El Patriota; Roland Emmerich

El Patriota
Crèdit Variable Drets Humans
Trama o argument
Es tracta d'una pel·lícula d'ambientació històrica que plasma la realitat del colonialisme anglès i
posterior Guerra d'Independència a Nord−Amèrica durant el segle XVIII. Cal dir que la presa de
posició és sempre favorable a l'independència dels Estats Units.
La trama gira al voltant d'en Benjamin, un colon anglès, vidu, que viu a la seva plantació envoltat dels
seus set fills. Els conflictes començen quan els colons nord−americans mostren el seu rebuig envers la
dominació colonial i les apujades d'impostos del rei Jordi en votació popular i, malgrat la negativa del
protagonista, es va declarar oficialment la guerra a la metròpoli anglesa.
Les tropes del rei començen llavors una reçenca del rebels arreu dels territoris del sud. Les tropes
angleses arriben a la plantació d'en Benjamin, qui es mostra neutral, però en un episodi contradictori,
empresonen el seu primogènit, en Gabriel, qui es mostra favorable a l'independència dels EUA i
contrari a la dominació anglesa; ell és empresonat per l'antagonista de la pel·lícula, el coronel
Tavington, qui el condemna a morir penjat. En un atac de frustració, un dels fills menors d'en
Benjamin intenta agredir els soldats anglesos a fi d'intentar alliberar el seu germà; immediatament és
abatut per en Tavington, qui ordena cremar la casa del protagonista.
Aquest fet és el detonant pel qual en Benjamin decideix fer−se a les armes per tal d'aconseguir la
llibertat del seu fill, captiu a mans dels homes d'en Tavington. Potser la seva decisió és massa sobtada,
però decideix donar un fusell a cadascun dels seus infants i clamar venjança. Estratègicament col·locats,
fet que denota l'experiència militar del protagonista, aconsegueixen eliminar a tot l'esquadró enemic i
recuperar al seu fill gran.
Passat aquest episodi, les milícies es comencen a organitzar i, amb elles la identitat d'un nou país. En
Benjamin és proclamat cap de les tropes i assumeix la responsabilitat de fer−se càrrec de les tropes i
d'allunyar−se dels seus fills, als qui deixa en la plantació de la seva cunyada.
1
Durant el seu període com a combatent llidera una guerra de guerriles contra les tropes angleses, a les
que tot plegat comença a debilitar als anglesos fins al punt d'aconseguir donar mort al coronell
Tavington, tal com va prometre, en un cos a cos ple de simbolisme, on la bandera dels EUA ja era una
realitat com a símbol de la independència.
Seguidament, les campanyes militars es succeeixen i les victòries començen a ser favorables per a la
milícia local. En tota guerra es cometen atrocitats, és el cas de l'episodi de la crema intencionada de
l'església local amb tot el poble tancat a dins, entre les víctimes, consta la dona del fill del protagonista,
que mor entre les flames.
En referència als aliats, en la Guerra d'Independència nord−americana les tropes franceses van jugar
un paper molt important al costat dels colons americans.
El paper dels esclaus també resulta molt significatiu ja que els seus drets es representen com un símbol
o una conseqüència de la lluita dels colons nord−americans i no com un procés democratitzador que va
arribar anys més tard.
Finalment el conflicte bèlic acaba amb la derrota de les tropes angleses en els territoris i costes
americanes per les milícies i les esquadres navals franceses. Tan bon punt l'exèrcit del rei Jordi va
proclamar oficialment la seva rendició, tots els personatges de la pel·lícula van emprendre una nova
aventura, la de crear un nou país a partir de les cendres del que la guerra va devastar.
Personatges
Protagonista
Es tracta d'un home de mitjana edat, vidu i pare de set fills. El seu nom és Benjamin i és propietari
d'una plantació agrícola. El seu caràcter és ferm i caut però impulsiu i ferotge a la vegada; en un tram
de la pel·lícula mostra la seva experiència militar, fet que denota un possible servei com a soldat en
alguna de les guerres colonials d'Anglaterra, com pot ser el cas de la ocupació de la Índia.
El seu actual estatus el permet gaudir d'una vida relativament relaxada i sense grans preocupacions.
Però tot canvia quan els colons nord−americans es van proclamar oficialment en guerra amb la corona
britànica.
En un primer moment mostra una actitud passiva envers el conflicte fins que un dels seus fills és
assassinat per les tropes enemigues.
En una segona etapa, en Benjamin s'aixeca en armes i es declara cap de la milícia, en pro de la
independència dels EUA, mostra un comportament estratega i tenaç, fet que constaten la efectivitat dels
seus atacs a les tropes enemigues i els seus coneixements del codi d'honor militar. No cal oblidar té un
fort sentiment familiar i que en tot moment es mostra disposat a defensar la seva família, malgrat que el
destí l'allunya d'una dona i de dos dels seus fills, que perd en combat.
Fill gran
És un home que des−de el primer moment vol lluitar en favor de la independència. No es mostra
temerós de les possibles conseqüències que les seves decisions puguin provocar. Tot plegat fa pensar que
es tracta d'un noi jove, impulsiu, que en ocasions sembla no tenir cap lligam ni responsabilitat envers la
seva família. D'altra banda, mostra un gran respecte per la figura del seu pare, com ho fan la resta dels
seus germans.
2
El fet de ser un subordinat del seu pare al cap de la milícia va fer que la seva relació s'enfortís encara
que les formalitats pròpies dels oficials no ho demostrin.
L' amor per el que seria la seva dona el va fer suportar algunes proves o adversitats pròpies de la època.
Aquesta dona a la que ell tant ha estimar mor en un infame assassinat, i amb ella, les il−lusions de tots
dos.
Va ser un entusiasta de l'alliberació de Nord−Amèrica i va sentir una gran devoció per la implantació
de la nova bandera, que ell va començar a el−laborar cosint una estrella per cada nou estat guanyat en
batalla.
Home negre
Es tracta d'una figura aparentment secundària però carregada de simbolisme, el seu paper d'esclau
negre el fa ser menyspreat pels seus companys de trinxeres, entre altres coses perquè no sap llegir.
Va lluitar al bàndol dels colons a fi d'aconseguir la llibertat. Però al camp de batalla tots els homes són
iguals i va fer plausibles que les diferències entre races no existeixen.
Va representar l'inici d'un procés d'alliberació que anys més tard, es va fer realitat amb la culminació
d'una Guerra Civil entre els ja oficials Estats del Nord i els Estats del Sud, aquests últims partidaris de
l'esclavitud.
En definitiva, aquest home encarna la figura de les primeres generacions d'eclaus als EEUU, que, al
meu parer, busca provocar en l'espectador una visió contrastada sobre els conflictes ideològics entre
cultures, que es remonta als inicis de la humanitat.
Episodi que m'hagi cridat l'atenció
D'entre els molts episodis de la pel·lícula que m'han cridat l'atenció m'agradaria destacar−ne un que
em va semblar innecessari a la vegada que dubtós.
És el cas de l'escena en què el coronel William Tavington ordena a un soldat incendiar l'església en què
prèviament havia reunit a la totalitat dels colons del poblat. Degut a l'extrema crueltat de l'acte
criminal, a part de la possible immoralitat del fet de cremar una edificació consagrada a Déu.
Però lluny de considerar−se reprovable, es tracta d'una més de les centenars d'atrocitats comeses a
qualsevol guerra. I en el cas d'aquesta pel·lícula s'observa un posicionament a favor de la causa dels
Estats Units, mentre que es tendeix a demonitzar als enemics anglesos.
Símbols relacionats amb la independència a la película
En general es pot observar un conjunt de símbols (materials o no) i actituds que denoten el sentiment
independentista dels colons nord−americans.
D'entre ells destaca la figura de la bandera dels Estats Units, que és retocada en diverses ocasions fins a
aconseguir una configuració final que representaria les continues al·lusions a la llibertat que clamaven
els colons però que no arribaria a ser la definitiva, tal com la coneixem avui en dia.
També cal destacar l'esperit emancipador pel què lluitaven tots els combatents independentistes i les
seves clares conviccions en favor de la creació dels Estats Units d'Amèrica.
3
Opinió personal
Crec que la pel·lícula és bastant esclaridora si l'objectiu és ampliar coneixements envers la història dels
Estats Units, que en més d'una ocasió la Guerra d'Independència és tractada a les aules d'una forma
fugaç i amb escassos detalls. També podem dir que el precedent històric que va marcar ha estat una de
les primeres declaracions explícites dels drets humans (Dec. de Drets de Virgínia, 1776).
Pel que fa a l'argument i al desenllaç final, el posicionament del director no és sempre neutral, ja que
sempre es mostra en favor de la bandera nord−americana.
Les escenes més violentes poden ser evitables però a fi de comptes, és una pel·lícula amb grans dosis de
sang i fetge, bastant ben ambientada i amb un Mel Gibson com a principal protagonista que, en més
d'una ocasió tendeix a heroitzar−se .
Recomano aquesta pel·lícula a tots aquells interessats en ampliar cultura i conèixer un període
d'importants decisions sociopolítiques que van canviar en rumb d'un continent.
4