El medi intern i la sang # El medio interno y la sangre

El medi intern i la sang
• Resum
Les cèl·lules compleixen la funció de relació amb el medi, això vol dir que necessiten intercanviar
substàncies, de forma dissolta, amb aquest per a poder sobreviure.
En organismes unicel·lulars, el medi intern de la cèl·lula és el citoplasma i l'extern, el medi ambient,
generalment l'aigua.
Els organismes pluricel·lulars, però, necessiten un intermediari que comuniqui ambdós medis; requereixen
d'un sistema circulatori que aporti nutrients i reculli substàncies de rebuig sense posar en perill l'estabilitat de
l'organisme i sense perdre aigua. Aquest sol estar constituït per la sang, tot i que també hi intervenen altres
substàncies, quan es tracta de cèl·lules especialitzades, com per exemple: líquid cèfalo−raquidi, humors vitri i
aquós, endolimfa i perilimfa.
L'estabilitat del medi és molt important per a garantir la supervivència cel·lular. Les cèl·lules lliures poden
suportar el fet de realitzar intercanvis amb un medi mutant, el medi ambient, però les cèl·lules que formen part
d'un organisme pluricel·lular, i que tenen com a medi intern la sang, necessiten certes estabilitats per a poder
tirar endavant, com per exemple: mantenir una temperatura corporal constant (en l'home 36ºC), un PH
aproximadament neutre, (al voltant de 7,4) i una concentració de sal similar a la del citoplasma.
L'estabilitat del medi es controla mitjançant uns mecanismes de regulació de la composició sanguínia. Les
hormones i el sistema nerviós autònom, junt amb la col·laboració del fetge i el ronyó, s'encarreguen de què el
proveïment de nutrients a la cèl·lula sigui l'adequat, és a dir, formen els sistemes de coordinació que
controlen l'activitat de l'organisme.
• Quan sorgeix la necessitat de tenir un medi intern?
Des d'un punt de vista evolutiu, la necessitat de tenir un medi intern, va sorgir amb el naixement dels
organismes pluricel·lulars. En un principi, per assolir l'intercanvi de matèria i energia amb l'exterior es van
anar creant mecanismes, aparells i sistemes que regulessin aquestes funcions, però com que requerien un
nivell d'elaboració molt alt, es va originar la necessitat d'un medi intermediari entre aquestes estructures i les
cèl·lules; no s'abastaven ells sols.
Com que les cèl·lules sols podien, i sols poden, intercanviar substàncies dissoltes, el fet d'allunyar−se del seu
medi natural, l'aigua, va suposar un gran pas per a l'evolució. Es podria dir que l'aparició del medi intern va
suposar la frontera entre dues èpoques, entre dos organismes, els pluricel·lulars i els unicel·lulars.
• Quines són les funcions del medi intern?
El medi intern té com a principal funció fer de connector entre les cèl·lules i el medi extern. Això implica un
conjunt d'activitats, com per exemple, l'intercanvi substàncies: aportar nutrients a la cèl·lula i recollir−ne les
substàncies de rebuig. En els animals això ho realitza de la següent manera: recull oxigen de l'aparell
respiratori i nutrients del digestiu, els transporta fins a les cèl·lules, aquestes ho absorbeixen i entreguen les
seves substàncies de rebuig. Llavors el medi intern transporta el diòxid de carboni de nou cap a l'aparell
respiratori, i la resta cap a l'aparell excretor. Aquests aparells s'encarreguen de captar i de retornar les
substàncies al medi etern.
El medi intern també s'encarrega de neutralitzar les substàncies que poden afectar al PH, suprimir els
1
excedents de productes que desequilibrin la pressió osmòtica i eliminar els cossos estranys i les substàncies
tòxiques.
• Per quina raó el medi intern s'ha de mantenir constant dins d'uns límits?
Les cèl·lules que formen part d'un organisme pluricel·lular, d'un òrgan o un teixit humà, per exemple, (i que
per tant tenen un medi intern que les comunica), posseeixen uns nivells de tolerància molt limitats que, si
s'alteren, poden causar la mort de la cèl·lula en qüestió.
És important que el medi intern mantingui una temperatura constant, ja que per causa de canvis bruscos en la
temperatura es poden desnaturalitzar les proteïnes i conseqüentment, pot morir la cèl·lula. El mateix passa
amb els canvis en el PH, un medi massa àcid o bàsic pot alterar el correcte funcionament cel·lular. Fins i tot
els canvis en la concentració de sal poden impedir un bon intercanvi, degut a alteracions en la pressió
osmòtica, i aquest fet pot acabar duent a la mort de la cèl·lula per malnutrició o per asfixia.
• Quins òrgans i sistemes controlen les condicions del medi intern en els mamífers?
Les condicions del medi intern estan regides per mecanismes de regulació i mecanismes de coordinació.
Perquè l'intercanvi de substàncies entre la sang i el medi intern es pugui dur a terme, serà necessari que les
condicions entre aquests dos siguin semblants. Aquest fet està regit pels mecanismes de regulació, en els quals
prenen part òrgans com el fetge i el ronyó.
A la vegada, l'intercanvi de substàncies entre la sang i el medi extern, cal que es realitzi en unes condicions
concretes per tal d'evitar alteracions en la composició sanguínia. Això està regulat per les hormones i el
sistema nerviós autònom, és a dir, pels mecanismes de coordinació.
El Medi Intern i la Sang
2n de Batxillerat−B
Dijous dos de novembre de 2000
1
2