El juicio final

EL JUDICI FINAL
Situació de l'obra en el temps i contetx històric.
Pintura realitzada pero Miquel à ngel entre 1534-1541. es troba ala Capella Sixtina del Vaticà .
Estil i anà lisi formal.
às una pintura Renaixentista del s.XVI.
Es classifica com de finals de l'Alt Renaixement o inicis del Maniersme.
L'artista aplica alguns dels trets Manieristes en el judici final: crea un espai pictòric pla, sense profunditat,
perdent la seva unitat, i fent-se incoherent i irreal.
CaracterÃ−stiques formals del Manierisme: La iluminació també és irreal, les tensions personals
`'terribilita'' a l'obra i donen a les figures una parença més dramática, les formes serpentinades trenquen
l'equilibri clà ssic i aporten dinamisme.
Miquel à ngel no es considerava pintor era sobretot escultor. Els seus conjunts pictòrics semblen formes
escultòriques pintades. Aposta per la bellesa sublim que ara es torna dramática. Treballa sol i prepara
detalladament el dibuix de cada figura, pq entén l'execusió d'una pintura com una lluita contra tot el que es
materia, per alliberar la imatge i l'espiritualitat.
Respresenta el fi de la Humanitat.
Descripció
Domina l'escena un Déu justicier i terrible, amb la mà dreta alçada i mirada baixa, rodejat de 400 cossos
de diferents tamanys que van cap ala glòria o l'infern.
Part superior: sota les lluentes angels voladors que porten els simbols de la Passió.
2na franja: als costats del Déu i la Verge representa els èsser celestials entre els que l'autor es retarata.
Zona inferior: dos grups separats per angels amb trompetes. A l'esquerra es troben tombes on els esquelets
recobren vida per ascendir al cel.a l'esquerra trobem els que descendiesen cap a l'infern entre ells un
pensirioso i referències mitològiques cm la barca de Caronte, les serps i la porta de l'infern.
Anà lisi formal.
Pintura mural realitzada al fresc.totes les figures estan prèviament dibuixades. Predomini del dibuix sobre el
color, es dóna un equilibri entre l'ús del dibuix i el color.
Els colors són cà lids que ens apropen l'escena i ressalten sobre els freds que cerquen profunditat
cromática. La gamma freda s'acaba imposant.
Ls colors presenten clar-obscur mitjançant la degradació de tons.
Composició:
1
La composició no és unità ria però l'embolic dels cossos té una estructuració interna. L'escena
rectangular es divideix en quatre franjes, la més ampla la Celestial. En cada franja les figures formen grups
tancats.
Té dos ritmes vericals una ascensió a l'esquerra i una descensió ala dreta.
L'escena gira entorn Déu. La composició mostra dinamisme.
Algunes figures s'enrosquen sobre si mateixes i formen formes serpentinades q sembla q les puguem mirar de
tots els angles.
La llum és una llum irreal i simbólica el groc destaca la figura central.
El clarobscur de les figures no tenen cap relació ammb la llum del fons blau ni la groga del centre.
Renca amb la perspectiva lineal o central, totes les figures es disposen en un sol pla.
Per aconseguir un volum escultòric i grandiositat l'artista es val dels escorços i de les proporciones
gegantines . les dimensions de les figures estan pensades segons mòduls decreixents de d'alt a baix.
Expressió: els cossos enroscats donen lloc a formes serpentinades. Els escroços i gegants que esmouen
donen sensació d'angoixa, transmeten un món de tensió, dramà tic.
El moviment és instantani.
Arrels manieristes per: falta d'unitat de la composició, llum irreal, manca de profunditat, formes
serepntinades i la tensió expresiva.
IconografÃ−a.
Apocalipsi del Nou Testament, amb influencia de la Divina Comèdia de Dante i de la mitologia.
Registre superior: à ngels portant els simbols de la Passió.
Registre central : Crist jutge amb la mà dreta alçada cm Júpiter i emperadors romans acompanyat per la
Verge manierista. Al voltant patriarques apòstols, verges i sants : Snt Bratolomé amb la pell k apareix la
cara de Miquel à ngel, Snt Llorenç amb la graella....
Parts central abaix : à ngels tocant les trompetes, ala dreta els comdemnats i a l'esquerra els escollits q pujen
al cel.
Ultim registre : resurrecció dels morts, ala dreta la porta de l'Infern (Dante) i la barca de Caronte.
Finalment apareix la fosa de lInfern amb comdemnats envoltats de serps.
Significat i funció.
Clemente VII va encarregar pintar el fons de la Capiela Sixtina al 1534a la mort del Papa Médicis. Paulo III
renovà l'encà rrec.
El fresc està situat damunt de l'altar.hauria d'haver set completat amb un altre amb el tema de la Caiguda dels
à ngels rebels sobra la porta de la Capella però no es va fer.
2
Va pintar-lo vint anys després d'haver fet la Volta ala Capella Sixtina.
Significat :
Expressa q l'individualisme arriba a la seva fi. Es jutga la humanitat on els bons casi no es diferencien dels
dolents.
Els tons més foscos actúen cm a sÃ−mbol de desesperació i els clars de redenció.
Desde el saquig de Roma el món es va tornar inestable i insegur. L'Esglèsia Católica sofria la lluita de la
reforma Protestant.
L'autor plasma la visió dantesca del fi de la humanitat on apareéis Déu com a únic punt de referencia
de la societat sense orde,cm a reflex de la seva crisi de conciència i sentiment de culpabilitat.d'aquÃ− q pinta
el seu rostre en la pell morta de Snt Bartolomé.
Funció:
Religiosa i persuasiva, inspira respecte i temor i està pensada per fer parar a meditar sobre la suficiencia i
profunditat de la seva fe personal al qui la mira.
Inicia una força espiritual desbordant i una gran emotivitat, s'anticipa mig segle al Barroc.
Els nus vigorosos foren despreciats per l'esperit de la Contrarreforma i obligaren a cobrir-los.
3