L'Ametlla del Vallès

• Presentació:
L'Ametlla del Vallès és el pobles que he escollit de fer el treball ja que es on visc. És un municipi del Vallès
Oriental de la província de Barcelona situat entre les valls del riu Congost i de la riera del Tenes, al nord de la
ciutat de Granollers, capital de la comarca, i a la part meridional dels Cingles de Bertí.
Les seves coordenades aproximades són 41º40' nord − 2º16' est i els municipis veïns són Montmany−Figaró,
la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Bigues i Riells i Santa Eulàlia de Ronçana.
La principal via d'accés a l'Ametlla és la carretera C−17, en la zona coneguda com l'autovia de l'Ametlla. Les
altres carreteres que arriben a la població son de caràcter local.
El poble disposa de servei de autobús i la parada de ferrocarril més propera és la de La Garriga i les dues que
té Granollers.
Mapes:
1
Breu història del poble:
Els orígens:
De l'època prehistòrica de L'Ametlla del Vallès no en sabem gairebé res, a part d'alguns indicis de poblaments
anteriors a la Reconquesta Catalana.
La primera referència és una nota del mossèn Josep Mas, que diu que a l'any 903, Emma, abadessa del
Monestir de Sant Joan, tenia senyoria també sobre la parròquia de Sant Genís de l'Amigadala, nom llatinitzat
d'Ametlla.
Al 4 de juliol de l'any 932, en un acte promogut per Emma, va procedir−se a la consagració de la parròquia,
presidida pel bisbe de Barcelona, Teodoric. El document el firmaren 25 persones de l'Ametlla, pel que es creu
que hi hauria uns 150 habitants. En ell ja es fixaven els límits de la parròquia, que són gairebé els mateixos
que els de l'actual terme municipal. Es creu que a finals d'aquest segle, l'Ametlla va passar al domini del
Comtat de Barcelona.
2
A l'any 1059, el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer, va donar al Senyor Mir Geribert les terres que
formarien la Baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parròquies de Sant Pere de Bigues, Palaudàries,
Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant
Andreu de Samalús i Santa Maria de Caldes.
El canvi de Jurisdicció:
Durant tot el segle XIII la parròquia va formar part de la Baronia de Montbui i que estava sota la jurisdicció
del Senyor feudal del castell de Montbui.
Un dels pocs documents que existeixen del s. XIV tracta de la demografia de l'Ametlla. Considerant les dades
que s'hi troben, pot afirmar−se que a principis de segle hi hauria uns 500 habitants, i que als voltants del 1375
n'hi hauria uns 300. A mitjans de segle la població va baixar cap als 150 habitants, degut a la plaga de pesta
bubònica que va patir Catalunya en aquests anys.
El segle XV va ser caòtic. Va haver−hi una guerra civil entre el Rei Joan II y les corporacions catalanes de
l'època (Generalitat i Consell de Cent), i una revolució social (la revolta dels Remences). El Rei va
solucionar−ho amb la Sentència de Guadalupe, que modificava les condicions de tracte entre els senyors,
propietaris de les terres, i els pagesos; i alguns d'ells van ser perseguits (a l'Ametlla va ser Jaume Plantada). Al
1490 va haver−hi un canvi de jurisdicció a l'Ametlla, quan la Baronia de Montbui va passar a la jurisdicció del
Consell de Cent de Barcelona, amb l'aplicació de la fórmula jurídica anomenada Dret de Carreratge.
El segle XVI va seguir amb la tendència marcada al XV, i una de les conseqüències va ser el bandolerisme.
Cal destacar un elevat nombre de morts violentes (a l'any 1580 va haver−n'hi 5) durant tot el segle a l'Ametlla,
considerant que la població mai va sobrepassar els 200 habitants. Un factor d'interès és que el terme es
destacava per la seva gran quantitat de masies aïllades, que facilitava els delictes dels foragits. Algunes de les
persones que van destacar per lluitar contra el bandolerisme van ser: Miquel Puigllunell, com a cap de la
desena parroquial, i Jaume Draper, com a general del Sometent del Consell de la Baronia, destinat a
"perseguir els lladres i homes de mala vida". Cada parròquia va aportar−hi 10 homes degudament entrenats.
La fi de la Baronia:
El segle XVII sembla que va començar força tranquil. El millor exemple va ser la festa que va haver−hi al
1610, a partir de quan comença a haver−hi dos patrons a l'Ametlla: Sant Genís de Roma (comediant) i Sant
Genís d'Arle (notari), de qui encara se'n conserva la relíquia. Però els odis de la revolta camperola dels segles
anteriors encara no havien cicatritzat, com va demostrar−se el 25 d'agost (festivitat de Sant Genís) de 1635
amb l'assassinat de Jaume Plantada de Xammar, les famílies del qual (la natural i la política) eren les més
influents a l'època.
Al 1640 va produir−se a Catalunya la Guerra dels Segadors, que enfrontà les institucions catalanes al
centralisme espanyol. Les repercussions van notar−se fins i tot en els pobles més menuts del país. El poble no
va veure's afectat directament per la revolta, encara que se sap que a l'Ametlla van allotjar−s'hi companyies de
soldats francesos i companyies de soldats castellans.
A tot això va seguir una època de bonança a l'Ametlla, que les famílies més adinerades del poble van aprofitar
per construir grans masies. Les més importants remodelacions de l'època foren les del Mas Draper, els dos
Mas Xammar i el Mas Plantada. Una altra mostra d'aquesta bonança es data al 1679, que és quan es decideix
construir una nova església, sent rector de la parròquia Mossèn Joan Santmartí, arribat a l'Ametlla al 1670.
Però va arribar Guerra de Successió (1700−1714) i, Catalunya patí grans conseqüències polítiques i bèl·liques.
A nivell de l'Ametlla s'ha de destacar, al 1709, l'assassinat de Joan Puigllunell, probablement a mans d'alguns
botiflers (partidaris dels Borbons que lluitaven a favor de Castella i contra Catalunya), encara que es
3
desconeix amb certesa. L'Ametlla, al ser feudatària del Consell de Cent i com tot el Terme de la Baronia de
Montbui, va donar suport a les autoritats catalanes. Però la guerra va perdre's i, amb motiu del Decret de Nova
Planta (1716), els òrgans de Govern catalans van desaparèixer i, també, les institucions que en depenien, com
la Baronia de Montbui, encara que va seguir existint "extraoficialment". L'Ametlla va passar a dependre del
Corregiment de Mataró i de l'Alcaldia Major de Granollers. Els càrrecs del Consell eren decidits pel
Corregidor de Mataró, i solien ser individus afins al nou règim. Els documents oficials van redactar−se, a
partir de llavors, en castellà.
A partir del 1730, la parròquia va passar a administrar els seus propis ingressos.
Al llarg del segle XVIII, una de les prerrogatives que van perdre els pobles de la Baronia de Montbui va ser
l'administració de justícia, pel que qualsevol litigi havia de ser jutjat a Granollers, Mataró o Barcelona segons
la importància d'aquest. També va ser un segle on la inflació va ser molt important, com ho demostra que el
blat i l'ordi s'haurien incrementat de preu al voltant d'un 290%. A finals d'aquest segle, a causa de la revolució
francesa, comencen a aparèixer cognoms d'origen francès al poble, fet que demostra que vingueren
immigrants del país veí.
A principis del segle XIX, la parròquia de Sant Feliu de Codines es constituí en Vila Reial i va abandonar la
Baronia, pel que l'Ametlla va guanyar molt de pes en aquesta organització, com ho demostra l'increment de
gent del poble que entrà als òrgans de govern de la Baronia.
L'Ametlla com a municipi:
El 23 de juliol de 1835 va publicar−se un Decret reial que decretava la dissolució de les institucions medievals
i obligava a les parròquies a constituir−se en municipis independents. El 24 d'octubre de 1835, els majors
contribuents de l'Ametlla van reunir−se per tal d'escollir el primer Ajuntament Particular de l'Ametlla.
L'aplicació va haver de posposar−se degut a la I Guerra Carlina, que en aquests anys sofria el país. El primer
Ajuntament va constituir−se oficialment el 27 de gener del 1843.
Poc a poc la situació va millorar, encara que van haver−hi algunes ensopegades, com la plaga de fil·loxera que
van patir les vinyes que llavors es cultivaven en el municipi.
Diverses mostres dels avenços que es produïen van ser la concessió de l'estanc (1832, obert dos anys després),
el rellotge públic adossat al campanar (1857), el servei de carteria adscrit a l'estafeta de la Garriga (1858), la
Germandat de Sant Sebastià (1862) y el subministrament d'aigua viva a les principals llars (1890). A mitjans
del segle XIX milloraren les comunicacions gràcies a la carretera traçada per la Diputació (l'antiga N152) i les
dues línies de ferrocarril (Barcelona−Granollers al 1854 i Barcelona−Sant Joan de les Abadesses al 1857).
Amb el segle XX van arribar les primeres famílies d'estiuejants, el que va provocar un creixement urbanístic
que ha anat modelant el poble tal i com el coneixem avui en dia, amb un aire senyorial i de ciutat jardí, i
deixant un notable llegat arquitectònic modernista i post−modernista. El primer foraster que va decidir
afincar−se a l'Ametlla va ser el doctor Grífols, que construí la seva casa davant del que ara és el parc. Destacar
la creació de la Societat Coral Lo Lliri (1904), la inauguració de la Sala−Teatre i el Cafè (1906), el primer
servei telefònic (1910), l'energia elèctrica (1915) i el Club de Futbol l'Ametlla (1924).
Després va arribar la Guerra Civil (1936−39), amb les seves tèrboles seqüeles, com l'assassinat de dos dels
membres més representatius de la Junta Gestora que s'encarregava de l'Ametlla. Durant aquests anys
l'ajuntament va acunyar diverses monedes, com les de 25 cèntims (de llautó), o les de 50 cèntims i 1a pesseta
(d'alumini). L'Església va ser convertida en el centre de distribució del Sindicat Agrícola que va funcionar
durant l'època. També es van establir els mercats setmanals dels dimecres i que, actualment, encara se
celebren, però els divendres.
4
De l'època franquista cal destacar la construcció d'un parvulari, la urbanització del Passeig, l'obertura de la
farmàcia (1949), la biblioteca (1954), les noves campanes parroquials (1956), el parc municipal (1957), les
piscines de Can Arenys (1961), el servei elèctric a Puig−Graciós (1970). Per a intentar solucionar els
problemes d'aigua, es van construir mines i, fins i tot, un embassament, iniciatives totes, però, d'escàs èxit
degut a l'orografia i que podem trobar a la zona del Pla del Verder. Com diu Eugeni Xammar, amb tres quarts
de segle ha estat suficient perquè nasqués, cresqués i es fes un centre d'estiueig. Molts d'aquests primitius
estiuejants han fixat actualment la seva residència a l'Ametlla.
De l'època de la transició i els seus anys posteriors es destaca el gran augment de població (oficial) que hi ha
hagut, dels 1431 habitants del 1970 als 6.745 actuals. En quant a infrastructures remarcar el nou accés a
l'Ametlla des de l'Autovia i el centre comercial i d'oci Sant Jordi.
5