Dret Sindical

DRET SINDICAL I
TEMA 1. DRET DEL TREBALL
1.− Els presupostos del naixement del dret del treball.
• S−XIX contracte d'arrendament de serveis
• conseqüències socials de la revolució industrial
• factor jurídic
• reacció dels treballadors
• intervenció de l'estat en les RRLL
1.1.− Conseqüències socials de la revolució industrial.
• canvi de titularitat dels mitjans de producció
• apareix el treballador assalariat
• canvi en l'organització del treball: divisió, especialització, jerarquització
• canvi estructura de la població treballadora
• poca seguretat e higiene en el treball
1.2.− El dret civil regulaba les relacions de treball.
• contracte d'arrendament de serveis
• influència liberal, llibertat d'industria i de treball
• principi de llibertat de contractació
• autonomia de la voluntad
• contracte d'adhesió
1.3.− Reacció dels treballadors.
• aparéixen associacions de treballadors
• amb finalitats mutualistes
• melancolia cap a sistema gremial
• moviment ludista
• idea de canviar el sistema (anarquisme, socialisme...)
• naixen els moviments obrers
1.4.− Intervenció de l'estat en les RRLL.
• treballadors volen que les reivindicacions esdevinguen lleis
• S−XIX poca intervenció estatal sols en el referent a treball infantil
• 1919, constitucionalització dret del treball e internacionalització (OIT)
• Aparició després del dret del treball clàssic (Mº de treball, inspecció,jurisdicció...)
2.− Dret del treball actualment.
2.1.− Tres fenomens determinants actuals.
• crisi econòmica
• introducció de noves tecnologies
1
• necessitat d'empreses de ser competitives
2.2.− Dret emergència de la crisi.
• dret del treball ha de donar resposta a situacions de crisi
• convenis col.lectius, contractes... més flexibilitat
2.3.− Apareix el fenomen de la descentralització.
• aprofiten els empresaris els contractes i subcontractes
• ETT, l'empresa es lleva de damunt despeses de S.S...organitzatives...
• Apareix treballador parasubordinat
2.4.− Els procesos de reconversió industrial fan que apareguen normes especials.
2.5.− La situació de crisi fa que aparega l'economia sumergida
−−−− No es pot parlar actualment d'un dret del treball unitari−−−−
3.− Les dues grans parts del dret del treball.
• Entre un empresari individual i un treballador−−−−− Dret del treball
• Entre els sindicats i els empresaris −−−−−− Dret Sindical:
/ col.lectiva a nivell empresarial
/ col.lectiva a nivell institucional
4.− El dret sindical: contingut i característiques.
• Contingut: (2 tipus de problemes)
/ L'organització dels treballadors i dels empresaris,llibertat sindical, representació dels treballadors dins de
l'empresa, dret de reunió, assemblea dels treballadors.
/Els problemes relacionats amb l'acció col.lectiva, negociació col.lectiva i vaga.
• Característiques:
/Dret sindical té caràcter instrumental respecte al Dret del treball (avui es diu que aquest caràcter instrumental
ha quebrat)
/Autonomia col.lectiva com a mecanisme de correció de la individual ( idea de justicia social)
/Avui l'associacionisme obrer defensa principalment als treballadors assalariats
/Els sindicats actuen com a agents socials, consultoris de caràcter liberal com el Consell Econòmic i Social,
negocia també amb l'Estat...
/Problema de la poca efectivitat i aplicació de les lleis sindicals
TEMA 2. LES FONTS DEL DRET DEL TREBALL
2
1.− Introducció.
Normes que formen part de l'ordenament jurídic:
• Constitució Espanyola
• Lleis (subordinades a la C.E): /ordinàries
/orgàniques (drets fonamentals i llibertats públiques art.89)
• Decrets legislatius
• Decrets−Llei
2.− La Constitució
• Hi ha dos tipus de constitucions:
/Normatives: drets fonamentals aplicables directament
/Semantiques:... necessiten llei de desenvolupament
Art. 37 C.E, dret a la negociació col.lectiva, hi ha una reserva de llei, cal una llei orgànica per a
desenvolupar−lo
En materia laboral i sindical la nostra Constitució es planteja el problema de l'eficàcia:
/eficàcia mediata: per aplicar−lo cal llei de desenvolupament
/eficàcia immediata: pot ser alegat i aplicat directament
(*articles a consultar*) (Art 9.1 , Art. 39 a 42 , Art 53 , ) (afecten al dret laboral Art. 30 a 38) (CE)
3.− Les normes internacionals i l'OIT
• Els tractats internacionals poden ser de dos tipus: /bilaterals
/multilaterals
• Dins l'OIT es celebren tractats internacionals en materia d'immigració, SS, matèria sindical.
• Els tractats internacionals tenen dos funcions:
/Formen part del ordenament jurídic:
Una volta publicats al BOE es poden alegar...El tractat es superior a la llei , si són contradictoris, prevaleix el
tractat internacional. Però estos tractats no són superiors a la C.E.
/Funció interpretativa dels tractats internacionals
4.− Dret Comunitari.
• Dret originari (tractats constitutius de les CCEE, necessiten ser publicades al BOE)
• Dret derivat:
3
/derivat obligatori per als Estats:/Reglaments (diaris oficials de les CCEE)
/Directives (necessiten llei de desenvolupament)
/Decisions (1 o 2 Estats, en vigor quan es comunica)
/derivat no obligatori: recomanacions, dictamens, informes.
5.− Normes Legals.
Normes Comunitaries
Constitució Espanyola
−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− Tractats internacionals
Llei Decret−llei Decret legislatiu
(les tres llei, decret−llei i decret legislatiu no estan subordinades entre elles)
6.− Normes Reglamentaries
Els reglaments els dicta el govern, estan subordinats a la CE i no poden anar mai en contra d'una llei.
• Reglaments independents: s'ocupen de matèries que no tenen llei que les regule.
• Reglaments executius: desenvolupen una l lei, la complementen.
En matèria laboral sols caben reglaments executius, una llei que no regula i es remet a un reglament és una llei
en blanc.
Reglaments laborals sectorials, sols fan referència a un sector de l'economia.
• Reglamentacions de treball: Eren molt importants en el règim anterior, les dictaba el Ministeri de
Treball i regulen les condicions mínimes de treball d'un sector o empresa determinada. En 1958/24
Abril llei que reintrodueix els c.c., les reglamentacions pasen a tindre un caràcter mínim. En un sector
amb reglamentació de treball continuarà vigent fins que un conveni col.lectiu el substituira.Però fins a
desembre del 94, el c.c deroga la reglamentació anterior totalment també pot fer−ho parcialment.
Convenis Col.lectius Marc, els firmen els sindicats i patronals més representatius a nivell estatal o de CCAA,
s'estableixen unes bases per a després negociar c.c. (El Ministeri de Treball pot pot derogar anticipadament
una reglamentació i també pot allargar una derogació)
El Conveni Col.lectiu ha de respectar les condicions més benficioses de les reglamentacions per als
treballadors .
• Ordenances de necessitat:
Dins de la rama d'activitat, dins d'un sector econòmic el govern pot dictar un reglament per a aquests casos:
/que no tinguen c.c.
/que en eixa rama no fora possible aplicar−li un altre conveni del sector
4
El Ministeri de Treball pot dictar un reglament anomenat : Ordenança de necessitat.
(En el règim anterior hi ha Reglaments de règim interior, els dictaba l'empresa i els aprovaba el Ministeri de
Treball)
7.− Normes de les CCAA
En matèria laboral les CCAA tenen:
• competència normativa originaria:
Art. 149 CE, competències exclusives de l'Estat i Art 148, matèries competència de les CCAA i aquestes
matèries hauran de figurar en l'Estatut d'Autonomia.
• competència normativa derivada:
l'Estat respecte de les matèries de competència exclusiva seua (149), pot dictar lleis marc per a autoritzar a les
CCAA a regular matèries.
El Tribunal Constitucional diu que legislació laboral són totes les normes que regulen la legislació laboral. La
matèria laboral és competència exclusiva de l'Estat, les CCAA el que poden fer és dictar normes
organitzatives, d'organització de serveis.
Queden excloses de la legislació laboral. , la formació professional, la política d'empleo, les lleis que fan
referència a cooperatives. (per tant les CCAA poden regular aquestes últimes)
(El reglament que desenvolupa una llei es executiu)
9.− Convenis Col.lectius
Art 37 CE La llei garantirà el dret a la negociació col.lectiva laboral entre els representants dels treballadors i
empresaris, així com la força vinculant dels convenis
El Tribunal Constitucional diu que el terme Força vinculant forma part del contingut esèncial del dret a la
negociació col.lectiva.
Hi ha dos postures front al significat de Força vinculant:
− (no és la majoritaria) força vinculant és el mateix que eficàcia nomativa.
• la segona postura, més majoritaria, diu que força vinculant en principi no és el mateix que eficàcia
normativa i que la CE no reconeix aquesta última a tots els convenis, sinó en un plus que estableix la
llei per a determinats convenis.
Tipus de Convenis Col.lectius:
• Convenis Col.lectius Estaturis: són els que es negocien d'accord amb les regles de l'ET (Art 82 a
92)(tenen eficàcia normativa)
• C.C Extraestatutaris (negociat a banda dels articles 82 a 92)
Tindre eficàcia normativa, els c.c estatutaris s'apliquen de forma directa e imperativa a les RRLL individuals
sense necessitat d'ingresar el contingut del conveni al contracte de treball.(no poden establir pitjors condicions
5
per al treballador)
Els treballadors no poden renunciar als seus drets reconeguts en c.c
Convenis posteriors derogen els anteriors, però poden establir−se clausules de manteniment
i el conveni ha de ser registrat i publicat (en el nostre Conselleria de Treball, SMAC) depenent si es estatal o
de CCAA publicat en un butlletí o altre. (l'incompliment per alguna de les parts, pot ser exigible
responsabilitat judicial davant l'administració laboral (Conselleria) i sancions (LISOS)
Es possible l'impugnació en casació (front al Tribunal Suprem) o en suplicació (al Jutjat de 1ª Instància, al
Jutjat de Lo Social)
En el nou ET (1994) s'han introduït matitzacions a l'eficàcia normativa (Art 41.2, 82.3), es permet a un
empresari firmar modificacions del que diga el conveni col.lectiu, però negociant amb els representatants dels
treballadors:
(*vore els articles*)
• excepcions, modificacions substancials de les condicions salarials (41.1)
• 2ª excepció. el descuelgue salarial, per a empreses amb mala situació econòmica no s'apliquen les
condicions del conveni (82.3)
− (82.3)aplicable a tots els empresaris i treballadors inclosos en l'àmbit d'aplicació, eficàcia general
Contingut dels convenis col.lectius estatutaris:
(tenen eficàcia jurídica normativa general)
En principi existeix llibertat en quant al contingut, respectant els drets fonamentals reconeguts per la CE
• podran regular condicions que afecten a les RRLL individuals
• condicions que afecten a les RRLL col.lectives
• matèries relacionades amb les actuacions econòmiques de l'empresa
• llibertat de negociació (art 85 ET)
El contingut, pot ser:
• imperativa, llei de dret necessari absolut, les parts respecten el que la llei diu
• o pot ser llei de dret necessari relatiu, les parts poden disposar del que la llei permeta (pot ser dret
necessari relatiu màxim o mínim)
Impugnació dels c.c
El c.c cal registrar−lo i publicar−lo per a que siga vàlid. El c.c té presumpcio de validesa, però pot passar que
l'autoritat laboral entenga que vaja en contra de la llei, per tant pot anar e impugnar el c.c mitjançant un
procediment judicial especial (en el nostre cas la Conselleria de Treball davant el jutge l'impugnació per a que
el declare nul)
• impugnació d'ofici, l'administració per decisió pròpia presenta l'impugnació, aquesta es pot presentar
abans de ser registrat. El jutge estudiarà el c.c que l'estudirà i el declararà nul si considera que va
encontra de la llei o lesiona..., i es torna el c.c a les parts per a ser renegociat.(art 90)
6
Hi ha dos motius:
• de forma, no s'haja respectat el procés o falta de legitimació de les parts (art87,88 ET)
• de fons, perquè el contingut no respecte les normes legals de dret necessari absolut o relatiu
Pot ocòrrer que el conveni sols siga il.legal una part del contingut, hi ha nul.litat parcial, sols es reforma eixa
part, o que el conveni siga indivisible (clausules de vinculació a la totalitat)
També es pot impugnar una vegada publicat, es produeix aleshores hi ha un procediment de conflicte
col.lectiu (també per a altres casos com ex: quan demanen a l'autoritat l'impugnació i no ho fa)
Les parts legitimades per a impugnar:
• legitimació activa (demandants) comités d'empresa, delegats de personal, delegats sindicals o les
associacions empresarials, terceres persones afectades pel c.c (sempre estarà el Mº Fiscal)
• legitimació passiva (demandats) totes les parts que formen part de la comissió negociadora
(* eficàcia jurídica: en general reconèixer drets e imposar obligacions*)
(* eficàcia normativa: eficàcia jurídica, però les parts estan obligades a complir,eficàcia jurídica normativa*)
Els convenis col.lectius extraestatutaris:
(art 87 ET) Són els no regulats en l'ET, signats entre empresaris i treballadors sense respectar el procediment
de l'ET.
Aquests convenis només vinculen a les parts signants del mateix. No tenen eficàcia jurídica normativa
general.
Tenen eficàcia normativa contractual
• no se'ls aplica el principi de publicitat
• en aquest cas hi ha que incorporar el c.c extraestatutari en el contracte de treball individual com a
condició més beneficiosa.
• com que no és general no cap interposar davant del jutge recurs de suplicació o casació.
• se'ls aplica el principi de jerarquia normativa, però no com a c.c sinó com a contracte de treball.
(ET art.3)
Constitució Espanyola
Llei
Reglaments
conveni col.lectiu
contracte de treball
TEMA 3. L'APLICACIÓ DEL DRET DEL TREBALL (III)
1.− El sistema de fonts en el dret del treball.
7
Es un sistema complicat per:
• sistema de normes
• movilitat d'eixes normes
• diferent origen de les normes
• els seus distint àmbit d'aplicació
2.− Concurrència de les normes en el temps.
El principi per a solucionar quina norma serà aplicable es el de jerarquia normativa, però amb l'excepció que
la inferior siga més favorable que la superior. (o una costum)
• Relació entre les normes laborals
Una norma internacional esta per damunt de la nacional, en cas de conflicte s'aplica la més favorable
• Les Normes de la UE
En la pràctica no solen haver conflictes (les directives per exemple són de caràcter mínim, s'aplica la més
favorable)
• Relació entre les normes estatals
Entre llei i reglament, s'aplica la llei, en aquest cas no hi ha excepció per més favorable
• Relació entre normes estatals i els convenis col.lectius
Entre llei i c.c, en aquest cas si que s'aplica la més favorable, actualment hi ha més flexibilitat i es regulen
moltes matèries per c.c...
• Relació entre els convenis col.lectius
Art 84 ET, prohibeix la concurrència entre convenis pel distint àmbit d'aplicació. Els mateixos convenis poden
establir l'excepció a eixa prohibició.
Pot haver concurrència si ho permet el conveni col.lectiu Marc.
En cas de concurrència primer el c.c d'àmbit inferior.
• Relació entre c.c extraestatutaris
En aquest cas no pot haver concurrència.
• Relació entre un c.c estatutari i extraestatutari
Pot haver concurrència, s'aplicarà el més favorable.
3.− Succesió de normes en el temps.
• Un c.c nou no esta vinculat per un altre anterior, pot ser inclús que vaja en contra*(novetat)*
• Segons el TC es permet que la llei posterior modifique en perjudici de la condició més beneficiosa (si
no es diu res pot ser que siga parcial) (pº d'irretroactivitat és per a normes sancionadores)
8
• Art 86.4 respecte dels c.c, posterior deroga anterior. (menys el que s'indique que es manté)
4.− La integració de les lagunes normatives.
• Fonts del dret del treball supletòries
• la costum laboral, en principi i amb caràcter general, però per ser font del dret laboral ha de tindre dos
requisits: que siga probada i que no siga il.legal (que siga professional i que tinga caràcter local)
5.− El joc de l'autonomia individual
• La condició més beneficiosa d'orige contractual
• No és un principi del dret és una creació de la jurisprudència. L'empresari no pot canviar la condició
més beneficiosa perquè ha passat a ser un dret del treballador.
• La condició més beneficiosa té caràcter individual o personal en el supost que l'empresari aplique la
mateixa condició per als treballadors de la seua empresa
• Caràcter personal, qualsevol treballador que entre més tard a l'empresa no obtindrà la condició més
beneficiosa excepte si l'empresari li la reconeix
/Requisits per a que existisca la condició més beneficiosa :
• ha d'existir un contracte de treball
• que no siguen il.legals ni tampoc menys favorables
• és necessari un pacte individual o un conveni unilateral, per voluntad clara de l'empresari de concedir
eixe benefici
• és precís l'efectiva concesió i consolidació posterior (si és una mera tolerància la repetició en el temps
no dóna lloc a la condició més beneficiosa)
/Aplicació:
• no poden anar en contra de les disposicions legals i dels c.c, tampoc poden ser menys favorables que
les que establesca una altra condició més beneficiosa
• sí és de dret absolut una condició més beneficiosa no podrà anar en contra d'eixe dret
/Absorció i compensanció de condicions:
• les condicions més beneficioses d'orige normatiu i les d'orige contractual no poden sumar−se, les
primeres absorveixen les segons i només s'aplicarà la condició contractual en el percentatge que
supere a la d'orige normatiu.
• la compensació (=absorció) només jugarà en condicions homogenies
/Duració:
• la duració que les parts diguen en el pacte
• La irrenunciabilitat dels drets laborals:
• si que es pot renunciar a un dret reconegut en un contracte de treball
• norma legal o c.c estatutari, tenen eficàcia normativa i no es pot renunciar /normes de dret necessai
absolut, caràcter imperatiu no és pot renunciar
/normes de dret necessari relatiu, al mínim no es pot renunciar
• renuncia de transacció, renunciar a un dret a canvi d'un altre
9
(el fonament és el de protecció o igualtat entre treballador i empresari)
6.− La interpretació de les normes laborals (la jurisprudència)
• critèri literal
• critèri sistemàtic (posició de la norma dins el seu context)
• critèri històric
• critèri teleològic (ha d'atendre a la finalitat de la norma)
En cas de dubte hi ha que fallar en favor del treballador.
/Interpretació dels c.c:
• amb caràcter general la interpretació correspon als jutges, excepte si les parts es remeten a la comissió
paritària.
• si la comissió és la que interpreta el conveni, no podrà suposar la introducció de modificacions en el
c.c, cas que les parts vulguen acudir als tribunals la interpretació de la comissió no vincularà als
tribunals.
No hi ha un procediment especial per solicitar la interpretació, només dues vies:
• interposar el procediment de conflicte col.lectiu, la sentència dels jutge vincularà a tots, treballadors i
empresari
• si es plantegen procediments individuals, la sentència només obligarà al treballador o empresari que
plantege el procediment
També es permet que els c.c establesquen sistemes de mediació i arbitratge (dicten autos arbitrals amb la
mateixa eficàcia que una sentència, però ho ha d'indicar el c.c)
La jurisprudència:
Si les setències son dictades pel TS si que vincularan, però calen unes condicions,
• que la dicte el TS
• que hi ha dues setències en el mateix sentit
• que la doctrina legal estiga continguda en el fallo de la sentència
TEMA 4. LLIBERTAT SINDICAL (problemàtica general I)
1.− Abans del reconeixement ha passat tres etapes:
• Etapa de prohibició: en eixa etapa l'associasionisme obrer era considerat il.legal i eren perseguits.
• Etapa de tolerància: eixa tolerància és per a sindicats de caràcter cultural, cooperatives...
• Etapa de reconeixement jurídic: és produeix per la pressió que exercèixen tant els partits polítics,
obrers, sindicats ... S−XIX o principis S−XX segons els països.
A nivell internacional la llibertat sindical a partir de l'any 1919 amb l'OIT, en el seu document constitutiu es
reconeix per primera volta la llibertat sindical (art 87 i 98, OIT)
2.− Contingut de la llibertat sindical
La llibertat sindical pot estar referida als treballadors individuals o als sindicats (llibertat sindical col.lectiva o
10
autonomia sindical)
• Llibertat sindical individual:
/positiva:/de constitució
/d'aplicació
/negativa:/per no afiliar−se a un sindicat
/per abandonar un sindicat
Garanties de la Llibertat Sindical (art 28 CE)
Mesures de protecció per garantir eixe dret:
• Llibertat sindical positiva
/ −front a l'Estat
• De Constitució /
/ −front a l'empresari
• Front a l'estat, que aquest no intervinga en la constitució d'un sindicat, ni que determinades persones
s'afilien, limite les forces de seguretat de l'estat, la imposició del sindicat únic tampoc es permet...
• Front a l'empresari, garanties per a que els empresaris no puguen controlar un sindicat...
• D'Afiliació:
*Garanties front al sindicat, dret a afiliar−se lliurement, el sindicat no pot establir clausules de discriminació...
*Garanties front a l'empresari:
/prohibició de discriminació en la contractació
/ de discriminació en el treball per motius sindicals
• Llibertat sindical negativa:
La tendència actual es limitar la llibertat sindical negativa per aconseguir més afiliats i major eficàcia,com a
instruments s'utilitzen:
/afiliació automàtica per part de l'Estat (problemes de constitucionalitat)
/clausules de seguretat sindical
/clausules de garantia de presència sindical
• Llibertat sindical col.lectiva:
• de reglamentació: d'elaboració dels estatuts, però l'Estat pot fer directrius.
• de representació: els afiliats poden nombrar els seus representants sense intervenció
• de gestió: d'organitzar−se externa e internament
11
/internament la seua administració, però l'Estat pot garantir la democratització...
Democràcia sindical, els estatus han de garantir:
*l'igualtat de drets i obligacions de tots els afiliats
*lliure elecció dels dirigents sindicals
*un representant de competències entre l'assemblea general i els organs de govern del sindicat
*dret d'informació dels afiliats sobre els asumptes que es plantegen
• de suspensió i dissolució:
un sindicat se dissoldrà sols:
*per acord del mateix sindicat
*quan ho diguen els tribunals (no ho pot fer l'Estat per via administrativa)
• de federació:
*els sindicats tenen dret a constituir federacions i confederacions sindicals
*tenen dret a afiliar−se aquelles fed. i confed. que ja estiguen constituides
*tenen dret a afiliar−se a organitzacions internacionals de treballadors
*les mateixes llibertats són aplicables a les fed. i confed.
(*vore article 87 ET)
−−−−−la llibertat sindical no pot existir sinó hi ha llibertats civils−−−−−
3.− Règim jurídic aplicable als sindicats
Són les normes jurídiques aplicables al sindicat i que van a regular les seues activitats externes.
• Els règims jurídics aplicables al sindicat:
/que se li aplique règim jurídic com a les associacions privades
/que el sindicat tinga reconegut un règim jurídic especial però de caràcter privat (dret privat)
/idem però de caràcter públic (sindicat com a persona jurídica de caràcter públic)
• Adquisició de la personalitat jurídica:
El dret reconeix la capacitat per a actuar, si pot fer actes, la societat tindrà responsabilitat respecte als seus
actes.
(dret públic: entre persona privada amb un organisme de caràcter públic)
12
(dret privat: entre persones privades, particulars)
El conveni obliga als estats a reconéixer personalitat jurídica als sindicats. (Art 7 conveni 87)
Les condicions que és poden imposar per adquirir la personalitat jurídica poden ser:
/de fons: per exemple que un sindicat perseguisca fins sindicals, defensa dels treballadors...
/de forma: que es deposite i es registre els estatuts dels sindicats on figuren els noms dels administradors o
representants....
4.− Unitat o pluralitat sindical
• Llibertat sindical no es sols llibertat de constitució de sindicats, sinó la conseqüència que es formen
varios sindicats. Dos tipus d'unitat sindical:
/orgànica: existència d'un únic sindicat que tindrà la seua organització i els seus organs de govern
/d'acció: que mantenen la independència al mateix temps actuen conjuntament de forma esporàdica o d'una
forma continua
/vies per aconseguir la unitat orgànica: procediments
*imposat: l'estat imposa l'existència d'un sindicat amb afiliació obligatòria
*voluntari: els propis sindicats que pretenen constituir només un sindicat
/vies per aconseguir la unitat d'acció:
*voluntari: els sindicats apliquen acords concrets o de duració llarga, actuacions conjuntes
*imposat: els estats intenten que els sindicats actuen de forma conjunta (açò podria atentar contra la
independència dels sindicats)
Els sindicats utilitzen tres mecanismes per a la unitat d'acció:
*figura del sindicat més representatiu
*atribuir la representativitat dels treballadors a una comissió amb representants dels diferents sindicats
*atribuir la representativitat al sindicat que haja sigut triat pels treballadors d'un sector professional i d'un
àmbit territorial determinat
Respecte al sindicat més representatiu, el comité de llibertat sindical de l'OIT, és perfectament utilitzable pels
estats, però l'atribució a un sindicat de la condició de més representatiu només podrà suposar privilegi a l'hora
del que s'anomena acció de participació, però mai podrà suposar privilegis a l'hora de realitzar acció de
contestació o reivindicació. El sindicat més representatiu fa col.lectiva i consultes o negociació amb el govern.
Dins de la llibertat sindical està el dret de vaga, forma part del contingut esencial, la llei no pot establir
discriminació o diferències a l'hora de convocar vagues. L'acció de participació no forma part del contigut
esencial de la llibertat sindical, i si que poden establir−se diferències.
13
LLIBERTAT SINDICAL EN EL DRET ESPANYOL
Art. 28 CE, dret fonamental−−−−llei orgànica per a desenvolupar−lo.
1.− Fonament constitucional
LOLIS, llei orgànica de llibertat sindical, regula el dret a la llibertat sindical (llibertat de constitució,
d'afiliació, d'acció.......)
L'art 28 enumera el contingut esencial, però no totes, el contingut ha de completar−se per dos vies:
• el que diu el conveni 87 i 98 de l'OIT
• els drets que reconega la LOLIS
2.− Normativa vigent
• LOLIS 11/1985
Distinguir entre contingut:
• Esencial: és un dret fonamental i no podran fer−se distincions. La llibertat d'afiliació i de constitució,
plantejament de conflictes col.lectius, negociació col.lectiva i vagues.
• Adicional: facultats establides en llei, és la llei la que regula una série de facultats. Dependrà del que
diga una llei, no seran drets constitucionals, no són fonamentals i si que poden establir−se distincions.
3.− Llibertat sindical individual
• Llibertat de constitució: (art 1 LOLIS)
*treballadors autonoms (3.1 LOLIS) no poden fundar sindicats per a la tutela dels seus interesos particulars,
però poden afiliar−se sempre que no tinguen treballadors al seu servei.
*aturats, incapacitats i jubiliats: la mateixa solució anterior.
*treballadors al servei d'establiments militars: la LOLIS limita l'activitat sindical dins dels establiments
militars (informació...), la llei tracta de preservar la neutralitat de les forces armades (podria ser
inconstitucional...)
*treballadors extranjers, tenen dret a afiliar−se als sindicats ja constituits, però no a constituir sindicats.
*treballadors menors d'edat: no és requisite, fer distincions.
• Llibertat d'afiliació:
Necessitat d'establir garanties front al sindicat i front a l'empresari.
/garanties front al sindicat:
(*art 28 i 7 CE, 2.1b) i 4.2d) LOLIS)
• Article 28 llibertat d'afiliació
• Article 2.1b) Dret a afiliar−se al sindicat de la seus elecció.....observar els estatuts del sindicat.
14
L'estatut no pot establir causes discriminatòries, però si distincions i limitacions.
Si s'expulsa o denega l'afiliació, els tribunals són competents per a regular eixa acció, pot atentar contra la
llibertat sindical. El procediment judicial a emplear és l'especial de la tutela dels drets fonamentals, en concret
el dret a la llibertat sindical.
/garanties front a l'empresari:
*front a les accions antisindicals en el moment de la contractació, el treballador pot acollir−se als art. 14 i 22
CE i al 12 LOLIS. La prohibició de contractació per motius sindicals serà nula (art. 4.2 i 17.1 ET)
*art.1.2 LOLIS , si l'acomiadament del treballador de l'empresa per motius antisindicals serà nul
• Llibertat sindical negativa
Dret d'un treballador a no afiliar−se o abandonar un sindicat al que està afiliat.La tendència és de reduir
aquesta llibertat per donar força als sindicats amb els mecanismes:
/clausules de presència sindical en l'empresa:
*clausula de recaudació de quotes sindicals, obligació de descontar la quota sindical e ingresar−la en el
compte del sindicat per part de l'empresari, és necessari el consentiment del treballador
*quota de solidaritat per negociació, en un conveni col.lectiu s'imposa una quota que obliga als treballadors
afectats per l'àmbit d'aplicació del conveni independentment que estiguen afiliats o no al sindicats firmants del
conveni, necessaria autorització previa dels treballadors i autorització en sentit col.lectiu
*quota empresarial de les despeses del conveni col.lectiu, els empresaris afectats per un conveni col.lectiu es
pot establir en el conveni que paguen una quota per despeses en favor dels sindicats negociadors, pagaran en
proproció al nombre de treballadors empleats en la seua empresa
/clausules de seguretat sindical:
*clausules de taller tancat, prohibició a un empresari de contractar a treballadors que no estiguen vinculats a
un determinat sindicat
*clausules de contractació preferent, preferència al sindicat
*sindicació mínima, empresari obligat a contractar un percentantge mínim de treballadors afiliats
*clausules d'avantatges reservades, pot considerar−se que aquestes clausules s'estableixen en un conveni
col.lectiu estatutari, eixes clausules serien nules, seria una norma que faria discriminacions per motius
sindicals
*clausules de manteniment d'afiliació, suposa que un treballador sempre que continue afiliat mantindrà el seu
treball
Referent a les clausules contra el problema de llibertat sindical, el Tribunal Constitucional, que el dret del
treballador a no afiliar−se a cap sindicat o abandonar .... no pot existir coacció o pressió. El sindicat no pot
monopolitzar el lloc de treball. Els sindicats són lliures per establir avantatges als treballadors afiliats en la
negociació col.lectiva una vegada que el treballador no està sotmés a pressió i estan garantides unes
condicions, tot això no és una coacció (si aquestes clausules s'establiren en convenis extraestaturis l'aplicació
15
limitada al sindicats firmants)
4.− Llibertat sindical col.lectiva o autonomia sindical
*llibertat de constitució
*llibertat de reglamentació
*llibertat de representació
*llibertat de federació
*llibertat de gestió
*llibertat de dissolució (suspensió)
• Llibertat de reglamentació, dret a redactar els seus estatuts i estaments
• Llibertat de representació, (art. 2 LOLIS) dret a triar els seus representants lliurement (procediment
democràtic)
• Llibertat de gestió (interna o externa)
*Interna, relació d'interés entre els afiliats i el organs de govern. Els empresaris no poden finançar un sindicat
no poden controlar−lo. Es normal que els governs donen subvencions als sindicats (segons l'OIT son
legitimes, sempre que el sindicat no quede a discrecionalitat de l'estat) Generalment els immobles on es situen
els sindicats són de caràcter públic, 4/86, sols es donaran edificis públics als sindicats més representatius, el
TC adopta el criteri: la cesió del patrimoni no forma part del contingut esencial de la llibertat sindical (no és
necessari que es reconega a tots els sindicats) Formació d'una comissió de consulta per a seguir la cesió dels
immobles.
*Externa, llibertat per a actuar (art 2.2 d) LOLIS):
/dret a la negociació col.lectiva
/dret de vaga
/dret al plantejament de conflictes col.lectius
• jurídics, existeix una norma legal, reglamentació convencional i es planteja respecte la seua
representació i aplicació
• econòmic o d'interesos, les parts intenten introduir una nova norma o modificar, derogar....
/legitimació dels sindicats per a plantejar conflictes col.lectius
• conflictes col.lectius, però només dels àmbits que comprenga el conflicte col.lectiu
• conflictes individuals, es un interés individual, el sindicat no pot plantejar−ho com a titular (art 14
LOLIS) el sindicat que el represente es presentarà com a coadunant (el sindicat podria ser titular de
conflicte individual però com a persona jurídica, com a interés propi del sindicat)
/dret a la presentació de candidatures en les eleccions al comité d'empresa i a delegats de personal
este dret no forma part del contigut esencial de la llibertat sindical, forma part del
16
contingut adicional, aleshores podran fer−se distincions (art 69 ET)
• Llibertat de suspensió i dissolució: (voluntaria o judicial)
*Voluntaria, hi ha que tindre en comte el caràcter democràtic del sindicat (que puguen manifestar la seua
voluntad de dissoldre, suspendre...)(art 4.2 d) LOLIS) En cas de dissolució, el patrimoni del mateix si no ho
diu l'estatut hem d'anar al que diga l'assemblea general dels treballadors del sindicat (organ decisiu) i si no
arriba a un acord es pot aplegar a repartir el patrimoni entre els treballadors
*Judicial, resolució firme de l'autoritat judicial per:
• incompliment greu de les lleis
• que la dissolució siga declarada en una resolució judicial ferma (sense possibilitat de recurs) la llei té
llibertat per a poder determinar causes de dissolució però hi ha
limitacions, la llei està sotmesa a la CE, cal acudir a ella tindre en compte la funció que la CE atribueix als
sindicats
• Llibertat de federació i confederació:
Els sindicats tenen plena llibertat per a federar−se i confederar−se e integrar−se en les organitzacions
internacionals dels treballadors
5.− Unitat i pluralitat sindical
Conseqüència de la llibertat sindical és la pluralitat sindical. El problema que es planteja és que l'excesiva
diversificació faça perdre força sindical
Unitat orgànica, un sol sindicat
Unitat d'acció, unió per realitzar accions sindicals
Les accions sindicals:
• acords concrets
• acords estables
• per unitat propia
• per obligació estatal
En Espanya no s'ha aconseguit la unitat orgànica però en la d'acció actuen de foma conjunta vagues i
participació institucional.
• Figura del sindicat més representatiu
Es la que s'utilitza en el nostre ordenament jurídic, promociona la unitat sindical, així major efectivitat. Més
representatius significa tindre privilegis de participació institucional i acció sindical.
En la participació institucional poden establir−se privilegis, ja que esta forma part del contingut adicional de
la llibertat sindical.
En l'acció sindical no poden establir−se privilegis, ja que esta forma part del contingut esencial.
17
*Sindicats més representatius:
El criteri és el resultat electoral dels sindicats en les eleccions a delegats de personal i comités d'empresa
L'aplicació del criteri:
/A nivell estatal, aquells sindicats que hagen obtingut a nivell estatal el 10% o més del total de delegats o
membres del comité
/A nivell de CCAA, seran més representatius a nivell de CCAA aquells que tinguen com a mínim el 15% dels
sindicats representats en l'empresa i sempre tinguen 1500 representants i que el sindicat no estiga afiliat ni
confederat a un sindicat més representatiu a nivell estatal
/Per irradació, si la confederació té caràcter de més representatiu les federacions també podran ser
considerades com a més representatius (confederació=unió de federacions)
/Simplement representatiu, sindicats que tenen el 10% o més de representants unitaris funcional o territorial
específic, però no tenen la condició de més representatius (totalment independent de tots i en el seu àmbit amb
el seu percentatge sera representatiu)
Prerrogatives legals atribuides als sindicats més representatius
A) Exclusives dels més representatius
/Participació institucional (art 6.3 a) LOLIS)
Els sindicats més representatius participen en els organismes internacionals, amb l'OIT, poden representar els
sindicats més representatius del països, però a Espanya hi ha a nivell estatal i de CCAA (estos ultims com a
més representatius). El TC diu que això no era un problemade constitucionalitat perquè a l'estat ha d'indicar
quins sindicats seran més representatius, no és per tant un problema constitucional, dependrà en cada cas
l'estat permeta que els diferents sindicats representen a l'estat, és per tant un problema de politíca legislativa.
La participació en les institucions es reserva als sindicats més representatius, depen de si el poder autonòmic
permet que determinats sindicats estiguen representats a nivell autonòmic, depen de les lleis, el percentatge
que permeta...
/cesió d'immobles (temporal)
Només als sindicats més representatius (es planteja un problema d'inconstitucionalitat)
B) Compartides amb els sindicats simplement representatius.
/Negociació col.lectiva
Es fonamental l'art. 87 de l'ET (estatutari), per al conveni d'empresa estan legitimats els comités d'empresa i
els delegats de personal.
El d'àmbit superior a l'empresa, sindicats més representatius a nivell estatal i els afiliats federats i confederats
a eixos sindicats
El més representatiu de CCAA i els altres per irradiació encara que els àmbits siguen de CCAA
18
Els sindicats simplement representatius amb el limit d l'àmbit geogràfic i funcional a que es referesca el
conveni
Es una prerrogativa compartida entre el més representatiu i el simplement representatiu
/Determinació de les condicions de treball en les administracions públiques
Que els simplement...i el mes representatius estan legitimats per a negociar els interesos...
/Els sistemes no jurisdiccionals de solució de conflictes de treball
S'intenta que els treballadors i els empresaris acorden que si hi ha un problema en lloc d'anar als tribunals
acudeixen a un mediador que intentarà que arriben a un acord:
{conciliació, acorden nombrar a un tercer neutral que intentarà que apleguen a un acord
{arbitratge, el tercer mediador es senta amb les parts i emet un laudo arbitral que han de respectar
El TC diu que no és discriminatori aquest sistema, té eficàcia normativa (estatutari)
/La promoció de les eleccions a representants de personal
Es diferent el dret a promoure eleccions que tindran els dos tipus de sindicats, del dret a presentar
candidatures a eixes eleccions (art. 6.3 i 7 LOLIS)
En una llista oberta poden haver més prerrogatives de les que indica l'article 9 LOLIS
Aquets privilegis estan reconeguts el que s'anomena acció sindical de participació, però que mai pot haver
prerrogatives, atentaria contra la llibertat sindical
/Adquisició de la personalitat jurídica
El sindicat és una associació amb relevància constitucional. Per a constituir sindicats s'exigeixen uns requisits
determinats (art 28.7 CE)
La llei que regule la llibertat sindical pot establir requisits adicionals per a distinguir−se de qualsevol
associació, es constitueix amb fins públics. En el nostre ordenament poden constituir−se tres tipus
d'associacions (professionals):
{sindicats constituits d'acord amb la LOLIS
{sindicats constituits sense reunir els requisits de la LOLIS (d'acord amb art 22 CE)
{associacions professionals (també 22 CE)
(els dos últims no tindran cap dels dos consideració de relevància constitucional)
**Requisits de la LOLIS per a que un sindicat puga defendre els interesos generals dels treballadors
Dipositar els estatuts (art 4.1 LOLIS), ho han de fer els promotors o dirigents del sindicat, es fa en l'IMAC
excepte en les CCAA que ho fan (en el nostre cas) a l'SMAC
19
RD 530/1985 actualment l'IMAC ha desaparegut ara va al Mº de Treball, en el nostre cas la Conselleria de
Treball (Direcció General de Treball)
Contingut dels estatuts: (art 4 LOLIS)
{l'oficina pública ha de publicar els estatuts dipositats al taullel d'anuncis de l'oficina pública i al Butlletí
Oficial corresponent
{plaç de 10 dies des d'el diposit per què el sindicat pugua adquirir personalitat jurídica
{la llei determina els contigunt mínim dels estatuts
{caràcter democràtic del sindicat
{pot establir−se un marge mínim per fer l'estatut
{l'estatut ha de contindre el nom del sindicat
{domicili i àmbit d'actuació (funcional i territorial)
{organs de gestió i representació dels sindicats
{requisits i procediments per a l'adquisició i pèrdua de la condició d'afiliat:
−−−− en l'admisió d'afiliats, no es pot atentar contra la llibertat sindical
−−−− en la pèrdua de la condició d'afiliat, si és voluntad del treballador anar−se'n no poden impedir−ho.
el treballador té dret a conèixer per quins motius pot ser expulsat, en cas que es tracte d'una
associació privada el Tribunal podrà controlar el procediment però no els motius, (en el mateix
cas però amb una posició important social i econòmicament si que pot controlar per defensar
interesos dels afiliats (són la major part dels sindicats)
{procediment de modificació dels estatuts:
L'estatut ha de indicar l'organ competent per modificar−lo
{fusió del sindicat, o es fusionen dos sindicats o un sindicat absorveix als altrs, en l'estatut ha de
figurar l'organ competent i les majories necessaries (si és per absorció, el sindicat que els
absorveix, els subroga en drets i obligacions (subrogar=les mateixes condicions...)
{dret de dissolució, organ competent i majories i ademés problema del patrimoni
{règim econòmic, llibertat de reglamentació, deuen mencionar−se a l'estatut però no com s'han de fer
{el termini de 10 dies entre la presentació i la publicació:
20
Pot ser que l'oficina pública rebutge els estatuts presentats per no complir els requisits i és dòna també un
termini de 10 dies perquè els sindicats subsanen.
Cal conèixer els motius pels que poden rebutjar−se el diposit dels estatuts i els efectes respecte l'adquisició de
la personalitat jurídica.
El funcionari de l'oficina pública sols pot controlar si els estatuts presentats compleixen els requisits de l'art
4.2 de la LOLIS, no pot entrar a valorar si és o no legal
Si són rebutjats els estatuts, la única via que els queda als sindicats es anar al Jutjat de lo Social
10 dies hàbils a partir dela notificació del rebuig del diposit, sinó ho notifica l'oficina pública el termini és
d'un més des de la presentació de l'estatut
Si presenten la demanda, el termini per adquirir la personalitat jurídica queda en suspens fins que el Tribunal
resolga
{la impugnació dels estatuts sindicals
No es tracta d'impugnar el diposit sinó els estatuts directament i pot fer−se en dos moments distints:
−−−− quan el sindicat esta constituint−se, aleshores no podrà adquirir la personalitat jurídica fins que els
tribunals ho determinen
−−−− quan el sindicat ja esta constituit i ja té personalitat jurídica, aleshores si és contrari a la llei, es
declararan nules les clausules contraries a la llei, es desfan tots els efectes produits fins a eixe moment
(com que és un procediment públic sempre és part el Mº Fiscal)
La responsabilitat dels sindicats (art 5 LOLIS)
Com que el sindicat té capacitat d'obrar es deriven responsabilitats:
/dels organs del sindicat
/dels actes dels afiliats
*responsabilitat derivada dels organs del sindicat
El sindicat respondrà dels actes i accords, sempre que s'hagen adoptat dins de la seua comptència
En principi, els deudors responen dels seus deutes amb tot el patrimoni il.limitadament excepte les quotes
sindicals que no són embargables són les que estan pendents de cobrar
*responsabilitat per actes individuals dels afiliats
Els sindicats no respondran dels actes individuals dels afiliats, excepte si ho fan en l'exercici regular de
funcions representatives o es prove que els afiliats actuen per ordre del sindicat
Si hi ha una vaga legal i en el desenvolupament de la vaga hi ha perjui per a l'empresa, la responsabilitat no és
per al sindicat, sinó per als treballadors individuals (cas que la vaga siga il.legal sera el sindicat el que
respondrà)
21
La responsabilitat es reclamarà davant el Jutjat de Lo Social
TEMA 5. REPRESENTACIO DELS TREBALLADORS EN L'EMPRESA
1.− Models representatius dels treballadors
*unitaria o institucional
els seus membres són elegits per tots els treballadors de l'empresa, són organs independents dels sindicats
(comités o delegats)
*sindical
organs dependents del sindicat amb una major o menor autonomia (seccions sindicals)
Normalment si existeix representació unitaria esta és sindicalitzada per tres fenomens:
/les candidatures a representació unitaria dón candidatures de sindicats
/el desenvolupament de la representació unitaria depen de que el sindical tinga més o menys interés en
l'existència de representació unitaria
/existeix interrelació entre representació unitaria i sindical
2.− Protecció internacional d'aquest tipus de representació
(convenis 87 i 98) Dret dels sindicats a organitzar la seua acció sindical en l'empresa però no estableixen
garanties només un reconeixement
La legislació estableix garanties front a les actuacions dels empresaris que perjudiquen als representats dels
treballadors per motius de la seua acció sindical. Eixes garanties art 5,6 i 146, garanties no només als
representats actuals sinó també als candidats a representants i als treballadors que hagen realitzat funcions de
representació. Facilita que els representats compleixen les seues funcions.
Existeixen dues limitacins a eixes funcions:
/el pròpi article 1 del conveni, garanties reconegudes als representants sempre que actuen d'accord amb les
lleis o convenis col.lectius vigents
/art.2 conveni 135, les facilitats que siguen reconegudes als representants no poden mai perjudicar el
funcionamen efcaz de l'empresa
3.− Participació dels treballadors en la gestió de les empreses
*conflictiva
els representats dels treballadors sinó s'arriba a un acord acabaran fent vagues o altre tipus de pressió
*institucional
tant legal com convencionalment (c.c) en els dos casos en organs interns de l'empresa o una externa
mitjançant uns organs de representació., es fa una negociació i en cas de no arribar−se a un acord no s'acudirà
22
a fer vagues sinó que s'acudirà a la conciliació o arbitratge
La Directiva UE 22/sept/94, és fonamental que regula la possible creació d'un comité d'empresa europeu, ha
de tractar−se d'una empresa de dimensió comunitaria, dos o més empreses en dos o mes estats membres, com
a mínim una empresa de 1000 treballadors i en cada empresa com a mínim 150
Com a mínim conéixer en dos matèries:
tancamentes d'empresa i acomiadaments col.lectius (han de ser consultats quan es produesquen algun
d'aquests fenomens)
REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS EN EL NOSTRE ORDENAMENT
No existeix un dret constitucional dels treballadors a la representació, només podem trobar una previsió
general i de caràcter programàtic a l'art 129.2 CE, estableix eixa previsió de que l'estat haura de promoure la
representació unitaria dels treballadors en l'empresa.
El TC, el comité d'empresa no és un dret fonamental, sinó que és una creació de la llei ordinaria, una
vulneració d'eixa llei no suposara vulnerar el dret a la llibertat sindical.
Llibertat sindical formal: se'ls ha reconegut als sindicats (negociació col.lectiva......)
Llibertat sindical material: és l'acció sindical, esta reconeguda tant als representants sindicals com a
la representació unitaria
• L'Estatut dels Treballadors, és l'altra normativa que regula la representació...a l'art 4 pf 1 g) es
reconeix el dret dels treballadors a participar en l'empresa, mitjançant els comités d'empresa i els
delegats., les dues representacions tenen la mateixa competència.
Hi ha dos criteris per a determinar la representació sindical:
*el del centre de treball
*el del nombre de treballadors
• Del centre de treball:
unitat productiva autónoma dins l'empresa,
• més de 10 i menys de 50 treballadors−−−Delegats de Personal
• empreses entre 6 i 10 treballadors, delegats si així ho decideixen per majoria
• empreses de 50 o més treballadors−−−Comités d'Empresa
Ha entrat en vigor la llei 10/97 de 24 d'abril sobre els drets d'informació i consulta dels treballadors en les
empreses i grups d'empreses...
(aquesta llei desenvolupa la Directiva Comunitaria)
Que siguen els treballadors o la direcció de l'empresa per a constituir el comité d'empresa a nivell europeu,
signat per escrit i tindrà la mateixa eficàcia que col.lectiu
23
Poden existir comités intercentres (art 63.3 ET):
/només si així s'estableix en un conveni col.lectiu
/el nombre màxim de membres sera de 13
/eixos membres seran designats d'entre els membres dels distints comités d'empresa
/la competència sera la que establesca el propi conveni
/ha de respectar la proporcionalitat que tinguen els sindicats en els comités de centre
/el intercentres podrà tindre comissions de treball també amb la proporció
*Nombre concret de representants:
• delegats de personal (−50 treb.)
/fins a 30−−1 delegat
/31 fins a 49−−3 delegats
• comité d'empresa (+50 treb.)
/de 5 mínim a 75 membres en el comité
/75−− 1000 treballadors
*Es suposa que tots els treballadors tenen una relació laboral (art. 72.2 ET):
• amb els treballadors fixes no hi ha problema
• si són fixes discontinuos o si no són fixes i el contracte és superior a l'any computen com a fixes
• treballadors no fixes però amb contracte inferior a l'any o fins a 1 any, computen en proporció als dies
treballats en l'any anterior a l'elecció., per cada 200 dies treballats o fracció computen com un
treballador més
• els treballadors per a computar−los han de tindre el contracte de treball en vigor el dia de l'elecció
• el màxim de 75 membres de comité pot augmentar−se per conveni col.lectiu
*Variacions del nombre de treballadors:
• en cas d'increments de plantilla desprès de les eleccions es podran promoure eleccions parcials
• en cas de disminució de plantilla, cal estar pel que diga el conveni i si no diu res, cal negociar una part
entre els representants dels treballadors, l'empresari en cap cas podrà reduir el nombre de
representants
*Transmisió d'empreses:
per problemes econòmics, per a integrar l'empresa dins d'un grup més gran, els tribunals no estan d'acord, però
hi ha una directiva 97/14 relativa al manteniment dels drets dels treballadors si en la transmisió de l'empresa o
el centre de treball o centres mantenen la seua autonomia (excepte en el cas que la legislació nacional diga
altra cosa) i en cas de intercentres cal fer nova elecció.
24
*Criteris de funcionament dels organs de representació:
(art 62.2, delegats i art 63.1 comités ET)
• delegats de personal, exerciran mancomunadament davant l'empresari la representació per a la que
foren elegits i tindran les mateixes competencies establertes per als comités d'empresa
• comité d'empresa, és l'organ representatiu i col.legiat del conjunt dels treballadors en l'empresa o
centre de treball per a la defensa dels seus interesos
/cada delegat té una porció de representació, per adoptar una decisió haura de tindre en compte l'opinió de tots
els delegats de personal
/el comité d'empresa la representació la té l'organ com a representant de tot el conjunt dels treballadors, els
acords són de forma conjunta i per acord majoritari
**Funcionament del comité d'empresa**
Hauran de reunir−se cada dos mesos o sempre que ho solicite un terç dels seus membres o un terç dels
treballadors representats
En el propi reglament es pot reduir la periodicitat o el quorum per solicitar la reunió
*Sigili professional:
Vol dir que els representants de les materies que coneguen de l'empresa o empresari degut a la seua funció
representativa han de guardar silenci, inclús després de deixar de ser representants.,
La doctrina pensa que en aquest cas hem d'entendre una utilització prudent de l'informació
Podrà ser causa d'acomiadament disciplinari del representant, sinó respecta el sigil professional
També existeix una prohibició d'utilitzar aquells documents que els haja entregat l'empresa,fora del àmbit de
l'empresa amb l'excepció del cas d'iniciar accions administratives o judicials
*Mandat jurídic:
(que una persona actue per compte d'una altra)
/imperatiu, el representant a l'hora d'actuar esta sotmés a les decisions del mandat
/representatiu, té un caràter general, més ample, en principi no té cap limitació
Els representants dels treballadors tenen un mandat representatiu, en principi la duració és de 4 anys, no cap
que per conveni puga ampliar−se o reduir−se eixa duració
• Pot ser que el mandat s'extingueixa abans dels 4 anys per diferents causes:
/mort del representant
/que el representant perda la condició de treballador, en cas d'acomiadament improcedent, l'empresari o
readmet al treballador o l'indemnitzarà, ha de garantir l'exercici de les seues funcions representatives en cas de
readmisió
25
/el trasllat del representant, pot impugnar−lo...
/el desplaçament temporal, o s'exten el mandat o manteniment del mandat
/ascens del representant, si és delegat cap problema, si és membre de comité ja que es fan col.legis electorals
segons si són tecnics qualificats o no... si puja de categoria extingueix la seua funció de representació
/canvi d'afiliació sindical o pèrdua de l'afiliació, TC, no perd la seua funció de representació, per ser una
relació del representant amb el sindicat
/dimisió del representant, ha de comunicar−ho a l'autoritat laboral i a l'empresari i publicar−ho al taulell
d'anuncis de l'empresa, si és membre del comité haura d'estar previst al reglament del comité, si és delegat
haura de convocar assemblea de treballadors i comunicar−ho
/revocació del madat, són els propis treballadors que l'han elegit els que revoquen el seu mandat, ha de
produir−se dins d'una assemblea convocada a l'efecte a instància d'un terç com a mínim dels treballadors., si
és delegat, la promoció i revocació per tots els treballadors i si és del comité depen del col.legi al que
pertanya., la revocació no podrà fer−se mentre estiga negociant−se un conveni col.lectiu (només beneficia als
representants que formen part de la comissió negociadora)
*Garanties del mandat del representant:
• no podrà ser despedit ni sancionat durant l'exercici de les seues fucions, ni dins de l'any següent a
l'expiració del mandat, excepte si aquesta es produeix per revocació o dimisió (art 68 c) ET)
• no podrà ser discriminat en la seua promoció econòmica o professional en raó de la funció de la seua
representació
• cas de produir−se vacant per qualsevol causa en els comités o centres de treball, es cobrirà
automàticament pel treballador següent en la llista, als delegats de personal se'ls cobrirà
automàticament pel treballador que hagués obingut en la votació un nombre de vots inmediatament
inferior a l'últim dels triats
*Situacions que interrompen el mandat:
• en acomiadament improcedent si és representant ell triarà, readmitir el treballador o pagar−li
indemnització (si és nul no hi ha opció)
• vaga legal, es mantenen vigents les funcions representatives
• tancament patronal, com a forma de reivindicació es mantenen vigents o decisió de l'autoritat laboral
també es mantenen vigents
• en els casos de suspensió del contracte per expedient de regulació d'empleo o en cas d'incapacitat
laboral del representant, també es manté el mandat
• absències justificades del representant, la llei no preveu rés hi ha que estar pel que diga el conveni
col.letiu
*El procediment electoral:
• Electors:
/antiguetat en l'empresa al menys 1 any
• Elegibles:
/al menys 18 anys
26
/6 mesos d'antiguetat en l'empresa
/excepció, en sectors que per mobilitat geogràfica gran de personal, podran pactar−se (però mínim 3 mesos)
/els requisits han de complir−se en el moment de presentar les candidatures
/també els treballadors extrangers tenen el mateix criteri que els nacionals
/excepcions:
{cooperatives sols elegibles els treballadors sense la condició de socis
{personal d'alta direcció no poden ni votar ni presentar−se
{deportistes professionals s'aplica normativa general de representació en principi...
{treballadors a domicili mateixos drets,i si són grup familiar computen com una unitat
{representants de comerç,tenen vinculació organitzativa i administrativa amb el centre...
• Subjectes legitimats per a promoure eleccions: (art 67.1)
/sindicats més representatius CCAA, estatals
/sindicats simplement representatius, al menys 10%, en l'àmbit on promouen les eleccions
/els treballadors del centre per majoria
• Requisits per a promoure eleccions: (art 67)
/ha de comunicar−se a l'empresa i a l'oficina pública, amb un mes d'antel.lació mínim
/la data d'inici mínim 1 mes, ni més enllà de 3 mesos a partir del registre de la comunicació per l'oficina
pública
/si no es compleixen els requisits formals i de terminis, el procediment electoral sera nul
/la comunicació ha de publicar−la l'oficina pública en el seu taulell d'anuncis
• Concurrència de promoció d'eleccions:
/la solució que dona la llei, sera vàlida aquella convocatòria que s'haja registrat en primer lloc amb l'excepció
que en casos d'una convocatòria presentada per la majoria sindical de l'empresa o centre que presenta una
convocatòria amb una data diferent a qualsevol altra, en eixe cas prevaleix eixa convocatòria
/ha de fer−se també una comunicació feacient que haura d'enviar a l'altra part que haja convocat eleccions
• Convocatòria d'eleccions generalitzada:
/que es faça en un o varios generalitzats d'àmbit funcional o territorial (a nivell de sector o a nivell territorial)
/cal un acord majoritari entre els sindicats més representatius o els simplement representatius
27
/ací la concurrència també es resol de la mateixa forma que abans
• Circumstàncies que justifiquen la convocatòria d'eleccions:
/dues classe, per conclusió de mandat o convocatòria d'eleccions parcials
{dimisió
{fi de mandat
{increment de la plantilla
/per concluir la totalitat de llocs de representació
{conclusió del mandat
{procés electoral declarat nul
{revocació del mandat de la totalitat dels representants
{a partir dels 6 mesos de la iniciació de l'activitat en un centre de treball
/promoció d'eleccions parcials
{dimisió d'un o alguns
{revocació d'un o alguns
{ampliació de plantilla
• Presentació de candidatures:
/hi ha tres dies
/mitjançant els sindicats legalment constituits
/també poden presentar−se candidatures mitjançant coalicions de sindicats
/els mateixos treballadors sempre que la seua candidatura estiga avalada amb un nombre de signatures del seu
centre o col.legi al menys equivalent a 3 voltes el nombre de llocs a cobrir
/si les candidatures sén a membres del comité
haura de ser del col.legi al corresponga, i la llista de candidats tants com llocs a cobrir com a mínim (cas que
abans de l'elecció algun candidat es done de baixa, això no dona lloc ni a la suspensió del procés electoral ni a
la anul.lació d'eixa candidatura sempre que la llista mantinga un nombre de candidats al menys del 60% dels
llocs a cobrir, 71.2 a) ET )
• Procediment arbitral (per a matèria electoral art 76)
/no és un procediment judicial
28
/és voluntari
/vincula a les parts el que diga l'arbitre (laudo arbitral)
/el laudo arbitral pot ser recurrit davant els tribunals
• Matèries electorals que poden impugnar−se:
/les eleccions
/les decisions que adopte la taula electoral
/o qualsevol altra actuació que s'adopte durant el procediment electoral
/Qui podrà impugnar eixos actes, legitimació activa ampla; qualsevol que tinga un interés legítim, inclús
l'empresari
/Motius per a plantejar la reclamació:
{l'existència de vicis greus que puguen afectar a les garanties del procediment electoral
{falta de capacitat dels candidats electorals
{discordància entre els actes electorals i el procediment electoral
/Termini de presentació de la reclamació:
{3 dies hàbils contats a partir del següent al que s'haja produit el fet o la taula haja
solucionat la reclamació
{si s'impugnen actes del mateix dia o posteriorment a l'elecció el termini per a presentar la reclamació és de
10 dies hàbils comptats a partir de l'entrada de l'acta en l'oficina pública
{la reclamació ha de presentar−se mitjançant escrit a l'oficina pública depenent de l'autoritat laboral, escrit
també per als promotors de les eleccions i als que hagen presentat candidats
/Poden nomenar un arbitre:
que haura de ser neutral, però en cas de no arribar a un acord per nomenar arbitre, sera l'autoritat laboral qui el
nomenarà, el designarà d'entre una llista d'arbitres, l'elaboració d'eixa llista també participen els sindicats (art
76.3 ET), que poden presentar atribucions., es reserva per als sindicats més representatius, 10% de
representatius en l'àmbit determinat., aquest problema l'ha resolt el TC i diu que la participació en la
designació d'arbitres, no és participació institucional, per tant no és un privilegi per als sindicats més
representatius (els arbitres poden ser recusats o poden abstindre's de participar en el procediment) ., el
procediment acaba amb un laudo arbitral (no és una sentència) però eixe laudo podrà ser impugnat davant dels
tribunals., si una de les parts enten que els perjudica el laudo, queda oberta la via judicial especial (art 127 i
seg.. LPL):
{demandants, qualsevol persona amb un interés legítim inclosa l'empresa
{demandats, legitimats pasius, les persones que ja han format part del procediment arbitral així com també
29
qualsevol afectat pel laudo
/Motius per a poder impugnar el laudo
{que el laudo haja resolt aspectes que no s'hagen plantejat en el procediment
{que el procediment arbitral s'haja iniciat fora de termini
{que no s'haja donat possibilitat a les parts
{no apreciació de les causes que justifiquen el procediment arbitral
/Termini per a plantejar la demanda
3 dies habils des que es tinga coneixement del laudo arbitral, si és l'empresari qui planteja la demanda i el
jutge arriba a la conclusió que l'objectiu era retardar u obstaculitzar el procés electoral, el jutge pot posar−li a
l'empresari una sanció
• Competències dels representants dels treballadors:
són iguals per a delegats i per als membres del comité, i aquestes que enúncia l'art 64, no són competències
taxatives o tancades
les competencies s'agrupen en tres grans grups{drets d'informació pasiva
{drets d'informació activa
{altres comptències
*Drets d'informació pasiva dels representants:
/matèries referents a les quals l'empresari està obligat a informar als representants
/es tracta d'una informació qualificada, l'empresari està sempre obligat a informar
/és un dret del comité o delegats com a conjunt, com a un organ, el dret pertany a tots els sindicats
representats i no podran fer discriminació
Materies del dret d'informació pasiva:
/l'empresari esta obligat trimestralment a informar als representants dels treballadors sobre la situació
econòmica de l'empresa i del sector i de les prespectives futures d'augment de treball
/ha de donar als representants documents comptables
/informar sobre totes les sancions que impose per faltes molt greus
*Drets d'informació activa:
Els representants tenen dret a ser consultats i a emetre informes:
/art 44, en cas de fusió u absorció que afecte al montant del treball
30
/en cas de restructuració de plantilla, una mera comunicació als acomiadats individualment, però si és
acomiadament col.lectiu, cal obrir un periòde de consultes durant 15 dies i els representants caldra que emeten
un informe (no sera vinculant per a l'empresari)
/trasllat total o parcial de les instal.lacions, si afecta a una col.letivitat de treballadors i suposa un canvi de
residència dels treballadors, necessitat d'un periode de consultes, els representants han d'emetre un informe
/reducció de jornada de treball, és una modificació substancial de les condicions de treball (art 41), obertura
d'un periode de consultes i emissió de l'informe
/canvi en el sistema retributiu, canvi substancial... periode de consultes e informe
/plans de formació professional de l'empresa, emissió d'informe (no vinculant)
/cas que l'empresari pense canviar o revisar els sistemes d'organització o control del treball, emissió d'informe
dels representants (no vinculant)
15 dies per a emetre l'informe per part dels representants, l'empresari està obligat a demanar−lo, però l'emissió
per part dels representants dels treballadors no és obligatòria (l'empresari el demana espera 15 dies i després
és lliure per decidir)
*Altres competències:
/art 64, participació en la gestió d'obres socials
/col.laboració amb la direcció de l'empresa en la decisió de mesures per mantindre o incrementar la
productivitat
/els representants dels treballadors han d'informar als treballadors respecte de materies que afecten a les seues
condicions de treball, amb el límit del sigil professional
/competència en matèria de seguretat i salut laboral.,
{art 64 dret de vigilància i control de les condicions de salut i seguretat laboral per part dels representants
{art 68 dret de conèixer per part dels representants tots els estudis i les estadistíques que afecten
als accidents i enfermetats professionals
{llei 31/95 de 8 de novembre, Llei de prevenció de risc laorals ha introduit novetats importantsdret
d'informació, consulta i participació dels representants dels treballadors (activa i pasiva)
s'ha creat la figura de Delegat de prevenció(fins a 50 treballadors) i Comités de seguretat i salut(50 o més
treballadors) , també pot haver−ne intercentres (aquest organs poden paralitzar la producció si consideren que
hi ha risc o que no s'han adoptat les mesures de seguretat...
• Capacitat i legitimació procesal:
els representants poden exercir accions administratives o judicials, respecte a matèries de la seua comptència,
és necessari que la decisió siga per majoria dels membres del comité., el comité i els delegats no estan
legitimats per a plantejar demanda per violació de la seua llibertat sindical, es sols per als interesats o afectats
31
• Garanties:
les garanties són mecanismes de control del exercici dels poders empresarials quan estos afecten als
representants dels treballadors, mitjançant els seues poders l'empresari pot perjudicar als representants dels
treballadors, estes normes tenen caràcter relatiu mínim; els membres del comité d'empresa i els delegats de
personal excepte el que dispose c.c, tenen les garanties següents:
*garanties front a acomiadaments i sancions:
art 68 un representant dels treballadors no pot ser acomiadat ni sancionat mentre estiga exigint les seues
funcions representatives durant 1 any després d'acabat el seu mandat referent a motius relacionats amb les
seues funcions representatives, però per altres motius si...
/àmbit personal, candidats a les eleccions i als suplents dels membres del comité, ademés aquells treballadors
que encara que no són formalment representants, si que exerceixen funcions representatives
/àmbit temporal, durant el mandat i un any després, en cas de dimissió o revocació perd la garantia, si un
representant impugna una revocació també perd la garantia, la carrega de la proba li correspon sempre a
l'empresari, per motius de representació l'acomiadament sera nul
Amb les sancions l'empresari ha d'obrir un expedient contradictori que ha de donar audiència per a que el
representant alegue el que crega convenient., l'empresari formula escrit on estableix els fets i els motius que
fonamenten la sanció i front a eixe escrit el representant haura d'al.legar en el seu favor
Si arribat el termini els representants no diuen res l'expedient continua regulta per c.c
L'obertura de l'expedient interromp els terminis de prescripció de les faltes (segons el TS)
Quan l'expedient finalitza:
{sinó hi ha falta sobreseiment de l'expedient, s'arxiva
{o que s'impose sanció al representant:
• l'empresari en el tribunal, no podrà al.legar més fets que no estiguen establerts a l'escrit del expedient
sancionador
• si el tribunal declara improcedent l'acomiadament el representant pot triar entre ser indemnitzat o la
readmissió
També seria aplicable als candidats e inclús als membres del comité de vaga.
*garanties de no discriminació en la promoció econòmica i professional del representant
el representant per la seua condició no ha de ser discriminat en quant a promoció professional, si es produeix
l'acte serà declarat nul..... però ha de probar els motius
*prioritat de permanència a l'empresa
en cas d'extinció o suspensió dels contractes de treball, els representants tenen prioritat de permanència front a
qualsevol altre treballador
−−−en casos d'acomiadament 10% de la plantilla−−−col.lectius art 51.1
32
−−−acomiadament objectiu 52.c) no col.lectiu, aquest ha estat modificat pel RD 8/97 com a mesura de foment
d'empleo
La prioritat de permanència dels representants en relació amb l'extinció de contractes respecta a treballadors
del seu grup professional (pel que fa als membres del comité) hi ha que tindre en compte excepció, situació en
que l'empresari amortitza un lloc de treball que es precisament el del representant, no pot jugar el dret de
permanència
La proporcionalitat del art 66 està referida al moment del procés electoral si després es redueix la plantilla,
això no pot afectar al nombre de representants
*movilitat geogràfica
art 40.5,els representants dels treballadors tenen prioritat de permanència, si la necessitat del trasllat es
objectiva el representant haura de ser traslladat
• Facilitats:
*llibertat d'opinions
art 68.3, és referida a les matèries que són competències de la representació, cap al exterior de l'empresa (dret
inferior al treballador i a l'opinió pública) i cap a l'interior (dret a realitzar reunions i poder integrar els seus
representants) (amb el limit del sigil professional)
*llibertat de publicació i distribució
llibertat per a poder publicar i distribuir els informes laborals
(comunicació no significa necessitat d'autorització)
*tauler d'anuncis
art 81 ET, possibilitat o dret que els representants dels treballadors puguen tindre en el mateix centre un tauler
d'anuncis, el tauler haura de ser posat per l'empresari
*local de reunions
l'empresari obligat en l'empresa, ademés del material necessari, taules, cadires, inclús línia telefònica
*dret a un crèdit d'hores retribuides
art 68 e), drets dels representants a tindre hores per a fer les seues funcions representatives, hores retribuides,
les hores en funció del nombre de treballadors en un centre de treball:
/fins a 100 treballadors 15 hores
/|||||||
/a partir de 550 treballadors 40 hores
En principi el crèdit d'hores es mensual (poden ser ampliades per conveni)
33
Eixes hores han de ser utilitzades en:
/en principi en la jornada laboral però si el representant ha de fer funcions fora de la seua jornada laboral se
les descontarà a la jornada següent (computen com a hores treballades)
/les funcions representatives només dins de la jornada laboral
El crèdit d'hores és mensual no és pot acumular en un més determinat, les hores del més anterior, sinó les
utilitza es perden
El crèdit d'hores és de caràcter personal
L'acumulació de les hores d'altres representants per vacants, absencies és possible en principi en els
representants que estiguen en el seu lloc (això sera possible si està en el c.c a banda de l'absència o no)
Figura de Alliberat Sindical, persona que acumula varies hores de representació i es dedica casi exclusivament
a les funcions de representació., els representants que han acumulat hores, si és un conveni deroga a un altre
no poden al.legar condició més beneficiosa
/les acumulacions impròpies (vacances, casament.....) la resta dels representants si podran acumular les hors
d'eixos representants en benefici de la representació dels treballadors
/la retribució de les hores si són treballades han de ser retribuides amb el mateix salari que correspon al
treballador, salari referent a la jornada ordinaria (no cobrarà hores extraordinaries si no les realitza)
/l'ús abusiu d'eixes hores, doctrina dels tribunals−−−hi ha una presunció de bona utilització de les hores de
representació, l'empresari ha de probar un abús que siga manifest i habitual (evident i reiterat)
art 37.3, les absencies justificades del centre de treball que són retribuides., el preavis no suposa el demanar
autorització i la justificació és més problemàtica (hi ha 2 tendències, una justificació genèrica o una concreta,
predomina el primer tipus)
−−−un representant unitari pot utilitzar el seu crèdit per negociar convenis col.lectius ja que el temps que es
dedica açò és molt extens per el que es pot esgotar el crèdit d'hores en pocs dies, una solució és que en el
propi conveni col.lectiu es determine una ampliació en els crèdits horaris per a negociar conveni col.lectiu,
altra solució es distinguir entre els crèdits d'hores de l'art 68 i les absències retribuides del 37., l'art 9.2 de la
LOLIS, permisos d'hores retribuides de descans per negociar convenis col.lectius
• La representació sindical
Art 10.3 LOLIS els delegats sindicals, en el supost que no formen part del comité d'empresa, tindran les
mateixes garanties que les establertes legalment per als membres dels comités d'empresa........:
1.− tindre accés a la mateixa informació i documentació ...
2.− asistir a les reunions dels comités d'empresa i dels organs interns....
3.− ser escoltats per l'empresa previament a l'adopció de mesures de caràcter col.lectiu que afecten als
treballadors en general....
En una empresa puede existir representació unitaria i a més representació sindical, inclús que un representant
unitari siga representació sindical, totes dues representacions estan equiparades en facilitats i garanties.
34
Els sindicats estan representats per les Seccions Sindicals que poden estar representades per delegats sindicals,
els treballadors afiliats a un sindicat tenen el dret a constituir seccions sindicals en una empresa o centre de
treball amb independència del nombre de treballadors d'eixa empresa (també es poden crear seccions sindicals
intercentres)
No es pot exigir una determinada representativitat del sindicat en l'empresa per crear seccions sindicals, si
existeix un conflicte entre els estatuts dels sindicats i el treballador afiliat que vulga crear la secció sindical,
esta no se constituirà
La creació de seccions sindicals forma part de la llibertat sindical col.lectiva
*Normativa aplicable:
Art 8 LOLIS:
a) dret a la constitució de les seccions sindicals b)dret a celebrar reunions c)dret a rebre informació que li
envie el sindicat a la secció sindical
Estos drets estan referents als treballadors afiliats i no als de les seccions com a organs, estos drets tenen
caràcter mínim i per tant poden ser millorats per conveni col.lectiu
Existeixen altres tipus de privilegis per a les seccions sindicals dels sindicats més representatius, són tres drets
adicionals:
1. dret a un tauler d'anuncis
2. dret a la negociació col.lectiva
3. dret a un local (existirà el local en empreses amb més de 250 treballadors)
Problemes que planteja el dret al local,
la possibilitat que un mateix local siga compartit per distintes seccions sindicals
la possibilitat de compartir el local per un comité d'empresa i una secció sindical, la jurisprudència diu que no
seria convenient...
Els Delegats Sindicals
Es important distinguir dos tipus de representants sindicals, pot ser que el sindicat a l'empresa tinga un
portaveu (representant del sindicat) esta figura estarà designada per el sindicat per la normativa interna del
sindicat
*característiques:
• sols és representant, peró no es delegat de personal per tant no tindrà els drets de la LOLIS
• aquesta figura és un representant de la secció sindical de l'empresa, li són aplicables els drets
reconeguts a l'art 10 LOLIS
• la figura del portaveu és elegible sense cap requisit, mentre que per a l'elecció d'un delegat sindical ha
de complir 2 requisits:
1. l'empresa o centre de trebal done ocupació done ocupació a més de 250 treballadors independentment del
35
tipus de contracte de treball que tinguen (exigència millorable per conveni)
2. el sindicat del que siga afiliat el representant sindical estiga present al comité d'empresa
(vore als apunts problemes que es plantegen)
*nombre de delegats que pot tindre la secció sindical:
art 10.2 LOLIS, per a poder designar un delegat sindical és necessari que la secció sindical alcance un 10% de
vots en les eleccions de membres del comité d'empre:
/secció que arriben al 10% poden accedir a l'escala que assenyala art 10.2
/secció que compleixen els requisits, però no arriben al 10% representades només per un delegat sindical
independentment del nombre de treballadors
*designació dels delegats:
art 10, els delegats han de ser triats entre els treballadors afiliats de l'empresa o centre de treball, el competent
per a designar−lo és la secció sindical, la designació ha de comunicar−se a l'empresari, però l'empresari pot
impugnar la designació
*garanties i facilitats dels delegats sindicals:
• conveni 135, garanties i facilitats a otorgar als representants sindicals i unitaris,el TC ha declarat que
les garanties formen part del contingut esencial de la llibertat sindical, és el referent a que els
representants puguen dur a terme les labors de representació i defensa dels treballadors
(si per conveni col.lectiu s'hagueren ampliat les garanties del comité a eixe delegat sindical també li seran
aplicables eixes garanties, no es pot reduir mai per c.c)
• referent al crèdit d'hores, hi ha que posar en relació l'art 10 de la LOLIS (250 treballadors com a
mínim per a l'existència de delegats) amb l'art 8.3 c) per a poder entendre l'escala:
/art 10 LOLIS−−−250 treballadors−−−1 delegat
/art 68.3 c) ET−−−agafem l'escala a partir d'ahí−−−101 a 250 treballadors−−−20 hores
{si en conveni col.lectiu es pacta l'acumulació d'hores també li sera aplicable als delegats sindicals, {però si el
delegat forma part del comité no podrà computar−se més hores sols les seues
el delegat sindical pot consumir el seu crèdit d'hores asistint a reunions sindicals
*els drets dels delegats sindicals:
aquells delegats sindicals que no formen part del comité tenen les mateixe garanties i 3 drets excepte c.c... :
/dret d'asistència a les reunions al comité d'empresa i dels organs en matèria de seguretat i salud laboral amb
veu però senes vot
/dret a ser escoltats per l'empresa abans de pendre decisions de caràcter col.lectiu que puguen afectar a la
totalitat dels treballadors i en especial als treballadors afiliats
36
/dret a tindre accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa done al comité
(asistència a les reunions del propi centre però en els de reunió d'empresa no poden asistir els delegats
sindicals, estos no poden anar als comités intercentres perquè ahí ja estan representats els sindicats,
dret a ser escoltats per l'empres.... ., dret a tindre accés a la mateixa informació i documentació que l'empresa
pose a disposició del comité d'empresa)
Dret dels delegats a ser escoltats per l'empresa abans d'acomiadaments i sancions dels treballadors afiliats al
mateix sindicat que formen part el delegat sindical, és un dret d'informació i l'empresari pot imposar la sanció
i després informar als membres del comité. L'art 64 hi ha que posar−lo en relació amb l'art 55 de l'ET., en cas
d'acomiadament de treballadors en general, però no diu que siga anterior a la sanció, quan es tracte
d'acomiadar a membres del comité primer ha d'obrir expedient....
Si el treballador és afiliat a un sindicat, si l'empresari vol acomiadar−lo o imposar−li una sanció els delegats
sindicals han de ser escoltats...
L'audiència previa té la finalitat que els treballadors afiliats tenen un major risc de ser discriminats, sempre
que l'empresari li conste l'afiliació del treballador...
Donar audiència previa per part de l'empresari no suposa l'obligació del mateix de donar−los les probes que
puga tindre en el seu poder, dirà el motiu i es reservarà les probes
Cas que l'empresari conega l'afiliació del treballador i no done audiència... l'acomiadament serà improcedent
Eixa audiència per analogia 15 dies per a emetre l'informe i si els delegats no ho fan s'entendrà que renuncien
a eixe dret
Dret de reunió dels treballadors:
Es un dret bàsic reconegut apartat f) art 4.1 ET i art 75,77 i següents el desenvolupa
/hi ha una interdepèndencia entre eixe dret de reunió i els representants legals dels treballadors
/l'exercici del dret de reunió es troba molt limitat, poden ser convocades pels treballadors, però el que és més
normal es que siguen pels representants dels treballadors, però en tot cas la presidència sempre correspon als
delegats o membres del comité en eixa assemblea (la única solució és revocar el mandat dels representants
però de tota manera queden vinculats pel conveni)
/els treballadors per a poder convocar una assemblea l'ha de promoure el 33% de la plantilla , en el mateix
centre de treball fora de les hores de treball i no són retribuides, sense perjudicar el normal funcionament de la
producció
/és l'empresari qui ha de facilitar el lloc on ha de celebrar−se l'assemblea., excepte en els següents casos:
{sinó es compleixen les disposicions de l'ET en esta matèria
{que no hagen transcorregut 2 mesos des de l'última
{que encara no s'hagen satisfet els perjudicis causats en l'última reunió
{tancamet legal de l'empresa...
37
TEMA 6. L'ACCIO INSTITUCIONAL
1.− Problemàtica general
*l'acció institucional del sindicat
l'acció col.lectiva dels treballdors, trascendeix aquest àmbit participant amb major o menor intensitat amb
l'elaboració i aplicació de la política econòmica i social de l'estat a través de diverses vies, les que
genéricament podriem denominar acció institucional
*dues vies d'acció institucional
distinguir entre la via de la participació institucional en organs de l'administració pública i la via denominada
concertació social, segons que existesca o no una normativa que prevea i regule la participació dels sindicats i
associacions empresarials
*els consells econòmics i socials
en Europa després de la segona guerra mundial dels anomenats consells econòmics i socials, com a
mecanismes d'integració del pluralisme social existent, amb la participació dels diversos grups socials als que
s'atribueixen funcions consultives sobre la política econòmica i social
*altres formes de participació institucional del sindicat
amb aquesta presència institucional en els consells econòmics i socials, en tots els països es dóna altre tipus de
participació dels sindicats i organitzacions empresarials en institucions públiques, mitjançant la designació de
representants en els organs col.legiats de direcció o de control de les mateixes
*significat de la concertació social
una via de participació sindical i empresarial que s'anomena genéricament i ambiguament concertació social
*modalitats de concertació social
/fórmula de la legislació negociada, els sindicats i les associacions empresarials negocien el contingut d'una
llei o norma reglamentaria i l'acord el fa seu el parlament o el govern, en algunes ocasions són simplement
consultats previament a l'aprobació d'una norma
/la fórmula del pacte social, es tracta d'acords tripartitos negociats directament pel govern, els sindicats i les
associacions empresarials i es comprometen tots ells
/la fórmula de l'acord o conveni marc, d'acords bipartitos entre sindicats i associacions empresarials, establir
les condicions dela negociació col.lectiva (convenis per a convenir) estructura de la negociació inferior, topes
salarials a la negociació col.lectiva, condicions mínimes i màximes dels posteriors pactes etc., vinculen a les
federacions de sindicats o d'associacions empresarials a l'hora de negociar convenis col.lectius d'àmbit inferior
/la fórmula de la negociació en mesas separades, entre govern i associacions empresarials amb identitat de
temes o amb temes diferents en els respectius ordres del dia i poden donar lloc també aquesta fórmula a
legislació negociada de caràcter bilateral o trilateral, segons els casos
2.− L'acció institucional en el dret espanyol
38
*participació en organs de l'administració pública
A) el Consell Econòmic i Social i els Consells de Caràcter Autonòmic
fonament constitucional art 9.2,129.1 i 131.2 de la CE
el Consell Econòmic i Social:
a Espanya exiteix base constitucional per a la creació d'un consell econòmic i social així l'art 131.2 de la CE el
govern elaborarà els projectes de planificació d'acord amb les previsions que li siguen suministrades per les
CCAA i l'asesorament i col.laboració dels sindicats i altres organitzacions professionals, empresarials i
econòmiques, per això es constituirà un consell la composició del qual i les seues funcions es desenvoluparan
per llei. l'art 129.1 de la CE la llei establirà les formes de participació dels interessats en la seguretat social i
en l'activitat dels organismes públics, la funció dels quals afecte directament a la qualitat de vida o al benestar
general. l'art 9.2 CE facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i
social
la llei 21/1991 de 17 de juny per la que es crea el Consell Econòmic i Social, així creat constitueix un organ
consultiu del govern en matèria socioeconòmic i laboral de naturalesa jurídic−pública amb personalitat
jurídica pròpia i plena capacitat, autonomia orgànica i funcional per al compliment dels seus fins i adscrit al
Ministeri de Treball i Seguretat Social
/funcions: venen definides per l'art 7 de la llei, el Consell ..:
a)emetre dictament perceptivament sobre anteprojectes de lleis de l'estat i de Reials Decrets Legislatius en
matèries socioeconòmiques i laborals i sobre projectes de Reials Decrets, queda fora de consulta l'anteprojecte
de llei de presupostos generals de l'Estat, també per anteprojectes de normes organitzatives del Consell
b)emetre dictamen en asumptes que amb caràcter facultatiu el sotmeten a consulta el govern o algun ministre
c)elaborar estudis o informes a solicitud del govern o per iniciativa pròpia, sobre matèries socioeconòmiques i
laborals relacionades amb la pròpia llei
d)regular el règim organitzatiu intern del Consell
e)elaborar i elevar anualment al govern una memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la nació
El Consell Econòmic i Social estarà composat per 61 membres inclosos el seu president, 20 dels quals
representaran a les organitzacions sindicals, 20 a les organitzacions empresarials i 20 al sector agrari(3),
pesquer(3), consumidors i usuaris (4) i economia mixta (4), sent els 6 restants experts anomenats pel govern a
proposta conjunta dels Ministres de Treball i Seguretat Social i d'Economia i Hisenda...
/Els Consells de Relacions Laborals de les CCAA:
algunes CCAA han creat el seu propi Consell de RRLL, en paral.lel algunes CCAA han creat un Consell
Econòmic i Social amb participació del sindicat amb funcions diverses...
es plantegen problemes de constitucionalitat l'art 148.1 de la CE que atribueix a les CCAA com a comptència
pròpia organització de les seues institucions d'autogovern i en els corresponents Estatuts d'Autonomia que
l'han recollit, sempre que no asumesquen competències de titolaritat estatal exclusiva
{funcions dels consells autonòmics:
39
1.la sustitució dels interlocutors socials en la negociació col.lectiva , sols podrà elaborar productes d'acord que
després hauran de ser formalitzades segons l'ET per què asolisquen eficàcia jurídica
2.la substitució de l'estat en la seua potestad legislativa i reglamentària, l'exclusiva a l'Estat en matèria de
legislació laboral
les normes de creació d'estos consells els solen atribuir les competències següents:
a)funcions de mediació i arbitratge en conflictes col.lectius a petició de part
b)el foment de la negociació col.lectiva
c)elaboració de projectes en matèria de política laboral o social per a proposar el govern autonòmic i la
confecció d'estudis i dictamens en aquestes matèries a iniciativa pròpia o a petició del govern o del parlament
autònom
B) Altres formes de participació institucional
fonament constitucional i legal,
la llei establirà les formes de participació dels interssats en la Seguretat social i en l'activitat dels organismes
públics, la funció dels quals afecte directament a la qualitat de vida o al benestar general
l'art 6.3 de la LOLIS les organitzacions que tinguen la consideració de sindicat més representatiu segons el
nombr e anteior (a nivell estatal) gaudiran de capacitat representativa tots els nivells territorials i funcionals
per a ostentar representació institucional entre les administracions públiques o altres entitats i organismes de
caràcter estatal o de CCAA que la tinguen prevista
amb el recolçament d'aquests preceptes constitucionals i legals assenyalats, han proliferat en el nostre
ordenament infinitat de disposicions que atribueixen al sindicat de disposicions que atribueixen al sindicat la
possibilitat de participar en diferents organismes públics
/participació sindical internacional i comunitaria
l'art 389.3 de la constitució de l'OIT assenyala els estats membres s'obliguen a designar els delegats i
consellers técnics no guvernamentals d'acord amb les organitzacions professionals més representatives dels
empleadors del país considerat, amb la reserva que tals organitzacions existeisquen existint en el sí de l'OIT a
estos efectes una comissió de verificació de poders
el dret comunitari igualment aplicable en Espanya a partir de l'1 de gener de 1986, segons estableix el Tractat
d'adhesió, tanmateix en aquestes disposicions internacionals o comunitaries no es concreta aque
organitzacions més representatives es refereix deixant en aquest sentit llibertat als governs per a que proposen
ells, sols cabrà a posteriori plantejar−se si la proposta guvernamental és o no discriminatòria o atentatòria del
dret de llibertat sindical
*la concertació social
A) experiències històriques de concertació social
• tres formules de concertació social experimentada
/legislació negociada
40
/pacte social
/acord marc i negociació en mesas separades
B) la naturalesa jurídica de la concertació social
/naturalesa de les formules de legislació negociada, certament la naturalesa varia segons el tipus de
concertació que es tracte, al menys es refereix a les formules de legislació negociada tot es reduira a pactes
d'eficàcia política i no jurídica
/naturalesa dels acords o convenis marc, pel que fa als acords marc, l'ET al preveure en l'art 83.2 la possibilitat
de negociació d'acords interprofessionals o convenis col.lectius entre les organitzacions sindicals i pratonals
més representatives de caràcter estatal o de CCAA amb un contingut regulador de futurs convenis col.lectius
subordinats, el propi art 83.3 ET atribueix a aquests acords el tractament d'esta llei per als c.c.
els acords marc seran estatutaris si compleixen els requisits de legitimació fons i forma del titol III ET
estableix per als convenis col.lectius obtenint així una eficàcia jurídica normativa i eficàcia personal erga
omnes, resultaran vinculats per a tots els representants dels treballadors i d'empresaris a l'hora de negociar un
conveni col.lectiu estatutari dins l'àmbit d'aplicació de l'acord marc i un conveni col.lectiu estatutari que no
fera cas del disposat en el conveni marc podria declarar−se nul
quan no es complesca la regulació estatutaria en l'elaboració de l'acord marc de la legislació exigida i no se
puga calificar d'extratutari,
en eixe cas es tractara d'un acord marc extraestatutari d'eficàcia personal limitada als representants per les
parts firmants i amb una eficàcia jurídica normativa o contractual segons s'accepte una o una altra per als
resultats de la negociació extraestatutaria
la simple eficàcia contractual de l'acord marc no produirà la nulitat per infracció de norma, aquest
incompliment sera de naturalesa contractual sense conseqüencies per al conveni col.lectiu incomplidor
però no hi ha dubte l'atribució d'eficàcia normativa a un conveni marc extraestatutari respecte de la negociació
col.lectiva inferior,el conveni marc ha d'aplicar−se a la negociació col.lectiva i no a la contractació laboral
individual en aquella, a diferència d'esta, pot no existir puresa en els contractants això es poden negociar
conjuntament associacions empresarials o sindicats afiliats i no afiliats a les parts que negociaren el conveni
col.lectiu marc, dificulta certament l'eficàcia normativa dels convenis marc extraestatutaris
l'efectivitat futura es vorà sotmetsa a una atormentada dinàmica de correlacions de força en cada nivell
negocial inferior on es preten aplicar
/naturalesa dels pactes socials, caràcter tripartito, la intervenció del govern, que comprometen a govern
patronal i sindicats firmants, i pactes socials mixtes on a més a més de lo anterior s'estableixen acords marc
entre associacions empresarials i sindicals firmants
{pactes socials de caràcter mixt, corresponent a acords bipartitos entre associacions empresarials i sindicals
tindrà la naturalesa jurídica del acord marc en els mateixos termes que abans assenyalabem, açò és de caràcter
estatutari o extraestaturi, segons complesca o no les exigències legals
{pactes socials purs o a la part dels mixtes corresponent a compromisos tripartitos la intervenció de l'estat
impedeix considerar els pactes socials com a manifestació de l'autonomia col.lectiva reconeguda a l'art 37 de
la CE; un sector doctrinal ha configurat el pacte social com a pacte de naturlesa jurídica obligacional i exigible
daant els tribunals amb base en l'art 1098 del còdig civil, altre sector doctrinal ha entés que el pacte social és
41
un concert entre l'administració i els administrats exigible en via contenciós−admnistrativa, un tercer sector ha
defés la naturalesa estrictament política dels pactes socials, el compliment dels quals no podrà exigir−se
judicialment
/naturalesa dels pactes en mesas separades
separades entre govern i sindicats o entre govern i associacions empresarials serà igualment política el cas dels
acords tripartitos del pacte social, plasmant−se més tard en lleis o reglaments negociats
en l'experiència històrica espanyola han sigut els sindicats més representatius els cridats pel govern a negociar
els pactes socials, tripartitos o bipartitos
tanmateix res obliga a l'estat a pactar sols i exclusivament amb els sindicats més representatius; un sector
doctrinal ha defés en sentit contrari, la necessaria presència d'estos per entendre que els pactes socials són una
manifestació mçes de la participació institucional prevista per l'art 6 LOLIS, com ha assenyalat... la tesis del
presupost erroni que la intervenció del govern en el pacte social es produeix en condició d'administració i no
de subjecte polític (STCO de 31 de març 1986)
C) naturalesa de les comissions previstes en els pactes socials
/les comissions creades en pactes socials i la participació institucional, una de les característiques dels pactes
socials és la de crear una ampla serie de comissions o preveure la celebració de funcions amb funcions de
proposta, estudi i consulta sobre diferents aspectes socio−laborals
/la doctrina del TCO
la doctrina del TC en esta matèria iniciada per les STCO de 21 de gener i de 31 de març de 1986
profunditzada per la STCO de 30 de setembre de 1991 referida a una serie de comissions creades en un
conveni col.lectiu dels que resultaben exclosos els sindicats no firmants del mateix; la doctrina sentada en
aquestes sentencies parteix de la distinció entre comissions aplicadores del negociat on s'exclusió del sindicat
no firmant seria constitucional i comissions no aplicadores del negociat en les que eixa exclusió és il.legitima
la no suscripció d'un conveni col.lectiu no pot suposar per al sindicat disident quedar al marge durant la
vigència del mateix, en la negociació de questions noves, no conenctades ni conectables directament amb eixe
acord
42