El profeta; Eduardo Gallardo

1. DOCUMENTACIÓ
1.1 Catalogació
­ Nom: El profeta
­ Escultor: Pablo Gargallo
­ Cronologia: 1933
­ Moviment artístic: Cubisme, expressionisme
­ Localització actual: N’hi ha diverses reproduccions. Una és al “Museo Pablo Gargallo”, Saragossa.
1.2 Elements materials i tècnics
­ Material utilitzat: bronze
­ Tècniques: fosa
­ Formes: Exempta
­ Tipologia: dempeus
­ Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm
2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC
­ Descripció: La figura és coberta amb una esquematitzada pell de xai i lleugerament inclinada cap endavant, hi ha molts buits. Té la mà dreta aixecada, a l’esquerra porta un pal i té la boca oberta.
­ Proporcions: Desproporcionada perquè el cap és molt petit en comparació amb el cos.
­ Volum: Absents, són acotats per elements corbats, com es pot apreciar ala galta esquerra. El buit descarnador és molt més expressiu que no el tradicional.
­ Composició: Oberta, dinàmica i equilibrada. Les línies compositives són diagonals i corbes, Té un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra; a partir d’aquest eix creixen els diferents elements del cos mitjançant un joc de corbes i contracorbes portades al pla real per sòlides línies rectes que afermen l’home al terra.
­ Llum: Les formes convexes deixen relliscar la llum suaument, i les còncaves la reflecteixen, i l’aire la deixa passar sense influir­hi.
­ Situació de l’espectador: La concepció de la figura canvia sempre segons el punt de vista des de l’espai interior.
­ Estil i autor: Malgrat que se l’ha volgut integrar en el cubisme a l’hora de treballar les formes geomètriques de les diverses parts del cos del profeta, l’autor va més enllà i introdueix elements propis, com és l’estudi del buit i del ple en l’obra. Gargallo va estar relacionat amb el modernisme barceloní com a escultor, però aviat se’n va anar a París, on al costat de Picasso, va iniciar un camí d’investigació escultòrica. La seva obra, inspirada en el cubisme, té com a elements més importants el contrast entre el buit i el ple, i el treball amb làmines de metall retallades. Va innovar una forma d’expressió emparentada amb les recerques cubistes i puristes dins un realisme de les figures plenes d’aire i de llum, que tendeixen a l’abstracció.
3. INTERPRETACIÓ
­ Tema: Un home il∙luminat, en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar, adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir­lo amb el braç dret, mentre que a la mà esquerre sosté amb autoritat una vara. És molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fica en el joc canviant d’espais buits i masses.
­ Iconografia: Es representa la figura d’un profeta que clama en el desert. ­ Iconologia: Amb l’objectiu de representar un líder sense aurèola, un profeta laic, Gargallo aprofita la coneguda iconografia de l’episodi bíblic segons el qual Sant Joan Baptista predica cridant enmig del desert. L’agitació social que es vivia en aquest moment a l’Europa d’entreguerres, amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda representada en aquest profeta, que està en plena solitud.
­ Funció: Estètica i investigadora de noves formes. Està feta amb bronze i per això va permetre que se’n fessin moltes còpies. Ens indueix a pensar que va ser feta amb la intenció de decorar algun tipus de gran espai (museus o espais públics).
­ Context històric: L’obra s’emmarca en el trasbals polític del període d’entreguerres i en l’artístic que es vivia a París. La figura de Gargallo va ser clau a l’hora de definir els nous camins de les avantguardes escultòriques, amb els intercanvis d’opinions en tertúlies aplegades en els cafès del moment, i sobretot mitjançant la relació que s’establia moltes vegades amb els principals marxants d’art del moment. 4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ
Aquesta obra és molt important per la introducció del buit, que va anar lligat a l’ús del ferro com a material escultòric, encara que també s’utilitzava el bronze. El profeta és un representant perfecte d’aquesta nova manera d’entendre la corporeïtat.