EL FUTBOL EDUCACIÓ FÍSICA 3r TRIMESTRE

EL FUTBOL
EDUCACIÓ FÍSICA
3r TRIMESTRE
Introducció
El futbol, és l'esport rei del planeta. Molta gent, es pensa que en sap moltes coses, però en realitat, les seves
normes, història... són molt extensos. Aquest treball, serveix per aprendre sobre el futbol i, per estar al dia
sobre aquest esport, va bé saber moltes coses de les que posa (o hauria de posar) en el treball.
Bàsicament, el treball, ens parla del joc en sí, no dels moviment que provoca, o sigui, no parla ni dels diners,
ni dels aficionats...
En fi, crec que anirà bé per aprendre coses.
FUTBOL
• Història.
El futbol en sí es va inventar a Gran Bretanya el s XIX, però abans ja es practicaven esports molt similars que
es consideren els avantpassats de l'esport rei. N'hi van haver molts i de moltes èpoques diferents:
• A "l'època de les cavernes" a Nueva Guinea, es van fer pintures gravades a les parets rocoses on es
veia un home perseguint i xutant un objecte esfèric. Es creu que aquest era el primer lloc on es va
practicar aquest esport.
• A la Xina, però, és on creu la gent que es va inventar el "profutbol". Hi ha referències que poden
demostrar que en el s XXV aC les tropes militars del general Xeng−Ti, ja practicaven una variant
d'aquest esport per estar amb forma. Jugaven amb dos equips però d'una manera molt violenta. Hi
havia porteries fetes amb dos arbres o pals i un fil lligat entre un i l'altre.
• Al Japó, ja més tard, també es practicava un esport així com a la Xina però amb la diferència que en
comptes de ser per posar−se amb forma, era per motius espectaculars, ja que només es tractava d'una
diversió. Al Japó, no jugaven violentament, sinó que paraven el joc moltes vegades per demanar
disculpes. Al Japó igual que a la Xina, tocar la pilota amb la ma no era cap infracció, es podia fer. A
Japó ja jugaven amb pilotes de cuiro emplenades de material orgànic i ja hi havia el terreny de joc, de
20 m per banda. Una característica molt curiosa és que a cada còrner i havia un arbre diferent que
representava alguna cosa: el cirerer, en el còrner nord−est, representava galanteria; l'ametller, en el
còrner sud−oest representava germandat; el pi, em el nord−est, representava amistat; i per últim, el
desmai, en el sud−oest, representava cortesia.
• A Grècia, també van practicar molts esports, però en comptes de futbol, semblava més rugbi.
• Els romans, que van imitar tot el que tenia Grècia, van fer una barreja de "handbol", futbol i rugbi.
Aquest joc era anomenat "haspartum" i el practicaven els legionaris i soldats romans.
• El soule, un joc inventat a Normandia i Bretanya. Era un esport on es tractava de fer arribar una pilota
en una paret o mur que feia de porteries, Aquí, es jugava principalment amb el peu. Al XXIII, aquest
joc va ser practicat només per la noblesa. Els jugadors del poble, no hi podien jugar, però els més
bons, tenien dret a demostrar les seves habilitats en terreny reial. Aquest joc es va estendre i com que
la gent hi va agafar moltíssima afició, es va prohibir, però el joc, va continuar practicant−se, de
manera molt reduïda, dintre els monestirs. Al cap de poc, la corona el va tornar deixar practicar, però
abans de cada partit, s'havia de cantar l'himne de cada país.
•
1
• El "calcio", al 1410, es va posar de moda el "gioco del calcio", que és l'antecedent més proper al
futbol. Aquest joc va servir per posar−se amb forma i entretenir la gent de Florencia. Jugaven dos
equips de 27 jugadors cadascun alineats de la forma següent: 15 davanters, 5 mitjos, 4 "tres−quarts" i
3 defenses. El camp de joc més gran conegut va ser el de Santa Croce, que feia 137 x 50 m. Hi havia
sis col·legiats encarregats de dirigir el partit. Els partits, es convertien en batalles campals, i els
col·legiats no podien fer res per evitar−ho.
• El precedent del futbol anglès−escocès: primerament, va arribar el rei dels víkings, i els anglesos, li
van tallar el cap i el van fer servir de pilota. Més tard, però, van fer festes, on tota la gent que volia es
posava a jugar a futbol, formant−se equips de més de 200 persones cadascun. Era un joc no tan
violent com el "gioco del calcio".
• El futbol com és avui dia es va inventar a Gran Bretanya el 26 d'Octubre de1863: es va formar la
Fotball Association, que va inspirar el primer reglament més semblant al d'ara. L' any 1904 es va
fundar la FIFA (federació internacional de futbol associació). Aquesta associació esta formada per
cinc confederacions més (una a cada continent). La d' aquí Europa es la UEFA (Unió Europea de
Futbol Associació).
• Reglament bàsic.
El futbol, consta de 17 normes, són:
1−El terreny de joc: ha de ser rectangular amb un mínim i un màxim d' allargada (120 a 90 m) i amplada (90
a 45 m).
Les línies més importants són la divisòria de mig camp, les dues àrees petites i les dues grosses.
Altres línies no tan destacades són la de còrner, la rodona de mig camp i la mitja lluna de l' àrea.
2−La pilota: ha de ser esfèrica amb una coberta de cuir.
La pilota ha de tenir una circumferència de 71 cm com a màxim i de 68 cm com a mínim, i el seu pes al
començament del partit, no ha de ser superior a 453g ni inferior a 396g.
La pilota no pot ser canviada durant el partit sense l' autorització de l' àrbitre.
3−Nombre de jugadors: el partit el juguen dos equips formats per no més d'11 jugadors, un dels quals ha de
ser porter.
Es poden utilitzar jugadors substituts sempre que s'atinguin les condicions següents:
• Haver obtingut l' autorització de la federació corresponent.
− El reglament de la competició ha de preveure quants substituts poden ser utilitzats.
• No es permet que un jugador que ja ha estat substituït torni entrar al terreny de joc.
4−Equip dels jugadors: un jugador no pot portar cap objecte perillós per els altres jugadors.
L'equip usual d'un jugador està compost per un jersei o una samarreta , pantalons curts, mitges i calçat.
2
Els jugadors no poden jugar descalços i hauran de portar proteccions a les cames.
5− L'àrbitre: es designa un àrbitre per dirigir cada partit. També pot anar acompanyat per dos arbitres
auxiliars.
La seva autoritat i l'exercici dels seus poders atorgats per les regles de joc, comencen al moment en que entra
al camp de joc.
La seva facultat sancionadora s'estén a les infraccions comeses quan el joc és suspès temporalment i quan la
pilota està fora de joc. Les seves decisions en relació amb el joc, són definitives pel que fa al resultat del
partit.
6− Els àrbitres auxiliars: es designen dos àrbitres auxiliars que tenen per missió assenyalar, llevat el que
decideixi l'àrbitre:
• quan la pilota està fora de joc.
• a quin bàndol correspon efectuar els saques de banda.
− l' intenció de realitzar una substitució.
• ajudar a l' àrbitre a dirigir el joc d'acord amb les regles.
7− Durada del partit: el partit compren dos períodes de 45' cadascun, llevat que s'acordi una altre cosa.
S'entén:
• que l'àrbitre ha d' afegir a cada període el temps que s'ha perdut.
• La durada de cada període pot ser prolongada a fi de permetre l'execució d'un penal.
8− L'inici del joc: en el moment d'iniciar el partir se sortegen la tria del camp i la sacada inicial. A la senyal
de l'àrbitre comença el partit amb un toc a la pilota parada en direcció a la porteria contraria. Els jugadors han
de estar situats cadascú al seu propi terreny de joc, fora de la rotllana del mig camp.
9− Pilota en joc o fora de joc: la pilota està fora de joc, quan:
• ha traspassat completament una línia de banda o de meta , ja sigui per terra o per aire.
• el joc ha estat aturat per l'àrbitre.
La pilota està en joc:
• si torna al joc de rebot del travesser, dels pals de les porteries o de les banderes de còrner.
• si torna al joc després d'haver tocat l'àrbitre o un àrbitre auxiliar situat al interior del camp.
• mentre no s'adopti una decisió sobre una suposada infracció de les regles del joc.
10− Gol marcat: s'aconsegueix un gol quan la pilota ha traspassat completament la línia de meta entre els tres
pals, sense haver estat impulsada amb la mà o el braç per un jugador de l'equip atacant llevat que sigui el
porter des de la seva pròpia àrea.
11−Fora de joc: un jugador està en posició de fora de joc si està mes a prop de la línia de meta contrària que
la pilota, llevat quan:
• estigui situat a la seva pròpia meitat de terreny;
• entre ell i la línia de meta contraria hi hagi dos o més defensors.
3
Un jugador només ha de ser declarat fora de joc quan:
• interfereixi el joc ;
• tracti de treure avantatges de la seva situació.
Si és un fora de banda, un còrner o d' una pilota tocada per l' àrbitre o un jugador de l' equip contrari no es pot
considerar mai fora de joc.
Si es fora de joc l' àrbitre ha de concedir un tir lliure indirecta a l' equip contrari.
12−Faltes i incorreccions: un jugador que comet intencionada− ment una de les faltes següents:
• donar o intentar donar una puntada de peu a un adversari;
• fer la traveta el contrari, o sigui fen−lo caure de qualsevol manera;
• saltar sobre l' adversari;
• carregar un contrari perillosament;
• carregar per darrera un adversari que no fa obstrucció;
• colpejar o intentar colpejar un adversari o escopir−li;
• subjectar o empènyer un adversari;
• jugar la pilota amb la mà,
ha de ser sancionat amb un tir lliure directe.
Si un jugador comet una de les 5 faltes següents:
• jugar de manera perillosa;
• carregar lleialment a un contrari si la pilota no està a distancia de jugar−la;
• obstruir intencionadament a un contrari sense jugar la pilota;
• carregar el porter , llevat que aquest tingui la pilota, obstrueixi un adversari o estigui fora de l'àrea de
meta;
• quant el porter fa mes de 4 passes amb la pilota dins la seva àrea de penal,
ha de ser sancionat amb un tir lliure indirecte.
13− Tirs lliures: poden ser directes ( es pot marcar gol directament tocant un sol jugador la pilota) o
indirectes (necessiten tocar−la al menys 2 jugadors).
14− El penal: es llança des del punt de penal a 11 m. de distancia de la línia de meta. Els jugadors han de
estar a 9,15 m. mínim de la pilota al moment d'executar−se. El porter ha de estar sobre la línia de meta.
15− Sacada de banda: quan la pilota traspassa totalment la línia de banda, es posa novament en joc amb les
dues mans , per el lloc on ha sortit i amb els peus a l'exterior del terreny de joc.
16− Sacada de meta: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta , fora dels tres pals, i ha estat
empesa per un jugador de l'equip contrari, es posa novament en joc situant la pilota dintre l'àrea de meta.
17− Còrner: quan la pilota ha traspassat totalment la línia de meta, fora dels tres pals i impulsada per un
jugador de l'equip defensor, ha de posar−se novament en joc per un jugador de l'equip atacant des de l' interior
del quart de cercle corresponent a la banderola del punt de còrner més proper.
• Diferència entre tècnica i tàctica.
4
Definim la tècnica com la manera de fer tots els moviments possibles en el futbol. Es divideix en dues parts:
−Moviment amb la pilota.
−Moviment sense pilota.
Els moviments amb pilota són: el toc de la pilota, el control, la rematada de cap, la conducció, el "dribling", la
passada, la sacada de banda, i els moviments de defensa i d'atac en el porter.
I els moviments sense pilota són: córrer i fer canvis de direccions, el salt i la finta.
Una definició molt completa de la tècnica realitzada per Domingo Bárcenas, seleccionador nacional de
handbol, seria: <<La tècnica és la suma de gestos que ha de realitzar el jugador per a desenvolupar cada una
de les feines individuals que intervenen en les accions tan ofensives com defensives>>.
La tècnica també es pot dividir amb tècnica individual o col·lectiva:
−Individual: conjunt de gestos automàtics que es fan com a resposta precisa, reiterada i eficaç del jugador
davant de qualsevol estímul, en la lluita contra l'espai−temps, adequada al lloc específic.
−Col·lectiva: és el màxim rendiment de dos o més jugadors de l'equip en una acció espontània, natural del joc
amb el mínim esforç i desarrollada amb el mínim número de tocs possibles.
En tàctica es té de diferenciar tot allò que un equip pot realitzar quant es troba en possessió de la pilota i quan
no s'hi troba. En la tàctica destaquen:
− Principis ofensius (en possessió de la pilota).
− Principis defensius (sense possessió de la pilota).
− Organització del joc (sistema, tàctica...)
• Aspectes tècnics.
4.1.: Tipus de colpeig d'una pilota segons la superfície i efectes.
El colpeig és la base de tota acció tècnica individual defensiva i ofensiva del joc; ja de principi, el colpeig, pot
ser efectuat amb diferents parts del peu: empeine, exterior, interior, taló i la puntera.
El colpeig, pot ser realitzat de molts llocs i moments diferents:
•
• Inici del joc (pilota parada):
− sacada de mig camp.
− sacada de porteria.
− còrner.
− penal.
5
− tirs lliures: directes i indirectes.
• Continuació (pilota amb moviment):
− passada o canvi de joc.
− rebuig.
− tir a porteria: volea, semi−volea, tisores, picat.
− sacada del porter.
Per fer un bon colpeig, hi ha d'haver una bona tècnica de tot, des de la carrera, fins com tens situat el cos:
carrera, velocitat de la pilota (si està en moviment), acció del braços, separació de la cama que d'apoio al
terreny de joc, superfície de contacte del peu amb la pilota, l'angle del peu respecte la pilota, l'acció posterior
al colpeig... i per a tant, si falles greument alguna cosa d'aquestes no et sortirà el tir que tu voldries.
Depèn de la part del peu en que impactes amb la pilota, et pot sortir uns efectes o uns altres: si l'impactes ben
bé amb l'empeine frontal del peu, la pilota no ha d'agafar cap afecte; si l'impactes amb l'exterior, i el teu xut va
recte, la pilota et sortirà cap a l'exterior, o sigui, si xutes amb la dreta, la pilota sortirà cap a la dreta i si xutes
amb l'esquerre, la pilota sortirà cap a l'esquerre; si impactes la pilota amb l'interior, fent−li agafar rosca, la
pilota agafarà la rosca anant cap a la banda contraria del peu que has efectuat el tir; i si l'impactes de taló o de
puntera, la trajectòria de la pilota és imprevisible.
4.2.: Conducció:
Conduir la pilota és portar−la dominada mitjançant una sèrie de tocs que es fan a la pilota per donar−li la
força i la direcció adequada segons les característiques del que la porta i les seves intencions.
Quan condueixes la pilota hi ha una "norma" que diu: com més tocs facis per avançar amb la pilota, més a poc
a poc aniràs, en canvi, quants menys tocs, més ràpid. Això passa perquè cada vegada que has de fer un toc,
has de disminuir una mica la velocitat, ja que si no, no pots fer bé aquest toc.
La pilota es pot conduir amb l'empeine, interior o exterior de les cames, com també un toc amb cada cama.
4.3.: Control:
El control és l'acció tècnica individual que caracteritza a un jugador hàbil, ja que, amb un petit moment
aconsegueix tenir un domini important sobre la pilota. Perquè un control sigui bo, ha de ser orientat, ja que
deixa la pilota amb direcció cap al costat que et pot anar bé per conduir, driblar, fer un passada, xutar...
Hi ha tres tipus de control, segons la seva realització, són:
−Parada: és l'acció tècnica individual on retens totalment la velocitat de la pilota.
−Semi−parada: normalment, és més bo que la parada, ja que aquí, quan controles, la pilota ja et queda un mica
amb moviment i això fa que el joc sigui més ràpid.
− Amortiguament: és l'acció tècnica que consisteix en, quan la pilota ve alta, deixar−la a terra. La pilota en
aquest cas, queda votant, però amb un altre toc, és fàcil deixar−la rasa, tot i que a vegades no és necessari.
6
4.4.: Driblatge:
El driblatge son tots aquells moviments que es fan amb posició de la pilota progressant en el terreny i evitant
les entrades dels jugadors de l'equip contrari. Hi ha molts tipus de regat, els més importants són: la bicicleta,
el pont (també anomenat autopasse), el petit pont (passar la pilota per sota les cames del jugador de l'equip
contrari)...
Els regats es poden classificar en:
−Simples: és quan només tocant una vegada la pilota, deixes enrere el jugador de l'equip contrari.
−Compost: és quan toques més d'una vegada la pilota o fas una finta per deixar enrere el jugador de l'equip
contrari.
4.5.: La passada:
El passada es l'acció tècnica−tàctica col·lectiva més simple en la que es posen en contacte dos jugadors del
mateix equip mitjançant la pilota.
Si tens la pilota, i vas fent passades, et permet moltes coses, com:
−Domini del joc.
−Retenció del resultat.
−Perdua de temps.
−Trencar el ritme de l'adversari.
−Iniciar l'atac o contraatac.
• Aspectes tàctics:
5.1.: Principis ofensius:
Aquests, com ja he dit avans, es fan amb possessió de la pilota. N'hi ha molts, són: desmarcatge , atac,
contraatac, desdoblament, vigilancia, espais lliures, apoios, parets, ajudes permanents, conservació de la
pilota, control del joc, control del partit, temporitzacions, ritme de joc, canvi de ritme, canvi d'orientació,
velocitat en el joc i progressió en el joc.
5.1.1.: Desmarcatge:
És l'acció tècnica individual−col·lectiva que per mitjà de una situació es distancia de la oposició defensiva
immediata, beneficiant−se per una acció posterior individual−col·lectiva.
A part d'aquest desmarc, també hi pot haver el desmarc defensiu, en que la defensa surt de la seva zona per
provocar el fora de joc.
Es parla de desplaçament eficaç quan el desmarc es realitza en ocasió de gol; es diu desplaçament útil, quan el
desmarc s'utilitza perquè et puguin passar la pilota, sense que hi hagi una ocasió manifesta de gol.
5.1.2.: Espais lliures:
7
Són aquells llocs del camp que es troben deserts per abandonar−los prèviament, tan el jugador atacant com el
defensa. L'acció conseqüent d'un jugador que es desplaça a un espai lliure, ens demostra la seva ocupació.
Un cop s'ha ocupat un espai lliure, perquè aquest estigui ben aprofitat, falta que arribi una pilota en bones
condicions al jugador que està en aquest espai, així ho aprofita.
Per tant, un espai lliure es té de crear, ocupar i aprofitar.
5.1.3.: Paret:
Es coneix com a paret l'entrega i devolució ràpida de la pilota entre dos o més jugadors. Les parets són
jugades d'acció ràpides en la que el jugador que rep la pilota, la té de tornar amb un sol toc.
5.1.4.: El canvi de ritme:
Els canvis de ritme es caracteritzen per la diversitat de moviment, en quant a la seva lentitud i velocitat, dels
homes d'un equip que es troben en possessió de la pilota i de les diferencies velocitats i trajectòries d'aquesta.
Poden ser individuals o col·lectives, i es manifesten per:
−Alternar lentitud i velocitat.
−Alternar el joc curt−lent amb el llarg−ràpid.
−Canvis de volocitat i direcció de la pilota.
−Canvis de velocitat i direcció dels jugadors.
−Accions normals en la seva iniciació i ràpides finalitzacions.
−Alternar varies superfícies de contacte.
5.2.: Principis defensius:
Hi ha: el marcatge, el replegament , la vigilància, les temporitzacions, les cobertures, les permutes, l'entrada,
la carrega, l'anticipació i l'intercepció.
5.2.1.: El mercatge:
Marcatge són totes aquelles accions que realitzen els jugadors d'un equip respecte als seus adversaris, quant
aquests no es troben en possessió de la pilota.
• Aspecte individual: es pot realitzar de diferents formes:
−Home a home.
−Per zones.
−Mixte.
Decidir l'utilització de qualssevol tipus de marcatge dependrà de l'ànim i característiques dels jugadors de que
disponguem, es a dir, sempre hi ha algú que marca millor d'una manera que d'una altre.
8
• Aspecte col·lectiu: es por realitzar de les formes següents:
−Mercatge combinat.
−Cobertures (de companys).
−Permutes (amb companys).
• Mercatge combinat: es manifesta quant tots els companys d'un equip no realitzen el mateix tipus de
marcatge, es a dir, si tots el jugadors marquen per zones o home a home, mai es podrà dir marcatge
combinat.
5.2.2.: Càrrega:
És l'acció que realitza un jugador sobre l'adversari empenyent−lo amb l'ombro (reglamentàriament), quant
aquest està en possessió de la pilota o intenta apoderar−s'en.
5.3.: Sistema de joc: 4−4−2.
En tots els sistemes, la participació de cada jugador en el treball d'atac i defensa, deu ser constant, per això
necessitem jugadors que posseeixin una gran condició física, i uns amplis coneixements per a un millor
desenvolupament en els aspectes tècnics i tàctics. En 4−4−2, la infiltració de funcions en els jugadors, es
freqüent en el transcurs del joc, les línies es barregen, per això hem de comptar amb jugadors d'una gran
tècnica, per a un millor aprofitament de les alternatives que ens ofereix el joc, tant amb atac, amb homes punta
que intenten desmarcatges contínuament, amb la finalitat de creació i aprofitament d'espais lliures, com en
defensa, per marcar a l'home, tancar espais que intenten crear els puntes i evitar la penetració.
Dins la posició en que poden actuar els dos puntes, davanter centre, extrems, un en el centre i un altre a
l'extrem en una zona lateral, en missió atacant, són els homes que busquen la penetració de cara al gol, i amb
la seva constant mobilitat intenten crear espais pels homes del mig camp. La defensa, que s'incorpora en la
seva ajuda ràpida i sorpresivament, per a un millor aprofitament d'aquest espais.
En missió defensiva, els homes punta, són els primers que tenen de lluitar per la posició de la pilota, per
intentar recuperar−la com més ràpid millor, o per fer més difícil les accions de l'equip contrari, el que ens
permetrà un millor organització del nostre. La posició que ocupa els dos puntes al finalitzar la jugada d'atac,
hauran d'actuar, si poden obrir o tancar els passadissos laterals, obligant a l'equip contrari a iniciar el joc per el
centre, això si ocupen el centre i en extrem, o una zona lateral; depèn d'aquestes variants, amb que poden
actuar els homes punta, estarà la funció dels homes del centre del camp. Dins d'aquest treball defensiu hem de
tenir present unes idees clares sobre els marcatges, per la seguretat dels jugadors, combinant−la amb la
corresponent cobertura dels espais, la posició dels centre−campista per les zones laterals és vital per cobrir
aquest espais que tracten de crear els homes punta i eviten la penetració de l'equip contrari.
La part de darrere, entre en acció una vegada desbordat els centre−campistes, el lliure sempre estarà amb
disposició de fer la cobertura basculant fins a la zona per on es desenvolupa la jugada.
Alguna de les variants que es poden realitzar és retrassar a un dels homes del centre del camp, deixant−lo
lliure per davant de la defensa (com un pivot), amb missió d'ajudar a la part de darrere, fer les permutes amb
el lliure i ser el que ajuda a la defensa, en la seva organització en el joc d'atac, amb missió defensiva, serà el
que faci la cobertura al centre−campista.
Col·locar a un dels centre−campistes entre aquest i els homes punta, amb llibertat d'acció per moure's per a
qualsevol zona del camp i canalitzar el joc ofensiu del seu equip.
9
Conclusió
El treball, ens ha servit per aprendre moltes coses sobre el futbol: la seva història, les normes, alguns d'els
aspectes tècnics i tàctics...
Crec que ha sigut un treball molt profitós de cares a l'esport, perquè, per exemple, hi havia molta gent, que no
s'havia/em ven bé o no en tenia ni idea de què era la càrrega, els espais lliures... i ara, si més no, li sonarà.
Opinió personal:
Aquest treball ha estat molt bé, tot i que ha sigut una mica llarg. Crec que va molt bé per aprendre coses noves
sobre el futbol, així com també informar−se de les normes, aprendre coses (com ara la càrrega)... M'ha agradat
molt però crec que estaria millor si hagués estat un treball amb grup (3 o 4 persones). També crec, que
l'esport, requereix molta pràctica, així que jo proposaria fer més hores gimnàstica per poder fer més futbol i
aprendren més. En fi, ha estat bé.
I
10