Egipte

SUMARI:
1.− Situació geogràfica
2.− Importància del Nil
2.1.− Himne del Nil
3.− Cronologia
4.− Societat egipcia
4.1.− Els privilegiats
4.1.1.− El faraó
4.1.2.− Alts funcionaris
4.1.3.− Els sacerdots
4.1.3.1.− Summe sacerdot
4.1.4.− Els escribes
4.2.− Els no privilegiats
4.2.1.− Mercaders i artesans
4.2.2.− Els pagesos
4.2.3.− Els esclaus
5.− Vida quotidiana
5.1.− La vida al camp
5.2.− La vida a la ciutat
5.3.− La família egipcia
5.3.1.− Manera de vestir a l'Antic Egipte
6.− Déus
6.1.− Construcció dels temples
6.1.1.− Alguns temples egipcis
7.− Vida d' ultratomba
1
7.1.− Construccions funeràries
8.− Art egipci
9.− Escriptura jeroglífica
Bibliografia:
GARCIA, Margarita; GATELL, Cristina; et al.
Mediterrània 3 2ª ed.
Barcelona 1999, Vicens Vives . Pàg 133.
SHULZ, Regine et al.
Egipto. El Mundo de los Faraones 1ª ed.
Colonia 1997, Editorial Köneman
CD Història Antiga
Enciclopèdia Interactiva de Consulta
El Periódico; Lectus Vergara
Barcelona 1998
• Internet
• Encarta 98
1.− Situació geogràfica:
Egipte és una zona desèrtica del nordest d' Àfrica on el riu Nil va fer possible el naixement d' una civilització
que va durar més de 3000 anys.
Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l' est amb Israel i la mar Roja, al sud amb Sudàn i a l'oest amb
Libia.
En aquella època el territori es dividia en Alt Egipte, amb capital a Tebes i era la zona que anava des de Tebes
fins a les cataractes del Nil, i el Baix Egipte amb capital a Memfis, que anava des de Tebes fins al Delta, a la
desembocadura del riu Nil a la mar Mediterrània.
2.− Importància del Nil:
Egipte, li deu tot al riu Nil, segurament cap altre riu al món ha tingut un impacte tan gran en el
desenvolupament d'una civilització
Durant l'època dels faraons, les plujes van escassejar, el clima es tornà sec i el desert va anar guanyant terreny.
Tan sols es van poder conrear les terres de la riba del Nil gràcies a la irrigació, una tècnica molt antiga: durant
les crescudes, l'aigua del riu es distribuïa pels camps de cultiu mitjançant una xarxa de canals.
2
Les inundacions que es produïen un cop a l'any, deixaven la terra coberta de llim i llesta per la sembra −entre
mitjans d' octubre i febrer−, sense necessitat de treballar gaire. Les zones fèrtils eren les dues bandes del riu al
llarg de tot el seu curs.
En aquella època, els seus habitants gràcies a les especials condicions de les seves terres, tenien les seves
necessitats cobertes, i podien dedicar−se a altres tasques més lúdiques, como ara l'astrologia, les
matemàtiques, l' enginyeria, la pintura, l'arquitectura, la medicina, etc.
La navegació pel Nil regula la vida, des del comerç o el transport de soldats fins a les festes religioses i les
peregrinacions funeràries.
2.1.− Himne del Nil:
Hosanna a tu, oh Hapi * , que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visqui.
Tu dónes aigua als camps creats per Ra * , dónes vida a tots els animals.
I mentre davalles pel teu camí des del cel fas abeurar incessantment la terra.
Ets amic del pa i de la beguda, tu fas fort el gra i fas que creixi Ets senyor del teu poble.
Himne en honor del Nil. XIX dinastia.
*Hapi: déu del Nil
* Ra: déu del Sol
3.− Cronologia
Líders
Menes−Narmer−Aha/Ger/Uagi/Udimu/Paribsen
PERIODE
−Unificació de l'Alt i el Baix Egipte
TINITA
Civils
−Desenvolupament d'arquitectura funerària
2850−
−Fundació de Memfis
2650 a. C.
−Campanya contra el nubis
Militars
−Ampliació del terreny egipci
Zoser/Snefru/Keops/Kefrén/Micerino/Userkaf/
Líders
REGNE
Civils
Sahure/Unas/Pepi/Pepi II
−Construcció de grans piràmides
ANTIC
−Intensificació de les relacions comercials
2650−
−Redacció dels primers textos Religiosos
2190
−Autonomia de les autoritats locals i feudalització d' Egipte
3
a. C.
−Campanyes de saqueig a Núbia i Libia
Militars
−Expedició maritima de Sahure contra el Biblios
−Campanya contra les tribus sirio−palestines
PRIMER
PERIODE
MITJÀ
Líders
Kheti I / Kheti III / Merikara
Civils
−Formació de principals quasi independents
−Guerres freqüents entre nomos (senyors de
Militars
diferents regions) per la seva permanènia.
2190−
2050 a. C.
−Invasions pel Pròxim Orient.
Líders
Mentuhotep I/Amenemhet I/Sesostris I/ Amenemhet II/Sesostris II/
Sesostris III/
Menemhet III/Amenemhet IV
REGNE
−Reunificació d'Egipte sota el poder de Tebas
MITJÀ
−Construcció de tombes monumentals a la vora
2050−
Civils
oriental del Nil
1750
−Reordenació de l' administració i centralització del poder
a.C.
−Expedicions de l'exploració a Sinai i Aràbia
Militars
−Campanya militar a Palestina
−Conquesta complerta de Núbia
Hiksos Salitis/Kian/Apofis
Líders
Sekenkere Taa II/Kamosis/Ahmosis
SEGON
−Crisis dinàstiques que provoquen una disgregació del poder militar.
IMPERI
−Situació caòtica provocada per la invasió dels
INTERMEDI
Civils
hiksos (senyors de països estrangers).
1780−
−Insurrecció contra els hiksos
1560
a. C.
Militars
−Invasió del Baix Egipte per part dels hiksos
4
−Campanyes militars contra els invasors
−Campanyes contra Siria i Nubia perque s'havien
declarat independents.
Tutmés I/Tutmés II/Hatshepsut/Tutmés III/
Líders
Amenofis II/Tutmés IV/Amenofis III/ Amenofis
IV/Tutankhamon/Horemheb/ Seti I/Ramsés II/Meneptah/Ramsés III
IMPERI
−Inici de la construcció de les tombes rupestres de la Vall dels Reis
NOU
1560−
Civils
1085
−Reforma religiosa, centrada en el culte al déu solar Ató (portador de
vida)
−Trasllat de la capital al Delta
a. C.
−Reconquesta de Nubia
−Palestina i Síria esdevenen províncies egípcies.
Militars
−Batalla de Kadesh
−Temptatives d'invasió per part dels pobles del mar
TERCER
PERIODE
INTERMEDI
Líders
Civils
1085−
Militars
Smendes/Herihor/Sheshonq I/Tefnakt/Bakenrenef
−Fi de la unitat egípcia (aparació de diversos faraons)
−Expedició a Palestina i saqueig del temple de Jerusalem.
−Invasió de l'Alt Egipte pels nubis.
715 a. C.
Piankhy/Sabacones/Tanutamó/Psamètic I/ Nejao/
FINAL
Líders
PsamèticII/Amasis/Psamètic III/Amierteo/Nectanebo II.
−Reunificació d'Egipte i renaixement econòmic.
DEL
Civils
REGNE
−Construcció d'un canal entre el Nil i el mar Roig.
−Conquesta de tot Egipte pel sobirà de Kush, unificació d'Egipte i
Nubia en un sol regnat.
715−332
Militars
a. C.
−Invasió dels asiris. Invasió per part dels perses
−Rebel·lió de Psamètic contra els asiris.
4.− Societat egípcia:
5
4.1.− Els privilegiats:
4.1.1.− El faraó:
L' organització de l' Estat egipci estava dominada per un rei o faraó que tenia el poder absolut. Era l' amo de
totes les terres, el símbol d' unitat del país i un déu per als súbdits, la seva autoritat era incontestable, el faraó
era considerat descendent directe dels déus, ell i la seva família estaven a dalt de l' escala social. Des del
començament de les dinastíes, el faraó és l' unificador dels dos països ( Alt Egipte i Baix Egipte.)
Ell era el que dirigia tot el sistema polític, militar,
religiós, econòmic − cobrava els impostos−, i administratiu.
4.1.2.− Alts funcionaris:
Eren els governadors de províncies i els caps de l' exèrcit, monopolitzaven els càrrecs de l'Estat, posseïen
territoris i enormes riqueses, el faraó per recompensar−los per la seva fidelitat, els hi regalava terres i els
afavoria amb càrrecs o regals. Era una classe social molt elevada respecte la resta de la societat.
4.1.3.− Els sacerdots:
Eren consellers del faraó, administraven justícia i practicaven la ciència.
També dominaven la complicada escriptura jeroglífica. Feien observacions astronòmiques i calculs
matemàtics. També van dividir l' any en 365 dies, i el .dia en 24 períodes, que corresponien a les nostres hores
actuals.
4.1.3.1.− Summe sacerdot:
Era el sacerdot més important i era molt poderós, acumulava diners de les ofrenes de la gent que anava als
temples, podia posar tota la societat egípcia en contra del faraó.
4.1.4.− Els escribes:
També eren molt importants, coneixien els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia, eren els
únics en calcular i controlar els impostos , assegurar tasques de construcció i d' irrigació, organitzar l' exèrcit,
anotar les entrades i sortides de mercaderies i transcriure les ordres dictades pel faraó, això els permetia una
situació social privilegiada.
4.2.− Els no privilegiats:
4.2.1.− Mercaders i artesans:
Els oficis més corrents eren els de teixidor de lli, d' orfebre, de ceramista i els qui treballaven els metalls, la
pedra, la fusta i el cuir.
Aquestes activitats es feien en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o
dels temples.
4.2.2.− Els pagesos:
6
Constituïen la majoria de la població. Tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyien als
privilegiats. Havien de lliurar una part de la collita als funcionaris del faraó, dels nobles o dels temples.
A més en l'època de les inundacions havien de prestar obligatòriament feina gratuita per construir edificis
públics.
4.2.3.− Els esclaus:
Ocupaven l'últim lloc de l'escala social. El seu nombre era reduït. Els esclaus eren capturats fora del territori
egipci, se'ls obligava a treballar al servei del faraó i de grups socials superiors.
L'esclavitut es va generalitzar sobretot durant l' Imperi Nou, en què els faraons van dur a terme guerres de
conquesta i es van endur a Egipte esclaus asiatics i nubis.
5.− Vida quotidiana:
5.1.− La vida al camp:
La majoria de la població egípcia era pagesa i vivía en petits poblets a la riba del Nil. Els habitatges eren molt
senzills i els construïen primer amb canyes i fang i més tard amb toves que deixaven assecar al sol. Les cases
tenien un sol pis i el sostre era pla.
El mobilariari era escàs i molt rudimentari.
El menjar era també escàs i pobre: tortes de civada, cebes, alls, fabes i peixos, a més a més del pa i la cervesa.
Les dones no estaven subjectes a l' autoritat del marit, treballaven als camps, a tallers artesanals i també feien
les feines domèstiques.
Mentrestant els faraons vivien en l' opulència, rodejats de riqueses i coses de valor, els seus fills anaven a les
escoles dels temples.
5.2.− Viure a la ciutat:
Hi havia poques ciutats, i tenien com a funció, ser el lloc de residència del faraó i dels nobles. S' hi reunien
comerciants de tot Egipte i hi treballaven artesans dels oficis més diversos.
El palau del faraó destacava de la resta d' edificis públics, i al seu voltant es distribuïen les residències dels
poderosos.
Aquestes residències estaven fetes de pedra i maons i envoltades per un alt mur, per tal d'evitar que la sorra
del desert invaís els seus dominis.
A l' interior s' ubicaven les habitacions de la família i del servei, sales per rebre visitant −on sovint realitzaven
festes i banquets−, i també la cuina, el celler, el graner i jardíns esplèndids.
5.3.− La família egípcia:
Era freqüent tenir un gran nombre de fills, tant a les famílies riques com a les pobres.
Els pares mantenien la llar, i ensenyaven als fills el seu propi ofici i els hi concertaven el matrimoni.
7
Les filles havien de cuidar dels pares quan aquests eren vells i garantir−los la momificació i l' enterrament a la
seva mort.
Les dones s' ocupaven del menjar, dels fills i tenien cura de la casa, també hi havia dones que es dedicaven a
teixir.
Podien posseir riqueses, exercien el comerç i nombraven hereus.
L' herència sempre se la quedava la dona.
A l' Antic Egipte les dones tenien més importància que en altres cultures −sobretot d'aquella època−.
5.3.1.− Manera de vestir a l' Àntic Egipte:
El vestit era molt senzill: les dones es tapaven amb unes peces grans rectangulars de lli, que s' enrotllaven al
voltant del cos, i els homes es tapaven amb pantalons curts i, a vegades amb una camisa llarga sense
manigues.
6.− Déus:
Els egipcis tenien una religió politeista i adoraven divinitats zoomorfes, pensaven que la sort del món depenia
de la bona disposició dels déus, es per això que s' havia de mantenir amb ells les millors relacions possibles.
Els egipcis no van definir molt clarament les atribucions i els poders dels seus Déus, ni van fixar amb precisió
els llaços que els unien a ells. Els déus egipcis eren personalitats superiors, Havien precedit a l' home sobre la
terra i disposaven d'un gran poder que els homes mai podrien igualar.
Malgrat això, alguns déus sí tenien funcions ben determinades:
RA: Era el principal. El Déu del Sol. Déu de Memfis. Concebut com un esperit pur, se' l considerava la
divinitat que no podia representar−se, per estar mancat de tot tipus de màteria.
AMMÓ: El seu nom significa allò que està amagat o allò que no es pot veure, estava representat en diverses
formes, amb la forma d'un home sentat en un tro, amb el cap d'una granota i el cos d'un home, amb el cap
d'una serp, com un mono o com un lleó, encara que la forma encara que la forma més comuna era la d'un
home amb barba que portava sobre el seu cap dos llargues plomes rectes.
El culte del déu Ammó es consolidà durant l' Imperi Nou, convertint−se en el Rei dels déus.
ANUBIS: Era el déu dels morts, tenia el cap de xacal, era l' acusador de les ànimes que compareixien en el
judici final, era el protector dels embalsamadors, i introdüia els morts al més enllà i vetllava les tombes.
HATOR: Era la patrona de les dones, de l' amor i del plaer, dama del cel i ama del món subterrani, estava
representada per una vaca, era la mare de Horus solar, era deesa de la música i de l' alegria.
HORUS: Era concebut com un déu del cel, la seva imatge era un falcó, amb les ales obertes; el sol i la lluna
eren els seus ulls, va ser el primer faraó mític d' Egipte.
ISIS: Deesa de la fertilitat. Era filla de Gheb i Nut, esposa i germana de Osiris. La gran humanitat d' Isis,
l'amor pel seu espòs i l ` afecte matern envers el seu fill Horus, unit a les seves arts màgiques, van fer d'
aquesta deesa una de les divinitats més estimades pel poble egipci.
8
OSIRIS: Fill dels déus de la Terra i el Cel, Osiris es va convertir en el déu de la mort, gaudint de gran
popularitat. Va substituir a Anubis en el ritual del pesatge dels cors i judici de les ànimes. Se' l representava
amb cap de brau.
PTAH: Era el més gran dels déus de Memfis. Personificava el Sol naixent, era el déu de totes les artesanies i
estava considerat el creador de l' univers. Solia estar representat com un home calb amb barba.
SET: Era germà d' Osiris, a qui va matar per mitjà d' un joc brut. Se' l considerava la maltat personificada.
SEJMET: Deesa lleona, la seva ira es desencadenava els últims cinc díes de l' any.
NUT: Personificava el cel. Era la mare de Osiris, Isis, Set i Neftis. Per ser la mare del déus, adoptava moltes
formes i disfresses, encara que el seu aspecte més comú era el d' una dona recolçada en les mans i els peus,
formant amb el seu cos un arc, representant d'aquesta manera al cel.
TOT: Patró de la sabiesa i de l' escriptura, contador d' estels, medidor de la Terra, senyor de les lleis i els
textes sagrats, escriba dels déus i posseïdor del coneixement del discurs diví.
6.1.− Interior dels Temples:
Tots els temples egipcis es van construir a partir d' un pla semblant, l'accés al temple es feia a travès d' una
avinguda d' Esfinxs, que duia des del Nil fins a l' entrada principal, on hi havia dos obeliscos (on s'explicava la
història dels déus).
A l' interior hi havia un pati porxat, i a continuació una sala hipòstila. Al final s'arribava al santuari (on només
hi tenien entrada el faraó i els sacerdots i també on estava ubicada l' estatua de la divinitat).
A tots els temples hi havia sales destinades a rebre les ofrenes dels fidels, les quals eren custodiades pel sum
sacerdot.
El poble només tenia accés al pati, mentre que els funcionaris i els nobles podien entrar a la sala hipòstila. Els
esclaus no podien entrar a cap part del temple.
6.1.1.− Alguns temples egipcis:
ABU SIMBEL: Es tracta de dos temples excavats a la roca, el més gran està dedicat als déus Amon−Ra,
Harmachis i Ptah, així com al faraó Ramsès II i el menor a la deesa Hathor i a l' esposa de Ramsès II,
Nefertari.
Va ser traslladat pedra a pedra, uns 100 metres per ser salvat de les aigües, al fer−se la presa d' Assuàn.
Aquest temple està situat a la regió de Nubia, prop del Sudàn.
KARNAK: Es tracta d'un conjunt de temples situats a Tebes, un d'ells té 134 columnes de 23 metres d'alçada
cada una, amb capitells papiriforms. El més gran va ser construit al llarg de mil·lers d'anys, s'nicià l' any 2.000
a.C. i es va acabar a la època grecorromana (segle V), estava dedicat a la triada religiosa de Tebes.
Estava unit al temple de Luxor, mitjançant una gran avinguda.
LUXOR: Aquest temple es troba dins la ciutat de Luxor. En realitat fou un palau on vivia el déu Serapis, i on
era atès per sacerdots i servents. A l' entrada principal hi havia dos obeliscos.
9
Es comencà a construir en l' època de Amenhoteb III, i no es va acabar fins a l' època musulmana, és l' únic
monument al món en el que apareixen monuments de l' època faraonica, grecorromana, copta i islàmica.
EDFÚ: Temple situat a la ciutat del mateix nom, estava dedicat al déu Horus, entre els seus hostes es trobava
Hator −que residia al temple de Dendera− i que anava a visitar el seu espòs, el déu Horus, durant catorze dies
a l' any.
KOM OMBO: Es tracta d'un doble temple, un d' ells, dedicat al déu Haroeris i l'altra al déu−cocodril Sobek,
està construit en el cim d' una roca, a la ribera del Nil.
HAPTSHEPSUT:
Temple excavat a la roca, construit 1.500 a.C.
i dedicat a la reina Haptsepsut, la única faraona
que va regnar a Egipte. El seu estil arquitectonic
és únic i el seu arquitecte va ser Senemut.
FILÉ: Temple dedicat a la deesa Isis.
La seva construcció es va iniciar en temps del faraó Nectaneb I (ptolomeo) i continuà fins l' època del romans.
Fou l' últim baluart de la religió egipcia, després de la repressió inflingida pels cristians contra els centres de
culte del antics i mil·lenaris déus egipcis.
7.− Vida d' ultratomba: La momificació: A l' antic Egipt la mort tenia molta importància, doncs creien que un
cop morts continuarien gaudint de les riqueses que havien tingut en vida, és per això que els faraons es feien
enterrar amb totes les seves qiqueses
Les tècniques de momificació tenien per objecte conservar el mort amb la mateixa aparença que aquest va
tenir en vida. Primer se li treien les visceres i els liquids i, desprès, s'embalsamava el cos amb herbes
aromàtiques i medicinals per tal que no es corrompis. A continuació, s'embolicava la mòmia amb vena pegada
amb resina i se'l cobria amb amulets protectors. Per últim es col·locava la mòmia dins un sarcòfag, aquesta era
la tècnica que es seguia amb el faraó i els alts dignataris. Cada taüt estava esculpit amb aparença humana. Els
òrgans es dipositen als vasos canops, i les petites estatuilles que feien de servidors funeraris vetllaven el seu
repòs. Tots aquests objectes tenien inscripcions plenes de simbols.
Desprès de la ceremonia de purificació i d' ofrena, un sacerdot complia el ritus de la apertura de la boca sobre
10
la mòmia, pel tal que el mort tornés a la vida.
D' aquesta manera cobrava vida el ka −part vital de l' home− que, des de aleshores necessitaria del seu entorn
quotidià per viure i alimentar−se. Aquesta és l' explicació de que s' hagin trobat tants objectes d' ús corrent i
de mobiliari a les tombes. Alguns d' ells són còpies d' objectes reals i d' altres són models reduïts.
Els murs de la capella i del panteó podien estar decorats amb escenes diverses, Per arribar al paradís, el difunt
havia de presentar−se davant el tribunal d'Osiris, sobirà del morts. El seu cor, col·locat sobre la balança de
Thot, havia d' equilibrar una ploma de la justicia Maa; en cas contrari, seria engullit per un monstre
Per tal de no caure en els paranys del tribunal d' Osiris, es dipositava en la tomba del difunt el Llibre dels
Morts, que contenia les respostes encertades així com petites imatges aclaridores.
A fi d' evitar que el luxós mobiliari funerari dels reis caigués en mans dels lladres, els faraons es feien enterrar
des del començament de l' Imperi Nou en la Vall dels Reis, una vall desèrtica a la muntanya de Tebes, la zona
era vigilada per soldats, tot i aixi van haver molts robatoris, la única tomba que ha quedat intacta va ser la de
Tutankhamon, descoberta per l' anglès Howard Carter a principis del present segle.
7.1.− Construccions funeràries:
Mastaba: Van ser les primeres construccions funeràries. Eren rectangulars i de poca alçada. Ficaven el mort en
una cambra, on els lladres, s' hi volien arribar tenien que portar cordes, per què sinó era molt difícil tornar a
pujar.
Entremig de la mastaba i de la piràmide, es van construir un tipus de piràmide escalonada, com la de Zoser, a
Saqqarah.
Piràmides: Representaven el simbol sagrat del culte al Sol. Eren molt grans i
trigaven molt a fer−les, a l' interior hi havien laberints amb paranys pels lladres.
Les piràmides es construien amb eines senzilles. S' edificaven sobre un altiplà rocòs que dominava el Nil,
acumulant enormes blocs de pedra de moltes tones de pes que eren arrosegades sobre troncs, per cents de
treballadors, per mitjà de cordes, mesntre altres obrers mullaven el terra.
Per aixecar les pedres, els constructors instal·laven rampes que, un cop acabada la piràmide es desmuntaven.
Les més famoses són les de Gizeh: Keops (la més imponent amb 137 m. d' alçada) i les de Kefren i Micerinos
(entre 2.600 i 2.500 a. C.)
Hipogeus: Són els més recents, eren unes construccions difícils de localitzar, per què estaven soterrades a
terra, amb cambres i corredors que s' internaven a la muntanya. Es van començar a construir a principis de l'
Imperi Nou, per evitar els robatoris i es van utilitzar durants les Dinasties XVIII, XIX i XX.
8.− Art egipci:
L'aïllament d'influències de cultures exteriors
va produir un estil artistic propi, que practica−
ment no va patir canvis.
11
Totes les manifestacions artistiques, generalmente anaven dedicades al faraó, a l' Estat o a la religió. El canvi i
la novetat mai van ser considerades importants, l'estil de l' art egipci restà practicament sense novetat durant
uns 3.000 anys. L' art egipci no tenia la intenció de representar les coses com eren, sinó el de representar la
seva essencia, el seu valor.
Mentre que el relleu es va utilitzar en l' Imperi Nou principalment per a la decoració d' edificis, la pintura va
predominar en la decoració de tumbes, que representaven diferents activitats de la vidas
terrenal, que s' havien de perpetuar en el més Enllà per beneficiar els difunts.
En molts casos la pintura fou utilitzada en lloc del relleu, per motiu dels costos, estalvi de temps o problemes
deguts a la mala qualitat de la pedra.
Els caps sempre els dibuixaven de perfil −menys els ulls−, en canvi el cos el dibuixaven normal. També
dibuixaven de perfil les mans, per tal que es veiesin tots els dits.
Dibuixaven una quadrícula i anaven dibuixan per parts (canon de proporcions). Ordenaven els personatges de
manera que tenien més alçada quan major càrrec ostentaven.
Els egipcis van dibuixar moltes escenes, des de la vida dels faraons fins la vida quotidiana.
9.− Escriptura jeroglífica: La escriptura jeroglífica va ser desxifrada gràcies a la pedra rosseta, que contenía
les tres escriptures: la jeroglifica, la popular i la grega.
A prinicpis del segle XIX, Champollion va trobar la clau dels jeroglífics, estudiant les inscripcions
contingudes en un bloc de pedra trobat en la localitat egipcia de Rosseta, el qual era de l' època en que els
grecs van dominar l' Àntic Egipte.
La escritura jeroglifíca era bastant flexible, s'escribia tan en columnes com en files, quasi be sempre en la
direcció dels signes, però podia ser cambiada, es dir, els textes podien ser escrits d'esquerra a dreta o de dreta
a esquerra.
12
13