ÍNDEX

ÍNDEX
*Introducció
*Contex històric de l’autora i de l’obra
*Biografia de l’autora
*Anàlisi de l’obra
­Resum de l’obra
­Temàtica
­Personatges
­El simbolisme en l’obra de Mercè Rodoreda
*Conclusió
*Bibliografia
INTRODUCCIÓ
El treball que vaig a presentar és diu ALOMA. Aloma, està escrit per una figura clau de la literatura catalana contemporània, com es Mercè Rodoreda. En la novela, se li dona molta importància als símbols.
CONTEX HISTÒRIC
Mercè Rodoreda, va viure entre el 1908 i el 1983, anys que abasten des de la tristament famosa Setmana Tràgica a Barcelona fins a les dues guerres mundials, les dues dictadures espanyoles, el zenit i el nadir de Catalunya, una Guerra Civil i les seves conseqüències, l’exili català, del qual ella va formar part.
I al bell mig d’un segle turbulent, hi trobem la nena solitària del barri de Sant Gervasi, l’adolescent que es casa amb un oncle seu, la dona de personalitat complexa i «moderna» que entra en els cercles literaris de la Barcelona dels anys trenta, que s’exilia i viu amors apassionats. Hi trobem l’autora de La plaça del Diamant, Mirall trencat, La meva Cristina i altres contes. L’autora ha escrit el retrat d’un temps i d’un personatge, un llibre amè i personal que ens aporta elements biogràfics inèdits, alhora que contempla el convulsiu segle XX tant històricament com humanament. BIOGRAFIA
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 ­ Girona, 1983). Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura. Obté amb Aloma el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili. El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint­i­dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada la cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). És afinals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.
RESUM DE L’OBRA
Aloma era una dolescent que vivia amb el seu germà Joan, la seua cunyada Anna i el seu nebot Dani en una caseta que van heretar els germans. El germà gran d'Aloma, Daniel, s'havia suïcidat feia 5 anys quan tenia 18. Això va marcar Aloma per la resta de la seva vida, ja que sempre es preguntaria per què ho havia fet, per què no estimava la vida.
Una primavera van arribar notícies sobre el germà de l'Anna, Robert, que vivia a Amèrica. Vindria a visitar­los i es pasaria amb ells un temps. Al principi a Aloma no li va agradar gens en Robert, li pareixia molt desagradable, i la desconcertava adonar­se que quan alguna veina coquetejava amb ell, ella es posava gelosa. A partir d'aquest moment va començà a veure d'una altra manera a Robert però els seus sentiments respecte a ell eren confusos. A vegades li agradava trobar­lo mirant­la i s'imaginava com seria tindre nuvi o estar casada, pel contrari, repugnava aquell home. Una nit, que van anar tots dos a soles al cinema, ell la va besar.
Unes setmanes abans Dani havia enfermat i ara estaven preparats, ell i Anna, per a anarse'n a passar un temps a una masia al camp; el millor remei segons el metge era un canvi d'ambient, que en Dani respirara aire fresc. Així doncs, Aloma es va veure sola; trobava molt a faltar Dani i estava desconcertada per l'actitud indiferent de Robert respecte a ella. Per fi, la nit de Sant Joan, després de passar una nit molt divertida passejant i menjant gelats amb Robert, van dormir junts. L’ estiu va ser una època bastant feliç per a Aloma; Robert l'estimava i passaven molt de temps junts, encara que ella sempre tenia la sospita de que algun dia ell l'abandonaria i se n'aniria amb altra dona que, segur, l'estava esperant en Amèrica. Quan començava la tardor van tornar Anna i el nen, aquest últim no havia millorat res; al contrari, estava més prim i desmillorat que mai, no acabava de curar­se i això no era un bon pressentiment.
Un dia Joan, va agafar Aloma i li va dir que necessitaven parlar. Amb l'excusa de donar un passeig sortiren de casa. Joan li va dir que havia apostat la caseta i que no tenien els diners necessaris per recuperar­la. Només hi havia una possibilitat: que Coral, una xica molt maca del barri, amb la que Joan havia tingut una aventura, li tornés un anell que li havia regalat i que valia bastants diners.Així doncs, Aloma va haber d'anar a parlar amb Coral peró l'únic que va aconseguir va ser humiliar­se i descobrir que haurien d'abandonar per força la casa en la que havia crescut. Perdent així definitivament la seva infantesa. L'únic bó d'aquesta visita va ser que va conixer un xic molt amable i que la tractà molt bé, anomenat Joaquim. Peró del que no va tornar a saber res més.
Al cap d'uns mesos van haber de mudar­se a un pis en un carrer estret i, quasi al mateix temps, Aloma va descobrir que estava embarassada. Va decidir no dir­li ho a Robert perquè TEMATICA
Amor: L’aloma i en Robert van tindre una historieta.
Tragèdia: per la mort d’en Daniel, el germà que és va suicidar.
PERSONATGES
Aloma: És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl∙lida. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre.Vol fugir del món en el que viu perquè li sembla gris i trist. Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seva dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seva família.
Anna: És la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar­la. Es conformava i, a la seva manera, era feliç, encara sabia que el seu marit tenia aventures i feia apostes. S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Era pàl∙lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica, la qual posava intranquil∙la a Aloma. Daniel: era el fill de l’Anna i en Joan, és a dir el nebot de Aloma. Coral: és una veïna de la mateixa edat que Aloma. L’aloma l’enveia, ella també va tindre una historieta amb el Robert.
SIMBOLISME
La flor significa la puresa i la virginitat, per això, quan manté relacions sexuals amb Robert té vergonya que les seves flors la vegin. En aquell moment entra en el món dels adults, i després de veure la relació frustrada amb Robert i l'embaràs no desitjat, s'identifica amb la gata que observa Aloma al principi del llibre.
També el nom de Daniel és molt especial, perquè pertanyia a les dues persones que Aloma estima més: el seu germà i el seu nebot, i tots dos estan morts. CON CLUSIÓ
El llibre m'agradat, però és una història molt trista, amb poca acció i la que n'hi ha és molt lenta. L’aloma y l’Anna tenen una personalitat diferent a la dels demés, quasi mai tomen la iniciativa per fer algo, per canviar la seva vida i millorar la seva situació, es conformen amb el que tenen però es queixen continuament. Es una contradicció. L'argument és molt interessant i atractiu, i manté la intriga durant tot el relat. No t'ho imagines fins al final que Aloma va quedar­se embarassada, el que si que se sap és que Robert no estarà sempre amb ella. Crec que la novela tracta d’un tema actual, avui dia pot donar­se el mateix cas que a la novel∙la.
BIBLIOGRAFIA
RODOREDA, Mercè Literatura del segle XX.
Autora: Sanz Roig, Diana
Publicació: Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2007
ALOMA
PER MERÇÈ RODOREDA
30/05/2007