Educació en valors. Dogradicció

EDUCACIÓ EN VALORS
Drogadicci
ó
ALCOHOL A LA JUVENTUT
L'alcohol és una de les drogues, que pel seu fàcil accés i la seva poderosa propaganda que rep per mitjà de cartells publicitaris, televisió, anuncis en revistes..., s'ha convertit en un veritable problema social a pràcticament tots els països i a totes les edats a partir de l'adolescència. L'alcohol és la droga que mes consumeixen els joves d'avui en dia. Potser molts joves que beuen solament els caps de setmana pensen que mentre no es converteixin en alcohòlics típics, les conseqüències de beure freqüentment i en altes dosis no són tan alarmants o preocupants, però les seqüeles de l'alcohol poden ser greus i molts d'ells irreversibles. L'alcoholisme és una malaltia crònica, progressiva i sovint mortal. Les causes del consum d'alcohol en els joves són vàries: ­ Per a sentir­se bé. ­ Per a descansar i oblidar l'estrès. ­ Per a escapar de la rutina i els seus problemes diaris. ­ Perquè els agrada el sabor de les begudes alcohòliques. ­ Per a estar més a gust en festes. ­ Per a ser part del grup i que no li marginin per no beure.
­ Per a emborratxar­se i passar­s’ho bé. Tots aquests motius són els quals mouen a la majoria dels joves a beure. Alguns diuen que per a sentir­se bé i que així se passen un temps de felicitat. Però perquè els serveix?, Per a fugir de les seves tristes vides?. Uns altres que per a oblidar l'estrès i descansar. No veig jo que la millor forma de descansar sigui emborratxant­se crec que hi ha millors formes de descans i bastant mes efectives a més. Aquests mateixos són els quals beuen per a escapar de la rutina i els seus problemes diaris, ho siga que es refugien en l'alcohol com salvació. Quan l'única cosa que pot passar per recórrer a l'alcohol és que aquests problemes vagin en augment i que cada vegada siguin pitjors ja que s'uneix el problema de l'alcoholisme. Possiblement la majoria de les persones adultes que beuen se per que els agrada l'alcohol, això no portaria problemes si es consumís d'una manera moderada. Les tres ultimes raons de les quals hem donat per les quals els joves beguen van gairebé juntes. En la societat actual alguns joves que no volen beure quan en el seu grup es beu i s'organitzen botellons per a celebrar natalici o coses de l'estil i ells rebutgen beure, per que realment saben els problemes que implica el beure. Els altres de vegades li aparten del grup fins i tot els marginen per no beure, per que els veuen com gent rara que no saben de la vida o que no saben divertir­
se. I aquest també és un greu problema el pensar que solament et vas a divertir si beus o si t'emborratxes. I a qui calgués donar suport mes és a aquests joves que rebutgen aquestes maneres de divertir­se per que realment són valentes d'afrontar un greu problema que té la societat. Les persones amb antecedents familiars d'alcoholisme tenen major probabilitat de començar a beure abans de l'edat de 16 anys i de tornar­se alcohòliques com major facilitat. Però qualsevol persona que comença a beure en l'adolescència està en major risc de caure també. Bevent prompte també augmenta en risc per a l'abús d'altres drogues com les quals mes endavant parlarem. És important que els joves pensin i analitzin perquè s'adonin que estan creixent en un món on l'alcohol està causant danys cada vegada més greus. Molts joves també estan desgraciant la seva vida per efectes de beure alcohol desenfrenadament. En el carrer es poden veure moltes persones les vides de les quals han estat arruïnades per la seva addicció a l'alcohol. El problema és bastant greu. I per això la societat no pot tancar els ulls i mirar cap a un altre costat com que això que els joves beuen no és mes que una dita o que el seu fill que té 16 anys i ix tots els dissabtes no té aquest problema. Que són els altres, especialment els xavals mes marginats de la societat. Això és una mica el que caldria canviar i que els pares es preocupin de debò per aquest tema. Dol molt que l'alcohol, que pot dir­se que és la pitjor droga, es difongui tant en els mitjans de comunicació social i que s'estimuli tant a les persones perquè prenguin alcohol. També és lamentable que l'alcohol en els mitjans de comunicació s'anunciï excessivament. I que intenten mostrar que prenent el seu líquid seràs millor persona, o almenys algú més interessant. Els joves hem de canviar d'actitud i decidir que mai serem alcohòlics. Ens hem de voler molt a nosaltres mateixos. La persona que s'aprecia a si mateixa i als altres es cuida i evita el consum d'alcohol, perquè sap que no li fa cap bé. Més tard destrueix famílies. Aquest consum desmoderat no també fa molt mal a la societat en general creant ja des de la joventut gent que va a aportar molt poc a la pròpia societat. Ja que bastant tenen amb el problema que se'ls tirés damunt a mesura que vagen creixent. En les famílies on existeix un alcohòlic, siga el pare, la mare o un fill, se sofreix i cauen moltes llàgrimes. Això de tenir un alcohòlic no solament es plora si no que pot ser que troba famílies que mai més es recuperen i ixquen cap a endavant. Les conseqüències de l'alcohol poden arribar a ser greus: sobredosis, accidents i violència, problemes mèdics, cardiopatia, augmenta els riscos de càncer, trastorns mentals i neurològics, infeccions, diabetis, malnutrició, efectes psicològics sobre els xiquets, etc. Això és un dels majors problemes que té l'alcohol: les malalties. I una de les mes preocupants són els accidents ja que molta gent mor en la carretera per haver consumit alcohol. Unes altres moren per culpa que unes altres van provocar un accident per anar borratxes. I és que si es beu esta clar que no es deuria conduir ja que les conseqüències que pots implicar poden ser gravíssimes. Per això els joves que ixquen de festa amb cotxe i vagen a beure és millor que al tornar agarren un taxi o que facin torns entre els seus amics i que un no beu gens i aquest serà el qual els porta a casa sense cap perill. Que no et pots jugar la vida per sortir una nit de festa. Si es beu, cal beure moderadament. Les persones que no han de beure sota cap circumstància són aquelles menors de 21 anys, que tenen dependència en l'alcohol o altres problemes mèdics, que estan prenent medicaments que interactuen amb l'alcohol, i les dones que estan embarassades. Les persones no han de beure abans ocupar­se en les activitats que requereixen habilitat i atenció. I que l'alcohol redueix els nostres reflexos. La joventut ha de defensar­se de la terrible plaga de l'alcohol que assota a la societat. I si tots posem un poc de ganes i com ja hem dit abans: no tanquem els ulls i no mirem cap a altre costat com pensant que aquest problema no és nostre i que als vostres fills no els passa, per que són bons xiquets a casa, esteu molt equivocats. I és que molts pares no coneixen de debò als seus fills i no saben el que fan quan surten per la porta de casa. Així que aquest és un problema que comença dintre de la pròpia família de cada d'un i des d'ahi és on hi ha que començar a solucionar­ho, quan els xiquets són joves, ja que una vegada que han crescut ficats en l'alcoholisme ja no es pot solucionar. I que molts joves aprenguen a dir NO a l'alcohol.
DROGUES A LA JUVENTUT
Si abans hem estat parlant d'una de les drogues mes poderosos i abundants en la societat com és l'alcohol ara passem a les “altres” drogues. Aquestes que encara que la gent tampoc crega que és fàcil arribar a elles estan ahi i als que molts joves encara que pot ser que afortunadament menys que l'alcohol també estan enganxats. És probable que aquestes drogues no s'anuncien ni es tinga la propanganda que té l'alcohol però a l'actualitat per a tots els quals sortim de festa no fa falta que les anuncien estan ahi i tots saben on comprar­les. Les drogues mes consumides pels joves, són les de disseny, en les quals destaca l'èxtasi, sintetitzat en 1912, per la indústria farmacèutica alemanya, com supressor de l'apetit. Els seus principals efectes són al∙lucinacions o il∙lusions. Les addiccions presenten efectes, els més greus inclouen una major freqüència del cor, edema pulmonar, hipertensió arterial, febre, hemorràgies internes i fallades renals. Existeixen estudis que indiquen que produeixen danys cerebrals. William S.Burroughs va dir: “L’addicte ofereix un espectacle impressionant. És incapaç de coordinar­se, es inútil, cau de les cadires de la barra d'un bar, es queda dormit a la meitat d'una frase, se li cau el menjar de la boca. Es mostra confús, agotat i estúpid". Per descomptat les addiccions també impliquen dependència física ja que si no consumeixen o no prenen la seva dosi diària es troben malament com que els falta una mica per a poder viure i psicològica la necessitat de consumir o de comprar i vendre mes droga. Aquests dos símptomes formen la dependència que tenen alguns joves cap a les drogues. Hi ha estudis que poden donar un poc de tranquil∙litat ja que la majoria dels joves pensen i es manifesten en contra de les drogues. Ja que el 85% dels joves espanyols considera que el consum d'heroïna té respostes molt perilloses i un 65% percep el mateix de l'èxtasi. No obstant això, només el 23% creu que consumir cànnabis té perill. I aquest si que és un greu problema ja que el 34% dels joves consumeixen o han provat alguna marihuana. La veuen com una droga que no fa mal que no és perjudicial si no que és alguna cosa mes que ells fumen però que no té les greus conseqüència que té altres drogues. I això no és així el cànnabis també té grans perjudicis en contra de la nostra salut. Avui dia es comença abans a fumar marihuana ja que això es veu com bé o això sembla que els quals la fumen són millors als altres. I això és el que afavoreix que hi haja tant consum. També els joves que comencen a fumar a edats excessivament prematures no solen quedar­se en els porros ja que cada vegada van buscant alguna cosa mes ja que pràcticament i al final es troben completament immunes a l'efecte del cànnabis que ja els produeix la satisfacció que abans si els donava. I busquen noves coses com les ratlles o les pastilles i això és el que crea grans problemes. Quant als mètodes per a combatre el consum de drogues, els joves espanyols són els quals menys importància donen a la lluita contra el narcotràfic, ja que només el 44% diu que és eficaç, enfront del 59% de la mitjana comunitària. Els espanyols creuen que és més eficaç el tractament i la rehabilitació, així com les campanyes d'informació. Actualment les campanyes que s'emprenen en la televisió espanyola pretenen evitar la drogoaddicció en adolescents. Aquesta nova forma de representar les vivències en televisió de la vida dels adolescents pretenen des d'un punt de vista de la cultura juvenil reforçar i desenvolupar una actitud crítica cap a les drogues informant i prevenint sobre els efectes o conseqüències de ingerir drogues. L'èxit o fracàs d'una campanya publicitària en televisió depenen del grau de realisme amb el qual es toca o representa el tema de les drogues. No n'hi ha prou amb dir que les drogues són dolentes o que les drogues no tenen gens que veure amb l'alcohol. El realisme amb el qual actualment les campanyes de publicitat a Espanya es realitzen és una bona manera de començar a treballar sobre la prevenció de la Drogadicció. Aquesta impressió crua però per fi veritable de les situacions per les quals passa un adolescent representades en televisió afavoreix l’ identificació del públic jove amb situacions que li poden ajudar a no acceptar o simplement evitar el consum de drogues. Espanya és el segon país de la UE amb major percentatge de joves que consumeixen cànnabis, per darrere de França, ja que el 25% dels joves espanyols ha pres aquesta droga en l'últim mes, segons una enquesta sobre 'Les actituds i opinions dels joves de la Unió Europea en relació amb les drogues' publicada per la Comissió Europea. França encapçala la classificació de percentatge de joves que consumeixen cànnabis amb el 19,8%, mentre que la mitjana de la UE és del 11,3% dels joves. En quant a altre tipus de drogues, Espanya ocupa el tercer lloc de la taula amb el 3,7% dels joves que declara que consumeix altre tipus de substàncies. Només està per damunt Irlanda amb el 4,8% i el Regne Unit amb el 4,4% dels joves. La mitjana comunitària se situa en el 2,7%. A més, el 34% dels joves espanyols declara haver provat alguna vegada el cànnabis, i un 12,2% assenyala que ha consumit altre tipus de drogues.
CONCLUSIÓ FINAL
Es habitual que a nosaltres, ens parlen constantment del problema de les drogues, les campanyes de prevenció s’acumulen y ens ataquen constantment amb campanyes sensacionalistes. Les solucions no sempre son les adequades y a vegades complicades. Avisen però no ajuden.
Al plantejar­me què es pot fer davant de tot açò, y des del meu punt de vista, es a dir, quinze anys, crec que moltes vegades ningú s’entera de quins son els verdaders problemes de la droga, de TOTES les drogues. de moment la majoria de gent adulta creu q existeixen uns "senyors malvats" situats en punts estratègics que ens ofereixen droga de forma secreta o inclús ens la regalen. Y això no es així. La droga està a tots els llocs, dins de tots els ambients, a tots els espais d’oci, inclús els llocs que els pares i els professors qualifiquen com activitats sanes. Es tracta de que nosaltres ho tingam clar per una part i per l’altra que s’oferixquen alternatives. Si això es educació en valors, benvinguda siga; perquè aquí de lo únic del que es tracta es de dir NO a la droga. Segons el que he aconseguit "investigar", l’educació en valors consisteix en tindre en compte que els valors i les actituds son elements essencials del nostre desenrotllament unipersonal. La educació obligatòria ha de aconseguir que reflexionem.
Davant d’açò, una de las coses que em planteje es si de veritat la gent sap en què realitat vivim els xiquets de dotze, catorze, quinze o setze anys.