Absorció atòmica

Anuncio
1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)
Coure
Concentració (ppm)
0
2
4
5
6
8
Mostra problema
Absorbància (nm)
0
0.184
0.308
0.369
0.520
0.487
0.256
Plom
Concentració (ppm)
0
5
7
10
15
20
Mostra problema
Absorbància (nm)
0
0.106
0.142
0.203
0.293
0.381
0.060
Zenc
Concentració (ppm)
0
0.1
0.5
0.75
1
1.5
Mostra problema
Absorbància (nm)
0
0.059
0.202
0.272
0.343
0.442
0.106
2.CÀLCULS
• Traçar una corba de calibrat individual per cadascun dels metalls, col·locant a l'eix d'ordenades les
lectures d'absorbància i, a l'eix d'abcises els valors de concentració en ppm del metall en qüestió.
1
Coure
Plom
Zenc
2
• Interpolar les lectures obtingudes per la mostra problema en les corbes traçades i determinar el
contingut en ppm de cada metall en la mostra.
Coure
Concentració en la dilució: 3.32 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.332 ppm
Plom
Concentració en la dilució: 2.77 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.277 ppm
Zenc
Concentració en la dilució: 0.25 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.025 ppm
Nota: dilució de 100 mL amb 10 mL de mostra problema
3.QÜESTIONS
• Explicar el funcionament de la làmpada de càtode buit.
Consta d'un ànode de wolframi i un càtode cilíndric, soldats en un tub de vidre que contè un gas inert com
l'argó, a una pressió de 1 a 5 torr. El càtode es fabrica o amb el mateix metall o amb un suport recobert
d'aquest metal.
Aplicant un potencial d'uns 300 V a través dels elèctrodes es provoca la ionització de l'argó i es genera una
corrent de 5 a 10 mA per migració dels cations d'argó cap al càtode i dels electrons cap a l'ànode. Si el
3
potencial és suficientment alt, els cations d'argó xoquen contra el càtode amb una energia suficient per a
arrancar àtoms de metall produint així un núvol atòmic; aquest procés s'anomena pulverització catòdica
(sputtering). Alguns d'aquests àtoms metàl·lics pulveritzats arriben a excitar−se i emeten longituds d'ona
característiques quan tornen a l'estat fonamental.
• Quin tipus de flama s'utilitza en l'absorció atòmica?
S'utilitza una flama amb aire com a oxidant i acetilè com a combustible. Aquesta mescla no és satisfactòria
per elements com alumini, silici, alcalinoterris i vanadi, que formen òxids refractaris que s'atomitzen sols
parcialment a aquestes temperatures.
• Per què l'absorció atòmica és menys sensible a la inestabilitat de la flama que la fotometria de flama?
Perquè en la fotometria de flama la flama a més a més d'atomitzar la mostra també actua com a font de
radiació, en canvi en l'absorció atòmica la flama sols atomitza la mostra i la font de radiació és una làmpada
de càtode buit
Per això en la fotometria al haver de fer dos processos la flama és més sensible a la inestabilitat que en
l'absorció atòmica.
4.CONCLUSIONS
Les conclusions que volem fer sobre la pràctica són les següents:
• Els resultats que s'aconsegueixen amb el mètode d'absorció atòmica són força bons, precisos. S'ha de
recordar que en aquest mètode la funcionalitat del mètode depèn de l'element a determinar. En
aquesta pràctica el mètode funciona molt bé ja que són tres del elements amb els quals el mètode
funciona millor.
• S'ha de destacar la facilitat d'ús de l'aparell i del mètode en general, ja que les dissolucions patró són
fàcils de preparar, al mateix que passa amb la dilució de la mostra problema.
4
•
5
Descargar