Alumnos con discapacidad visual

MASTER EN INTERVENCIO EN
DIFICULTATS DE L'APRENENTATGE
Curs i codi : 1er curs − APB05PFM
Barcelona, 31 de Març de 2006
ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL
INTERVENCIO EDUCATIVA AMB ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL
• ANOMENAR ALGUNES DE LES AJUDES OPTIQUES I NO OPTIQUES QUE PODEN
NECESSITAR ELS ALUMNES AMB BAIXA VISIO. COMENTAR EL MOMENT IDONI PER
INTRODUIR−LES.
• COM AJUDES NO OPTIQUES PER L'ALUMNE AMB BAIXA VISIO TINDRIEM:
• L'APROPAMENT DELS OBJECTES
• BUSCAR LES MILLORS CONDICIONS LUMINIQUES POSSIBLES
• COMPLEMENTAR−NE LA PERCEPCIO AMB INFORMACIO SENSORIAL DELS ALTRES
SENTITS
• ACOMPANYAR AMB UN LLENGUATGE DESCRIPTIU
• UTILITZAR ELS CONTRASTOS, UTILITZAR UN PAPER GROC MILLOR QUE BLANC,
ROTULADOR RESSALTAT (EDDING 1300)
• UTILITZAR FARISTOL PER LA TAULA O UNA TAULA RECLINABLE
• LLUM ADDICIONAL (FLEXO) EN CAS QUE SIGUI NECESSARIA
• UNA UBICACIO IDONIA DE L'ALUMNE A DINS L'AULA
• QUE ELS TEXTOS TINGUIN UNA MIDA DE LLETRA DE COM A MINIM 12, DEL TIPUS ARIAL.
• COM AJUDES OPTIQUES TINDRIEM :
• LUPES ADEQUADES A LA VISIO DE PROP
• PRISMATICS MONOCULARS PER LA VISIO DE LLUNY
LES AJUDES OPTIQUES ADDICIONALS S'OFERIRAN A PARTIR DE CICLE INICIAL, PER
INCREMENTAR EL RENDIMENT VISUAL DE L'ALUMNE.
• INDEPENDENTMENT DE LA PATOLOGIA CAUSANT, COM ES POT MANIFESTAR UNA
BAIXA VISIO? EXPLICAR BREUMENT ELS TRETS PRINCIPALS I QUINES TASQUES SE'N
VEURAN MES AFECTADES EN CADA CAS.
• VISIO BORROSA : VEUEN BORROS, ELS COSTA MOLT LLEGIR, S'HAN D'APROPAR MOLT AL
PAPER, SI EL TEXT ES ADEQUAT I CONTRASTAT PODRAN LLEGIR I ESCRIURE AMB TINTA.
PERO TENEN MES DIFICULTATS PER VEURE DE LLUNY, NO PODEN LLEGIR LA PISSARRA,
TINDRAN DIFICULTATS TAMBE EN LLEGIR MURALS, CARTELLS. EN LA MOVILITAT NO
TINDRIEN GREUS PROBLEMES PERQUE NO TOPARIEN AMB NINGU.
• VISIO CENTRAL : EN AQUEST CAS LA PART PERIFERICA DE LA RETINA ES ON NO HI HA
VISIO (POCA O NUL.LA). PODEN LLEGIR, SEGUIR LA LINIA BE PERO TENEN DIFICULTATS
EN EL CANVI DE LINIA.NO TENEN PROBLEMES D'AGUDESA VISUAL. PERO NO VEUEN LA
GLOBALITAT, LI CAL ANALITZAR LES PARTS. PODEN VEURE LA PISSARRA AMB
DIFICULTAT. LA MOVILITAT ES MOLT REDUÏDA, CANSADA I ESTRESSANT. PER LA NIT
TENEN CEGUESA NOCTURNA .
• VISIO PERIFERICA : A LA PART CENTRAL DE LA RETINA NO HI HA VISIO. TENEN UNA
MIRADA EXCENTRICA (FORA DEL CENTRE). VEUEN SENSE COLOR, EN TONALITATS DE
1
GRISOS. TENEN DIFICULTATS PER VEURE D'APROP, DIFICULTATS EN LA
LECTOESCRIPTURA PERO NO TENEN DIFICULTATS PER ANAR PEL CARRER.
• ALTERACIONS PARCIALS DEL CAMP VISUAL : TENEN ESCOTOMES O TAQUES DE POCA O
NUL.LA VISIO.
• ENLLUERNAMENT−FOTOFOBIA : TENEN UNA MOLESTIA SUPERLATIVA ACOMPANYADA
DE DOLOR CAP A LA LLUM. NECESSITEN UNA LLUM COMODE, NO ESTAR DE CARA A UNA
FINESTRA, CAL VIGILAR ELS REFLEXES, VIGILAR QUE NO HI HAGI PUNTS FORTS DE LLUM,
CAL LA UTILITZACIO DE FILTRES.
• ALTERACIONS CROMATIQUES : SON ALTERACIONS EN LA PERCEPCIO DEL COLOR O
CONFUSIO DELS COLORS.
• NISTAGME : TENEN UN MOVIMENT DE LA NINETA DE L'ULL CONSTANT, NO POT
ATURAR−SE, NO PODEN FIXAR LA VISTA, ES CANSAT.
• EXPLICAR LES CARACTERISTIQUES DEL TACTE COM A CANAL PERCEPTIU DE
CONEIXEMENT DE LA REALITAT.
• EL TACTE PERMET UNA PERCEPCIO ANALITICA I SEQÜENCIAL. LA INFORMACIO LA
OBTENEN PER PARTS, JA QUE NO PODEM PERCEBRE GLOBALMENT ELS OBJECTES. HAURA
D'INTEGRAR AQUESTA INFORMACIO SEQÜENCIAL EN UN SOL SIGNIFICAT GLOBAL
• REQUEREIX UNA PREDISPOSICIO I UNES HABILITATS D'EXPLORACIO. ES NECESSARI
VOLER EXPLORAR, TOCAR, RECONEIXER.
• REQUEREIX MES TEMPS. EN CANVI, AMB LA VISTA HO ABARQUEM TOT EN POCS SEGONS.
• ES NECESSARI UN PROCES D'ABSTRACCIO MENTAL PER SINTETITZAR LA INFORMACIO
• L'ESPAI QUEDA LIMITAT FINS ON ABASTEN ELS BRAÇOS.
• EL TACTE ACTIU ES L'EXPLORACIO TACTIL ACTIVA QUE PERMET INTEGRAR LES
SEQÜENCIES D'INFORMACIO EN UN TOT. SON NECESSARIES UNES HABILITATS TACTILS,
UNA INTENCIONALITAT I UNA CAPACITAT D'INTEGRAR AQUESTES INFORMACIONS.
• PER AQUEST MOTIU ES DONA MOLTA IMPORTANCIA A L'ESTIMULACIO TACTIL
(DIFERENTS TEXCTURES, JOCS TACTILS)
• ASSESSORAR A UN MESTRE QUE SERA TUTOR D'UN GRUP DE CICLE MITJA DE
PRIMARIA AMB UN ALUMNE AMB CEGUESA. INTENTAR DESENVOLUPAR UNES
ORIENTACIONS VALIDES, REALISTES I CONCRETES PER AQUEST TUTOR.
• L'ALUMNE CEC NO PODRA VEURE LA PISSARRA, PER AQUEST MOTIU CALDRA APORTAR
LA INFORMACIO QUE ANEM A EXPLICAR PER ESCRIT, PER AIXO, CALDRA FER UNA
PLANIFICACIO DE LES ACTIVITATS QUE ANEM A REALITZAR. CALDRA EMPRAR TAMBE
UN LLENGUATGE ACURAT I PRECIS QUE ACOMPANYI A LES INFORMACIONS GESTUALS I
A LES EXPLICACIONS FETES AMB EL SUPORT DE LA PISSARRA. ES PODEN UTILITZAR
MATERIALS AMB RELLEUS (UTILS PER MAPES,,,)
• L'ALUMNE AMB CEGUESA UTILITZARA EL CODI BRAILLE PER LA LECTURA I
L'ESCRIPTURA. EL PROFESSIONAL ESPECIALISTA EN DISCAPACITAT VISUAL I EL MATEIX
EAP DE ZONA ASSESSORARAN I COL.LABORARAN AMB ELS DOCENTS DEL CENTRE (EN
CONCRET EL TUTOR DE L'ALUMNE AMB CEGUESA) EN AQUESTA TASCA PERQUE LA
PUGUI REALITZAR AMB EXIT. EL BRAILLE ES UN CODI I ES MOLT FACIL D'APENDRE, PER
TANT, PODRA CORREGIR ELS EXERCICIS SENSE PROBLEMES.
• EL NEN AMB CEGUESA A L'HORA DE TREBALLAR EN EL SISTEMA BRAILLE, LI
COMPORTARA UNA MAJOR LENTITUD DE TREBALL JA QUE ES MES LENT ESCRIURE I
LLEGIR EN BRAILLE QUE EN TINTA. PER AQUEST MOTIU EL MESTRE D'AULA HA
D'EQUILIBRAR LA RELACIO ENTRE EL TREBALL EXIGIT I L'ESFORÇ QUE COMPORTA.
L'ALUMNE AMB CEGUESA NECESSITARA MES TEMPS PER FER LES MATEIXES ACTIVITATS
QUE ELS SEUS COMPANYS. CALDRA PRIORITZAR AQUELLES ACTIVITATS I CONTINGUTS
QUE CONSIDEREM MES IMPORTANTS PEL SEU APRENENTATGE.
• NO HEM DE CAURE EN UN PUNT DE SOBREPROTECCIO NI SOBREEXIGENCIA, JA QUE DE
VEGADES EL NOSTRE PROPI DESCONEIXEMENT DE LA DISCAPACITAT FA QUE NO
TINGUEM REFERENTS.
2
• PER L'ALUMNE CEC HAUREM D'UTILITZAR LLIBRES TRANSCRITS AL BRAILLE. HAUREM
DE DONAR MOLTA INFORMACIO VERBAL, UTILITZAR EL LLENGUATGE COM A FONT DE
CONEIXEMENT I VEHICULAR DELS APRENENTATGES. I SEMPRE QUE SIGUI POSSIBLE
UTILITZAR MATERIALS EL MES MANIPULATIUS POSSIBLES, MAQUETES, IL.LUSTRACIONS
EN RELLEU
• PEL NEN AMB CEGUESA L'HORA DEL PATI ES UN MOMENT DE TENSIO, DE DESCONTROL,
JA QUE HI HA MOLTS DESPLAÇAMENTS, JOCS MOTORICS, SOROLLS PER TOT ARREU,
PILOTESNORMALMENT, BUSCARA UNA PROTECCIO D'UN RACO O UNA PARET PER
SENTIR−SE SEGUR I ON TINGUI EL CONTROL. TENDIRA A RELACIONAR−SE AMB
COMPANYS QUE OPTIN PER UN JOC TRANQUIL, ASSEGUTS A TERRA O DE CONVERSA. CAL
INCORPORAR−HO EN LES ACTIVITATS LUDIQUES QUE FAN ELS SEUS MATEIXOS
COMPANYS, BUSCAR ESPAIS ADEQUATS I JOCS ON PUGUI PARTICIPAR, PER POTENCIAR
LA SEVA INTEGRACIO.
• LES ACTIVITATS D'EDUCACIO FISICA SON UN BON RECURS PER REFORÇAR EN L'ALUMNE
AMB CEGUESA LA INTERIORITZACIO DE LA PERCEPCIO QUINESTESSICA, ES A DIR, LA
CONSCIENCIA DEL SEU COS I DELS SEGMENTS CORPORALS EN RELACIO A L'ESPAI. ES
IMPORTANT TREBALLAR EL CONTROL POSTURAL I LA COORDINACIO D'ESQUEMES
MOTRIUS ( COORDINACIO DE MOVIMENTS, CAMINAR, SALTAR, EQUILIBRI). TAMBE ELS HI
SERVEIX PER DESCARREGAR TENSIONS (TENEN ESTRÉS D'ESTAR SEMPRE EN ALERTA). EN
EL GIMNAS CALDRA:
• QUE L'ALUMNE AMB CEGUESA EXPLORI PREVIAMENT EL LLOC
• QUE EL GIMNAS ESTIGUI LLIURE D'OBSTACLES, QUE TOT ESTIGUI EN EL SEU LLOC, QUE
SIGUI UN LLOC SEGUR PER ELL
• AMB LA VEU REFORÇAREM EL SEU DESPLAZAMENT (LA VEU ELS SERVIRA DE GUIA)
• UTILITZAREM PILOTES AMB SONALLS, ETC
• QUALSEVOL CANVI SE LI HA DE COMUNICAR PER PETIT QUE SIGUI.
• QUAN FEM UNA SORTIDA AMB TOTA LA CLASSE CALDRA PRIMER DE TOT ANTICIPAR AL
NEN AMB CEGUESA ON ANIREM, QUE FAREM, LI DONAREM PLANOLS EN RELLEU SI ELS
TENIM PERQUE MEMORITZI ELS ESPAIS, PERQUE ES PUGUI ORIENTARDONAR TOTA LA
INFORMACIO QUE POGUEM PER DISMINUIR L'ANGOIXA. HAUREM DE SABER SI PELS
DESPLAÇAMENTS DESCONEGUTS I EXTERIORS ELL UTILITZA EL BASTO (AIXO DEPEN DE
LES SEVES CAPACITATS I REQUEREIX UN ENTRENAMENT AMB L'ESPECIALISTAI) .SI NO,
FAREM DE GUIES, ENS POSAREM A DAVANT D'ELL I DEIXAREM QUE ELL ENS AGAFI PEL
COLZE. A TRAVES DELS NOSTRES MOVIMENTS ELL SABRA SI ANEM SOBRE PLA, SI
BAIXEM ESGLAONS CAL FOMENTAR ACTITUDS SOLIDARIES ENTRE LA RESTA DE
COMPANYS PER FACILITAR LA SEVA INTEGRACIO.
• TRANSCRIPCIO D'UN MISSATGE.
UN SOMRIURE ES LA DISTANCIA MES CURTA ENTRE DUES PERSONES
BIBLIOGRAFIA
SANCHEZ ASIN, A. (1993) NECESIDADES EDUCATIVAS E INTERVENCION PSICOPEDAGOGICA.
BARCELONA : PPU.
GUTIEZ CUEVAS, P. (2005). ATENCION TEMPRANA. PREVENCION, DETECCION E INTERVENCION
EN EL DESARROLLO (0−6 AÑOS) Y SUS ALTERACIONES. MADRID : EDITORIAL COMPLUTENSE.
1
3