El Problema de L'Aigua

En aquest treball pretenem informar i convèncer les persones del perill de malgastar i contaminar l'aigua.
Vosaltres direu: Però si jo mai he fet això!
Però inconscientment de vegades tirem papers a terra, que el vent s'emporta i acaben, potser, surant en la
platja o en la mar. Un altre exemple: No us heu deixat mai una aixeta oberta o simplement gotejant? Si així i
tot encara dieu que no és que mentiu perquè a tots ens ha passat alguna vegada, inconscient o conscientment.
En aquest treball anem a parlar sobre els problemes de l'aigua, concretament de la desertització, de la
contaminació i del problema futur. Esperem que aquesta redacció us pugui convèncer del gran error que
cometem malgastant i contaminant el bé que permet la vida a la terra: L'aigua.
Per si no ho sabeu, el significat de la paraula desertització és el següent: Terme que s'aplica a la degradació
de les terres en zones seques, deguda a la manca d'aigua, al canvi climàtic i, sobretot, a l'impacte humà sobre
la vegetació i l'ambient. La desertització ha sigut identificada com una sèrie de processos que afecten a totes
les zones seques del món. Aquests processos incideixen l'erosió per l'aigua i el vent, la desertització va ser el
primer problema ambiental que va ser considerat com un caràcter global. En tot el món són coneguts prop de
3950 milions de casos afectats per aquest factor, en la seva major part en forma de vegetació degradada en
terres empleades per al pasturatge. Hi ha diverses causes, com per exemple l'anomenat sobrepasturatge.
Aquesta causa és el resultat de mantenir massa ramat a una zona dedicada a aquest. Si la excessiva pressió del
pasturatge continua, la pèrdua de la coberta vegetal serà inevitable; i aquesta pot portar a l'erosió del sòl i la
formació irremeiable de la zona en un desert passat temps. Altres causes, freqüentment eludides, pel que fa a
l'impacte humà són la sobreexplotació i l'erosió amb la tala abusiva de la vegetació, sense contar els
incendis provocats pel ser humà. La sobreexplotació es produeix per l'acurtament dels períodes en que les
terres queden lliures dels cultius o per l'ús de tècniques mecàniques que produeixen una pèrdua generalitzada
de terra. L'erosió per la tala abusiva de la vegetació és provocada, com el seu nom indica, per la tala
indiscriminada d'arbres per l'elaboració de paper, mobles i altres productes i per crear zones dedicades a
l'agricultura i la pastura de ramat. Però el cas més greu de desertització per aquesta causa és anomenat crisis
de la llenya, característica de moltes terres seques dels països en desenvolupament. Els incendis provocats pel
ser humà poden ser involuntaris o voluntaris, però moltes vegades es diu que un bosc s'ha incendiat
accidentalment i és mentida. Açò es deu a l'interès de moltes empreses dedicades a la fusta, ja que la fusta
cremada els serveix igual cremada que viva, i d'aquesta manera no els poden prohibir el dret d'apropiar−se'n,
ja que eixa fusta ja no li serveix a ningú més. La salinització és un dels exemples més clars de desertització
ocasionada per l'home, i afecta a quasi una cinquena part de totes les terres de regadiu d'Austràlia i dels Estats
Units; i un terç de les de països com Egipte i Pakistan; En Iraq la proporció és d'un 50%. Aquest factor
significa la excessiva concentració de sals en les terres irrigades, i açò afecta adversament al rendiment dels
cultius i pot arribar a matar a les plantes i fer la terra estèril.
Els deserts i els seus límits són dinàmics en canvis climàtics apreciats pel ser humà, degut a un règim
pluviomètric molt variable d'un dia a un altre, d'una estació a una altra, i per períodes de sequera que poden
durar dècades. Resulta difícil atribuir la desertització a factors humans o determinar si s'ha produït una
degradació natural dels recursos de certes regions. La pèrdua de coberta vegetal de la terra s'atribueix, a més a
factors climàtics naturals. Aquest tipus de problemes han portat alguns experts a suggerir que el paper
d'aquesta com a problema mediambiental global ha estat molt exagerat. La mala interpretació del problema ha
donat a llum projectes en els quals es planten diverses línies d'arbres per detenir l'avanç del desert. En els
últims anys s'han produït canvis respecte als medis per resoldre la desertització. Les idees sobre la capacitat de
sustentació en medis ambientals menys variables poden no ser aplicables a l'entorn dinàmic de les terres
seques, els canvis naturals signifiquen que les àrees de pastura disponibles es troben en un continu estat de
fluix. Els mecanismes socials desenvolupats per pobles dedicats a la pastura , que porten moltes generacions
criant ramats de pastura en les terres seques, solen impedir el sobrepasturatge abans de que es produeixi la
degradació mediambiental. S'ha arribat a esperar massa de les solucions tècniques als problemes de
desertització. Les dificultats a les que s'enfronten les comunitats que viuen en àrees seques estan relacionades
1
amb el creixement de la població i en factors socials, econòmics i polítics. L'importància dels factors no físics
a l'hora d'afavorir l'ús no sostenible dels recursos de les terres seques queda il·lustrat pel cas de les Grans
Planures. Al començament de la dècada dels anys setanta, degut al contacte de les grans exportacions a
l'antiga Unió Soviètica es va emprendre l'explotació de grans extensions de terra marginal per al cultiu del
blat. Quan la sequera aplega a la zona en 1975 tornaren a veure's grans tempestes de pols. Fins ací la
informació sobre la desertització, ara passem al següent apartat, la contaminació de les aigües.
L'aigua en el nostre país és el principal limitant de la productivitat vegetal. L'aigua subterrània que està
contaminada per l'agricultura, la indústria i els urbanismes incideix en els aqüífers. La contaminació agrícola
de nitrats també ha arribat als pobles i ciutats on vivim, fent que no es puga beure pel perill d'agafar diverses
malalties. Aquest problema és un greu motiu de preocupació, ja que ens afecta a tots. Hi ha diversos tipus de
contaminació pels que s'hem de preocupar: la contaminació industrial. No s'exerceix el degut control el destí
dels efluents industrials i el seu tractament previ. Això provoca una contaminació dels rius i de les costes
properes. Un altre tipus de contaminació és la contaminació biològica. És provocada per la evacuació
incontrolada dels residus urbans, o pels defectes o trencament del sistema d'eliminació. Sols el 50% dels
municipis valencians depuren les aigües residuals i majoritàriament de forma incompleta, creant el risc
potencial de contaminació. També hi ha contaminació per residus sòlids urbans. Els vessadors dels residus
sòlids urbans son fonts puntuals de contaminació perquè els lixiviats poden infiltrar−se fins els aqüífers
subjacents. És freqüent trobar aquests tipus d'abocadors en els llits dels rius de funcionament esporàdic o en
les àrees deprimides d'elevada permeabilitat. Aquests abocadors són cada vegada més nombrosos i augmenten
la preocupació de la gent que viu prop d'aquestes zones.
La contaminació radioactiva n'és un altra. En aquesta no sembla ser alt el risc de contaminació natural
perquè son escasses les localitats on existeixen mineralitzacions amb component radioactiu. Però la
possibilitat de fugues radioactives a centrals nuclears representa un clar perill de pluja àcida i gasos tòxics, a
més, l'aigua dels rius d'aquestes zones no tornarien a ser potables.
Altra contaminació és la contaminació geoquímica. Aquest tipus de contaminació és totalment natural i sols
deure's a la presència de formacions geològiques d'alt contingut en sals que pot aportar−les de manera
selectiva a l'aigua en contacte amb elles. Per últim, parlarem de la contaminació per intrusió marina. Per
atendre les necessitats de l'agricultura i la indústria, els aqüífers costaners es veuen sotmesos a fortes
extraccions d'aigua subterrània, en ocasions superiors als propis recursos de l'aqüífer. Es produeix, aleshores,
un fort desequilibri que afavoreix la penetració d'aigua de mar en els aqüífers que es barreja amb l'aigua dolça
en una zona anomenada de transició a interfase, la disposició i l'amplària de la qual depèn de les peculiaritats
hidrogeològiques de cada aqüífer i del grau de sobreexplotació.
La contaminació dels llacs, siga pel motiu que siga té una solució que requereix la depuració de les aigües del
llac. Per aconseguir descontaminar l'aigua totalment es requereix una depuració simultània de les aigües i els
sediments del llac.
Ens enfrontem a un problema pràcticament inevitable: La manca d'aigua. En el futur la poca aigua que
quedarà estarà majoritàriament contaminada i la que quede potable estarà a preu d'or i sols a l'abast dels més
rics. L'única manera de retardar el procés és, i insistim per sobre de tot amb açò que feu cas de les nostres
advertències. I estem tan segurs de que són acertades que ens atrevim a transmetre el següent missatge:
−DOSSIER DE LA CONTAMINACIÓ, PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT D'INGENIERIA DEL
MEDI AMBIENT−DIVERSOS AUTORS
− ENCICLOPÈDIA ENCARTA 98, AUTORS ENCARTA 98
• INTRODUCCIÓ−−−−−−−−−−−−−−−−−−−1
• DESERTITZACIÓ−−−−−−−−−−−−−−−−1
2
• CONTAMINACIÓ−−−−−−−−−−−−−−−−3
• UN PROBLEMA FUTUR−−−−−−4
• BIBLIOGRAFIA−−−−−−−−−−−−−−−−−4
3