Drets de personalitat

Tema 12.- Els drets de la personalitat.
• Configuració jurÃ−dica i reconeixement constitucional.
Els drets de la personalitat són aquells aspectes, manifestacions de la persona reconeguts i protegits pel dret
en quant que aquests drets inherents a la persona serveixin a aquesta per desenvolupar la seva personalitat,
delimitar seva esfera individual o respectar la pròpia dignitat humana.
En funció de la seva protecció parlem de diferents caracterÃ−stiques:
1) Són drets innats. Amb el naixement, no es necessita cap mètode d'adquisició.
2) Protecció pública i privada integral. Per part de l'ordenament.
3) Drets absoluts. Exercitables o oponibles en front a tots, erga omnes.
4) Drets que es configuren com drets personals o extra - patrimonials. No són drets de contingut econòmic,
i a més estan exclosos del trà fic jurÃ−dic. L'honor no es mesura en diner, per això no es poden
transaccionar. Ara bé, la seva lesió exigeix una indemnització (diner), si accepta una compensació
econòmica. às l'única manera que l'ordenament creu que es pot recuperar el dany.
5) Drets irrenunciables e imprescriptibles. No es poden renunciar i no prescriuen, es a dir, que encara que no
s'utilitzin, aquests no es perden.
• L'esfera material: vida, integritat i llibertat.
Dret a la vida:
La constitució Espanyola reconeix com a valor suprem el dret a la vida y a ell depenen la resta del drets
individuals, concretament a Espanya es refereix a l'abolició de la pena de mort, inclòs en època de guerra.
Dret a la integritat fÃ−sica:
Implica la impossibilitat de mutilar y lesionar el cos humà aixÃ− com la impossibilitat de disposar d'òrgans
humans a canvi d'un preu. No tota mutilació representa una violació a un dret a la personalitat, com son les
intervencions quirúrgiques que tinguin per objecte millorar el nivell de vida o supervivència de la persona,
anar al barber.. Respecte a la disponibilitat d'òrgans, hem de parlar de la Llei de Trasplantament d'òrgans de
1979 d'on sorgeixen els terminis següents:
• Trasplantaments per finalitats terapèutiques.
• Cessió gratuïta de l'òrgan.
Dret a la llibertat:
La constitució regula com a dret de la personalitat el dret a la llibertat individual. Aquest dret a la llibertat te
a la vegada moltes manifestacions, aixÃ− la Constitució Espanyola reconeix entre altres la llibertat religiosa,
educativa, a la residència i circulació, ideològica i de culte, d'associació.. i, es clar, la llibertat de la
pròpia persona. Això implica que no pot detenir-se a un subjecte més de 72 hores sense prendre-li
declaració davant del jutge (às l'anomenat habeas corpus)
1
• L'Esfera no material: Honor, intimitat personal i familiar, pròpia imatge.
El dret a l'honor. Aquest no es defineix per la llei, però es complementa amb la jurisprudència. AixÃ−, ho
definim com l'estimació que cadascú te de la pròpia persona com la que tenen els demés sobre ell.
Les LESIONS art. 7.7 de la llei de 1982, ens parla de la difamació (divulgació de fets falsos) i l'ultratge
(divulgació d'aquells actes que encara que sabent-se que son falsos, deterioren la imatge d'una persona).
El dret a la intimitat. Divulgació de fets o de dades privades. Aquest suposa excloure la ingerència de
terceres persones en l'espai de la vida privada o familiar de cada subjecte (parcel·la que cadascú reserva
com a pròpia i exclou del coneixement dels demés). Aquesta és diferent depenent de les persones,
però parlem d'aquella esfera que les persones no volen que es conegui. La llei ens parla de les vulneracions a
l'art. 7.
1. Emplaçament d'aparells per gravar o reproduir la vida dels demés. La seva utilització pel coneixement
de la vida dels demés.
Aquest dret entronca amb el dret a l'honor i a la pròpia imatge, pel que dona lloc a reclamacions conjuntes.
El TC diu que encara que siguin dades Ã−ntimes, s'han de donar a conèixer en benefici de tercers.
El dret a la pròpia imatge. Aquest tracta de la utilització de la imatge d'algú, la veu... per a finalitats
lucratives d'altres. Aquest no es reclama quan hi ha finalitats que no siguin lucratives.
La PROTECCIà d'aquest ens diu que no és un à mbit absolut sinó que pot cedir davant d'altres.
La LEGITIMACIà . Aquest ens diu que els legitimats són els perjudicats, els que estan afectats, i són
accions, només aquelles el dret de les quals s'ha vist afectat. La llei preveu la protecció del dret.
1) Que las persones puguin portar a terme activitats per defensar l'honor d'aquells que han mort durant un
procés, i que aquest es pugui acabar.
2) També quan l'honor es viola quan ja ha mort. Qui ho hagi designat en testament.
Les accions per reclamar la defensa d'aquests drets caducaran transcorreguts 4 anys. Eren drets
imprescriptibles però si caduca el perÃ−ode o acció per reclamar la seva violació, encara es segueix tenint
aquest dret.
Les CONSECUENCIAS es troben a l'art. 9, que ens parla de les mesures per paralitzar la lesió, de las
mesures per evitar que es produeixi la lesió en el futur, i la reparació del dany causat a través del dret a
replicar o a indemnització, la qual inclou el dany fÃ−sic i el moral.
COLISIÃ D'AQUESTS AMB ALTRES DRETS FONAMENTALS.
Trobem el dret a la llibertat d'expressió (art. 20 CE) i el dret a la llibertat de informació, també a l'art. 8
de la Llei. Això ens diu que aquests drets prevaldran sobre tots els demés drets.
AixÃ−, el dret a la informació preval sobre el de l'honor sempre que aquest sigui de interès general. I és
que per la publicació s'exigeix que siguin verÃ−dics, la diligència a l'hora de contraure la informació.
•
2