MASTER EN INTERVENCIO EN
DIFICULTATS DE L'APRENENTATGE
Curs i codi : 1er curs − APB05PFM
Barcelona, 24 de Febrer de 2006
ALUMNES AMB DEFICIT MOTOR
INDEX
• INTRODUCCIO PAG III
• EL MOVIMENT I EL DESPLAÇAMENT ...PAG IV
• LA COMUNICACIO I L'APRENENTATGE ..PAG VI
• L'ENTORN FAMILIAR .PAG IX
• CONCLUSIO .PAG XIII
• BIBLIOGRAFIA .PAG XIII
INTRODUCCIO
AQUEST ES L'ESTUDI D'UN CAS, D'UN NEN, EN JOAN DE 12 ANYS D'EDAT, QUE ESTA AFECTAT
D'UNA TETRAPARESIA ESPASTICA DE PREDOMINI ESQUERRA SECUNDARI A UN
TRAUMATISME CRANEO−ENCEFALIC, COM A CONSEQÜENCIA D'UN ACCIDENT DE COTXE
QUE VA PATIR QUAN TENIA 9 ANYS.
EN AQUESTS MOMENTS, DESPRES DE FER SESSIONS DIARIES DE FISIOTERAPIA I LOGOPEDIA,
PRESENTA AFECTADES LES QUATRE EXTREMITATS (TANT LES SUPERIORS COM LES
INFERIORS), ENCARA QUE EL COSTAT ESQUERRE NO EL TE TANT AFECTAT (TREBALLAREM
MES AQUEST MOVIMENT, EL PODREM APROFITAR PERQUÈ PUGUI SER EL MAXIM
D'AUTONOM POSSIBLE).
PRESENTA TAMBE UNA RIGIDESA MUSCULAR QUE LI PROVOCA UNA LIMITACIO EN EL
MOVIMENT, EL SEU ES MES LENT, PER TANT, A L'HORA DE TREBALLAR AMB ELL, HAUREM
DE DONAR MAJOR TEMPS DE RESPOSTA.
ES UN NEN QUE S'AGUANTA DRET, POT FER PETITS DESPLAZAÇAMENTS (COM ARA ANAR
AL LAVABO ), PERO PER FER DESPLAÇAMENTS MES LLARGS (PER EX. ANAR A COMPRAR),
UTILITZA UNA CADIRA DE RODES ELECTRICA, COSA QUE LI DONA MOLTA AUTONOMIA.
A CONTINUACIO EXPLICARE AMB MES DETENIMENT ELS ASPECTES RELACIONATS AMB EL
MOVIMENT (EL SEU DESPLAÇAMENT, COM SEURA A L'AULA, SI LI CALDRAN CANVIS
POSTURALS, EN QUIN TIPUS D'ESCOLA L'UBICARIA), ELS RELACIONATS AMB LA
COMUNICACIO (QUIN SISTEMA DE COMUNICACIO SERIA EL MES ADIENT PER ELL, QUINS
RECURSOS HUMANS I QUINES AJUDES TECNIQUES NECESSITARA) I ELS RELACIONATS AMB
LA FAMILIA (QUIN PAPER TE LA MARE, ELS ALTRES FAMILIARS, QUINA AJUDA
NECESSITEN..).
EL MOVIMENT I EL DESPLAÇAMENT
1
PEL QUE FA AQUEST APARTAT, SABEM QUE PRESENTA PER LA SEVA DISCAPACITAT UN
ALENTIMENT PSICOMOTRIU I QUE NECESSITA AJUDA PER A ALGUNES ACTIVITATS DE LA
VIDA DIARIA, PERO TE UN CONTROL VOLUNTARI DELS ESFINTERS I EN L'ALIMENTACIO NO
PRESENTA PROBLEMES NI DE MASTEGACIO NI DE DEGLUCIO.
AMB LA PARESIA SABEM QUE TE UNA PERDUA PARCIAL DEL MOVIMENT (PERO NO UNA
PERDUA TOTAL D'AQUEST).
HA ESTAT REALITZANT FISIOTERAPIA DIARIAMENT FINS QUE L'HAN DONAT L'ALTA. ARA SE
LI ACONSELLA LA INCORPORACIO A L'ESCOLA, AMB CONTROLS MEDICS CADA SIS MESOS I
MANTENIMENT FISIC.
ES UN NEN QUE POT FER PETITS DESPLAÇAMENTS, PERÒ PER FER GRANS DESPLAÇAMENTS
UTILITZARIA UNA CADIRA DE RODES ELECTRICA, QUE LA GUIARIA AMB L'AJUDA D'UN
JOYSTICK COL.LOCAT A LA PART ESQUERRA, PER APROFITAR EL MILLOR CONTROL QUE TE
D'AQUESTA PART.
COM QUE POT CAMINAR I MOURE'S, EN AQUEST CAS, NO LI CALDRIA FER CANVIS
POSTURALS.
PEL QUE FA EL DESPLAÇAMENT DEL NEN PER L'ESCOLA, CAL TENIR EN COMPTE :
• ELS ESPAIS ( AQUESTS HAN DE TENIR ELS ACCESOS AMPLIS),
• ELS EQUIPAMENTS (EL MOBILIARI, EL MATERIAL A L'ABAST, LA COL.LOCACIO DE
LES TAULES MES SEPARADES, LA PISSARRA MES AVALL PERQUE ELL PUGUI
ARRIBAR, MES BAIXOS ELS PENJADORS),
• I QUE LES CONDICIONS D'ACCES I DE MOVILITAT SIGUIN LES ADIENTS (QUE
L'ESCOLA TINGUI ASCENSOR, QUE NO HI HAGIN BARRERES ARQUITECTONIQUES,
QUE HI HAGIN RAMPES, LAVABOS ADAPTATS)
AQUESTES RECOMANACIONS NO NOMES ES TINDRAN EN COMPTE A L'ESCOLA, ES
NECESSARI POSAR−HO A LA PRACTICA TAMBE A LA CASA ON VIU EL NEN. S'HAURAN DE
FER PETITES ADAPTACIONS PERQUE EL NEN ES PUGUI DESPLAÇAR AMB LA CADIRA DE
RODES ELECTRICA I QUE TOT ESTIGUI A LA SEVA ALÇADA.
LA COMUNICACIO I L'APRENENTATGE
ACTUALMENT, EN JOAN PRESENTA UNA AFASIA GLOBAL AMB PREDOMINI DELS
PROBLEMES D'EXPRESSIO (I NO TANT DE COMPRENSIO).
TE DIFICULTATS PER MANTENIR L'ATENCIO, ES DISTREU AMB MOLTA FACILITAT I ES MOLT
SENSIBLE A LES PETITES INTERFERENCIES. TE DIFICULTATS PER A L'ADQUISICIO DE NOUS
APRENENTATGES PERQUE TE PROBLEMES DE MEMORIA (D'EVOCACIO A MIG I LLARG
TERMINI).
ABANS DE L'ACCIDENT HAVIA ESTUDIAT FINS A TERCER DE PRIMARIA, PRACTICAVA
ESPORT I ESTUDIAVA MUSICA. EL SEU IDIOMA HABITUAL ES EL CATALA. SE LI RECOMANA
CONTINUAR LES SESSIONS DE LOGOPEDIA DOS COPS PER SETMANA.
A AQUEST ALUMNE EL POSARIA EN UN SISTEMA COMPARTIT, ES A DIR, QUE PASSES
ESTONES A UN CENTRE ORDINARI I ESTONES AL CENTRE D'EDUCACIO ESPECIAL.
2
AL CENTRE ORDINARI, EL POSARIA EN EL CURS QUE LI PERTOCA PER EDAT, ACTUALMENTE
TE 12 ANYS, O SIGUI QUE LI CORRESPON EL SEGON ANY DE CICLE SUPERIOR, JA QUE CREC
IMPORTANT TREBALLAR LA SOCIALITZACIO, ELS HABITS SOCIALS, D'AUTONOMIA I DE
RELACIO.
A AQUEST ALUMNE, A L'AULA EL COL.LOCARIA EN UN RACO, A PROP DEL MESTRE (PERQUE
EL PUGUI ATENDRE MILLOR), I PERQUE PUGUES MANIOBRAR BE AMB LA SEVA CADIRA
ELECTRICA I PODER FER EL TRASPAS A LA CADIRA DE LA CLASSE, QUE AQUESTA SERIA LA
MATEIXA QUE LA DELS ALTRES, AMB L'UNICA ADAPTACIO QUE POSAR UNA SUPERFICIE
ANTILLISCANT PERQUE NO LLISQUI QUAN ESTIGUI ASSEGUT I PUGUI MANTENIR UNA
POSTURA CORRECTE.
LA TAULA TINDRIA UN REFORÇ EN ELS MARGES PERQUE NO LI CAIGUIN ELS OBJECTES AL
TERRA.
S'HA D'INTENTAR FER LES MINIMES ADAPTACIONS PERQUE EL NEN NO SE SENTI DIFERENTS
ALS ALTRES.
EN EL CENTRE D'EDUCACIO ESPECIAL, TREBALLARIEM ELS CONTINGUTS QUE LI
CORRESPONEN PEL SEU NIVELL REAL, AMB EL MATEIX TIPUS DE CADIRA I DE TAULA.
ELS OBJECTIUS PRINCIPALS A TREBALLAR SON ELS D'INCREMENTAR LES POSSIBILITATS
D'APRENENTATGE I AUGMENTAR LES POSSIBILITATS D'INTERACCIO I DE COMUNICACIO
D'AQUEST NEN.
EL PAPER DEL MESTRE ES IMPORTANT TAMBE, CAL QUE NO TINGUI UN INTERVECIONISME
EXAGERAT, I QUE NOMES LI DONGUI SUPORT QUAN REALMENT HO NECESSITI.
TAMBE HA DE TREBALLAR LA MOTIVACIO, CAL QUE EL MESTRE REFORÇI ELS EXITS
D'AQUEST ALUMNE JA QUE SEGURAMENTE TINDRA UN AUTOCONCEPTE FORÇA NEGATIU,
SOBRETOT PER LES EXPERIENCIES DE FRACAS VISCUDES.
HA DE TENIR EN COMPTE QUE LA MATEIXA ACTIVITAT DE CLASSE LA PODRA FER PERO
QUE PER LA SEVA DISCAPACITAT NECESSITARA MES TEMPS DE RESPOSTA
(FLEXIBILITZACIO).CAL DONAR LA OPORTUNITAT DE QUE APRENGUI PER SI MATEIX, PER
ASSAIG I ERROR I QUE SIGUI EL MES AUTONOM POSSIBLE.
PEL QUE EL TEMA DE LA COMUNICACIO, CREC QUE SERIA ACONSELLABLE LA UTILITZACIO
D'UN SISTEMA DE COMUNICACIO AUGMENTATIU (ES A DIR, QUE AUGMENTI LES SEVES
POSSIBILTATS DE COMUNICACIO DE L'ALUMNE,I NO QUE SERVEIXI DE SUBSTITUT DE LA
PARLA), EN CONCRET, EL LIGHT WRITER.
EL LIGHT WRITER ES UNA AJUDA ELECTRONICA AMB VEU SINTETITZADA, ACONSELLABLE
PER A PERSONES QUE SABEN ESCRIURE (EN JOAN VA ESTUDIAR FINS A TERCER CURS, PEL
QUE CREC QUE HAVIA ADQUIRIT LA LECTO−ESCRIPTURA), QUE ES DESPLACEN, I PERQUE
TE UNA MIDA REDUÏDA I SE'L PODEN PENJAR AL COLL. TE DOBLE PANTALLA, PERMET QUE
L'ALTRA PERSONA PUGUI LLEGIR EL QUE ESCRIU TANT SI ESTA A DAVANT SEU COM
ASSEGUT AL SEU COSTAT. LA VEU DEL LIGHT WRITER PERMET AL JOAN UNA PARTICIPACIO
MES ACTIVA A CLASSE, JA QUE ES UN SISTEMA QUE LI PERMET SALUDAR, CRIDAR AL
MESTRESENSE QUE EL MESTRE HAGI D'ESTAR SEMPRE A SOBRE D'ELL PER VEURE SI LI HA
ESCRIT ALGUN MISSATGE.
3
AMB LA VEU SINTETITZADA FA QUE LA COMUNICACIO SIGUI MES ESPONTANIA PERQUE
S'APROXIMA MES A LA PARLA NATURAL.
PER ESTABLIR L'HABIT DE COMUNICAR−SE, SERIA ACONSELLABLE CREAR A LA CLASSE
SITUACIONS ON LA COMUNICACIO FOS LA PRINCIPAL ACTIVITAT. PER EXEMPLE UN DEBAT,
PARLAR DEL QUE HEM FET EL CAP DE SETMANAI PORTAR LA COMUNICACIO FORA DEL
CONTEXT HABITUAL DE CLASSE, COM PER EXEMPLE PREPARAR ALGUNA ACTIVITAT COM
ARA ANAR A COMPRAR.
ELS NENS AMB DEFICITS MOTORS TENEN PROBLEMES DE CONCENTRACIO, PER AQUEST
MOTIU ES IMPORTANT QUE LES TASQUES SIGUIN CURTES I BEN DEFINIDES.
ES IMPORTANT QUE TOTES AQUESTES ADAPTACIONS ESTIGUIN REFLEXADES A
L'ADEQUACIO CURRICULAR QUE CAL FER−LI.
COM A RECURSOS HUMANS, EN JOAN NECESSITARA LA INTERVENCIO DE FORMA
COORDINADA TANT DEL MESTRE DEL CENTRE ORDINARI COM EL DEL CENTRE ESPECIAL,
DEL LOGOPEDA, DEL FISIOTERAPEUTA I DEL PSICOLEG. ES IMPORTANT AQUESTA
COORDINACIO DEL QUE TREBALLEN AMB EL JOAN PER PODER GARANTIR UNA MILLOR
INTERVENCIO I ACONSEGUIR MILLORS RESULTATS.
L'ENTORN FAMILIAR
EN JOAN VIU AMB ELS SEUS PARES I TE UNA GERMANA PETITA DE CINC ANYS. LA MARE VA
DEIXAR DE TREBALLAR ARRAN DE L'ACCIDENT D'ELL.
DETECTO UNA GRAN SOBREPROTECCIO PER PART DE LA FAMILIA JA QUE EN JOAN NO TE
PROBLEMES DE DEGLUCIO PERO EN CANVI, LI TENDEIXEN A DONAR−LI TOT EL MENJAR
MOLT TRITURAT ENCARA QUE NO ES NECESSARI. AIXO ENS INDICA QUE EL TRACTEN COM
SI FOS MES PETIT DE L'EDAT QUE TE I COM A PERSONA QUE NO ES VAL.LIDA PER SI
MATEIXA.
EL NEN DEGUT A AQUEST COMPORTAMENT DE SOBREPROTECCIO PRESENTA ESCASSA
TOLERANCIA A LA FRUSTACIO, APATIA, MANCA DE CONCIENCIA DE LES PROPIES
DIFICULTATS, MOLT POSSIBLE TOT AIXO PERQUE LI DONEN TOT FET.
CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DISCAPACITAT D'AQUEST NEN ES COM A CONSEQÜENCIA
D'UN TRAUMATISME, FET QUE COSTA MES D'ACCEPTAR QUE QUAN LA DISCAPACITAT ES DE
NAIXEMENT, ON L'ACCEPTACIO ES MES GRAN I LA FAMILIA I EL NEN SON MES
CONFORMISTES AMB ELS RESULTATS.
DAVANT UNA DISMINUCIO ADQUIRIDA, ES TROBEN QUE JA NO PODEN FER LES MATEIXES
COSES QUE FEIEN ABANS, EL PROCES DE REHABILITACIO ES MES DUR, ES NECESSARI UN
TRACTAMENT PSICOLOGIC INTENS (SOBRETOT QUAN MES ADULTA ES LA PERSONA), PERO
PER ALTRA BANDA, SERAN MES BATALLADORS, MES INCONFORMISTES PERQUE VOLEN
TORNAR AL PUNT ON EREN ABANS DE L'ACCIDENT ( FET DE VEGADES IMPOSSIBLE).
DAVANT DE L'ACCIDENT, ELS PARES PODEN TENIR UN COMPORTAMENT POSITIU O
NEGATIU, SENTIMENTS D'IMPOTENCIA, DE DEPRESSIO, D'ANGOIXA, DE CULPABILITAT, DE
VERGONYA SOCIAL (PREOCUPATS PEL QUE DIRAN), ETC
LA MARE TE NORMALMENT UNA GRAN RELLEVANCIA, JA QUE ES ELLA LA QUE
4
S'ENCARREGA DE TOT, LA QUE NORMALMENT DEIXA LA FEINA (COM EN AQUEST CAS),
COSA QUE POT COMPORTAR PROBLEMES ECONOMICS, QUE EL PARE ESTIGUI TOT EL DIA
FORA DE CASA TREBALLANT (COSA QUE PERMET DESENTENDRE'S DEL PROBLEMA). LA
UNITAT FAMILIAR ES POT TRENCAR, POT SER NECESSARIA L'AJUDA DELS ALTRES
FAMILIARS (AVIS, TIETS), TANT PER CUIDAR EL NEN COM PER AJUDAR DE MANERA
ECONOMICA, COSA QUE POT PROVOCAR QUE ELLS S'ADJUDIQUIN EL CONTROL DE LA
PRESA DE DECISIONS.
EXISTEIX UN EXCESSIU CONTROL DE L'ADULT, EN AQUEST CAS LA MARE, SOBRE LES
ACCIONS QUOTIDIANES DEL NEN, NO SE LI PERMET NI TAN SOLS QUE SIGUI ACTIU EN
L'ALIMENTACIO. EXISTEIX UNA EXCESSIVA PREOCUPACIO PER CONTROLAR TOTS ELS
ASPECTES RELACIONATS AMB L'ALIMENTACIO, LA SON, I LA HIGIENE DEL NEN.
SEMBLA QUE TOT GIRI AL VOLTANT DEL NEN AMB DISCAPACITAT.
AIXO A LA LLARGA DESEMBOCA EN L'ABSENCIA DE PLANS DE PARELLA (PER TEMOR DE
DEIXAR EL NEN AMB ALTRES PERSONES, POT DONAR−SE EL CAS DE QUE ELS ALTRES
FAMILIARS NO VULGUIN LA RESPONSABILTAT DE CUIDAR−LO..), NO PLANIFIQUEN EL
FUTUR, NO GAUDEIXEN DEL FILL, SEMPRE A L'ESPERA D'UN NOU PROBLEMA.
ES IMPORTANT TREBALLAR EL DOL EN LA MARE , PER LA PERDUA DEL SEU NEN SA.
AQUESTA TASCA LI CORRESPON AL PSICOLEG. ES ACONSELLABLE TAMBE QUE SE LI
EXPLIQUI QUE HI HA PARES QUE ESTAN COM ELLS PASSANT PER LA MATEIXA SITUACIO
QUE ELLS I QUE EXISTEIXEN ASSOCIACIONS DE PARES ON PODEN PARLAR OBERTAMENT
DELS SEUS SENTIMENTS..
ELS FILLS AMB UNA DISCAPACITAT MOTORA TENEN UNA VIDA MOLT PROGRAMADA, HAN
D'ANAR AL FISIOTERAPEUTA, AL LOGOPEDA, HAN DE PASSAR CONTROLS MEDICSPER
AQUEST MOTIU CREC QUE SERIA INTERRESSANT PARLAR AMB LA FAMILIA QUE PEL SEU
FILL SERIA BO QUE INTERACCIONES AMB ALTRES NENS DE LA SEVA EDAT, QUE FES
ACTIVITATS ON S'HAGI DE RELACIONAR I QUE NO ES PASSES EL SEU TEMPS LLIURE A CASA
VEIENT LA TELEVISIO.
PER ALTRA BANDA, EN JOAN TE UNA GERMANA MENOR QUE ELL, DE 5 ANYS D'EDAT, QUE
NO SABEM SI ESTA BEN ATESA O NO PER LA FAMILIA.
A VEGADES LES FAMILIES ES RECOLZEN EN ELS FILLS SANS PERQUE ELS AJUDIN.
LA GERMANA ES VEURA ENTRE ELS SEUS PARES I EL GERMA AMB DISCAPACITAT. LA
IDENTIFICACIO AMB EL GERMA DISCAPACITAT LI SERA DIFICIL, PERO NECESSITARA LA
SEVA ALIANÇA AMB UN IGUAL EN LA NEGOCIACIO AMB ELS PARES.
I A VEGADES POT SENTIR GELOS PERQUE TOTA L'ATENCIO ES PEL SEU GERMA.
LA MINUSVALIA POT ARRIBAR A SER UN TEMA TABU. EN ALGUNES FAMILIES S'ARRIBA A
VIURE COM SI NO EXISTIS, NO ES PARLA D'ELLA ENCARA QUE ES PATEIX. S'ADOPTA
AQUESTA POSICIO PERQUE ES DIFICL PARLAR DEL TEMA, PERO TAMBE AMB LA CREENÇA
(FALSA) DE QUE AMB AQUESTA ACTITUD PROTEGEIXEN EL FILL DISCAPACITAT I AL
GERMA SA.
ES IMPORTANT QUE ES DONGUI A LA GERMANA LA POSSIBILITAT D'EXPRESSAR LES SEVES
EMOCIONS (TANT LES POSITIVES COM LES NEGATIVES), QUE ESTIGUI AMB ELS PARES (JA
5
QUE ELLA TAMBE TE NECESSITAT DE RELACIO AMB ELLS I D'INTIMITAT), QUE ELS PARES
FACIN ACTIVITATS AMB ELLA, QUE NO LI DONGUIN RESPONSABILITATS QUE NO ESTIGUIN
D'ACORD AMB LA SEVA EDAT, QUE TINGUI AMICS PROPIS, TEMPS D'ESBARJO, QUE FACI
ACTIVITATS D'ACORD AMB LA SEVA EDAT.
S'HAURIA D'OBSERVAR EN LA GERMANA SI TE CONDUCTES REGRESSIVES, MAL
COMPORTAMENT, ENFERMETATS PSICOSOMATIQUES
A L'HORA DE PARLAR AMB ELS PARES CAL TENIR EN COMPTE QUE HEM D'OBTENIR
INFORMACIO DE LA FAMILIA, FENT TANTES ENTREVISTES COM SIGUIN NECESSARIES,
ADOPTANT UNA ACTITUD RECEPTIVA CAP A LA FAMILIA PER MITJA D'UNA CONVERSA
ESPONTANIA, EVITANT FER INTERVENCIONS PER DONAR INDICACIONS ( NO ES UN DISCURS
DEL PROFESSIONAL), FENT NOMES PREGUNTES A PARTIR D'ALLO QUE EXPRESSIN
UN COP REBUDA TOTA LA INFORMACIO, GRACIES A LA PARTICIPACIO DELS PARES, SERIA
CONVENIENT DEFINIR OBJECTIUS (COMUNS I COMPARTITS) PER TREBALLAR A CASA I A
L'ESCOLA.
POSTERIORMENT, SERIA POSITIU INFORMAR ALS PARES DELS AVENÇOS I DELS EXITS DELS
SEUS FILLS (PERQUE VEGIN QUE NO TOT ES NEGATIU).
FINS AQUEST PUNT ARRIBEM AL MOMENT DE PREGUNTAR−NOS QUINES SON LES
NECESSITATS DE LES FAMILIES. RESUMINT, NECESSITEN RECOLÇAMENT EMOCIONAL,TOTA
LA INFORMACIO QUE PUGUEM DONAR, ASSESSORAMENT, PSICOTERAPIA. CAL AJUDAR EN
L'ELABORACIO DEL DOL PER LA PERDUA DEL FILL SA I EN L'ACCEPTACIO DEL SEU FILL.
CONCLUSIO
EN RESUM CALDRIA DIR QUE ES NECESSARIA FER UNA AVALUACIO DE L'ALUMNE,PER
PODER SABER QUINES SON LES CAPACITATS QUE TE, QUE ES ALLO QUE POT FER, PER
PODER DONAR RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS, JA SIGUIN DE COMUNICACIO,
AFECTIVES, D'APRENENTATE, DE DESPLAÇAMEN
HEM D'INTENTAR PENDRE MESURES EL MES NORMALITZADORES POSSIBLE, APROFITANT
SEMPRE QUE ES PUGUI ELS MATEIXOS MATERIALS QUE LA RESTA DELS ALUMNES
(MOBILIARI, MATERIAL ESCOLAR).I PROMOURE ACTIVITATS PER POTENCIAR LA
SOCIALITZACIO D'AQUESTS ALUMNES.
BIBLIOGRAFIA
SANCHEZ ASIN, A. (1993) NECESIDADES EDUCATIVAS E INTERVENCION PSICOPEDAGOGICA.
BARCELONA : PPU.
GUTIEZ CUEVAS, P. (2005). ATENCION TEMPRANA. PREVENCION, DETECCION E INTERVENCION
EN EL DESARROLLO (0−6 AÑOS) Y SUS ALTERACIONES. MADRID : EDITORIAL COMPLUTENSE.
VARIOS AUTORES. COL.LECCIO TEMES D'INFANCIA. EDUCAR 0−6 ANYS. VOLUM I. (1994)
.ASSOCIACIO DE MESTRES ROSA SENSAT.
GOLDSCHMIED, ELINOR. (1979). EDUCAR L'INFANT A L'ESCOLA BRESSOL. COL.LECCIO TEMES
D'INFANCIA, Nº 31. ASSOCIACIO DE MESTRES ROSA SENSAT.
6
SERAFIN ANTUNEZ, J.GAIRIN. (1996). LA ORGANIZACIÓN ESCOLAR. PRACTICA Y
FUNDAMENTOS. BARCELONA : EDITORIAL GRAO.
XIII
7
Descargar

Alumnos con discapacidad motora

EducaciónPedagogíaMinusválidosMétodos de enseñanazaDificultats de l'aprenentatgeDiscapacidad motoraDificultad del aprendizaje # EducacióDeficit motor
Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

SaludAlimentaciónTiposMnipulación genéticaBiotecnologíaPlanta trangénicaConsumo

André Dérain

André Dérain

FranciaBiografíaPinturaObraArte del siglo XIXPintores francesesFauvismo

L'amic retrobat; Hans Schwarz

L'amic retrobat; Hans Schwarz

Narrativa alemana históricaLiteratura universal contemporáneaMemorias # ArgumentVocabulary

Alumnos con discapacidad visual

Alumnos con discapacidad visual

CiegosEducaciónDificultades del aprendizajeMétodos de enseñanza # EducacióPedagogíaMinusválidosDificultats de l'aprenentatgeDiscapacitat visualDiscapacidad visual

Els origens de l'activitat agrària

Els origens de l'activitat agrària

Activitat agràriaRecursos agrarisErosióFalta d'aigua

Alexander Fleming

Alexander Fleming

Investigación de antibióticosPenicilinaBiologíaDescubrimiento # ImportànciaProspecteAntibiòtic

AIGÜES ENCANTADES 1.− a) Comenteu el significat del títol de l'obra.

AIGÜES ENCANTADES 1.− a) Comenteu el significat del títol de l'obra.

ArgumentoTeatro catalánModernismoLiteratura española contemporánea del siglo XXPersonajes # Teatro catalán de la RenaixençaArgumentPersonatges

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

FaunaFloraPantanos # Zones humidesIndret pantanós

Acondroplàsia

Acondroplàsia

Tratamiento # NanismeTrastorn genèticSignes i símptomesCurs de la malaltiaTractamentSíntomasMedicinaDiagnósticoPatologíasTrastornos genéticosEnfermedades hereditarias

CIRCLE FORMATIU DE TURISME Alemanya República Federal d'Alemanya Berlín

CIRCLE FORMATIU DE TURISME Alemanya República Federal d'Alemanya Berlín

TurismoGastronomíaGeografíaCiudadesCulturaMonumentos