Documento 2244

Grups alimentaris:
Grup 1: ( Llet, derivats lactis i ous ), es caracteritzen per ser la font més important de calci de la dieta, encara
que també aporten quantitats importants de proteïnes, vitamines i minerals.
Grup 2: ( Carn, aviram i peix), rics en proteïnes, greixos i vitamines A, B i D, són una font important de
minerals com ara el ferro, el potassi i el fòsfor.
Grup 3: ( Greixos i olis ), cal evitar prendre'n quantitats excessives a causa de la quantitat de calories que
aporten. A més, segons quin tipus de greixos poden contribuir a elevar el colesterol sanguini. Proporcionen
l'energia necessària per viure i aporten greixos i vitamines A, D i E.
Grup 4: ( Cereals, llegums, patates i sucre), a més de proporcionar proteïnes, vitamines i minerals, aporten
hidrats de carboni i fibra. Proporcionen energia, proteïnes i fibra, i contenen vitamines A, D i E.
Grup 5: ( Hortalisses i verdures ), proporcionen poques calories i força fibra i vitamines. Són d'una
importància vital en la dieta i aporten vitamines C i A, carbohidrats, fibra i sals minerals.
Grup 6: ( Fruita ), Aporta vitamina C, carbohidrats, fibra i sals minerals.
Dieta:
Dieta és l'alimentació ordenada, racional i estudiada que rep una persona, sana o malalta, amb l'objectiu de
contribuir al manteniment de la seva salut.
Podríem dir que una dieta és una manera de menjar ja que cada país o regió té una dieta i aquestes no han de
ser forçosament ni per aprimar−se, ni per engreixar−se ni per realitzar una determinada activitat física, sinó
simplement per poder sobreviure.
Els catalans tenim unes costums alimentàries però aquestes són diferents a les franceses, a les angleses i a les
americanes. Per tant, una dieta no és només un règim que ens permeti perdre pes, sinó que és la forma que
tenim d'alimentar−nos i de donar al nostre cos els nutrients necessaris.
S'ha de tenir en compte que els règims són modificacions de la dieta que normalment portem i que, el que
estem fent en realitat, és canviar la nostra manera de menjar per una de nova, és a dir, canviar una dieta per
una altra que ens convingui més. Això no vol dir però, que els règims o les dietes d'aprimament hagin de tenir
mancances, qualsevol dieta ha de ser equilibrada, ha de tenir unes determinades condicions i ha d'aportar al
cos una determinada quantitat de nutrients, per tal de que el nostre organisme funcioni de forma adequada.
Així doncs, haurem de definir què és una dieta equilibrada i descriure els elements que la componen.
Hi ha però, un punt en què tothom està d'acord. Una dieta equilibrada és aquella que conté tots els aliments
necessaris per aconseguir el millor estat nutricional. Aquest estat és aquell, en el qual l'alimentació cobreix.
Bulímia:
Definició: És el desig insaciable de menjar, és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten
compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diürètics, o dietes restrictives
intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que modifica la conducta de la persona malalta.
Conseqüències:
· Desequilibri químic causat per l'ús de laxants, diürètics i el vòmit, això pot provocar deshidratació. A la seva
1
vegada, la pèrdua excessiva de potassi i sodi, pot provocar problemes cardíacs com insuficiència cardíaca
irregular, que pot provocar la mort.
· Es pot presentar inflamació y ruptura del esòfag causat per el vòmit.
· Debilitat severa.
· Taques als dents provocades pels àcids estomacals alliberats durant el vòmit.
· Úlceres.
Impacte social: Hi ha una important pressió de la societat que indueix els joves a estar prims i esvelts.
Són molts els factors que hi influeixen: mitjans de comunicació, moda, pressió de les indústries
dedicades a la fabricació de productes light, associació d'estar en forma a estar prim... Els mitjans de
comunicació, especialment la televisió, venen la idea que estar prim va associat a felicitat, èxit laboral,
èxit en les relacions socials, bellesa, joventut i una millor qualitat de vida.
Tractament:
· La psicoteràpia en grups: Sabem que davant una mateixa situació, diferents persones perceben aspectes
diferents segons les seves característiques individuals i la seva experiència anterior; i una mateixa persona pot
percebre una mateixa situació de maneres diferents i en moments diferents.
· Mesures dietètiques: Normes i pautes sobre l'alimentació i els hàbits alimentaris.
Cal ensenyar al malalt la manera d'alimentar−se.
· Tractaments amb fàrmacs: els antidepressius son substàncies actuen reduint la freqüència de les afartades i
els vòmits i milloren la depressió, si és que n'hi ha, en la pacient.
Substàncies nutritives: Les substàncies nutritives son: l'aigua, les sals minerals, els glúcids, les proteïnes, els
lípids y les vitamines. Aquestes substàncies es troben en diverses quantitats, determinant el tipus d'aliment.
D'acord amb les substàncies nutritives que troben en major quantitat, els aliments han sigut classificats en:
· Glúcids: La seva funció principal és proporcionar la energia necessària per
caminar, córrer, jugar, etc. per aquesta raó es denomina aliments energètics.
La quantitat de glúcids que es te que consumir diàriament, depèn de la quantitat d'energia que la persona
necessita, segons la edat, el sexe y la activitat que realitza.
· Lípids: La seva funció principal es proporcionar energia y calories, al igual que els glúcids i els lípids son
anomenats aliments energètics.
· Proteïnes: Les proteïnes son les que formen y reparen els teixits; per lo tant son necessaris per el
creixement; en els nens y adolescents que requereixen en major quantitat. Els adults els utilitzen especialment
per reparar el organisme d'un desgast natural.
Les proteïnes constitueixen els teixits (cartílags, sistema nerviós, etc.) y especialment en els músculs. Degut a
la funció que compleixen se'ls denomina aliments plàstics o reparadors.
· Vitamines: Son substàncies que no poden faltar al nostre cos, per què regulen el funcionament dels òrgans,
2
ajuden a mantenir la salut y la reparació de les parts del organisme que es desgasten.
Las vitamines no son aliments, però son indispensables per que el organisme funcioni en forma natural.
Actuen en petites quantitats.
· Sals minerals: Al igual que les vitamines, ajuden a regular las funcions de l'organisme. Actuen en petites
quantitats. Es troben en els vegetals y en l'aigua. La més coneguda per tots nosaltres és la sal comuna o clorur
de sodi; es aquella que se li agrega als menjars per a donar gust.
Anorexia: falta o pèrdua del apetit, lo que ocasiona abstinència del menjar.
Definició: falta o pèrdua del apetit, lo que ocasiona abstinència del menjar. És un trastorn psiconeuretic causat
per la amenorrea i trastorns emocionals relacionats per la imatge del cos i el temor a engreixar. Afecta
principalment als adolescents, sobretot a les noies.
Conseqüències:
· Pèrdua de cabell
· Descalcificació y osteoporosis
· Anèmia
· Desnutrició
· Deshidratació y falles renals
· Intolerància al fred e hipotermia
· Hipotensió y arritmies cardíaques
· Disminució de la motilitat intestinal y estrenyiment
· Trastorns hormonals y tiroides
· Mort (per suïcidi o falles orgàniques)
Impacte social: Estem immersos en una societat en que el fet d'estar prim s'ha convertit en un dels valors
predominants. Sovint, moltes persones es senten
esclavitzades per arribar a aconseguir un "ideal de físic" al qual no
poden arribar.
La pressió que exerceix la indústria de l'aprimament no va dirigida a la gent
que pateix obesitat sinó a la gent amb un pes normal.
Tractament: Els objectius més importants del tractament son la correcció de la malnutrició y la resolució de
las disfuncions psíquiques del pacient y de la seva família. El fracàs en la solució d'aquests problemes a curt y
llarg temps pot abocar la errada terapèutica.
3
Bibliografia:
www.arrakis.es
www.gencat.net
www.acab.org
Diccionari de medicina; Oceano Mosby
Enciclopèdia Catalana
Llibre de text de naturals
4