i
finalment trobem el corrent Vajrayana que és el que es el que caracteritza la tradició tibetana.
La doctrina del Buda es basa en l'absència del Si mateix, la no permanència de qualsevol cosa i el sofriment.
Aquesta doctrina també desenvolupa les Quatre Nobles Veritats sobre la universalitat del sofriment després
del desig; la via que condueix a parar aquest sofriment, es basa en aquests preceptes: la rectitud en la
comprensió, el pensament, la paraula, l'acció, els mitjans d'existència, l'esforç, l'atenció i la concentració
(Noble Òctuple Camí).
La moral búdica reposa sobre deu prescripcions: de les quals les cinc primeres fan referència a tot el poble:
respecte a la vida, respecte a la propietat, refús de la sexualitat desordenada, respecte a la veritat i abstinència
de begudes embriagadores; i les altres cinc prescripcions estan reservades a la vida monàstica.
El que podríem dir que el que destaca més del budisme i, sobretot el que el diferència més de les altres
religions és l'actitud envers aquestes. La doctrina budista, que va sortir de l'Índia i es va estendre per l'Àsia, ha
demostrat una gran capacitat d'adaptació religiosa i cultural, i a més a més el budisme durant tots aquests
segles ha manifestat una tolerància sense límits amb les altres religions, que ha provocat que avui en dia en la
societat occidental el budisme sigui molt admirat.
HINDUISME
L'hinduisme no té fundador; ja que el seu origen es remunta als savis inspirats de tribus indoàries instal·lades
al Nord de l'Índia fa més de tres mil anys. El nom amb el qual coneixem aquesta religió apareix gràcies al
contacte amb els musulmans. L'hinduisme
Les escriptures hindús són molt variades: en primer lloc, hi ha les Quatre Vedes, tenim les epopeies del
Mahabharata; mes recentment trobem els antics poemes (Purana) i els reculls de lleis (Dharma−Shastra).
Les corrents de l'hinduisme es ramifiquen en tres formes principals de culte adreçat a les grans divinitats:
Vixnu, protector del món; Xiva, destructor i Senyor dels iogui; Shakti, esposa de Xiva, Deessa Mare del
tantrisme.
Les diferents corrents de l'hinduisme estan d'acord en una base comuna: el respecte als Vedes, la pluralitat
d'aproximacions a la divinitat, el cicle de creació, preservació i dissolució de l'univers, la successió de les
reencarnacions i l'organització de la societat en castes. Segons els diferents corrents, l'alliberament es pot
1
cercar a traves de diversos camins: les accions desinteressades , el control psíquic, la saviesa dels sistemes
filosòfics i la devoció al guru o a la divinitat preferida.
Els preceptes de conducta de l'hinduisme, és a dir els fonaments de la societat d'hindú, estan fixats en el Llibre
de les Lleis de Manu, que estructura la societat en quatre varnas (sacerdots, guerrers i homes polítics,
comerciants treballadors i servents) i en múltiples castes. També segons l'obra del Llibre de les Lleis de Manu,
la vida personal consta també de quatre etapes: l'estudi, la vida en família, la retirada al bosc i el despullament
total del sannyasi.
Pel que fa l'actitud de l'hinduisme envers les altres religions per la seva naturalesa, l'hinduisme reconeix la
diversitat dels camins que condueixen al Déu personal i, a través d'ell, a l'Absolut insondable.
Una de les cerimònies més importants de l'hinduisme, és la puja, que es celebra en un altar privat o en un petit
temple o en una gran peregrinació, davant la imatge o l'estàtua de la divinitat escollida; amb campanetes,
encens llum, inclou una ofrena de flors o d'aliments així com una recitació de pregàries i d'un mantra. Els
brahmans o els sacerdots celebren el culte tres vegades al dia recitant habitualment el mantra Gayatri. El
corrent monista, cal destacar que és l'únic que no practica ni la reflexió ni la meditació que no recorre a cap
imatge.
Una de les grans característiques és que la gran majoria d'hindús són vegetarians, particularment els sacerdots.
Generalment, els hindús s'abstenen sistemàticament de la carn bovina.
Pel que fa als grans moments de la vida d'un hindú ,són: posar nom al fill, passar de la llet materna als
aliments sòlids, cenyir la talla del cordó sagrat; el casament i la incineració del cos difunt.
ISLAM
L'islam la segona religió més profetitzada a Europa després del cristianisme va sorgir durant el segle VII a la
península Aràbiga a partir de les ensenyances de Mahoma. L'Alcorà, que amb àrab significa recitació, és el
text sagrat del islamisme, ja que és la paraula de Déu que va descendir sobre Mahoma gràcies a l'arcàngel
Gabriel.
La població musulmana mundial s'estima que ronda entre més de 935 milions de persones que estan repartides
en dos corrents principals: els sunnites que representen més del 90% de la població musulmana que respecten
la sunna i els xiïtes que concedeixen una gran veneració als descendents del Profeta.
Les conviccions fonamentals de l'islamisme es basen en la creença en un sol Déu i en el missatge que Déu a
revelat a cadascun dels profetes, el darrer d'aquests és Mahoma. Per als musulmans la llum que il·lumina les
seves vides, és el camí que condueix a Déu i aquest camí es recórre mitjançant la fe.
La vida del musulmana, que segueix l'Alcorà i els sermons del Profeta, destaca pel gran respecte als altres i
sobretot per la gran ajuda que els musulmans destinen als més desfavorits. El que més destaca d'un musulmà
és l'honestedat i la generositat, que alhora aquests dos trets dels musulmans acompanyen i caracteritzen el dia
a dia d'un musulmà.
El musulmà que és un seguidor de la revelació divina formulada pel profeta Mahoma, durant cinc vegades al
dia prega a Déu, perquè la seva vida entri amb contacte amb el seu Creador, dona el 2,5% de la seva fortuna
als més desfavorits, durant un més dejuna durant tot el dia, i si li es possible una vegada a la vida pelegrina a
la Meca, tot això i més és la vida d'un musulmà que es basa en la dedicació als altres.
JUDAISME
2
El pares o més ben dits els patriarques del poble d'Israel són Abraham, Isaac i Jacob. La Torà que és el text
sagrat del judaisme fou rebuda per part de Moisès dalt de la muntanya del Sinaí, després de la Revelació dels
Deu Manaments.
La Torà que té caràcter sant, juntament amb altres llibres bíblics ( els Profetes i els Escrits) formà la tradició
escrita del judaisme. Pel que fa a la tradició oral del judaisme o Talmud, és el comentari de la Torà.
Avui en dia com tots sabem, els jueus habiten per tot el món, ja que durant milers de segles han estat
perseguits i torturats, però malgrat això trobem dos corrents principals: El primer (ortodox i tradicionalista)
que està lligat al respecte pel conjunt de les prescripcions de la tradició oral i escrita. Pel segon (liberal o
reformat, i conservador), a on els textos de la tradició segueixen sent una referència essencial i invariable,
però més o menys susceptible d'interpretacions.
Les conviccions fonamentals del judaisme rauen: en la consideració de que Déu és únic i creador de tot
l'univers, en la consideració de que l'home ha estat creat a semblança de Déu, i que el poble d'Israel ha estat
l'escollit per Déu, per tal de que aquest transmeti a tot els éssers humans, la doctrina que trobem en la Torà.
La vida d'un jueu, està marcada pel lligam a un Poble, a una Terra, i a una Llei, la Torà i els seus 613
manaments −mitzvot−. El dia del jueu, està dividit per tres oficis, vespre, matí i tarda. La pregària pública té
lloc a la sinagoga, a on han d'haver−hi un mínim de deu homes per tal de que l'ofici és pugui dur a terme.
Malgrat que cada dia ens arriben noticies sobre la situació entre israelites i palestins, per culpa d'uns dirigents
incompetents, en el món jueu trobem molts creients que estan compresos i oberts a una col·laboració
interreligiosa en el camp moral i social per tal de suprimir les diferències entre jueus i palestins.
Les celebracions principals del judaisme són: el Sàbat, setè dia de la setmana, és el dia de repòs, d'estudi i de
meditació; el Péssah (la Pasqua); Shavut (Pentecosta); Sukkot (que és el record dels 40 anys del poble d'Israel
al desert); Rosh ha−Shanà (Any Nou) i el Yom Kippur (dia del Gran Perdó, que consisteix en un dejuni de 25
hores en les quals el fidel, reconciliat amb els altres, demana el perdó de Déu i la seva inscripció al Llibre de
la Vida).
CRISTIANISME
El cristianisme, és la religió monoteista més estesa en el món que es basa en les ensenyances de Jesús. Jesús
de Natzaret d'origen jueu, és el fundador del cristianisme que va predicar el Regne de Déu a l'inici de l'era
cristiana. Els cristians reconeixen que Ell és el seu Messies que morí en la creu per salvar tota la humanitat i
que ressuscità per viure en Déu. El cristianisme, al igual que moltes altres religions, solament es comprèn des
de l'interior de la persona, entre aquells que comparteixen les mateixes creences i s'esforcen per viure d'acord
amb els valors d'aquesta religió.
La Bíblia cristiana que comprèn la Bíblia jueva (Antic Testament) i els Evangelis i els escrits dels Apòstols
(Nou Testament), és el text sagrat dels cristians, a on s'hi expliquen les conviccions fonamentals del
cristianisme: El Déu únic, creador de totes les coses, és un Déu d'amor que va parlar a través dels profetes
d'Israel i es revelà en la persona de Jesucrist per tal de poder salvar a tot la humanitat de tot el mal i de la
servitud que existeix; El Déu cristià és trinitari que donà als seus fidels el do de la salvació després de la mort.
Els corrents principals del cristianisme són tres: l'Església catòlica romana, que està sota l'autoritat del papa i
dels bisbes; la comunió d'Esglésies ortodoxes i les diverses Esglésies que sorgiren després de la Reforma,
durant el segle XVI.
La vida cristiana, es fonamenta en l'amor a Déu i a tot ésser humà, en els Deu Manaments de Déu i desemboca
en l'ideal del Sermó de la Muntanya: perdó de les ofenses, preocupació per la veritat, pràctica de la justícia i
3
servei al proïsme (relació de la persona humana amb qualsevol altra).
Després d'haver refusat durant molt de temps els adeptes d'altres religions, una nova obertura promoguda per
l'Església, condueix als cristians a reconèixer la llibertat religiosa i a respectar qualsevol tradició.
La devoció del cristià s'expressa de manera diversa en la pregària personal, que sorgeix de l'espontaneïtat o la
repetició; també s'expressa en la lectura bíblica, la confessió privada, les diferents pelegrinacions i la
veneració a Maria o als Sants. Malgrat que cada dia hi ha missa a l'església, durant el diumenge els fidels es
reuneixen per pregar i lloar a Déu, escolten la seva paraula, comparteixen el pa i el vi de l'eucaristia i reciten
amb fervor la pregària cristiana per excel·lència, que és el Parenostre.
OPINIÓ PERSONAL
Com a conseqüència d'uns enigmàtics somnis, el Rei d'un llunyà país, aconsellat pel seu Savi i el seu Bufó,
decideix convocar el primer Gran Torneig de les religions, ja que arriba a la conclusió de que, malgrat que
hagi donat tot el possible al seu poble, no els hi ha donat un sentit que orienti les seves vides. Mitjançant
aquest Gran Torneig serà possible descobrir quina de les religions, o quina creença adopta el seu poble. El
atletes d'aquest torneig són grans atletes d'un gran nivell dels quals les seves disciplines són l'ateisme i les
grans religions del món: budisme, hinduisme, islam, judaisme i cristianisme. Amb la fi de cercar la Bellesa
Eterna i la Saviesa, intentaran explicar lo millor possible l'essencial de les seves creences.
Aquesta història de les religions, planteja una brillant faula, plena d'humor i intriga que permet al lector
comprovar els seus coneixements i interrogar−se a ell mateix sobre els seus dubtes i les seves conviccions.
Aquesta novel·la fa que el lector es qüestioni quina és la millor religió, quin és per a ell el millor camí per tal
d'aconseguir la Bellesa Eterna i la Saviesa.
Pel que fa al meu punt de vista i després d'una lectura atenta seguida d'una reflexió profunda, arribo a la
conclusió que qualsevol camí, qualsevol religió que en aquest llibre s'exposa, és bona per tal d'assolir els
desigs de tot home. És possible, que factors històrics i polítics puguin torbar el nostre pensament i provocar
que nosaltres involuntàriament critiquem i desacreditem una religió, però si ens apartem del cap tot allò que
ens emboira, mitjançant un pensament clar, arribarem a la conclusió de que totes les religions són
respectables, ja que totes volen assolir la mateixa fita, una ho farà d'una forma, una altra d'una altra, però totes
elles voldran aconseguir el mateix. Per això pel que respecta a mi, no considero una religió millor que una
altra, i m'acontento amb la que tinc, possiblement perquè la religió que segueixo ma sigut imposada, però
segurament, que si hagués nascut en el si d'una família musulmana, també n'estaria orgullós de la meva religió
i l'acceptaria sense més ni menys i intentaria respectar les altres creences.
4